Camperola

1923

Original for cobla {Catalan ensemble: 1 flubiol, 2 tibles, 2 tenors, 2 cornetins, 1 trombó, 2 fiscorns, 1 contrabaix}

(There is a version for solo piano by the composer)

(There is a version for symphonic orchestra by Joan Alfonso)

Premiered: Barcelona (Barri de Gràcia), 1924.

Award: Girona 1923

Performed: January 1, 1924. Traditional concert of the New Years by the Orfeó Català at the Palau de la Música Catalana. Cobla Barcelona [program]. it appears in another program, from March 9, 1924. Festival "Foment de la Sardana" at the local "Orfeo Gracienc".

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)

Camperola llatina

Poem by: Josep Carner

Alada, véns al solc i a la sembrada

i decantes el cap a la claror,

i mig augusta, mig espellifada,

et corones amb l’or de la tardor.

Tens la cintura fina i abrivada

i el si d’una naixent promissió;

canta la teva boca, incendiada

com una rosa de l’Anacreó.

I fas anar la teva grana en doina

com sobirana que escampés almoina

i et rius del pobre Gàlata ferest.

Mai no sabràs que dins la gleva amiga

jeu enterrada una deessa antiga

que et vetlla encara, compassant-te el gest.

© hereus Josep Carner

The latin farmer

(English translation)

Winged, come on and groove to the sown

and leaning her head on the light,

Augusta and a half, half espellifada,

crowns you with the gold of autumn.

You waist fine abrivada

and if a nascent promise;

sing your mouth afire

like a rose of Anacreó.

And you go on your big Doina

as sovereign spread charity

rivers and the poor will ferest Galata.

Never know that inside the Gleva friend

lies buried an ancient goddess

you still watch, compassionate gesture now.

Campesina latina

(traducción al Castellano)

Altura, vienes al surco y la siembra

y decantas la cabeza a la luz,

y medio augusta, medio pobretona,

te coronas con el oro del otoño.

Tienes la cintura fina y azuzada

y el seno de una naciente promisión;

canta tu boca, incendiada

como una rosa del Anacreó.

Y haces ir tu grana completamente desorganizada

como soberana que esparciera limosna

y te ríes del pobre Gálata fiero.

Nunca sabrás que dentro de la gleba amiga

yace enterrada una diosa antigua

que te vela aún, acompasando hacerte el gesto.

COMMENTS

(text goes here)