1924-1928: the culmination of an era

April 10: Song recital at the Palau de la Música by Emili Vendrell and Pere Vallribera. Among others they perform Canticel and Cançó de grumet. [program]

April 10,11,13,17: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

May 3: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

May 5: Premiere of the complete cycle A l'ombra del lledoner by Emili Vendrell and Eduard Toldra at the piano. "Associació Música Da Camera". At the same concert, the same performers premiered Les garbes dormen al camp, Romanç de Santa Llúcia and Vinyes verdes vora el mar. [program]

May 9,15,16: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

June 5: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

June 7: He conducts for the first time the "Orquestra d'Estudis Simfònics" (an amateur group that he will conduct for ten years - until 1934) The orchestral ensemble was presenting their Second Concert at the Palau de la Música Catalana (the first one being conducted by Antoni Ribera a year earlier). [program]

[The work as a pedagogue and composer fortunately increases: El gessamí i la rosa (J. Carner) -revisada el 1959, està dedicada a Raimon Vayreda, i fou estrenada a Sabadell, en el concert inaugural del VII Curs de Música d'aquella ciutat, en una sessió on s'interpretaren exclusivament obres d'Eduard Toldrà, el 20 d'octubre del 1925-, Cançó de l'amor que passa (T. Garces) -dedicada a Mercè Plantada, fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en una de les sessions de la sèrie "Els Poetes i els Músics", organitzades per Martí Clausells en col·laboració amb els Amics de la Poesia, el 16 de gener del 1926. Els intèrprets foren la mateixa Mercè Plantada (soprano) acompanyada al piano per en Blai Net- L'estudiant de Vic (glossa from the folksong for mixed choir) -estrenada al Palau de la Música Catalana, en el concert inaugural de la temporada de l'Orfeó Català, el 5 de desembre del 1926. Els intèrprets foren l'Orfeó Català, actuant de solista la soprano Andreua Fornells, tots ells sota la direcció del mestre Lluís Millet-, and three sardanes: Ofrena -en testimoni d'amistat i d'admiració al mestre Josep Serra, amb motiu de l'homenatge que se li reté el dia 26 d'abril de 1925. Estrenada el mateix dia a la Plaça Tetuán per la Cobla Principal de Perelada-, La fageda d'en Jordà -dedicada a Clara Noble, vídua de Maragall, fou estrenada al Palau de la Música el primer de gener de l'any 1926 per la Cobla Barcelona- and Puig Neulós -dedicada a Manuel Capdevila, fou estrenada al Teatre Apolo de Vilanova i la Geltrú el dia 16 de desembre del 1926 per la Cobla Principal del Vallès-][There is a decrease on his appearances as a violinist and chamber musician, as well as a conductor. Although the less artistic jobs like playing at the coffee-shops or in summer festivals, etc are maintained (these will last until 1941 when he is appointed conductor of the new created "Orquestra Municipal de Barcelona").]

January 1: The "Cobla Barcelona" performs the sardana El bac de les ginesteres at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]

January 1,2,3,4,6,7,8,9,10,11,13,14,16,17,18,20,21,22,23,24,27,29,30: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

February 1,3,5: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

February 6: Performance of the complete cycle A l'ombra del Lledoner at the Palau de la Música Catalana by Emili Vendrell and Toldra at the piano. [program]

February 7,8,10,11,12,13,14,15,17,18,19,20,21,22,24,25,26,27,28: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

March: Manuel Capdevila writes in his book:

"Pel mes de març d'aquell any el general Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta entitat política catalana, constituïda el 6 d'abril del 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials, va dur a terme una tasca de concienciació catalana molt important, sentant les bases d'una administració pròpia i les d'un equip d'homes preparats per a les futures tasques de govern. Intervingué directament en la lluita autonòmica iniciada el 1918, lliurant al govern espanyol unes "Bases de la Autonomía" i redactant sobiranament l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fou aprovat per l'assemblea general el 25 de gener del 1919. La Dictadura del general Primo de Rivera substituí en la presidència de la Mancomunitat el successor de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, pel dirigent de la Unión Monárquica Nacional, Alfons Sala."

March 1,3,4,7,8,10,11,13,14,15,17,18,20,21,22,24,25,26,27,28,29,31: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

April 1: Miercoles SALÓN DORE de la GRANJA ROYAL Todas las noches, de 10 a 12, grandes conciertos por el quinteto TOLDRA

April 19: the "Cobla Barcelona" performs the "Danses de Vilanova" at the "Palau de la Música Catalana". [program]

May 30: Song recital by Emili Vendrell and Baltasar Samper. Among songs by Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Franck, Wolf, Morera and Pujol, they sing Toldra's Cançó de grumet and Romanç de Santa Llúcia. [program]

July 30: (letter from Toldrà to Manuel Capdevila) "Senyor Manuel Capdevila Mallorca 170 Interior - 3 - Ciutat, dijous 30 juliol 1925 Bon amic Capdevila: Em fa engunia de dir-vos el que us tinc de dir. És que demà no podré assistir a la lectura del vostre enamorat estudiant. Em fa engunia i em fa pena perquè acabareu per començar a malpensar de mi i això seria deplorable. Vos que tota hora em demostreu tant d'interès per les meves coses, us heu de veure tant mal correspost! En veritat us dic que m'hauà agradat molt assistir-hi però no em resta mès que esperar la meva tornada per a conèixer aquesta vostra comèdia. A Cantallops m'enduré la història i els quatre contes i els llegiré amb tota la calma i us en diré desprès, per carta, el que me'n sembli. A reveure, bon amic, i no sigueu massa rigoròs en comentar la meva no assistencia a la reunió de demà. Cordialment vostre Eduard Toldrà"

July 31: (Letter from Manuel Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Ciutat, 31 de juliol de 1925 Car amic Toldrà: Us escric a màquina i no sè per què. Es un acudit que m'ha vingut. Si és que no us plau, dispenseu-m'ho. He rebut la vostra lletra d'ahir. Tanmateix sou curull d'injustificades temences! Per dir-me que avui no podíeu venir, no calien tants preàmbuls ni tantes explicacions. Mentre no sigui la causa de la vostra absència cap contratemps de salut de vós o dels vostres, tot el demés són trons. Demés, em feu ben poc favor al suposar-me tan malpensador i poc considerat! Em sap greu que no hi sigueu, simplement perquè no podré coneixer, de moment, la vostra opinió, cosa que no cal dir si m'interessa. Altrament, no tenia cap intenció d'encolomar-vos el meu "estudiant", si us plau o per força. Estem entesos? Nogensmenys, suposem que m'heu fet enfadar i que tinc intenció de castigar-vos. Doncs bé: el meu càstic consistirà en venir-vos a donar la llauna a Cantallops el dia 22 d'agost. M'explicaré: he hagut de modificar la data de les meves festes, que seran, ara, del 17 al 31 d'agost. Aprofitaré aquests 15 dies per fer una "tournée" per Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, Castelló d'Empuries (En Blanc mai em calla sol.licitant una visita) i encontorns. Això acabarà amb una estada de tres o quatre dies a Port de la Selva. Si el meu plan no es modifica, el dia 22 és l'assenyalat per arribar-me a Cantallops. Com que us conec i sé que no acostumeu a dir les coses per "semblar" gentil, ans bé ho sou verament, vaig creure en la sinceritat de la vostra invitació de 8 dies d'estada a Cantallops. Sigui com sigui, ja veieu que no en faig abús, essent així que ho redueixo a un dia. Em sembla que em provaran aquests 15 dies de canvi d'aires i, a més, vui coneixer coses noves, i bones, sembla. Una afectuosa encaixada per el pare de la Ciseta i marit de la Mariona. M. Capdevila"

August 5: (letter from Toldrà to Capdevila) "Senyor Manuel Capdevila Mallorca -170 - 4 - Barcelona Cantallops, 5 agost 1925 Car amic Capdevila: El dissabte vaig rebre la vostra lletra i fins avui no la contesto. El dissabte tenia una feinada extraordinaria en arreglar les coses; el diumenge vàrem venir (amb un pet de tramontana que donava gust) i dilluns i dimarts no era possible escriure perquè ha estat la festa major d'ací, i calia estar pels forasters i per a fer el vermout i per a anar a plaça a sentir les sardanes (hem tingut els "Peps" de Figueres) i totes aquestes i d'altres coses propies de la festa, feien que no us poguès dir tot el content que em va posar la vostra carta. Veniu en bona hora cap aquesta contrada esquerpa i ferrenya, i em penso que no us en penedireu. Però, no vingueu per un sol dia, això ès excessivament escarrancit! Vingueu sense contar el temps, sense mirar el rellotge ni el calendari. És aquesta l'única manera de venir. Ara no tinc gaire temps d'escriure, son les tres de la tarda i està per passar el correu que es un home que ve a peu de La Junquera amb una bossa penjada a l'espatlla, dintre de la qual (de la bossa vui dir) hi porta l'escassa correspondencia. A éll, doncs, haig de donar aquesta carta d'aquí a uns moments. Un altre dia ja us escriuré amb mes calma; avui ho faig així depressa per no deixar passar un dia més. Em resta nomes donar-vos una idea del que us cal fer per a venir aquí el 22. Primerament anar a Figueres. Un cop allì demanar pels autos d'En Lluis que van a La Junquera. En surt un a les 11 i un altre (em sembla) a les 3 de la tarda. Us recomano el primer. Agafeu aquest auto i demaneu que es pari a Ca'n Cuartos. Allí baixeu i allí trovareu una tartana amb en Toldrà que us esperarà per a portar-vos a Cantallops. Naturalment que per què en Toldrà us esperi caldrà que previament li escriviu el dia i l'hora exacta que agafeu l'auto a Figueres. Adeussiau, espero les vostres noves. Una bona abraçada de vostre bon amic Toldrà"

August 6: (letter from Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 6 / 8 / 1925 Amic caríssim! Aquest magnífic paper Guarro damunt el qual escric aquesta lletra, ja us donarà a entendre que és feta al despatx (és el paper de les cartes de compromís; jo, però, el gasto sovint, perquè m'agrada molt). Dic això per donar-vos a entendre que la feina no és molta. No es tracta doncs, de què contesti la vostra lletra d'ahir tan ràpidament, amb cap finalitat alliçonadora, ans bé trobo molt natural que vós trigueu un xic més a contestar que no pas jo, essent així que jo agafo la ploma amb la mateixa facilitat que vós l'arquet (fixeu-vos que he dit facilitat i no pas encert... Què més voldria jo!). Passem, ara, a la veritable contestació, llest el preludi. En primer lloc, cregueu que jo, pel meu gust particular, no us regatejaria pas els dies d'estada a Cantallops. Si jo venia i m'hi trobava bé, hi romandria tot l'estiu, sense rellotge ni calendari. Però, amic; i la moral? Sempre m'ha plagut més el berret que la gorra. I és xocant de constatar que en la mateixa lletra en la qual em pregueu de venir més dies, em digueu ja car amic! Plasenteries apart, haig de confessar-vos que em poseu en un compromis: si fóssiu solter i tinguessiu una casa a Cantallops, vostre, ens entendriem molt aviat. Mes jo no puc saber el moment precís en el qual començarà d'ésser inoportuna la meva presència, si nó a vós, als altres. Us proposo la solució següent: adjunt trovareu el plan de festes que jo havia acordat. Estudieu-vos-el. Observareu que els dies 15 i 16, 23 i 30, que són de festa, vui ésser a Barcelona; això és imprescindible (ja que deixo la xicota dues setmanes, almenys vui estar per ella els dies de festa. Altrament s'avorriria massa). També és imprescindible un dia d'estada a Castelló, per fer content en Blanc. La passada a Sant Feliu pot deixar-se pel final, per tal com serà millor que parli amb en Garreta després d'haver-vos vist a vós. Tot el demés (Palafrugell, St. Sebastià, La Escala) era per passar temps. Pel que es refereix a Port de la Selva, també és bastant elàstic, però em plaurà d'anar-hi, sinó 6 dies, 4. Girona no ho conec i voldria esser-hi, també, un dia. Doncs bé: tenint en compte aquestes donades (abans, dades) feu-hi vós mateix les modificacions que cregueu escaients, però sense ésser massa egoista, és a dir, situantvos una estona dintre vostre i una altra dintre meu. Cal tenir present que surto sol i puc fer el que vulgui. Espero, doncs, i això una mica aviat, la proposició vostra, per tal de veure si puc aprovar-la o si haig de retallar-la. Us participo que la lectura de "L'estudiant" va anar bé. Estic content de l'èxit. Us adjunto un altre butlletí del "Niu Guerrer", per si us sobra una estona i voleu llegir una tonteria. El tercer número d' "Emporium", ja no ha estat tan saborós com els altres dos. Es més manso i no fa riure tant. Si per casualitat coincidís un dels dies que jo faig festa amb el concert que us dediquen a St. Feliu, aviseu-me, que hi aniré, mentre no sigui diumenge. Res més per avui. Records als vostres. Salutacions les més corals. M. Capdevila P.S. Gràcies per les instruccions!"

August 9: (letter from Toldrà to Capdevila): "Senyor Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 9 agost 1925 Car amic Capdevila: Tantmateix en la vostra carta m'encolomeu una responsa-bilitat massa grossa. Que jo esmeni, que jo ficsi, el vostre itinerari, em veniu a demanar! Es massa! Es quasi com si em diguessiu que disposi de vos! No em sento pas inclinat a emprar totalment l'autoritat que tant gentilment m'atorgueu. Nomès faré, això sí, donar-vos el meu consell, partint del principi de que us esteu més d'un dia a Cantallops. Torno a insistir damunt d'això no tant sols per egoïsme, sinò també per a vos mateix, que si veniu per un dia, no fareu sino cansar-vos i acalorar-vos, sense arribar a tastar el gust d'aquesta terra, sense que el recort que us en quedi arribi a tenir una qualitat. Un mínim de 3 dies sería una cosa mes enrahonada. Ara bé. El meu consell després de meditar profundament el vostre pla de viatge es de que vingueu la segona setmana (del 24 al 30) i no la primera. En aquesta segona setmana hi he vist projectada una estada única al Port de la Selva. No us semblaria millor passar tres dies al Port i 3 dies ací? (Com es natural l'ordre no té importancia). I aleshores el dia que sobra de la primera setmana (assenyalat per a Cantallops) no us agradaria emprar-lo, per exemple, a paladejar millor l'Escala i el bè de Deu de coses que hi ha per veure a Empúries? Be hi deveu pensar en Empuries, oi, al anomenar L'Escala? I si l'arqueologia no es una cosa que us enterneixi, potser us plauria una anada a les illes Medes, per a la qual cosa només us caldria baixar a Torroella al anar de Palafrugell a L'Escala; de Torroella a l'Estartit hi ha 7 Km. que es poden fer a peu (jo els he fet) i de l'Estartit a les Medes quatre cops de rem. Perdoneu si us aconsello coses que potser vos ja sabeu de memoria i les haveu refusades per poc interessants. Un parentesi ara. Coneixeu alguna persona amiga a L'Escala? Si fos que no, us recomano des d'ara que aneu a veure un bonissim amic que jo hi tinc. Es diu Pere Ferrer, i es el principal propietari de barques de pescar, un gran negociant de peix d'aquell poble. Es, sobre tot, una excel.lent persona, i no us costaria rés de trovar-lo; tothom el coneix. Parleu-li de mi, i tindreu un veritable guiatge dels vostres passos per L'Escala. Clos el parentesi, tornèm a la nostra questiò. Estareu disposat a fer una rectificació en el sentit que us proposo de venir a la segona setmana per contes de la primera? Espero que m'ho contesteu i em digueu el dia i l'hora exacte de la vostra arribada. De venir al concert de St. Feliu, no hi ha rès a fer. Serà el día 13, dimarts que vé. Massa aviat. Em descuidava de dir-vos que a casa, tots estan encantats amb la vostra vinguda. Aquesta es una casa, on la noble tradició catalana de l'hospitalitat hi ès viva de debò. Adeussiau, amic. Que la calor us sigui lleu. Per aci només ho és de mitja tarda per amunt. Avans, és d'una gravetat alarmant; la gent d'ací ja ho diuen:fa una calor de boig. Saludeu a la vostra Concepciò i dieu-li que no pateixi pas per quan sigueu ací, que ja tindrèm cura a tractar-vos el millor possible. Vostre Toldrà"

August 10: (letter from Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 10 d'agost de 1925 Molt estimat amic i admirat músic, en els tres aspectes de compositor, director i violinista -no us dediqueu a cap altre, que jo sàpiga - : He rebut la vostra lletra d'ahir, pel contingut de la qual us remercio vivament. Sou, vós i el vostres, molt gentils. Anant de dret al nostre afer, us faig avinent que abans de rebre la vostra lletra el meu plan havia ja sofert una modificació: figureu's que la Ció se'm va indignar quan va saber que el dia 23 vindria a ciutat exclusivament per ella, trobant-me fora i havent d'entornar-me'n l'endemà... Ha calgut - tan forta s'hi va fer - que fós fora del 17 al 29, sense interrupció. Al.lega que ja per ella retardo dos dies la sortida i n'avenço altres dos la tornada - això és veritat, - per tal com jo podria marxar el 15 i tornar el 31. Naturalment, aquest nou arranjament encara m'afavoreix. Així, doncs, les meves festes resten definitivament distribuïdes de la faisó següent: Dedicaré el 17 a Sant Feliu de Guíxols, el 18 a Palafrugell i far de Sant Sebastià, el 19 a La Escala i Empúries, el 20 a Castelló, els 21, 22, 23, 24 i 25 a Port de la Selva i els 26, 27, 28 i 29 a Cantallops. El 26, a les 22 del matí, agafaré a Figueres l'òmnibus que m'ha de dur a Cân Quartos. Podeu donar-ho ja com a segur, essent així que si per una causa s'hagués de modificar la data, us ho escriuria des d'allà on fós. Podeu observar que he decidit venir per quatre dies, en vista de què em dieu que tres és el "mínim" i no vui que pogueu titllar-me d'escarrancit. Demés, jo m'he fet el següent càlcul: un que n'hi posava jo, i tres que n'hi posa ell, fan quatre... No és raonable, això? Doncs deixem-ho així. (Ara allargo aquesta ratlla antiestètica). Com que aviat ens veurem, no cal que m'extengui gaire. Només dues coses em cal, encara, dir-vos: que aniré a veure el vostre amic de La Escala -i us regracio la mercè d'haver-me'n facilitat les referències - i, segonament, que us haig de demanar una nova mercè -no em digueu que sóc un barra, perquè es tracta del "Foment" i no de mí. Es tracta (se m'ha escapat la repetició d'aquesta paraula. Dispenseu, fa lleig) de què jo tingui a casa, el més tard el dia 16, o sia la vigília de la meva partida, una lletra vostra en la qual em comuniqueu el que us hagi dit En Garreta, per tal de què jo estigui orientat a l'anar-lo a veure. Us puc avençar que sembla que dins el Consell Directiu hi ha una corrent favorable a allò que haviem parlat de "fer" una orquestra. Res ferm, però. Adeusiau. Expressions a la família - i ho dic seriosament. Sempre vostre devotíssim amic M. Capdevila"

August 12: (letter from Toldrà to Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona. Cantallops, 12 agost 1926 Caríssim amic: Acabo de dinar. El moment no es pas dels millors per a escriure, ni per a fer rés. Però no vui deixar passar mes díes. Jo volia escriure-us avans, però esperava rebre el número de "La Sardana". Soc freturós (no es diu aixì?) de llegir l'article d'en Canut parlant d'en Llongueras i d'en Vives. Si l'hagués rebut (no us faig cap retret i ho dic sense malicia) hauria tingut, em sembla, material per una carta llarga. I ho dic perquè en Canut, que va venir i va estar 24 hores amb nosaltres, me'n va fer un anticipo de paraula, i, realment, em sembla que es col.loca en una posició equivalent a la de'n Llongueras. Sinò que, completament al revès. No m'explico bé. Vui dir que tambè ell en fa un grà massa. En fì, no vui dir rès, primerament perquè no he llegit "La Sardana" i després perquè podria molt ben esser que jo hi afegis, encara, un grà més i ja seríen tres grans de massa. Més val que parlem de la vinguda d'en Canut. Va arribar al mig dia (Va arribar a peu, pobre xicot, amb aquell sol que feia!). Aquella mateixa tarda varem anar tots dos a la font de la feixa (Us en recordeu que l'any passat hi vàrem anar amb vos?) i en tornant vàrem anar a la plaça - era día de festa major - a sentir sardanes. En Canut les va sentir i les va ballar amb una agilitat i un engrescament de primera clase. Va fer sensació entre els cantallobencs; cal a dir que s'hi va lluïr. A la nit d'aquell día, en Canut va trobar una bona compensació a la soleiada que, desventurat, hagué de pendre's al migdia. Es que va venir un home extraordinari a passar l'estona a casa. Aquest home es diu Ramon i és contrabandista. Va començar a contar-nos epissodis i facecies de la seva carrera, amb un llenguatge i amb una prosodia i amb una gracia que jo no sabria pas com ponderar-vos-ho. En fí, en Canut us en farà dos quartos quan us torneu a veure. No us descuideu de demanar-li. L'endemà, després d'haver fet una altra passeijada a la muntanya, En Canut se'n va anar. Jo el vaig acompanyar fins a Figueres (jo vaig tocar al Vendrell al següent dia). A mi em va agradar molt tenir la companyia d'en Pellicer perquè es un xicot amb el qual un hom la passa bé. No tinc més temps per a escriure. Aviat vindrà aquell home del nas vermell, que potser recordeu, a recollir les cartes. No sé si sabeu que també soc penyorat per la meva assistència a Vallvidrera. Es fantàstic! De demà en vuit, dia 20, tocaré a Barcelona. Ens veurem? Jo bé ho espero. Hi haurà concert al Tívoli a base de Costa, Plantada, Vendrell i un servidor. Jo tocaré el concert de Bach (el de 2 violins) amb en Costa i, a més, acompanyaré al piano 4 cançons meves, que cantarà l'Emili Vendrell. ¿Ens hi veurèm? Feu un xic de propaganda entre les amistats i ja us diré després per què. Avans d'ahir vaig acabar una cançó. La poesia es d'en Carner. Es "La naixença d'un noi" (del cor quiet") i va destinada a aquelles festes o sessions que us vaig dir que es preparaven per aquesta tardò, sota el patronatge del "Amics de la poesia". Ara estic trevallant en un altre poesia del mateix volum: "O serena de la mar" i encara vui musicar "A muntanya"; la recordeu? Aixis després podré triar per a decidir quina anirà pels "Amics". Adeussiau, Manel! Un altre dia ja us diré mes coses. Us explicaré d'unes lliçons que donc de clarinet!! Escriviu-me. Si veieu a En Canals dieu-li que espero proves. Recorts als amics de la Majoria i de la Minoria. Expressions a la Ció i a casa. Adeu. Vostre. Toldrà."

August 14: (letter from Toldrà to Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 14 agost 1925 Car amic Capdevila: Escric depressa i corrents. Acabo d'arribar de St. Feliu i està a punt de passar el correu. He vist i he parlat amb En Garreta. Us adverteixo que he fracassat com a diplomatic. En Garreta està disposat - es clar - a admetre ço que vosaltres li oferiu, però no hi ha hagut manera de precisar rés. No obstant això, cal remarcar una cosa, i és que he comprès que a En Garreta no li faria gaire gracia l'audició d'obres seves orquestrals, per una orquestra "feta" per aquesta ùnica ocasió. No en protesta, però ja us dic que vaig veure - ho vaig veure clarament - que no li faría gracia. Aneu a veure'l a St. Feliu i parleu-li vos mateix amb tota la franquesa d'aquest mon. Ell us espera dilluns. Tant depressa escric, que ja no em recordava de dir-vos que estic esperant veureus el dia 26. Torneu a escriure 3 o 4 dies avans! Molts recorts als amics del Foment i a la Ció. Vostre, de cor Eduard Toldrà"

September 2: (letter from Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 2 setembre 1925 Amic Toldrà! Vaig arribar a Barcelona, amb l'exprés, sense novetat. Ahir al matí vaig anar a cobrar les 62,50 i em van ésser pagades sense cap dificultat (em van descomptar 0.10 ptes. pel segell mòvil que havia de dur el rebut!). Vaig anar a casa En Serra. Ell no hi era. Era a tocar. Resulta que la cobla Barcelona és la que anirà a Olot i ells ja sabien que els havieu d'enviar una sardana nova. Va quedar tot perfectament entès. Adjunt trobareu 100 ptes. Són les 50 que em vareu deixar i altres 50, part de les 62.40. De les altres 12.40 que resten, en rebreu 10 en un material que us plaurà més i us farà més servei que els segells de correu. No us dic què serà, per tal de donar-vos una sorpresa (!). Les 2.40 les trobarem a Barcelona. Arreglats aquests assumptes, em plau dir-vos que tots els que a Barcelona tenen algun interès per mí, els he trobat perfectament bons i sans i amb moltes ganes de veure'm. Els presents de Le Perthus, varen assolir tan èxit, almenys, com el "Sol ixent". Vaig renunciar a la part que em corresponia, i vaig atribuïr l'encert de la tria a vós (una mica) i a la vostra muller (la part principal). M'encarreguen, per tant, que us feliciti a ambdós, en la proporció escaient. No cal dir que (és a dir, sí que cal dir-ho, i per això ho dic) que he tornat contentíssim de la meva estada a Cantallops. I que estic agraidíssim de la cura que tinguereu per fer-me agradable el meu sojorn aquí. Oi més, estic encantat d'haver fet coneixensa directa amb la vostra muller i amb la seva mare, les quals us prego de saludar de manera especialíssima. Les rialles i ploralles de La Ciseta varen, també, encisar-me, i a fè que no sóc criaturer. Saludeu, repeteixo, a les senyores Ciseta i Maria, i també als vostres cunyats. Digueu-me si heu rebut tot el que us anuncio. Una encaixada del vostre amic i devot, Manuel Capdevila P.S. En Quimet Serra va agafar, immediatament de la meva arribada a casa seva, la partitura de "La fageda" i es va posar a cantar amb molt entusiasme."

September 5: (letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 5 set. 1925 Caríssim amic Capdevila: Ho he rebut tot. La carta, els calès, i aquell magatzem de paper de fumar. Merci per tot. Això darrer va esser realment una sorpresa. Quan ho vaig veure, encare embolicat, no se'm va ocorre rés; no aixís la meva dona que va dir que li semblava tabac (No anava errada del tot; ja se'n cremava). Està molt bé, amic. Aquest hivern, a la Granja, ja tindré el gust de convidar-vos a cambiar el paper de les vostres cigarretes. El que em dieu d'en Serra em va molt bé. Més val que la toquin ells mateixos la "fageda". Cel.lebro i cel.lebrem tots que la vostra estada a Cantallops us hagi estat agradosa; és el que es tractava de demostrar. Que més? Ah, si. Que'l succès de les echarpes no ha fet mes que confirmar les nostres creences. Ho veieu, home, com els que som casats ja tenim una visió clara del que son aquestes coses! El correu està per passar. Per això escric breu i lacònic. Per la por de que es presenti aquell home d'un moment a l'altre. Per avui, doncs, adeu. Recorts a la vostra Ciò. Recorts també de tots nosaltres. I una encaixada ben bona de vostre bon amic Eduard Toldrà N.B. = No hem pogut enviar encara el vostre impermeable; encara es a St. Martì. Un dia d'aquests ho passarà En Mallèn. No frisseu. Un dia de la setmana entrant el deureu rebre. I perdoneu."

September 9: (letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 9 set. 1925 Caríssim amic Capdevila: Fa uns quants dies vaig rebre la vostra curta i gerònica missiva. Està molt bè. No es pot demanar mes finor. Ahir, que era la Mare-de-Deu de setembre, vaig esser amb la meva dona a Requesens, on s'hi celebrava la festa major. En tornar, a l'hora de sopar, vaig trovar l'altra carta, la llarga i capdevilesca. (Cap de les dues ha aparescut entre els papers arxivats) Anèm al grà. Em dieu que teniu ganes de coneixer la meva opinió sobre "L'estudiant enamorat". No m'ho podieu dir mes oportunament perquè justament avans d'ahir a la tarda em vaig empassar la vostra comedia d'un sol glop. Un advertiment previ. No oblideu que soc un músic, de manera que tot el que us digui es molt possible - i molt probable - que estigui lluny de la veritat, de la veritat crítica, ja s'entèn. La meva opinió, doncs, es la d'un aficionat, i per tant podeu deixar-la entrar per una orella i fer-la sortir, tranquil.lament, per l'altre. I, com he dit, anèm al grà. He trovat coses que m'han agradat molt, altres que no m'han agradat tant i no cap que no m'agradés gens. Entre les primeres, poseu-hi el que els aficionats en diem l'argument. Això d'un noi que li agafa una bogeria per una noia que als seus ulls es una germana, però que, realment, no ho és, em va de primera; aquest truco de la veu de la sang em sembla un encert. La trampa que pareu al públic per a fer-lo caure en la creença de que es l'Isabel la xicota que s'estima el Julià, ho trovo molt teatral i es veritablement el pinyol de l'obra. Al meu entendre el principal d'una obra es que tingui un argument. Ja veieu doncs, que al vostre amic Toldrà, el principal li ha agradat. Ara donèm un tomb. El principal - dèiem - es l'argument, però, per a que l'obra tingui èxit, per a que estigui bé em sembla que cal que l'argument llisqui amb naturalitat, o dit d'una altra manera, cal que la forma estigui tan bé com el fons fins al extrem que fons i forma, esperit i materia, fassin una sola cosa. Quan això arriba, el públic, que no analitza mai, disfruta al teatre veient una comedia, i no sap perquè; quan això arriba, l'obra agrada a intel.ligents i a profans, als crítics repatanés, i als botiguers honorables. Jo penso aquestes coses per comparació amb la música. Mozart ó Beethoven, per exemple, son cassos estupendos d'aquesta fussió d'idees i tècnica, d'artista i d'artifex. I, encara seguim més enllà: per posar-vos un càs del que jo crec, de la fe que jo tinc en aquest artifex que ara acabo d'anomenar, imagineu-vos una idea, un tema de Beethoven en mans del maestro Guerrero (autor de l'hay que ver) i després suposeu-vos un tema de Guerrero (el mateix hay que ver) en mans de Beethoven; que creieu quedaria mes reeixit? Per mi, sense cap dubte, el segon cas. Tornem enrera. Això jo ho veig clarament en la música. En les demes arts ho intueixo solament. Potser vaig equivocat perquè l'intuició no es reconeguda com un gran instrument d'afirmació. Però, si la meva intuició no m'informa malament, - tornem enrera -, crec que en les comedies ha de passar igual, i crec, (per a concloure) que aquesta fusió es la que manca en "L'estudiant enamorat". Conhort inmediat per a que vos no us imagineu que us tinc per un comediograf inepte: Que aquestes coses costen molt de domenyar, que calen anys i practica. El poeta neix, diuen, i ja hi estem conformes. Però l'artifex no neix, que aquest si que es va fent mica en mica, amb penes i trevalls i amb experiencies continues. En arribar aquí, amic Capdevila, he aturat la ploma i he llegit çò que us porto escrit. He vist una vegada mes que no sé escriure, que les coses em surten a glopades i sense ordre ni concert i he vist... que encara no us he dit quines son les coses de la materia de l' "Estudiant" que he trovat defectuoses. Ara ho veurèm: En primer terme i d'una manera global, al meu sentir de músic i d'aficionat, gasteu un llenguatge excessivament literari. Excessivament polit. Podríem dir - sense que això es pugui mai dir - que és massa perfecte. Fent excepció del teatre en vers, i del teatre de fantasia, (pierrots i colombines, ó titelles, ó fàbules etc) a mi em sembla que a l'escena els personatges han de parlar un llenguatge natural. Un llenguatge que sense esser una reproducciò exacta del que gastèm cada día, a totes hores, dongui la impresió de que ho és. Ací està la trassa de l'autor. Llenguatge el.laborat, sel.leccionat, però que no ho sembli; que no se li veigi la feina d'el.laboració, sinó que tingui l'espontaneitat de lo repentitzat. El vostre llenguatge - amic Capdevila - es molt bonic, de debò. Es ric, es elegant, es perfecte de sintaxi, i dona gust de llegir. Dona gust de llegir, però, potser, no donarà gust de escoltar damunt les taules. Concretant, us diré, amb tota franquesa, que allí on trovo el llenguatge mes poc natural es en el diàleg del primer acte entre Julià i Isabel, en l'altre diàleg de Julià amb Mossen Blai, i cap al final de l'obra (Julià, Gloria). Les xafarderies de les veïnes, en cambi, em van divertir molt i -sempre com llenguatge - els episodis del festeig del xòfer i en Titus amb la criada els vaig trobar quisap- lo bé. Deixem ja en pau el llenguatge. Dues coses em van cridar molt l'atenció de la trama, del desplegament de l'acció, millor dit. La primera, que per a arribar a la revelació final de la Gloria a en Julià, se us va ocorrer que al començar la comedia els majordoms siguin tan boca-molls que ho cantin a en Titus. No us sembla que es podria trobar un desllorigador mes escaient que aquest? Us confesso que al començar la comedia, no sabia pas què havía de venir, però em va fer un xic de mal efecte veure com els pares feien sabedor d'una cosa tan important a en Titus. (Recordeu sempre que no soc un crític, que soc un modestíssim espectador assegut en una butaca!!). La segona cosa que em va cridar l'atenció, - potser encara mes - es el contingut de la conversa de Julià amb Mossen Blai. El xicot explica amb una gran vehemencia i desolació el que li passa. Em sembla molt bé; no n'hi ha per menys. El que no comprenc tan clar, es l'actitut del capellà. A aquest li feu pendrer amb una gran seriositat la semiconfessió que li fa En Julià, tanta seriositat, que li recomana com a únic camí possible la de fer-se capellà. I, a vos us convé que el noi accepti, i, naturalment, accepta. Per mi (pobre de mi, en quin tripijoc m'he ficat!) ni Mossen Blai, ni cap capellà, ni cap altra persona encara que no porti sotana, s'ha de pendre tan en serio les lamentacions d'un xicot enamorat i desesperat del seu amor. Aquests desesperaments d'en Julià, son tipics en el mon; tots els amors impossibles fan fer, als seus respectius herois, una serie de coses agafades pels cabells; tots criden i gemeguen i es convulsionen. Això es tipic, però també ho és, em sembla, que ningú en fa cas. De manera que jo, francament, trovaria mes humà que Julià expliqués el seu penar i el seu sofrir a algun altre personatge (ó fins i tot al mateix mossèn) i que aquest se li posés, com qui diu, a riure i li digués: Tira home, això son falornies; ja et passarà! Això rai, ja en trovaràs mes que no en voldràs de xicotes que t'agradin. I aleshores, que en Julià es desesperés més encara i que a ell tot sol, se li ocorregués fer-se capellà, ó anar a cassar feres al Africa, o cercar coral a Ceilàn, o fer-se del Tercio. Vos feu el que volgueu, i us ho respecto, però jo, Eduard Toldrà i Soler, de 30 anys d'edat, etc, etc, suprimiría absolutament el diàlec de Isabel i Gloria. Aquesta lliçò de festeig m'ha semblat el mes poc humà de tota la comedia. Crec, de bona fè, que en tot el mon no trovaríem una noia de 20 anys que donguès aquells concells a una de 15. Prou, prou i prou. Conclusió de conclusions: Una comedia amb un argument esplèndid, amb trucos i epissodis que fan molt bonic (els tres finals d'acte son molt encertats al meu gust), que modificant el llenguatge en un sentit d'humanitzaciò i naturalitat (especialment en certs passatges) donant un gir diferent a alguns episodis, i... potser, escursant lleugerament algunes escenes, sería una gran comedia, que donaría exit a autor i empresaris. Amen. Perdoneu de tot, no feu cas de rès i maneu sempre a vostre bon amic de cor Eduard Toldrà"

September 16: (letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 16 set. 1925 Caríssim amic Capdevila: La vostra darrera carta em va produir una impressió tota singular, que mai havia experimentada, i, perque no us haig de dir? una certa emociò al veure la meva modesta opiniò sobre "L'Estudiant" afinada amb la d'en Sagarra. El mes singular de tot es un detall que a mi em va quedar al tinter. Us prometo dir la veritat: tambè a mi se'm va ocorrer que aquella comedia aniría mes encaixada en l'ambient de l'any seixanta! Vaig quedar lleugerament glaçat! Jo em fundava en que els marquesats semblen (encara que en quedin molts) una cosa poc actual i després no deixava d'encisar-me pensar en el bonic que fà, plasticament, damunt les taules, el vestuari de la època romàntica. No us escric més per dues raons: la mes poderosa, per què no tinc temps (son les 3 de la tarda) i l'altra perquè estic cansat d'una llarga passeijada que he fet aquest matí per la muntanya. Ah! He parlat amb Wolfram sobre l'homenatge Garreta. La cosa era complexe i dificil d'harmonitzar, però en fí, ho vàrem deixar tot arreglat; mes ben arreglat no podia pas quedar. Ja n'acabarem de parlar quan vingui, que ja serà aviat. Recorts. Una abraçada de vostre Eduard"

September 24: (Letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Santuari de la Salut, 24 de set. 1925 Amic caríssim, amic silenciòs, us envio una abraçada i us assabento de que el diumenge que vé amb l'exprés de la tarda, arrivarèm, si Deu vol, a Barcelona. Vostre Eduard Toldrà"

October 1: Jueves - Hoy tarde, a las cinco, inaugurará la temporada de invierno el Salón Doré de la Granja Royal y por la noche, a las diez, se celebrará el primer concierto musical por el quinteto Toldrá.

October 23: Francesc Costa premieres the Violin Concerto by Juli Garreta with the Orquestra Pau Casals conducted by maestro Pau Casals, concert organized by the "Associació de Música Da Camera" of Barcelona. [program]

October 30,31: El eminente concertista de violín DON EDUARDO TOLDRA y su quinteto forman el mejor conjunto de Barcelona, ejecutando todas las noches de 10 a 12, monstruos programas en la GRANJA ROYAL.

November 3: Martes - El eminente concertista de violín DON EDUARDO TOLDRA y su quinteto forman el mejor conjunto de Barcelona, ejecutando todas las noches de 10 a 12, monstruos programas en la GRANJA ROYAL.

November 6,8: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

December 2: Juli Garreta dies suddenly at the age of 50 years old, a very good friend of Toldrà who used to say that he was "a great catalan musician, essentially and potentially".

1926

[Compositions: A muntaña (Carner) -dedicada a Concepció Badia, fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en la tercera sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics" (Concerts Blaus), dedicada a Josep

Carner, organitzada per Els Amics de la Poesia, el 23 de gener del 1927, interpretada per la mateixa Concepció Badia (soprano) i Pere Vallribera (piano)-, Cocorococ! (Carner) -dedicada a Manuel Clausells, fou estrenada al Teatre Olympia de Barcelona, en el marc d'un "Gran Festival Popular" organitzat pels promotors Clausells-Martí amb la cooperació de l'Orquestra Pau Casals, el 14 de novembre del 1926, interpretada per Mercè Plantada (soprano) i Frederic Longàs (piano)- and Recança (Carner) -dedicada a Manuel Capdevila, fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en la tercera sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics" (Concerts Blaus), dedicada a Josep Carner, organitada per Els Amics de la Poesia, el 23 de gener del 1927, interpretada per Emili Vendrell (tenor) i Pere Vallribera (piano)-, Camins de fada (Garces) -estrenada al Palau de la Música Catalana, en la primera sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics", dedicada a Tomàs Garcés, organitzada per Els Amics de la Poesia, el 28 de novembre del 1926, interpretada per Concepció Badia (soprano) i el mateix Eduard Toldrà (piano)-, Cançó de vela (Sagarra) -estrenada al Palau de la Música Catalana, en la segona sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics", dedicada a Josep Mª de Sagarra, organitzada per Els Amics de la Poesia, el 2 de gener del 1927, interpretada per Mercè Plantada (soprano) i Frederic Longàs (piano)-, Empúries (sardana lliure for orchestra) -dedicada a Maria Sobrepera (la seva muller), va ser la partitura guanyadora en l'apartat de "sardana lliure per a orquestra" del "Primer Concurs per a l'adjudicació dels Premis Sant Jordi" que havia convocat el 1925 l'entitat El Foment de la Sardana-, the poem La maledicció del comte Arnau (for three cobles and timpani) -Impressió lírica per a tres cobles i timbales. Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en el concert tradicional d'Any Nou, el dia 1 de gener del 1927 per les cobles: "Barcelona", "Antiga Pep" de Figueres i "Rossinyols" de Castelló d'Empúries; essent-ne el director el mestre Lluís Millet-, and the sardana El roserar -estrenada al Palau de la Música Catalana en el tradicional concert d'Any Nou el dia 1 de gener del 1928 per la Cobla Art Geroní-]January 1: The "Cobla Barcelona" performs the sardana La fageda d'en Jordà at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]

January 7,13: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

January 16: Premiere of the song Cançó de l'amor que passa by Mercè Plantada at a concert for the "Amics de la poesia" to Berta Singerman. At the same concert the "Cobla Barcelona" performs the sardana La fageda d'en Jordà. [program]

January 17,20,21,24: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

March 3: Miercoles "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal

March 10: Miercoles "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal

March 18,20,21: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

March 24: Miercoles "Radio Catalana" 22 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal

March 26: Viernes "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal

March 27: Merce Plantada and pianist Federic Longás perform Cocorococ! at the Palau de la Música Catalana [program]

April 7,14,21: Wednesday "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal.April 18-25: Barcelona XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània. III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia.

April 25: (letter from Toldrà to Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Barcelona, 25 abril 1926 (dibuix d'un vaixell transatlàntic, el "Cesare", amb dues persones dient-se adéu ) Dinar de comiat ofert a Manuel Capdevila amb motiu de la seva anada a Buenos Aires pels seus amics Eduard i Maria. Llista Entreteniments assats variats. "Sole au Courbouillon" Conill amb pesols i escarxofes Pernil dolç i "foie-gras" Filet de vadella amb patates fregides Taronges i bananes Dolços de câ l'Esteve Riera Cafè, amb la seva copeta de cognac i un cigar Henry Clay Vi de Cantallops Xampany Codorniu (una ampolla)"

Manuel Capdevila writes about Toldràs activities as a violinist that year:"Pau Casals el féu participar també en els seus concerts, quan va voler donar el Doble Concert de Bach i el de Tres Violins de Vivaldi. El seu gran amic el malaguanyat Manuel Clausells, secretari de l'Associació de Música da Camera, comptava també sovint amb ell, com hi comptaven Lluís Millet i Pau Casals i totes les persones que a Barcelona organitzaven festivals de música. En les actuacions episòdiques de Toldrà, mai no quedà arraconada la música da camera. Trios, quartets de corda, quartets amb piano, quintets, en fi, totes les formes d'agrupació foren emprades, a base d'elements sempre diversos, puix que no estaven constituïts en grup permanent. Molts dels concerts foren donats per compte de les Associacions de Música de poblacions de Catalunya, aleshores més nombroses que actualment."

January 1: Premiere of La maledicció del compte Arnau at the Palau de la Música Catalana with the cobles "Barcelona", "Antiga Pep" (from Figueres), and "Rossinyols" (from Castelló d'Empúries) conducted by Lluis Millet. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]

January 2: Second session of the "Concerts Blaus" dedicated to the poet Josep Mª de Sagarra and organized by Manuel Clausells. Mercè Plantada (soprano), Regino Sainz de la Maza (guitarra) Frederic Longàs (piano), Josep Mª de Sagarra (lector). Performed the song Cançó de vela. [program][book]

January 4: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Interior Ciutat, dimecres (4 gener 1927) Caríssim: Llegeixo la vostra carta. Quin mal aire us ha tocat? No us fareu donar una mirada pel metge? Cuideu-vos. Plasenteries apart, opino que ocorrerà una de les dues coses que us diré: A) Venir a la Granja abans d'una setmana. B) Sofrir -s'enten, vos, eh? - horriblement, per no tenir prou empenta a tornar-vos-en enrera. (Un pare nostre a St. Josep, pregant per la solució A). Vostríssim Eduard"

January 23: Third session of the "Concerts Blaus" dedicated to the poet Josep Carner and organized by Manuel Clausells. This was the concert that generated the idea of the collaboration between Toldrà and Carner to create an opera. Concepció Callao (soprano), Emili Vendrell (tenor), Pere Vallribera (piano) [program][book]

Manuel Capdevila writes about this concert on his book:

"El 23 de gener d'aquell mateix any es gestà l'inici del que havia de ser l'obra capdal de la producció del mestre Toldrà, l'òpera còmica en un acte, El giravolt de maig, amb llibret de Josep Carner. En Manuel Clausells, en col·laboració amb en Francesc Martí i Marfà, organitzava sessions de música, a més d'exercir, com ja s'ha comentat anteriorment, el secretariat de l'Associació de Música da Camera. Els concerts Clausells-Martí tenien sempre un segell característic de selecció i atracció a la vegada, que els feia interessants i molt concorreguts. En deien "Concerts Blaus" i se celebraven al Palau de la Música Catalana en diumenge a la tarda. En el període 1926-1927 havien organitzat una sèrie titulada "Els Poetes i els Músics", en cada un dels quals, dedicat a un poeta, es cantaven cançons amb textos del mateix autor, musicats per diversos compositors. Sovint també hi havia una part de recitació. Doncs bé, aquest 23 de gener del 1927, aprofitant una estada de Carner a Barcelona -era cònsul, aleshores, a Le Havre-, li fou dedicada una d'aquestes sessions. En la part central, Carner recità poesies seves, i en les altres dues, es donaren cançons sobre textos d'ell. Entre les cançons, n'hi havia tres de Toldrà: A muntanya, Cocorococ! i Recança, de les quals la primera i la darrera s'estrenaven aquell dia. La sessió tingué molt d'èxit, i d'una manera especial les cançons de Toldrà. En algun moment en què, amb motiu de l'al·ludida sessió, es trobaven junts Carner, Toldrà, Clausells i Martí, el poeta explicà que tenia pensat un llibret de teatre que li semblava que aniria bé per a fer-ne una òpera còmica. Clausells i Martí es comprometeren a muntar-ne pel seu compte la representació, si Carner es decidia a escriure'l i Toldrà a musicar-lo. Toldrà es comprometé també a compondre'n la música, si Carner l'escrivia."

March 7: Monday. "Radio Barcelona" 22 h.15 - Retransmisión del concierto que dará el Quinteto Toldrá desde la Granja Royal.

March 30: Wednesday. "Radio Barcelona" 22 h - Concierto a cargo del Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal.

April 3: Sunday. "Radio Barcelona" 22 h. 50: Retransmisión del concierto a cargo del Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal

April 28: Thursday, "Radio Barcelona" 22h.45: Retransmisión del concierto que dará el Quinteto Toldrá desde la Granja Royal.

May 1: Toldrà conducts La maledicció del compte Arnau in a concert organized by the "Foment de la Sardana de Barcelona" at the Palau de la Música Catalana with the cobles "Cobla Emporium", "Cobla Barcelona" and "Cobla Principal de Peralada" (on the program appears marked in blue ink pen, in handwriting, the year 1923, but it has to be a mistake!). [program]

September 27: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Doctor Joaquim Pou, 2, 5t, 3ª Barcelona (Espagne) Perpinyà, 27 set. 1928 Heus ací, mon car, les darreres lletres d'aquest istiu. Demà arribarèm a Barcelona. Recorts. A reveure! Vostre Toldrà"

November 11: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

November 12: Concert at the "Teatre Fortuny" in Reus (Tarragona), at the 8th Musical Course by the "Associació de la lliga d'Associacions Musicals. First half seleccion of songs sang by Conxita Callao, Mercè Plantada and Emili Vendrell, J. Capdevila on the piano: Cançó de l'amor que passa, Romança sense paraules, Els obercocs i les petites collidores, A muntanya, Cançó de vela (Concepció Callao); Menta i Farigola, Romanç de Santa Llúcia (Mercè Plantada); Cançó de comiat, Canticel, Cançó de grumet (Emili Vendrell). Second half, full performance of the "El giravolt de maig" with the same original production of the one premiered in Barcelona.

November 13,14,15,16,17: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

November 18: The entire cycle "Garba" is premiered at the "Palau de la Música Catalana" in Barcelona by Emili Vendrell and Pere Vallribera in a Concert organized by Manuel Clausells and Francesc Martí entitled "Cançons velles i noves". [program].

November 18: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

November 22,23,24,25,27: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

November 28: "Festival Ruso". Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

November 29: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

December 2,5,6,7,8: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

December 14: "Festival Liszt". Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".

December 21,23: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".