Les garbes dormen al camp

1923

Original for voice and piano

Dedicated: to Josep Maria de Sagarra.

Premiered: At a concert of “Amics de la Poesia” in Sabadell, on December 21th, 1923, by Francesca Marlet and Maria Faig, in a session dedicated to Josep M. de Sagarra.

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1964)

Les garbes dormen al camp

Poem by: Josep Maria de Sagarra

Les garbes dormen al camp.

Déu els dó bona dormida,

Segueix la guatlla el reclam

–la niarada avorrida.

Juliol ens duu l’aram

dins la posta beneïda.

Les garbes dormen al camp,

que la sega ja és finida.

El repòs del verd fullam

a l’ocellada convida.

Les garbes dormen al camp,

garbes seques, sense vida.

Passa l’euga com un llamp,

sense fer cas de la brida.

Les garbes dormen al camp

i l’ombra l’ha esfereïda.

Ai, encara servo el ram,

i l’estimada és partida...

Les garbes dormen al camp.

Déu els dó bona dormida!

© hereus Josep Maria de Sagarra

The sheaves sleep in the field

(English translation)

The sheaves sleep in the field,

God gives them a good rest,

the quail follows the decoy

-- the brood neglected.

July brings the colour of copper

to the blessed setting.

The sheaves sleep in the field,

reaping is finished.

The calm of the green foliage

attracts the flock of birds.

The sheaves sleep in the field,

dry sheaves, lifeless.

The mare moves past, quick as lightning,

without care of the bridle.

The sheaves sleep in the field

and the shadow startled her.

Oh, I still keep the bouquet,

and the beloved is gone…

The sheaves sleep in the field.

God gives them a good rest!

translated by Salvador Pila

(el traductor catala)

Las gavillas duermen en el campo.

(traducción al Castellano)

Las gavillas duermen en el campo

Dios les da un buen sueño,

Sigue la codorniz el reclamo

–la nidada aburrida.

Julio nos trae el cobre

en la puesta bendecida.

Las gavillas duermen en el campo,

pues la siega acabada está.

El reposo del verde follaje

a los pájaros invita.

Las gavillas duermen en el campo,

gavillas secas, vida.

Pasa la yegua como un rayo,

sin hacer caso de la brida.

Las gavillas duermen en el campo

y la sombra la ha aterrorizado.

Ay, aún conservo el ramo,

y la amada se ha ido...

Las gavillas duermen en el campo.

¡Dios les de buena dormida!

COMMENTS

(text goes here)