1937-1943: the search for light after the devastating Spanish civil war
1937
Limits his activities to some violin lessons and the direction of two concerts: one with an ensemble from the "Escola Municipal de Música" and another with that "Antifascist Militias Concert Band", participating, conducting his Scherzo from La filla del marxant, on what it was about to be the last concert of the journey of the "Orquestra Pau Casals".
February 11: The Banda Municipal de Barcelona under Joan Lamotte de Grignon performed in Vilanova i la Geltrú the sardana "Sol Ixent" by Eduard Toldrà.
1938
Toldrà is enclosed practically all the time in the village of Cantallops.
April 12: Performance of "El giravolt de maig" at the Liceo of Barcelona.
1939
Resume his lessons at the "Escola Municipal de Música", gives a few violin recitals, goes ahead with the cafe music and the brasserie (with his sextet at the "Oro del Rhin" with Bocquet, Solsona, Trotta, Sendra and Burrull).
January 26: The city was occupied that day by the factious army destroying the Catalan autonomy and its political institutions, such as Catalonia and prohibited the use of Catalan. Many people linked to the Catalan exile due to the fear of being imprisoned or executed (President Companys) for their support of the republic.
Manuel Capdevila writes:"A partir del 1939, en què, finalment varen enmudir les armes a casa nostra i es va poder tornar a pensar més o menys tímidament en les manifestacions de tipus artístic, Toldrà repèn les activitats amb una tònica molt semblant a com les havia deixades el 1936: les classes a l'Escola Municipal de Música, els recitals violinístics, i la música de cafè, substituint, però, en aquest cas, la Granja Royal per l'Oro del Rin, això sí, amb el mateixos companys de sextet (amb en Bocquet, en Solsona, en Trotta, en Sendra i en Burrull), amb els inevitables programes "selectes" dels dimecres i els anomenats "especials" dels divendres. De moment, calia prendre alè i anar-se habituant a la nova normalitat, tant diferent de l'anterior en molts aspectes. Amics desapareguts definitivament, col·legues emigrats, entitats dissoltes, frenats en antics impulsos i motivacions del nostre moviment cultural, brotada de provincianismes, irrupció d'intrusos en la vida musical ciutadana... Toldrà es trobà que el seu gran amic, en Clausells, havia
desaparegut durant la guerra, havia estat ignominiosament assassinat; l'Associació de Música da Camera -que ell havia vivificat- s'extingí; l'Orquestra Pau Casals, absent el seu Mestre Fundador, romangué a l'ombra; Carner i Sagarra eren a l'estranger; l'Orfeó Català estava clausurat... Amb aquest panorama desolador Toldrà no trobà la motivació suficient ni el moment adient per a escriure. La composició necessita un estat d'esperit alat, ingràvit, almenys en un home del seu temperament, que ha de lliurar-se totalment, quan s'hi posa, a la labor de creació. Passarà doncs, dos anys, fins que a finals del 1940 tornarà a composar."Febrer 14: Aquell any moria en Josep Serra, gran compositor de sardanes, a qui l'Eduard Toldrà dedicà unes paraules profètiques l'any 1925: "D'ací a cinquanta anys, quan ja tindran un gustet de vi ranci, i qui sap per quins camins insospitats faran córrer la sardana els músics de llavors, les sardanes d'en Serra seguiran essent, per damunt de velles o noves, sardanes boniques" Revista "Foment de la sardana". En Josep Serra fou desde, l'any 1916, director de la Cobla Barcelona, una de les més prestigioses del moment, que estrenà la majoria de les sardanes del mestre Eduard Toldrà.
June 2: Mor a Sant Sebastià el violinista i director d'orquestra castellà Enrique Fernández Arbós, titular de l'"Orquesta Sinfónica de Madrid" des de l'any 1903.
Toldrà reemprèn les seves actuacions de brasserie, en aquest cop al café de l'"Oro del Rhin" de la Rambla Catalunya.
The "Oro del Rhin" was opened in May 1924 and closed in 1969. The location was Rambla de Catalunya 17, at the corner between Gran Via de les Corts Catalanes and Rambla Catalunya. It became a prestigious establishment in Barcelona which would mark an era in the twentieth century. It was a landmark that incorporated a café, a restaurant and a delicatessen grocery store named after the Richard Wagner opera "The Rhine Gold". It occupied the ground floor of the Casa Pia Batlló, next to the Coliseum. The owner of the establishment Aixelà ordered the interior to Leopold Barreda who incorporated tapestries by the artist Adolfo Sanz. It was one of the great cafes-restaurants in Barcelona. Among its customers, it was very usual to see intellectuals and artists of that epoch, like Sebastià Gasch who used to go to write there. Around 1927 it was frequented by Federico García Lorca and the Uruguayan painter Rafael Barradas. It was also often visited by the German writer Max Aub. In 1935 the catalan actress Margarita Xirgu received an homage before her tour to the Americas.
The building was requisitioned by the "Estat Catala" shortly after the start of the Spanish Civil War (by July 1936) as its main quarters. After the war, the "Oro del Rhin" was able to survive the advent of the new Franco regime. Lluis Rovira led the orchestra after the war, until in 1969 the site was suddenly closed for ever and went on to hold the office of a bank.
Manuel Capdevila keeps writing:
"És evident que tots aquests esdeveniments crearen un estat d'escepticisme, decepció i desànim al mestre Toldrà. La guerra va provocar un daltabaix difícil d'esmenar, i sobretot la postguerra, molt dura per als que la van perdre. Toldrà no tornà a ser mai més l'home que havia estat abans de la guerra civil. Els anys 1939 i 1940 transcorregueren, a Barcelona, sota l'ègida simfònica del mestre César Mendoza Lasalle, que creà una "Orquesta Filarmónica". Posteriorment, amb la marxa d'aquest, la formació simfònica s'anomenà "Orquestra Ibèrica de Concerts". La majoria dels músics que la integraven provenien de l'antiga "Orquestra Pau Casals" renovada i reagrupada gràcies a l'esforç del mestre Enric Casals. Aquest fet donà lloc a la iniciació d'unes sèries de concerts, que evitaren que Barcelona es quedés totalment òrfena de simfonisme. L'arxiu de l'orquestra era bastant complert, ja que reunia tot el material de repertori d'obres recollit durant els disset anys de vida que havia tingut l'O.P.C.; aquest fet fou importantíssim en la consolidació de l'Orquestra, ja que en aquell moment era molt difícil la recepció de materials de l'estranger, i els préstecs i lloguers de partitures no era massa habitual. El que no tingué l'"Orquestra Ibèrica de Concerts", en els seu inici, fou un director titular.
Alternaren la seva direcció els mestres Enric Casals, Francesc Pujol, Hugo Balzer, Gerard Mass, Jesús Arámbarri, Ekitai-Ahn, i naturalment, Eduard Toldrà."
1940
Gives more recitals and returns to compose. Presents the first two songs of the cycle of six written after classical Spanish texts (they had to be written in spanish due to the political situation) commissioned by his friend, librarian and editor Josep Porter: La zagala alegre (Jérica) -dedicada a en Francesc Martí i Marfà- and Mañanita de San Juan (Anonymous) -dedicada a en Manuel Clausells-. Josep Porter i Rovira, nascut a Montblanc el 1901 i de formació autodidacta, ha dedicat la major part de la seva vida a editar, vendre, col·leccionar, difondre i escriure sobre llibres. És, doncs, un important llibreter entusiasta de l'art i de la cultura.
1941
Great success as a conductor in Barcelona and Madrid (conducts four concerts with the "Orquesta Sinfonica de Madrid" organized by Josep Porter) that constitute the real starting point of his last period, almost completely focused on the conducting art. Rejects the post of conductor of the "Orquesta Nacional de España". Definitively, leaves the slavery of the cafe music and the brasserie. Composed four songs, the remaining of the "spanish" series: Nadie puede ser dichoso (Garcilaso) -dedicada a Berthe Willotte-, Cantarcillo -dedicada a Luis de Urquijo, Marqués de Bolarque- and Madre unos ojuelos vi (Lope de Vega) -dedicada a Mercè Plantada- and Después que te conocí (Quevedo) -dedicada a Maria Moix de Porter-, and harmonized for children's voices and piano, Twelve Spanish folk songs, Doce canciones populares españolas -revisadas i adaptadas por Eduardo Toldrà (1941) textos revisats i/o escrits de nou per en Manuel Capdevila i Rovira: 1.-Con el picotín (Burgos); 2.- La panaderita (León); 3.- No llores, niña (Sevilla); 4.- ¡Rataplán! (Els tres tambors) (Catalunya); 5.- La "bamba" (El columpio) (Málaga); 6.- La perrita chica (Añada.Canción de cuna) (Asturias); 7.- El pájaro era verde (Burgos); 8.- El "Kyrie eleison" (Nit de vetlla) -Canción navideña- (Catalunya); 9.- Lorenzo y Catalina (Asturias); 10.- Una vez en el mercado (Yoan nintzan merkatura) (Vascongadas); 11.- Clo-clo (Asturias); 12.- Tengo un arbolito (Santander)-.Manuel Capdevila writes about this popular songs in his book:
"La col·lecció de les sis cançons sobre textos castellans, que formen l'obra més important del període de postguerra, fou estrenada el 29 de març del 1941, al Palau de la Música, per Mercè Plantada, amb Blai Net d'acompanyant. Foren editades, com s'ha dit anteriorment per en Josep Porter. El mateix any, a més, es preocupà de donar compliment a un encàrrec que li havia fet la casa editorial "Seix & Barral": la selecció i harmonització de dotze cançons popular infantils espanyoles, que poguéssin tenir bon acolliment a les escoles del país i de l'Amèrica llatina. Toldrà revisà centenars de cançons populars i en féu una primera selecció d'una cinquantena. D'una segona tria sortiren les dotze que definitivament integraren la col·lecció. L'estrena de la totalitat d'aquestes cançons tingué lloc al Real Club Náutico de Gran Canaria, el 9 d'agost del 1947 per la Coral de la Escuela de Canto Lola de la Torre i la pianista Pilar Puiggarí. El pájaro era verde, La perrita chica i La "bamba" ja havien estat estrenades abans, a l'Ateneo de Madrid, dins del "Segundo concierto dedicado a E. Toldrà" del "Ciclo de Música Catalana Contemporánea", el 8 d'octubre del 1946, per la soprano Lola Rodríguez de Aragón."
February 16: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).February 17: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).
February 18: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).
February 19: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).
February 20: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).
February 21: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).
February 22: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).
February 23: Plays at the "Oro del Rhin" from 9:30pm to 11:30pm with the "Toldrà Sextet". Members: Eduard Toldrà and Eduard Bocquet (violins), Enric Solsona (viola), Josep Trotta (cello), Joan Sendra (bass) and Evelio Burrull (piano).
Feburary 23: Banda Municipal de Barcelona performs "Sol Ixent" at the Palau de la Música Catalana. [program]
March 29: "Toldrà violinista, Toldrà compositor". Mercedes Plantada and Blay Net premiere the cycle of Six Songs based on Spanish writers. Toldrà plays the violin accompanied by Blay Net. In the program: (besides Toldrà's Six songs) also Handel's Sonata in g minor, Mozart's Sonata in Bb Major, Beethoven's Sonata a Kreutzer. [program]
December: L'any 1941 representa la veritable consagració d'Eduard Toldrà com a director d'orquestra. Aquest és el moment en què pren, incitat pel seu amic Porter, la important decisió de deixar definitivament el cafè. En Josep Porter li garanteix la substitució dels ingressos, per mitjà de la "financiació" de concerts que li seran encomanats. S'arriba a un acord, i Toldrà abandona -finalment!- l'Oro del Rin. Porter organitzarà, pel desembre del 1941, quatre concerts a Madrid, a càrrec de l'"Orquesta Sinfónica" dirigida per Toldrà, Aquests concerts representen el veritable inici de la seva brillant carrera com a director d'orquestra, constitueixen l'autèntic punt de partida de la seva darrera etapa, dedicada quasi exclusivament a la direcció. Els concerts foren dos de tarda, al "Teatro Español" i dos de matinals popular al "Monumental Cinema". Col·laborà activament en la gestació i en l'organització d'aquests concerts l'entusiasta Fernández-Cid, la devoció del qual l'aparellà amb Toldrà amb una amistat esdevinguda entranyable.December 3: Primer concert amb la Orquesta Sinfónica de Madrid" de la sèrie de quatre. Programa: 1) (primer concert de tarda-"d'abonament") I Oberon (Obertura) WEBER; Concert de brandenburg nº3, en sol BACH; II Setena Simfonia BEETHOVEN; III La migdiada d'un faune DEBUSSY; Pavana FAURÉ; Les entremeliadures de Till Eulenspiegel STRAUSS.
December 7: Lluis Millet, Toldrà's solfège professor dies in Barcelona at the age of 74. Aquell any moria a Barcelona en Lluís Millet i Pagès, essent nomenat director de l'Orfeó Catala el que n'era sotsdirector, en Francesc Pujol.
December 7: Segon concert amb la Orquesta Sinfónica de Madrid" de la sèrie de quatre. Programa: 2) (primer concert matinal-"popular") I Ruy Blas (Obertura) MENDELSSOHN; Simfonia en do (Júpiter) MOZART; II Coriolà (Obertura) BEETHOVEN; Cants populars russos LIADOV; Danza del molinero FALLA; La Walkyria WAGNER.
December 10: Tercer concert amb la Orquesta Sinfónica de Madrid" de la sèrie de quatre. Programa: 3) (segon concert de tarda-"d'abonament") I Lohengrin (Prel.3er.acte) WAGNER; Preludi i mort d'Isolda WAGNER, Els mestres cantaires (Preludi) WAGNER; II Primera Simfonia BRAHMS; III La filla del marxant (Scherzo) TOLDRÀ; Ensueño TURINA; La gran Pasqua Russa RIMSKY KORSAKOV.
December 14: Quart i darrer concert amb la Orquesta Sinfónica de Madrid" de la sèrie de quatre. Programa: 4) (segon concert matinal-"popular") I Rosamunda (Obertura) SCHUBERT; Simfonia (La Reina) en si bemoll HAYDN; II El somni d'una nit d'estiu (Nocturn i Scherzo) MENDELSSOHN; Idil·li de Siegfried WAGNER; Navarra ALBÉNIZ-ARBÓS.
Tots els quatre concerts obtingueren el resultat satisfactori que era de preveure i també una ressonància immediata a Barcelona. La més clara demostració del pretigi que adquirí a Madrid amb aquests concerts es troba en el fet que fos cridat l'any següent per a dirigir-ne tres més.
1942
More violin recitals and performances as a conductor in Barcelona (with the "Orquestra Ibèrica") and Madrid (for the first time with the "Orquesta Nacional de España", being invited very often after that first engagent, both Spain and abroad).
Manuel Capdevila writes i his book:
"L'any 1942 a més de nous recitals violinístics destaquen les noves actuacions com a director. A Barcelona donarà dos nous concerts al front de l'Orquestra Ibèrica, i a Madrid realitzarà les primeres col·laboracions amb l'Orquestra Nacional (que des d'aleshores dirigirà molt sovint, tant a l'Estat espanyol com a l'estranger). Els concerts foren celebrats, concretament, els dies 16, 21 i 28 d'octubre del 1942 al Teatro María Guerrero. S'interpretaren obres de Bach, Weber, Mendelssohn, Händel, Haydn, Schumann, Brahms, Dukas, Debussy, Wagner, Strauss, Granados-Lamote, Falla i Toldrà (La maledicció del Comte Arnau). Com a grans obres hi havia la Segona Simfonia de Brahms i El burgès gentilhome. L'èxit d'aquestes audicions superà les de l'any anterior. Entre els crítics que quedaren especialment meravellats i impressionats per les dots artístiques del mestre Toldrà destaquen Federico Sopeña, Joaquín Rodrigo, Joaquín Turina, etc."
January 25: Recital dedicated to Eduard Toldrà at the "Palau de la Música Catalana" with Blai Net at the piano. The program includes Beethoven's Violin Sonata op.30 num3, J.S.Bach's Chacona, Cesar Frank's Violin Sonata in re and his "Sis Sonets". [program]
March 12: Mor a Barcelona Enric Morera.
1943
[A very similar activity to the precedent year, but with a critical an extraordinary event: the "Ajuntament de Barcelona" (the City hall) creates the "Orquestra Municipal de Barcelona" and designes Eduard Toldra as its conductor. The "OMB" is stablished and they start the rehearsals.]
[He is acquainted as a professor of conducting at the "Conservatori Municipal de Musica".]
Manuel Capdevila writes in his book:
"Al 1943 l'activitat desenvolupada és molt similar a la de l'any anterior. La "consagració" madrilenya tingué una irradiació vers els quatre punts cardinals. Per bé que la conseqüència més trascendental fos sentida a Barcelona, no per això deixà d'influir en altres zones de la Península. Un dels llocs que es mostrà més sensible al nou prestigi fou la ciutat de Bilbao, on fou cridat a dirigir un concert de la seva "Orquesta Municipal", el 8 de gener d'aquell mateix any. El resultat fou extraordinari. Aquest èxit de Bilbao fou de tal magnitud, que el mateix any fou tornat a cridar per a dos concerts més, el mes de juny, i ja sempre més hagué d'anar-hi regularment. Tingué allà una orquestra absolutament addicta i un nucli permanent d'admiradors.
Aquests èxits a Madrid i Bilbao feren inevitable una actuació a Saragossa el mateix 1943. L'expectació que es creà fou resolta amb les mateixes exclamacions admiratives que havien despertat els anteriors concerts.
El 21 de febrer d'aquell any realitzà el que esdevindria el seu darrer recital de violí al Palau de la Música Catalana. No cal dir que les cròniques foren del tot afalagadores, destacant sobretot el so càlid i expressiu del seu violí, la puresa del seu estil, la naturalitat amb que resolia tots i cada un dels passatges de les obres executades i la seva categoria artística.
La ressonància dels aplaudiments madrilenys féu, primerament, i puix que al cap i a la fi Toldrà era un funcionari municipal, que la Corporació prengués l'acord de felicitar-lo pels èxits obtinguts. Ens trobem davant la gestació del que posteriorment esdevindria l'Orquestra Municipal de Barcelona, ja que a partir d'aquí s'iniciaren les converses amb l'Eduard Toldrà per tractar de la possibilitat de crear una Orquestra de la ciutat. La cosa fou laboriosa. La Banda Municipal es dissolgué ja que va quedar aglutinada per l'Orquestra. Els músics de la Banda que quedaren "disponibles", una part, mitjançant oposició, passaren a formar part de la nova orquestra, els altres quedaren adscrits també a l'orquestra, formant un grup anomenat "Secció d'instruments de vent" i destinat a complir les funcions cerimonials. L'ingrés dels nous músics, en les places que no podien cobrir-se amb elements de l'antiga Banda, es féu molt rigorosament i seriosament per oposició. El tribunal estava format per persones de reconeguda solvència musical com eren els mestres Zamacois (director del Conervatori), Costa i Toldrà (professors de violí), Rosa Balcells (professora d'arpa), Bonell (professor de trompa), etc...
Quan es va fundar l'"Orquestra Municipal de Barcelona", Josep Porter cessà en la seva meritíssima actuació d'empresari desinteressat, però sembla evident que els triomfs de Toldrà, que Porter havia fet possibles, ajudaren a crear l'ambient necesari perquè l'Ajuntament de Barcelona, per iniciativa del seu ponent de Cultura, doctor Tomàs Carreras i Artau, conferís al nostre músic la direcció de la flamant Orquestra.
Paralel·lament a aquesta importantíssima efemèride l'Ajuntament de Barcelona convocà a concurs-oposició la plaça de Catedràtic de Direcció d'Orquestra del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona a la qual Toldrà hi participà presentant una memòria datada el 9 de desembre del 1944. És d'aquesta manera com Toldrà fou nomenat, per mèrits propis, professor d'aquesta disciplina."
February 27: XV Sesión íntima en casa de los Sres. Coma-Cazes, 27 de febrero de 1943. Concierto: [Bach, Vivaldi, Toldrá/ [Eduardo Toldrá, violín ; piano Pedro Vallribera] [link]
December 20: Es reuní, per primera vegada l'OMB (Orquestra Municipal de Barcelona) per fer el seu primer assaig, en la sala subterrània de l'edifici de l'Escola Municipal de Música del carrer Bruc.
NEXT CHAPTER: 1944-1962: an exemplary civic and artistic action - a new orchestra is born; the personal sacrifice to the municipal service.