Camperola
1923
Original for cobla {Catalan ensemble: 1 flubiol, 2 tibles, 2 tenors, 2 cornetins, 1 trombó, 2 fiscorns, 1 contrabaix}
(There is a version for solo piano by the composer)
(There is a version for symphonic orchestra by Joan Alfonso)
Premiered: Barcelona (Barri de Gràcia), 1924.
Award: Girona 1923
Performed: January 1, 1924. Traditional concert of the New Years by the Orfeó Català at the Palau de la Música Catalana. Cobla Barcelona [program]. it appears in another program, from March 9, 1924. Festival "Foment de la Sardana" at the local "Orfeo Gracienc".
Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)
Camperola llatina
Poem by: Josep Carner
Alada, véns al solc i a la sembrada
i decantes el cap a la claror,
i mig augusta, mig espellifada,
et corones amb l’or de la tardor.
Tens la cintura fina i abrivada
i el si d’una naixent promissió;
canta la teva boca, incendiada
com una rosa de l’Anacreó.
I fas anar la teva grana en doina
com sobirana que escampés almoina
i et rius del pobre Gàlata ferest.
Mai no sabràs que dins la gleva amiga
jeu enterrada una deessa antiga
que et vetlla encara, compassant-te el gest.
© hereus Josep Carner
The latin farmer
(English translation)
Winged, come on and groove to the sown
and leaning her head on the light,
Augusta and a half, half espellifada,
crowns you with the gold of autumn.
You waist fine abrivada
and if a nascent promise;
sing your mouth afire
like a rose of Anacreó.
And you go on your big Doina
as sovereign spread charity
rivers and the poor will ferest Galata.
Never know that inside the Gleva friend
lies buried an ancient goddess
you still watch, compassionate gesture now.
Campesina latina
(traducción al Castellano)
Altura, vienes al surco y la siembra
y decantas la cabeza a la luz,
y medio augusta, medio pobretona,
te coronas con el oro del otoño.
Tienes la cintura fina y azuzada
y el seno de una naciente promisión;
canta tu boca, incendiada
como una rosa del Anacreó.
Y haces ir tu grana completamente desorganizada
como soberana que esparciera limosna
y te ríes del pobre Gálata fiero.
Nunca sabrás que dentro de la gleba amiga
yace enterrada una diosa antigua
que te vela aún, acompasando hacerte el gesto.
COMMENTS
(text goes here)