1920-1923: the revelation of a true love
1920
[New compositions: his second String Quartet Vistes al mar (First prize at the 1st contest Concepció Rabell i Cibils Foundation Award 1920-21 - widow of Romagera. Total prize of 2000 pessetes) -presentada sota el lema "Maragall"-, the songs Maig -dedicada a l'Emili Vendrell fou estrenada el 21 de novembre del 1920 a la Sala Mozart de Barcelona pel mateix Emili Vendrell (tenor) i Pere Vallribera (piano)-, Abril -dedicada a n'Andreua Fornells. Va ser estrenada el 15 de novembre del 1920 en el concert inugural de la IV Temporada organitzada per l'Associació d'Amics de la Música, al Palau de la Música Catalana. Els intèrprets foren Emili Vendrell (tenor) i Pere Vallribera (piano)- and Cançó d'un bell amor -dedicada a Maria Sobrepera i Vicens, amb qui, posteriorment es casarà- (all three poems by Trinitat Catasús) L'hort (Maragall) -estrenada el 17 d'abril del 1921 al Centre Regionalista de Badalona per Emili Vendrell (tenor) i Pere Vallribera (piano)-, and the sardanes Revessa No.1 -estrenada al Camp d'Esports de Sabadell el 7 d'agost del 1920 per la Cobla Els Montgrins- and La nuvolada -estrenada a la Sala de l'Orfeó Gracienc el 26 de setembre del 1920 per la Cobla Principal de la Bisbal-]
January 1: Premiere of Pensant en tu by the cobla "La Principal de la Bisbal" at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any" [program] At the Palau, due to a last-minute replacement, he is forced to play, first-sight, without telling it to the public, the Sonata in C, no. 8, by Mozart.
January 30: 7th concert of the "Associació Amics de la Música" with the "Quartet Renaixement" and Blai Net (piano) at the Palau de la Música. (first audition of Cesar Cui String Quartet in G op.68, Brahms Trio in B minor, and first audition of Glazunov String Quartet in F Op.10) [program] [BC M 5099/11-83] [fons Toldrà BC]
February 18: 9è concert a càrrec de Blai Net i el Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), que tingué lloc al Palau de la Música Catalana. [BC M 5099/11-84] [fons Toldrà BC]
February 19: Concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), que tingué lloc al Teatre Principal (Sabadell). [BC M 5099/11-85] [fons Toldrà BC]
March 21: Recital by Emili Vendrell where he sings Matinal. At the same concert performs the complete song cycle Dichterliebe Op.48 by Robert Schumann [program]
March 22: Recital by Andreua Fornells, Eduard Toldrà and the "Quartet Renaixement". They perform Schumann's Third String Quartet Op.41, some songs by Brahms and Debussy's Sonata en sol for violin and piano with Blai Net [program] [BC M 5099/11-86] [fons Toldrà BC]
April 25: Recital by Emili Vendrell and pianist Antoni Mercader, the "Quartet Renaixement" and Guillem Garganta, Alvar Palau and Amadeu Recasens. They perform Antoni Soler's Quintet num.1 in do, the first audition of the Brahms Sextet Op.36 and the complete song cycle Dichterliebe op.48 by Robert Schumann. [program] [BC M 5099/11-87] [fons Toldrà BC].
Manuel Capdevila writes in his book about this concert:"En un cert moment, començat ja el concert, es rep l'avís que Vendrell està indisposat i no pot cantar. A algú se li va acudir de proposar a Toldrà perquè toqués una sonata de violí, per no repetir els quartets darrerament donats, que eren els que tenien preparats en aquell moment. A la sala es trobava el pianista Guillem Garganta, que tantes vegades havia col·laborat amb Toldrà. "Que vingui en Garganta!". Se li explicà la cosa. "Però si no vaig de smoking..." "Tant se val, el públic se'n farà càrrec." "Molt bé, doncs, conformes; però hauríem de tocar precisament la Sonata nº8 de Mozart, que és l'única de violí i piano que en aquest moment tinc "en dits", perquè la vàrem tocar l'altre dia amb en Massià...". Es varen anar a buscar els papers, i Toldrà constata que "ni l'havia tocada ni l'havia vista mai". I ara vindria molt bé allò dels "joves ardits" (Toldrà té vint-i-cinc anys) perquè, molt serenament, diu: "Endavant!" I surt a l'hemicicle del Palau, a "llegir" la sonata davant del públic... Naturalment, ningú no se'n va adonar, perquè la cosa va sortir amb tota normalitat. Ho va ignorar tothom -el mestre Pujol i tot, que no ho hauria permès- amb excepció d'en Garganta i dels companys de quartet. El mateix Garganta va confirmar aquesta gesta que a ell mateix el va omplir d'admiració. En la col·lecció de programes de Toldrà hi ha un paperet enganxat, amb una nota manuscrita que diu: "Per indisposició d'en Vendrell, va ésser executada la Sonata nº8 de Mozart". Sense cap més comentari."
May 13: Concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), que tingué lloc al Teatre de la Joventut Catòlica (Vic) el 13, festa de l’Ascensió del Senyor. [BC M 5099/11-88] [fons Toldrà BC]
May 19: Recital by Emili Vendrell and pianist Antoni Mercader, the "Quartet Renaixement" playing Mozart's String Quartet num.15, Brahms String Quartet Op.51 num.1 and Schumann's Dichterliebe Op.48. [program] [BC M 5099/11-89] [fons Toldrà BC]
May 30: Recital by the "Quartet Renaixement" playing Dvorak's String Quartet Op.96, Brahms Quintet Op.115 for clarinet and String quartet and Beethoven's Septet Op.20 with clarinetist Conrad Cardús; bassoonist Francesc Espaulella; hornist Joan Espona and Salvador Prió contrabass. [program] [BC M 5099/11-90] [fons Toldrà BC]
June 3: "Festa de la Sardana" at the "Teatre del Bosc" organized by the Orfeó Gracienc and its director Joan Balcells. Performance of "Pensant en tu". La veu de Catalunya June 5th, p11 [article]
August 10: Toldrà meets his future wife, Maria Sobrepera, in Castello d'Empúries while working as a musician playing music at a summer festival with an "orquestrina" de Festa Major named "Emporium". He falls in love right away and will marry her three years afterwards.Manuel Capdevila writes in his book:
"Era la diada de Sant LLorenç, l'Eduard Toldrà anà a tocar a la Festa Major de Castelló d'Empúries. L'"orquestra" hi feia la feina tradicional: l'ofici, les serenates, el "concert", els balls... i és precisament en un d'aquests balls on conegué la Maria. Ell mateix, posteriorment en recordar-ho, explicava que no va dubtar ni un moment a creure que era aquella la noia amb la qual s'havia de casar i l'havia de fer feliç; encara no en sabia el nom, ni d'on era, ni on vivia, però ja sabia, absolutament, que era "ella". Aleshores, va venir la intervenció d'en Juli Garreta, que era allí i feia tertúlia amb en Toldrà en els intermedis dels balls. Poc o molt violinista també, li va agafar l'instrument i el va substituir perquè mentrestant pogués ballar amb ella. L'enamorament fou mutu."
August 23: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-1] [fons Toldrà BC] . Toldrà writes the first letter to Maria Sobrepera from Santes Creus. This marks the beginning of the correspondence between them. Toldrà will write her almost a letter per day, proving his profound love, the loyalty of his feelings and the immense care he had about the relationship that was about to start. (These letters are currently located at the Biblioteca de Catalunya).August 24: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-2] [fons Toldrà BC]
August 25: (postcard from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-3] [fons Toldrà BC]
August 26: (postcard from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-4] [fons Toldrà BC]
August 27: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-5] [fons Toldrà BC]
August 31: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-6] [fons Toldrà BC]
September 1: 1r concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs) i Guillem Garganta, que tingué lloc al Teatre Principal (Olot). [BC M 5099/11-91] [fons Toldrà BC]
September 3: 7è concert que, a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), tingué lloc al Teatre del Bosc (Vilanova i la Geltrú). [BC M 5099/11-92] [fons Toldrà BC]
September 4: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-7] [fons Toldrà BC]
September 6: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-8] [fons Toldrà BC]
September 7: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-9] [fons Toldrà BC]
September 12: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-10] [fons Toldrà BC]
September 13: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) "... Jo he estat educat, ja desde petit, pel meu pare, a conèixem a mi mateix, i em conec..." [BC M 5099/13-11] [fons Toldrà BC]
September 14: (4 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-12] [fons Toldrà BC]
September 15: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-13] [fons Toldrà BC]
September 16: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-14] [fons Toldrà BC]
September 17: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-15] [fons Toldrà BC]
September 19: (potscard from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-16] [fons Toldrà BC]
September 20: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-17] [fons Toldrà BC]
September 21: (4 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-18] [fons Toldrà BC]
September 22: Toldrà travels from Barcelona to Cantallops to meet Maria's mother, na Narcisa Vicens. He took the train at midnight direction to Figueres, probably arriving in Cantallops in the afternoon of the 23rd. the day after. Toldrà will spend the entire day in Cantallops (Thursday, September 23rd 1920).September 25: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-19] [fons Toldrà BC]
September 26: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-20] [fons Toldrà BC]. He receives the first prize for his Sardana "La nuvolada", at the “Orfeó Gracienc” at the "Segona Festa de la Poesia i la Música”.
September 27: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-21] [fons Toldrà BC]
September 28: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-22] [fons Toldrà BC]
September 29: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-23] [fons Toldrà BC]
October 3: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Header: “Sociedad Colombofila de Catalunya”. [BC M 5099/13-24] [fons Toldrà BC]
October 4: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-25] [fons Toldrà BC]
October 5: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-26] [fons Toldrà BC]
October 6: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-27] [fons Toldrà BC]
October 7: (letter and postcard from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-28] [fons Toldrà BC]
October 8: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-29] [fons Toldrà BC]
October 9: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-30] [fons Toldrà BC]
October 10: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-31] [fons Toldrà BC]
October 12: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera): "... Aquella cançó va endavant pro encara n'hi ha per uns quants dies; en això no es pot treballar depresa. Quan la tingui llesta ja li diré i llavors lo que farà falta es, no ho adivina? fer-li conèixer...". (about "Cançó d'un bell amor")[BC M 5099/13-32] [fons Toldrà BC]
October 13: First concert of the "Orquestra Pau Casals" at the Palau de la Música Catalana [program]
October 14: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera): ""... Ara que parlo de composicions (Toldrà mentions in the same letter that he has started to write a piece for a competition, which will happen to be the "Sis sonets") ha vingut de un gruix de dit que demà no es cantés al Palau la "Cançó d'un bell amor". I no ha pogut esser perquè jo (que no contava en aquesta audició improvisada) no he donat encara al copista l'original per a que en tregui un exemplar per el cantaire. Ademés, d'aquesta "Cançó" (que ja sab que jo estimo tant encara que no valgui res) n'hi faré una copia de la meva mà i li enviaré; ho deicideixo aixís perque, desgraciadament no oviro l'ocasió de poguer-li fer sentir jo mateix i encara que realment per a vostè sigui molest l'escriptura manuscrita, ja m'afanyaré a fer-la tot lo clara que sàpiga (jo tinc molt mala nota sab?) i al menys vostè pot començar-la a mirar si té un rato perdut i en fi, la tindrà, que ben seva és..."" [BC M 5099/13-33] [fons Toldrà BC]
October 15: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-34] [fons Toldrà BC]
October 16: (4 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-35] [fons Toldrà BC]
October 18: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) ""Carissima Maria: Ja li anunciava ahir i, efectivament no he rebut rès de vostè i ja estic tot amohinat; el pensament s'enfila, s'enfila i sempre pensa el pitjor. Si estarà malalta, si passarà alguna cosa... no sé. Jo només sé que quan m'escriu em dona una alegria tant bona... i quant no, m'ensopeixo com m'ostra. Tant-de-bò no sigui rès de mal i pugui fer desvanéixer la meva inquietud. La setmana passada va passar igual i no va ser rès; deu vulgui que sigui igual aquesta vegada. Esperaré demà. D'esperar massa podré sufrir, pro pensi bé Maria, que no em cansaré, no em cansaré mai d'esperar; ni d'esperar la carta ni tot lo que espero... per dies que passin, per lluny que visqui. He posat el meu amor en vostè, obertament, de plè a plè, i vostè, Maria, es el pic més alt, es com el cim de totes les meves alegries i està per sobre de totes les il·lusions. Però li dic que podrà glatir, pro no es cansarà mai. l'Eduard [BC M 5099/13-36] [fons Toldrà BC]October 20: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-37] [fons Toldrà BC]
October 21: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-38] [fons Toldrà BC]
October 22: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Header: “Sociedad Colombofila de Catalunya”. [BC M 5099/13-39] [fons Toldrà BC]
October 23: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-40] [fons Toldrà BC]
October 26: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Incomplete, ending missing [BC M 5099/13-41] [fons Toldrà BC]
October 27: Concert inaugural de la 1a sèrie que, a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), tingué lloc al Saló teatre de “La Unió Liberal” (Granollers). [BC M 5099/11-93] [fons Toldrà BC]
October 28: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-42] [fons Toldrà BC]
October 30: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-43] [fons Toldrà BC]
October 31: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-44] [fons Toldrà BC]
November 2: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Header: “Sociedad Colombofila de Catalunya”. [BC M 5099/13-45] [fons Toldrà BC]
November 5: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-46] [fons Toldrà BC]
November 6: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-47] [fons Toldrà BC]
November 7: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-48] [fons Toldrà BC]
November 10: (letter and postcard from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-49] [fons Toldrà BC]
November 11: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-50] [fons Toldrà BC]
November 12: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-51] [fons Toldrà BC]
November 13: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-52] [fons Toldrà BC]
November 14: Toldrà writes a letter to Maria Sobrepera letting her know that he has started to work on a new composition to submit on January 31, 1921 (Vistes al mar). In the same letter he mentions that "Cançó d'un bell amor" almost got premiered at the "Palau de la Música". (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-53] [fons Toldrà BC]
November 15: Premiere of Abril at the "Palau de la Música" by Emili Vendrell and Pere Vallribera at a Concert organized by the "Associació Amics de la Música". The "Quartet Renaixement" was supposed to start the season but the concert was changed last minute due to an illness by the violist of the group, Lluís Sanchez. [program] (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-54] [fons Toldrà BC]
November 16: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-55] [fons Toldrà BC]
November 17: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-56] [fons Toldrà BC]
November 18: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-57] [fons Toldrà BC]
November 19: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-58] [fons Toldrà BC]
November 20: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-59] [fons Toldrà BC]
November 21: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-60] [fons Toldrà BC]
November 22: (potscard from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Header: “Sociedad Colombofila de Catalunya”. [BC M 5099/13-61] [fons Toldrà BC]
November 23: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-62] [fons Toldrà BC]
November 24: (2 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Incomplete, ending missing [BC M 5099/13-63] [fons Toldrà BC]
November 30: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-64] [fons Toldrà BC]
December 5: Collaborations with clavicembalist Wanda Landowska at the "Palau de la Música Catalana" performing works by Bach, Rameau and Handel. Concert organized by the "Orfeó Català". Toldrà havia consolidat el seu prestigi i s'havia fet el violinista imprescindible sempre que -per dissort, només ocasionalment- calia un músic amb sentit de responsabilitat per a interpretar obres delicades i no sempre de gran lluïment. Toldrà acceptava molt decididament aquesta mena d'encàrrecs, sense preocupar-se ni poc ni gaire d'haver d'admetre papers de relleu secundari. Així el trobem el 5 de desembre del 1920 tocant uns trios de Bach i de Händel per a clavicèmbal, flauta i violí, amb Wanda Landowska i Esteve Gratacós, en què la figura central de la sessió era la prestigiosa clavecinista esmentada. [program]
December 6: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-65] [fons Toldrà BC]
December 8: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-66] [fons Toldrà BC]
December 9: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-67] [fons Toldrà BC]
December 10: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-68] [fons Toldrà BC]
December 11: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-69] [fons Toldrà BC]
December 13: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-70] [fons Toldrà BC]
December 14: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-71] [fons Toldrà BC]
December 16: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-72] [fons Toldrà BC]
December 17: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-73] [fons Toldrà BC]
December 18: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-74] [fons Toldrà BC]
December 20: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-75] [fons Toldrà BC]
December 21: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-76] [fons Toldrà BC]
December 22: Eduard Toldrà's brother Francesc Toldrà i Soler dies suddenly in still a very young age. (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-77] [fons Toldrà BC]
La mort del seu germà, en Francesc Toldrà i Soler (en Cisco) -resident aleshores a Sóller, exercint de pèrit electricista- , que moria a l'edat de trenta-dos anys, representa per Toldrà el primer xoc emocional fort de la seva vida. Toldrà sentia una gran admiració envers el seu germà, aquella admiració que sent el germà petit pel germà gran...Va morir d'una grip d'aquelles d'abans, que no es curaven. Toldrà parlava del gran buit que se li va produir, i de com el trobava a faltar. Certament la persona sobre la qual vessà la seva afecció fou, ultra la mare, el seu germà Francesc. Sovint el cita en les seves "Impressions". Un exemple el trobàvem el 15 de setembre quan Toldrà confessa ingènuament, als setze anys: "...M'agradaria moltíssim veure'l. Jo pel meu germà sento una espècie de veneració ingènua, d'infant. Moltes coses en la vida, les he orientades en la seva manera de procedir. En una paraula: me l'estimo. I per això quan ve de Sóller sento un orgull de trobar-me amb ell, de conversar amb ell, d'anar junts pel carrer ".
December 23: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-78] [fons Toldrà BC]
December 24: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-79] [fons Toldrà BC]
December 27: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-80] [fons Toldrà BC]
December 31: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-81] [fons Toldrà BC]
1921
[Compositions: Sis Sonets (First prize at the 3rd contest Eusebi Patxot i Llagustera Foundation Award 1921-22. Total prize of 1000 pessetes) -presentada amb el lema "Líriques"- written for violin and piano (inspired by the sonnets: Sonetí de la Rosada (T. Catasús) Oració al Maig (J. Carner), Les Birbadores (M. Morera), Ave Maria (J. Alcover), Els quatre vents (A. Navarro), and La font (J.M. Zuniga), Les Dances de Vilanova -estrenada al Palau de la Música Catalana, en el Concert d'Any Nou dedicat, tradicionalment, a l'audició de sardanes, l'1 de gener del 1922 per la Cobla La Principal de la Bisbal sota la direcció del mestre Lluís Millet, fou guardonada al concurs convocat per la Fundació Patxot i Llagostera el 1920, dins l'apartat "a les tres millors glosses de cançons o ballets populars catalans per a cobla empordanesa d'onze instruments"-, ballet/glossa for cobla (Eusebi Patxot Foundation Award) and the sardanes Lluna Plena -dedicada a Josep Serra, mestre de sardanes. Estrenada al Palau de la Música Catalana l'1 de gener del 1922 per la Cobla Principal de la Bisbal- and Mariona -dedicada a Maria Sobrepera, la seva futura esposa, fou estrenada a la Sala de l'Orfeó de Sants, el 26 d'agost del 1922, per la Cobla Barcelona-, Revessa No.2 -estrenada a la Plaça de Toros d'Olot el dia 11 de setembre del 1921 per la Cobla Principal de la Bisbal- and Revessa No.3.]
Hem de considerar el 1921 com un any de grans canvis dins del que representa l'evolució musical de l'autor, tan pel que fa a l'aspecte personal com artístic.
January 1: Premiere of La nuvolada by the cobla "La Principal de la Bisbal" at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any" [program]
January 3: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-82] [fons Toldrà BC]
January 14: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-83] [fons Toldrà BC]
January 16: Premieres the Quartet en sol menor by J.M.Benaiges with "Quartet Renaixement". At the same concert the Orquestra de l'"Associació Amics de la Música" conducted by Francesc Pujol performs Mahler's Symphony num.5 [program] [BC M 5099/11-95] [fons Toldrà BC]
Various engagements with the "Orchestra Pau Casals" as a concertino. Spring Season series concerts [program]
January 18: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-84] [fons Toldrà BC]
January 23: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-85] [fons Toldrà BC]
January 24: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-86] [fons Toldrà BC]
January 26: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-87] [fons Toldrà BC]
January 28: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-88] [fons Toldrà BC]
January 29: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-89] [fons Toldrà BC]
January 30: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-90] [fons Toldrà BC]
January 31: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Header: “Sociedad Colombofila de Catalunya”. [BC M 5099/13-91] [fons Toldrà BC]
February 2: (3 potscards from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-92] [fons Toldrà BC]
February 3: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-93] [fons Toldrà BC]
February 10: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-94] [fons Toldrà BC]
February 11: 6è concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs) i l’Orquestra de l’Associació d’Amics de la Música, sota la direcció de Francesc Pujol, que tingué lloc al Palau de la Música Catalana. [BC M 5099/11-96] [fons Toldrà BC]
February 13, 15, 16: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-95] [fons Toldrà BC]
February 22: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-96] [fons Toldrà BC]
February 27: Performance of J.S. Bach's St. Matthew Passion at the Palau de la Música Catalana by the Orfeó Català; Solists: Andreua Fornells, Concepció Callado, Emili Vendrell, Georg A. Walter, Ricard Fusté, Sandro Griff, Angela Esquerdo, Pilar Roca, Matilde Ensenyat, Josep Basté, Ramon Crespo, Fritz Flemming, Theodor Menge, Eduard Toldrà, Josep Recasens, Gaspar Cassadó, Antoni Planas, Albert Schweitzer; Conductor: Lluís Millet. [program]
March 6: Same concert as the Feb. 27 one. Second performance of J.S. Bach's St. Matthew Passion at the Palau de la Música Catalana by the Orfeó Català; Solists: Andreua Fornells, Concepció Callado, Emili Vendrell, Georg A. Walter, Ricard Fusté, Sandro Griff, Angela Esquerdo, Pilar Roca, Matilde Ensenyat, Josep Basté, Ramon Crespo, Fritz Flemming, Theodor Menge, Eduard Toldrà, Josep Recasens, Gaspar Cassadó, Antoni Planas, Albert Schweitzer; Conductor: Lluís Millet.
March 31: 8è concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), que tingué lloc al Palau de la Música Catalana. [BC M 5099/11-97] [fons Toldrà BC]
April 18: 10è concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), Guillem Garganta i Salvador Prió, que tingué lloc al Palau de la Música Catalana. [BC M 5099/11-98] [fons Toldrà BC]
April 21: Performance of the three Schumann String Quartets in one session by "Quartet Renaixement" at the Palau de la Música Catalana for the "Associacio Amics de la Música". [program]
April 28: 12è concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), que tingué lloc al Palau de la Música Catalana. [BC M 5099/11-99] [fons Toldrà BC]
May 8: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Al verso del veredicte dels premis musicals de la Fundació Concepció Rabell i Civils, vda. Romaguera, que premiaren l’obra Vistes al mar. [BC M 5099/13-110] [fons Toldrà BC]
May 14: 13è concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), que tingué lloc al Palau de la Música Catalana. [BC M 5099/11-100] [fons Toldrà BC]
May 24: 5th concert of the Spring. First time appearing as the conductor of the "Orquestra Pau Casals" in a concert presenting his Suite en Mi Major at the Palau de la Música Catalana. Aquesta formació havia estat creada l'any anterior pel mestre Casals). [program]
May 31: Premiere of Vistes al mar by "Quartet Renaixement" at the Palau de la Música Catalana for the "Associacio Amics de la Música" (it was first programed the performance of Quartet en do menor but probably changed at the very last minute after knowing the result of the composition competition). [program] [BC M 5099/11-101] [fons Toldrà BC]
Segons indica Lluís Millet als Comentaris a la presentació del disc dels quartets d'Eduard Toldrà ("Vistes al mar" i "Quartet en do menor") dins de la sèrie d'enregistraments de l'Antologia Històrica de la Música Catalana (PDI-30.1679) per el Quartet Sonor: "... els tres moviments del quartet Vistes al mar (absolutament antològic en la música catalana del primer terç de segle) ens mostren, a una enorme distància, un compositor que ja és ell mateix, malgrat que mai ha considerat l'originalitat com un objectiu prioritari. Toldrà ha incentivat, altra vegada, la seva inspiració per mitjà d'un model poètic concret, els tres poemes de Joan Maragall, que encapçalen la partitura: "la ginesta" (allegro con brio), "Allà a les llunyanies de la mar" (lento) i "La mar estava alegre" (molto vivace) [vegeu APÈNDIX 2]- ara recreat en termes de música pura. Sense cap concessió descriptiva, cada moviment desenvolupa formalment un material musical -melòdic, rítmic i motívic- altament adient per a suggerir l'ambient poètic desitjat, sense recursos acadèmics estereotipats i amb un cicle de modulacions tonals no gens apocat. Vistes al mar s'insereix en un moment molt concret de la història cívica i cultural de Catalunya i hem de tenir en compte aquest context (tant com les seves objectives qualitats musicals) per a la seva valoració global...".
June 6: Soloist in the Beethoven Concerto in D, with the Orquestra de l'"Associació Amics de la Música" and Francesc Pujol as a conductor. In the same concert the Impressions intimes by Garreta are performed. [program]
June 10: Concert a càrrec del Quartet Renaixement (Eduard Toldrà, Josep Recasens, Lluís Sánchez i Antoni Planàs), que tingué lloc al Teatre Conservatori (Manresa). [BC M 5099/11-94] [fons Toldrà BC]
June 14: Last performance of the "Quartet Renaixement" [program] [BC M 5099/11-102] [fons Toldrà BC]. Varen executar el Quartet en mi bemoll nº1, de Cherubini, el Quintet en la (amb clarinet) de Mozart, i el Quartet en mi bemoll Op.74 (o sigui el nº 10) de Beethoven. Es van acomiadar, doncs, amb un quartet de Beethoven, després de deu anys de treballar amb una honestedat sense defallença. The group is dissolved because one of its founding members, Josep Recasens -the second violinist- moves to France with his recent wife, and they promised to each other that if one of them had to leave the ensemble, they would terminate the group as a prove of loyalty. Within over ten years the group gave 207 concerts.
Manuel Capdevila writes in his book:
"La causa directa i ocasional de la dissolució del Quartet fou molt senzilla. Recasens, el segon violí, s'havia casat. La seva muller era una pianista francesa. Ja durant l'estiu del 1920 havien anat tots dos, a treballar a França; però van tornar, i el quartet va fer la seva campanya del curs 1920-1921. En arribar l'estiu del 1921, se'n tornaren a França i s'hi van quedar. La raó era que el clima humit de Barcelona era insoportable a la senyora Recasens; mentre era a Barcelona, estava permanentment malalta. Decidiren, doncs, de romandre a França, i encara viuen a París. D'acord amb els Estatuts del Quartet, no podien fer-se substitucions i la baixa d'un dels components significava la dissolució. Així es va complir. Evidentment, per sota d'aquesta causa immediata, n'hi havia una de profunda, en la qual s'ha de cercar la raó veritable del desistiment. Era, podríem dir-ne, el desengany. Després de la Primera Guerra Mundial, intentaren les tournées per Espanya i les sèries, més o menys cícliques i sistemàtiques, a Barcelona, i anaren veient que no hi havia manera de viure només de la música da camera; estaven condemnats a seguir-se arrossegant pels teatres i altres sales d'espectacles en feines de bastaix... Perderen, doncs, no pas l'honestedat artística, però sí l'entusiasme amb el qual havien començat. Per això una causa fortuïta bastà per a motivar la dissolució. L'activitat del Quartet Renaixement fou un del fets més remarcables de la vida cultural catalana de la segona dècada d'aquest segle. Foren deu llargs anys (1911-1921) que representaren un total de 207 actuacions. Aquesta etapa quartetística suposà per Toldrà, a part de la quasi exclusivitat pel quartet i l'enriquiment personal i humà que li aportà el treball en grup (propi de la música da camera), la possibilitat d'adquirir uns coneixements musicals molt sòlids i una amplíssima formació musical. Després d'aquella última actuació del 14 de juny, tornem a trobar a l'Eduard Toldrà altra vegada, però, fent Festes Majors i tocant pels teatres i els cafès. Alterna, com sempre, les actuacions de més volada amb un increment seguit de l'activitat pedagògica, per poder anar substituint altres feines menys grates. A la composició, hi dedicava hores escadusseres, de vegades tretes del descans nocturn."
August 8: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-97] [fons Toldrà BC]
December 1: Toldrà writes to Maria Sobrepera about the veredict of the Eusebi Patxot competition proclaiming the first prize of Les danses de Vilanova. (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-98] [fons Toldrà BC]
December 1: (Letter from Conxita Supervia to Eduard Toldrà): "Estimat mestre, estimada amiga, Aquí teniu las dos butacas per demà tarda, esperant veure'ls en el Teatro. Dilluns estudiarem las cançons. Conchita Supervia." [Biblioteca Victor Balaguer. Toldrà/357]
December 21: (Letter from Toldrà to the director of the "La Sardana" Magazine) "Sr. Director de “La Sardana” Ciutat, 21 des. 1921 Molt Sr. meu i amic: Acabo de llegir les lletres que m’han deixat a casa. No tant sols no hi tinc cap inconvenient, sino que em sentirè molt honorat en veure publicada la sardana “Lluna plena” en la simpàtica revista que dirigeix. Mil mercès! Crec que no els farà falta un exemplar cregut de que faràn ús del que vaig donar a l’Esbart Català. Manin sempre al que es bon amic Eduard Toldrà NB. Puc donar-li ja el títol de la sardana que escriuré per a la festa del 15 de gener a l’Esbart. Es dirà: L’hereu i la pubilla."
1922
[Compositions: He writes five sardanes: L'hereu i la Pubilla -dedicada a "l'Esbart Català de Dansaires de Barcelona", fou estrenada a la Plaça de Sant Just, de Barcelona, el dia 14 de gener del 1922 per la Cobla Principal de Perelada-, La nevada -estrenada al Teatre del Bosc de Barcelona el dia 10 de juny del 1922 per la Cobla Principal de la Bisbal, fou guardonada amb el Premi Orfeó Gracienc del 1922-, Caterina d'Alió (glossa d'una cançó popular) -estrenada al Teatre "Eldorado" de Barcelona el dia 23 de març del 1924 per la Cobla Lluro-, Sol ixent -estrenada al Palau de la Música Catalana l'1 de gener del 1923 per la Cobla Els Montgrins- and Esperança -dedicada al "Foment de la Sardana de Barcelona", fou estrenada a Vallvidrera, el 19 de setembre del 1922 per la Cobla Barcelona- el títol fa referència a l'esperança del casament amb el seu amor, la Maria]
[New collaborations with Wanda Landowska (this time with Maria Barrientos) and many violin recitals (also, again, the ten Beethoven Sonatas, with BIai Net for the "Associació Música Da Camera").]
January 1: Premiere of Les Danses de Vilanova by the cobla "La Principal de la Bisbal" and the sardana Lluna plena at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any" [program]
(letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-99] [fons Toldrà BC]
January 3: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-100] [fons Toldrà BC]
January 15: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-101] [fons Toldrà BC]
February 12: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-102] [fons Toldrà BC]
March 16: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-103] [fons Toldrà BC]
March 22: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-104] [fons Toldrà BC]
March 28: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-106] [fons Toldrà BC]
March 29: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) Header: "Bar Canaletas” [BC M 5099/13-105] [fons Toldrà BC]
April 7: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-107] [fons Toldrà BC]
May 2: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-108] [fons Toldrà BC]
May 3: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-109] [fons Toldrà BC]
May 30: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-111] [fons Toldrà BC]
June 3: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-112] [fons Toldrà BC]
June 11: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-113] [fons Toldrà BC]
July 5: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-114] [fons Toldrà BC]
August 12: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-115] [fons Toldrà BC]
August 16: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-116] [fons Toldrà BC]
August 19: Felip Pedrell dies n Barcelona at the age of 81 years.
October 25: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-117] [fons Toldrà BC]
December 1: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-118] [fons Toldrà BC]
December 7: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-119] [fons Toldrà BC]
December 9: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-120] [fons Toldrà BC]
December 19: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-121] [fons Toldrà BC]
December 28: Toldra premieres with pianist F. Motte-Lacroix (Frederic Mompou's professor in Paris) his Sis Sonets [program]
Ignasi Folch i Torres escriu aquestes notes en el programa de mà:
"És amb veritable plaer que oferim als "Amics" la present sessió de música d'aquests dos joves compositors, Els artistes joves són sempre interessants perqué són com fruit que verola; però dos artistes joves que ofereixen les obres que aneu a sentir, són més que un fet palpitant d'interès, una realitat, com ho és aquell fruit, ja madur, que una ratxada d'aire, més forta que les altres, fa caure de la branca.De l'obra d'en Toldrá, els "Amics" en saben forces coces més que de la d'en Mompou, car d'ençà que ens reunim en les nostres vetlles musicals l'hem admirat nombrosíssimes vegades com a intèrpret i com a compositor algunes ja, també.
El "violinista" l'hem aplaudit sempre perquè ho fa molt bé; el compositor l'hem festejat mès encara perquè quan això s'ha escaigut, ens ha semblat més nostre.
El Toldrá violinista és de tot arreu, car ens parla un llenguatge universal; el Toldrá compositor no, que és de Barcelona, millor dit: de Vilanova i Geltrú.
I és que la música d'en Toldrà és molt catalana, molt d'ell perquè és una música que jo crec que és resultat d'una pila de dies de pensar en la dels altres… "La dels altres?… Ja ho és, ja, de bona, però quan un hom n'ha sentit molta de música i ha corregut molt i ha vist terres i mars i muntanyes (en Toldrá n'ha voltat molt de món i més encara damunt les solfes), tant mateix - es devia dir- t'adones de què les teves muntanyes i la teva mar, i el teu cel i la teva música són tan o millor que les dels altres…" I així devia ser el pensament d'en Toldrá perquè, segons veiem, després de tant rondar, l'home musicalmemt s'ha quedat a Vilanova i amb l'esguard cap a n'ella ha començat a cantar i somnia, d'exaltació en exaltació, n'ha anat sorgint aquesta correntia de música daurada de sol, pertumada de ginesta i tota ella gemada com una noia de la costa dins un mati d'abril…
Per això us deia abans, que quan a en Toldrá l'hem sentit compositor l'hem aplaudit més que mai perquè ens semblava més nostre… I en realitat era així.
En Mompou, veieu, ja es diferent: ell, amb tot i ser-ho de nostre, no té tant el tarannà de la nostra gent; és inquiet i va a la recerca de noves coses. La inquietud de la seva estètica l'allunya un xic de la mar i la muntanya i, com a bon fill de l'època, es mou i remou de cara a la ciutat, on hi troba millor que a camp obert l'ambient propici a ses impressions subtils i fugitives. El cel i les muntanyes; el sol i la maleixa gent, a camp lliure són coses massa grans per en Mompou: ell estima més la intimitat del món; les petites coses de la vida, aquelles que fan bonic, millor que aquelles que són magnífiques… I veieu-ho sinó: la tècnica, la estructura i la concepció de cada obra seva i, en fi, la seva estètica, són no res menys que un retorn a la simplicitat, que estima per damunt de tot, per fugir de lo grandiós i complicat que trontolla i atueix massa els sentits.
Heu's-el aquí resumit en poques paraules pel crític francès Vuillermoz, l'ideal estètic d'en Frederic Mompou: «És curiós observar com després de les pomposes riqueses orquestrals i harmòniques de la generació precedent, s'inicia una tendència a favor de la simplicitat, de la nuesa, de la humilitat tècnica. Aquest ideal ha fet nàixer entre nosaltres a molts literats, però poca música. A l'estranger sembla provocar realitzacions més interessants. Artistes de raça i cultura molt diversa, convergeixen en el mateix angle del pensament i de la sensibilitat. Les especulacions enlluernadores i evocadores d'un Schönberg, no són en el fons gaire més diferents de les del jove català Frederic Mompou, que mitjançant alguns conjunts a la vegada senzills i misteriosos de notes ingènues, fa apareixer tot un món d'ensomnis"
1923
[Compositions: Canticel (Carner) -dedicada a Joan Mirambell i estrenada al Palau de la Música Catalana, en el quart dels quatre concerts de Quaresma organitzats per l'Orfeó Català, el 10 d'abril del 1924. Els intèrprets foren Emili Vendrell (tenor) i Pere Vallribera (piano)-, Les garbes dormen al camp (Sagarra) -dedicada a Josep Mª de Sagarra i estrenada en la primera sessió organitzada pels Amics de la Poesia, dedicada a Josep Mª de Sagarra i celebrada a Sabadell, el 21 de desembre del 1923. Els intèrprets foren Francesca Marlet (soprano) i Maria Faig (piano)- and the sardana Camperola -premiered on January 1, 1924 at the traditional concert of the New Years by the Orfeó Català at the Palau de la Música Catalana. Cobla Barcelona [program]-.]A partir d'aquest any la seva activitat violinística es va anar reduïnt. Aquesta reducció beneficià, per altra banda, les seves diverses activitats de mestre i de compositor. Aviat el seu prestigi com a creador igualà el que tenia com a instrumentista.
January 1: The "Cobla Barcelona" performs the sardana Camperola at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]
January 2: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-122] [fons Toldrà BC]
January 16: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-123] [fons Toldrà BC]
February 11: Performs with a trio at the play Obsessió by Lluis Masriera for the "Teatre familiar".
February 14: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-124] [fons Toldrà BC]
February 15: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-125] [fons Toldrà BC]
February 19: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-126] [fons Toldrà BC]
February 23: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-127] [fons Toldrà BC]
March 5: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-128] [fons Toldrà BC]
March 10: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-129] [fons Toldrà BC]
March 11: (Letter from Eduard Toldrà to Juli Garreta) "Barcelona, 11 de març 1923. Sr. Juli Garreta. Estimat amic: Li haig de dir poques coses, només una sola, però... bona. Em caso! Em caso, si Déu vol, el dia 24 d'aquest mes amb la Maria, amb aquella noia que vaig conèixer a Castelló, aquell dia xafogós d'agost, amb aquella noia que vostè deia que semblava una melodia de Schumann, se'n recorda?Li faig franc de dir-li el content que estic, que em sembla que al cor hi porto penjat un cascavell que hi dringa nit i dia. Compti si en dec estar, de content, amb tot lo que ha costat d'arribar fins aquí on som! Amic Garreta: jo
hauria volgut, i m'hauria donat un gran goig de poder-lo convidar a la festa. Però, miri, el casament es farà, com és natural, a Cantallops; en aquell poble no hi ha fonda ni hostal decent (en aquell poble per a mi no hi ha més que la Maria). Vull dir que els convidats que hi haurà s'hauran d'allotjar, "tots" a la casa mateixa d'ella, de manera que són reduïdíssims el nombre, tant, que de la part meva no n'hi haurà ni un, i de la part d'ella, els estrictament de compromís. Comprèn la cosa? Se'n farà càrrec? A mi, cregui'm que em sap molt i molt greu que vostè no hi sigui, perquè jo no podré oblidar mai que va ésser vostè el qui, a Castelló, em va donar la primera "empenta" perquè jo li digués alguna paraula, a ella, quan em sentia tot temorenc i no gosava, se'n recorda? Però, escolti: nosaltres dos viurem al carrer d'Aragó, 360, pis 3er. segona porta. Allí serà a casa seva, sent?, i el dia que vingui a Barcelona, li prego que no deixi pas de venir a casa; sobretot! Hi trobarà plat a taula i un llit per descansar, i sobretot hi trobarà l'alegria de tots dos, de tenir-lo entre nosaltres. L'hi dic de tot cor (...) ".Acaba la carta pregant-li que comuniqui la nova a Marià Vinyes, el distingit pianista amateur i cordial amic de tots dos, i s'acomiada afectuosament.
March 21: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-130] [fons Toldrà BC]
March 24: Wedding in Cantallops, Eduard Toldra and Maria Sobrepera got married.
Eugeni Molero writes about Cantallops in his book:
Cantallops es un pequeño pueblecito encIavado muy cerca de las estribaciones pirenaicas, dentro de la comarca ampurdanesa. El vetusto coche de línea pone en comunicación a este paraíso con el resto de pueblos al llegarse una vez a la semana hasta él desde Figueras, que dista 24 kilómetros, pasando por Pont de Molins y Can Cuartes.
Alexandre Deulofeu en su libro «L'Empordà, bressol de l'Art Romànic» nos refiere el hecho de que Libencio y Arnario, auténtic0s colonizadores de aquella comarca «a Cantallops edificaren un temple al sant protomàrtir Esteve en tiempos del emperador Carlomagno.»
Fue en este rincón de la geografía patria donde naciera María, la esposa del maestro. Por el vínculo matrimonial adquirió Toldrá una nueva patria adoptiva, de indudables repercusiones en su mundo interior. El amor por la Natura aludido en el capitulo anterior halló medio ideal para desarrollarse, para hacer más poderosa su propia intensidad en Cantallops, adonde una y otra vez volvió Toldrá con su familia en busca de paz y silencio.
Tampoco es desdeñable la teoría de que la dedicación a la sardana mostrada por Toldrá hallara su raíz en esta adopción ampurdanesa, ya que si existe una fuente de la que mana nuestra primera danza, esta fuente es el Ampurdán.
Su visión gerundense no quedó des de luego circunscrita a Cantallops, sino que ampliándose llegó a abarcar todas aquellas latitudes hasta irrumpir en el paisaje verde y azul de la recién descubierta Costa Brava.
Manuel Capdevila en el seu llibre escriu sobre aquells dies:
"El 24 de març del 1923 es celebrava l'enllaç matrimonial entre n'Eduard Toldrà i Soler i na Maria Sobrepera i Vicens a Cantallops (aquell petit poblet empordanès d'on era nadiua la Maria). Feren el viatge de Noces a París, on Toldrà, bon coneixedor de la ciutat pels cinc mesos d'estada que hi havia fet amb el Quartet Renaixement, tingué la joia d'exercir de "guia turístic". Estigueren passejant vuit dies pels carrers de París."
June 5: Plays as a concertino with the Orquestra de l'"Associació Amics de la Música" conducted by Francesc Pujol Le bourgeois gentilhomme Suite Op. 60 by Richard Strauss doing the violin solo part. [program]
August 13: He is offered a position at the "Escola Municipal de Musica" as assistant professor of violin. Accepts the appointment.
Manuel Capdevila escriu:
"Toldrà havia procurat assegurar l'estavilitat pressupostària per tal d'evitar a la Maria les preocupacions del viure quotidià. Entre la Granja Royal, les nombroses lliçons de violí, els concerts eventuals i petits additaments de drets d'autor i altres coses episòdiques, sumaven uns ingressos satisfactoris per a aquella època, que els permetien de viure sense angúnies. El 13 d'agost és aprovat el seu ingrés a l'Escola Municipal de Música com a professor auxiliar de violí. Començava la seva carrera de funcionari de l'Ajuntament, que en aquell moment li representava consolidar la seva situació amb una base, minsa, però de continuïtat garantida."
September 13: The dictatorship of Primo de Rivera is stablished. In the midst of a social situation with revolutionary tension (growth of the industrial proletariat and the urban population, creation of the Communist Party of Spain in 1921, numerous incidents of clashes between workers and employers, etc..), An economic crisis from 1919 due the contraction of European markets during the First World War and the upheaval of society caused by failures of the Spanish colonial policy in Morocco (Annual disaster in 1921), there is the coup of general Primo de Rivera, captain General of Catalonia, which caused the resignation of the government of García Prieto. The authoritarian alternative to solve the problems of the state had the support of the monarchy of Alfonso XIII, the clear support of the Army, the bourgeoisie, the landowners and ecclesiastical circles. The system was born with the aim of establishing itself in a stable system of government, with its own constitutional foundations, influenced by the ways of Italian fascism, but not identified them.
December 16: Fourth Concert of Francesc Costa at the Palau de la Música Catalana where he plays "Oració al Maig" and "Les Birbadores" from Sis Sonets. [article]
NEXT CHAPTER: 1924-1928: the culmination of an era - "A l'ombra del lledoner", "Garba" and "El giravolt de maig".