Cançó d'un bell amor

1920

Original for voice and piano

Date on the score: October 1920

Dedicated: to Maria Sobrepera.

Premiered: Never performed at a concert.

Cançó d’un bell amor

Poem by: Trinitat Catasús

Oh gerda clavellina,

oh rosa purpurina,

oh vós, tota flairosa,

suau i lluminosa

i pura com un Maig,

doneu-me desseguida

un xic de vostra vida,

que pugui d’esta aurora

tenir-ne almenys un raig.

Doneu-me la clarícia,

doneu-me la letícia,

la joia benhaurada

qui us brilla a la mirada

amb tanta suavitat,

que fa de vostre imperi

dolcíssim refrigeri

per qui es sent en tenebres,

rendit i corsecat.

Si sou la ben florida,

com branca reverdida,

siau la ben fruitada,

com branca assoleiada,

i deu-me la dolçor

de fruita ben madura,

que en vostres llavis cura

de fer ben misteriosa,

l’encís d’un breu petó.

Siau com una branca

esponerosa i franca,

i no talment avara

d’aquesta amor tan clara

que dintre el cor teniu.

Doneu-me’l tot, senyora,

doneu-me’l en bonhora,

com la pomposa branca

ses fruites cada estiu.

© hereus Trinitat Catasús

Song of a beautiful love

(English translation)

Oh, tender carnation,

oh, purple rose,

oh you, all sweet-smelling,

gentle, and dazzling,

and pure as May,

give me straight away

a tiny bit of your life,

so that I could, of this aurora,

have at least a gleam.

Give me the clearness,

give me the delight,

the blessed joy

that shines in your eyes,

with such softness,

that makes your dominion

the sweetest relief

for whom feels like being in the darkness,

exhausted and consumed.

If you are the all-flowery

as a branch green again,

be then the sheer fruit-bearing,

like a sunbathed branch,

and give me the sweetness

of fruit fully ripe,

which, in your lips, aims to

make quite mysterious

the delight of a stolen kiss.

Be like a branch

lush and forthright,

and not so greedy

of this love, so clear,

that you have in your heart.

Give it all to me, lady,

give it to me in good time,

as the lavish branch

gives its fruits every summer.

translated by Salvador Pila

(el traductor catala)

Canción de un bello amor

(traducción al Castellano)

O, lozana clavelina,

o, rosa purpurina,

o vos, tan aromática,

suave y luminosa

y pura como Mayo,

dadme pronta

un poco de vuestra vida,

que pueda de esta aurora

tener cuando menos un rayo.

Dadme la claridad,

dadme el regocijo,

la joya bienaventurada

que os brilla en la mirada

con tanta suavidad,

que hace de vuestro imperio

dulcísimo refrigerio

para quien en las tinieblas se siente

exhausto y consumido.

Si sois la bien florida,

como rama reverdecida,

sed pues la bien frutada,

y dadme la dulzura

de la fruta bien madura,

que en vuestros labios se cuida

de tornar muy misterioso

el embrujo de un breve beso.

Sed como una rama

lozana y franca,

y no de tal manera avara

de este amor tan claro

que en el corazón tenéis.

Dádmelo todo, señora.

dádmelo en buena hora,

como la pomposa rama

sus frutas cada estío.

Toldrà writes a letter to Maria Sobrepera in October 12, 1920 telling her that he is working on a new song and that he'll send it to her soon. Toldrà at this moment is extremely in love with her. Three days later writes again saying "... Aquella cançó va endavant pro encara n'hi ha per uns quants dies; en això no es pot treballar depresa. Quan la tingui llesta ja li diré i llavors lo que farà falta es, no ho adivina? fer-li conèixer...". The song is mentioned again in a letter from November 14, Toldrà writes to Maria: "... Ara que parlo de composicions (Toldrà mentions in the same letter that he has started to write a piece for a competition, which will happen to be the "Sis sonets") ha vingut de un gruix de dit que demà no es cantés al Palau la "Cançó d'un bell amor". I no ha pogut esser perquè jo (que no contava en aquesta audició improvisada) no he donat encara al copista l'original per a que en tregui un exemplar per el cantaire. Ademés, d'aquesta "Cançó" (que ja sab que jo estimo tant encara que no valgui res) n'hi faré una copia de la meva mà i li enviaré; ho deicideixo aixís perque, desgraciadament no oviro l'ocasió de poguer-li fer sentir jo mateix i encara que realment per a vostè sigui molest l'escriptura manuscrita, ja m'afanyaré a fer-la tot lo clara que sàpiga (jo tinc molt mala nota sab?) i al menys vostè pot començar-la a mirar si té un rato perdut i en fi, la tindrà, que ben seva és..."

[FACSIMILE AUTOGRAPH MANUSCRIPT]