1927
Original for voice and piano
Dedicada a Montserrat Salvadó.
Inclosa en la col.lecció “Garba” que guanyà el Premi Rabell -1927
Premiered: At the "Palau de la Música Catalana", Barcelona, November 18, 1928, by Emili Vendrell and Pere Vallribera in a concert organized by Manuel Clausells and Francesc Martí. [program].
Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)
Cançó de l’oblit
Poem by: Tomàs Garcés
Boireta del matí,
escampa’t una mica;
esborra el turó verd,
amaga la masia,
les canyes del camí
i l’ombra de l’eixida.
Boireta del matí.
melangiosa i tendra!
Atura l’oratjol,
allunya la pineda,
i mulla, mar endins,
les cofes i la vela.
Boireta del matí,
emboira’m la mirada.
Ets dolça com l’oblit.
Adéu, la vinya clara!
Que lluny, l’alè del mar
i els brucs de la muntanya!
© hereus Tomàs Garcés
Song of oblivion
(English translation)
Morning mist,
spread out a little;
efface the green hill,
hide the farmhouse,
the reeds of the road,
and the shade in the courtyard.
Morning mist,
melancholic and tender!
Halt the breeze,
send away the pine grove,
and moisten, in the open sea,
the tops and the sails.
Morning mist,
blur my vision.
You are sweet like oblivion.
Farewell, bright vineyard!
How far are, the breath of the sea,
and the heathers of the mountain!
translated by Salvador Pila
Canción del olvido
(traducción al Castellano)
Neblina de la mañana,
dispérsate un poco;
borra la colina verde,
esconde la masía,
las cañas del camino
y del patio la sombra.
Neblina de la mañana,
¡melancólica y tierna!
Detén el viento suave,
aleja la pineda,
y moja, mar adentro,
las cofas y la vela.
Neblina de la mañana,
enturbia mi mirada.
Dulce eres como el olvido.
¡Adiós, viña clara!
¡Qué lejos el aliento del mar
y los brezos de la montaña!
COMMENTS
Compare the ambiance of this song with Divendres Sant.