1941
Col.lecció de cançons populars infantils, amb textos completats o reescrits per Manuel Capdevila.
Estrena: Primera audició coneguda, a Las Palmas de Gran Canaria, el 9 d’agost de 1947, pel Cor Femení de l’Escola de Cant del Club Nàutic. Abans, el 8 d’octubre de 1946 Lola Rodríguez Aragón i Alfredo Romero havien cantat les núms. 5, 6 i 7 a l’Ateneu de Madrid, en el segon concert de la sèrie “Música Catalana Contemporània” dedicat a Toldrà.
Publisher: (First edition: I.G.Seix y Barral Hnos, S.A. Editores - Barcelona. 1942). Second Edition: Union Musical Española (UME Madrid, 1965)
1 - Con el picotín (Burgos)
2 - La panaderita (Leon)
3 - No llores, niña (Sevilla)
4 - Els tres tambors (Catalunya)
5 - La “bamba” [El columpio] (Malaga)
6 - La perrita chita (Asturias)
7 - El pájaro era verde (Burgos)
8 - La “Kyrie eleison” (Nit de vetlla) (Catalunya)
9 - Lorenzo y Catalina (Asturias)
10 - Una vez en el mercado (Basc Country)
11 - Clo clo (Asturias)
12 - Tengo un arbolito (Santander)
Juan Palet created these 12 illustrations in 1942 for the First edition of the "Doce canciones populares españolas" arranged and harmonized by Eduard Toldrà an published by I.G. Seix Barral Hnos:
1-Con el picotín
Poem by: Popular (Burgos)
Al agudo, al agudo,
y a lo ligero;
al uso de mi tierra
toco el pandero.
La rosa va por agua;
la dijo un lirio:
–Deja el cántaro, rosa,
vente conmigo.
Con el picotín,
con el picotín, picotín, picotaina,
sácame el caracol de la manga;
quiérole vender.
–¡Cómo quieres que venga
o esté contigo,
si estás hecho un emplasto
madurativo!
–Si yo soy un emplasto,
como me dices,
tú vas clavando pinchos
en las narices.
Con el picotín, ...
1-With peck
(English translation)
In acute to acute
and to light;
the use of my land
I play the tambourine.
The rose is by water;
the lily said:
'Let the pitcher, pink,
come with me.
With a peck,
to peck, peck, picotaina,
snail me out sleeve;
quiérole sell.
- How do you want to come
or are you,
if you made a poultice
maturing!
-If I am a plaster,
as I say,
you go sticking skewers
in his face.
With a peck ...
1-Amb el picotín
(traducció al Català)
En agut, al agut,
i al lleuger;
l'ús de la meva terra
toco el pandero.
La rosa va per aigua;
la va dir un lliri:
-Deixa el càntir, rosa,
vine amb mi.
Amb el picotín,
amb el picotín, picotín, picotaina,
treu-me el cargol de la màniga;
el vull vendre.
- Com vols que vingui
o sigui amb tu,
si estàs fet un emplastre
maduratiu!
-Si jo sóc un emplastre,
com em dius,
tu vas clavant punxes
als nassos.
Amb el picotín, ...
COMMENTS
(text goes here)
2-La panaderita
Poem by: Popular (Leon)
A la entrada del pueblo
y a la salida
hay una panadera, panaderita.
¡Qué panadera
linda y chiquita,
qué panadera,
panaderita!
Su cabello es dorado
cual las espigas
y su piel es tan blanca
como la harina.
¡Qué panadera, ...
Dos rojas amapolas
son sus mejillas,
y huelen a pan tierno
sus manos finas.
¡Qué panadera, ...
Al besarla le ha dicho
hoy su abuelita:
eres sabrosa, niña,
como la miga.
¡Qué panadera, ...
2-The panaderita
(English translation)
At the entrance of the village
and the output
There is a baker, little baker.
What baker
cute and tiny,
what baker,
panaderita!
Her hair is golden
spikes which
and his skin is so white
as flour.
What baker ...
Two red poppies
are your cheeks,
and smell of fresh bread
thin hands.
What baker ...
When you kiss said
Grandma today:
're tasty, girl,
as the crumb.
What baker ...
2-La fornera
(traducció al Català)
A l'entrada del poble
i a la sortida
hi ha una fornera, petita fornera.
Quina fornera
bonica i petitona,
què fornera,
panaderita!
El seu cabell és daurat
qual les espigues
i la seva pell és tan blanca
com la farina.
Quina fornera, ...
Dos vermelles roselles
són les seves galtes,
i fan olor de pa tendre
les seves mans fines.
Quina fornera, ...
Al besar-li ha dit
avui la seva àvia:
ets saborosa, nena,
com la molla.
Quina fornera, ...
COMMENTS
(text goes here)
3-No llores, niña
Poem by: Popular (Sevilla)
La niña
que vino de Sevilla
y trajo
un delantal muy majo
y ahora
el delantal se ha roto;
la niña llora.
Le digo:
–Niña, vente conmigo.
no llores;
vamos a coger flores.
Morena,
quién te lava el pañuelo
saber quisiera.
Claveles;
en tu jardín los tienes
sembrados,
blancos y colorados;
lechugas.
¿Para qué quieres, niña,
tanta hermosura?
3-Do not cry, girl
(English translation)
She
who came from Seville
and brought
very nice apron
and now
the apron is broken;
the girl cries.
I say:
'Child, come with me.
do not cry;
going to pick flowers.
Morena,
Who do you wash your handkerchief
I would like to know.
carnations;
have them in your garden
crops,
white and red;
lettuce.
What do you want, girl,
such beauty?
3-No ploris, nena
(traducció al Català)
la nena
que va venir de Sevilla
i va portar
un davantal molt maco
i ara
el davantal s'ha trencat;
la nena plora.
Li dic:
-Nena, vine amb mi.
no ploris;
anem a agafar flors.
bruna,
qui et renta el mocador
saber volgués.
clavells;
al teu jardí els tens
sembrats,
blancs i colorits;
enciams.
Per a què vols, nena,
tanta bellesa?
COMMENTS
(text goes here)
4-Els tres tambors
Poem by: Popular (Catalunya)
Si n’eren tres tambors
que en vénen de la guerra;
el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, rataplam!
porta un ram de rosetes.
La filla del bon rei
n’ha sortit en finestra:
–Tambor, el bon tambor:
si em vols dar una roseta?
M’haveu de demanar
al pare i a la mare.
Si el sí us volen dar
per mi res no es pot perdre.
–La hisenda que jo en tinc,
la caixa i les manetes.
–Ix-me d’aquí, tambor,
abans no et faça perdre!
4-The three drums
(English translation)
If there were three drums
that come from the war;
the smallest of all
carried a bouquet of roses.
Bouquet, bouquet, rataplam!
carried a bouquet of roses.
The good king's daughter
has succeeded in window:
-Drum, good drum:
if you want me dar a rosette?
I had to ask
the father and the mother.
If you want to do dar
for me nothing can be lost.
-The property that I am,
the box and handles.
Ix-me here, drum
before you handle losing?
4-Los tres tambores
(traducción al Castellano)
Si eran tres tambores
que vienen de la guerra;
el más pequeño de todos
lleva un ramo de rosetas.
Ram, ramo, rataplam!
lleva un ramo de rosetas.
La hija del buen rey
ha salido en ventana:
-Tambor, el buen tambor:
si me quieres dar una roseta?
Me habéis de pedir
el padre y la madre.
Si sí te quieren dar
para mí nada se puede perder.
-La hacienda que yo tengo,
la caja y las manitas.
-Sale me de aquí, tambor,
antes no te haga perder!
COMMENTS
(text goes here)
5-La bamba
Poem by: Popular (Malaga)
La niña que está en la “bamba”
se parece a San Antonio.
Y la que la está meciendo,
al mismísimo demonio.
La niña que está en la “bamba”,
con toquilla encarnada,
es la novia de mi hermano;
pronto será mi cuñada.
La niña que está en la “bamba”,
del cielo le caigan rosas;
digua usted, mocita guapa,
si se le ofrece otra cosa.
5-La bamba
(English translation)
The girl is in the "bamba"
San Antonio looks like.
And that is rocking,
the devil himself.
The girl is in the "bamba"
with red scarf,
is my brother's girlfriend;
will soon be my sister.
The girl is in the "bamba"
the sky will fall roses;
Digua you, young lady beautiful,
If you're offered something else.
5-La bamba
(traducció al Català)
La nena que està en la "bamba"
s'assembla a Sant Antoni.
I la que l'està gronxant,
al mateix dimoni.
La nena que està en la "bamba",
amb toqueta encarnada,
és la núvia del meu germà;
aviat serà la meva cunyada.
La nena que està en la "bamba",
del cel li caiguin roses;
Digui'm vostè, xicota bonica,
si se li ofereix quelcom més.
COMMENTS
(text goes here)
6-La perrita chita
Poem by: Popular (Asturias)
La perrica chita
la perdí ayer tarde
yendo de paseo
solita con mi madre.
Debe andar perdida
gimiendo y llorando;
¡ay, la pobrecita
si la arañara un gato!
Ea, ea, ea,
resalada,
que te quiero;
Ea, ea, ea,
resalada,
que me muero.
El que me la encuentre
que la devuelva luego;
ya le di las señas,
ayer, al pregonero:
la patita blanca
y el rabito negro,
la orejita encarnada
y un cascabel al cuello.
Ea, ea, ea, ...
6-The little dog
(English translation)
The cheetah Perricos
I lost yesterday afternoon
going for a walk
alone with my mother.
You should go missing
moaning and crying;
Oh poor thing
If the spider a cat!
Ea, ea, ea,
resale
I love you;
Ea, ea, ea,
resale
I'm dying.
Whoever finds me
then return that;
I gave him the address,
Yesterday, the crier:
white paw
and black tail,
embodied an ear
and a bell on its neck.
Ea, ea, ea ...
6-La gosseta chita
(traducció al Català)
La gosseta chita
la vaig perdre ahir a la tarda
anant de passeig
soleta amb la meva mare.
Deu caminar perduda
gemegant i plorant;
Ai, la pobreta
si la esgarrapés un gat!
Ui, ui, ui,
boniqueta,
com t'estimo;
Ui, ui, ui,
boniqueta,
que em moro.
Qui me la trobi
que la torni després;
ja li vaig donar les dades,
ahir, al pregoner:
la poteta blanca
i la cua negra,
les orelletes encarnades
i un cascavell al coll.
Ui, ui, ui, ...
COMMENTS
(text goes here)
7-El pájaro era verde
Poem by: Popular (Burgos)
Si pasa por mi casa,
mira a mi balcón;
allí verás la jaula,
que el pájaro no.
La farola,
si la farolita se apaga,
asómate,
asómate a tu ventana,
leré.
El pájaro era verde,
verdes las alas;
la niña suspiraba
y se apenaba.
La farola, ...
¿Dónde está el pajarillo?
¿Dónde dormirá?
La jaula está vacía
¿Cuándo volverá?
La farola, ...
7-The bird was green
(English translation)
If you pass by my house,
look at my balcony
there you see the cage,
the bird no.
The lamp,
if the lantern is turned off,
peek,
Look out your window,
Lere.
The bird was green,
green wings;
sighed the girl
and grieved.
The lamp, ...
Where's the bird?
Where will I sleep?
The cage is empty
When will?
The lamp, ...
7-L'ocell era verd
(traducció al Català)
Si passa per casa meva,
mira al meu balcó;
allà veuràs la gàbia,
que l'ocell no.
La fanal,
si la farolito s'apaga,
Apunta't,
Acosta't a la teva finestra,
leré.
L'ocell era verd,
verdes les ales;
la nena sospirava
i es apesarava.
La fanal, ...
On és l'ocellet?
On dormirà?
La gàbia és buida
Quan tornarà?
La fanal, ...
COMMENTS
(text goes here)
8-La "Kyrie eleison"
Poem by: Popular (Catalunya)
Eixa nit és nit de vetlla;
Eixa nit és nit de vetlla;
ha nascut d’una donzella,
la miren i fa sol;
ha nascut d’una donzella,
la Kirie eleison.
Ha nascut d’una donzella,
ha nascut d’una donzella,
un infant com una estrella,
la miren i fa sol;
un infant com un estrella,
la Kirie eleison.
Un infant com una estrella,
un infant com una estrella,
els pastors le’n van a veure,
la miren i fa sol,
els pastors le’n van a veure,
la Kirie eleison.
8-The "Kyrie eleison"
(English translation)
Entering that night is night vigil;
Entering that night is night vigil;
was born of a virgin,
and look for the sun;
was born of a virgin,
the Kirie eleison.
He was born of a virgin,
was born of a virgin,
a child as a star,
and look for the sun;
as a child star
the Kirie eleison.
A child like a star
a child as a star,
le'n going to see the shepherds,
and look for the sun
le'n going to see the shepherds,
the Kirie eleison.
8-La "Kyrie eleison"
(traducción al Castellano)
Esa noche es noche de vela;
Esa noche es noche de vela;
ha nacido de una doncella,
la miran y hace sol;
ha nacido de una doncella,
la Kirie eleison.
Ha nacido de una doncella,
ha nacido de una doncella,
un niño como una estrella,
la miran y hace sol;
un niño como una estrella,
la Kirie eleison.
Un niño como una estrella,
un niño como una estrella,
los pastores le'n van a ver,
la miran y hace sol,
los pastores le'n van a ver,
la Kirie eleison.
COMMENTS
(text goes here)
9-Lorenzo y Catalina
Poem by: Popular (Asturias)
El sol se llama Lore-le-ren-zo
y la lu-lu-ru-na Catali-li-ri-na
Catalina anda de no-no-ro-che
y Lore-le-ren-zo anda de di-di-di-ria
Al son que la repetía,
y al son que la repitió.
Al tibirín, tibirón.
Enamoróse Lore-le-ren-zo
de la bla-bla-ran-ca Catali-li-ri-na
y le pidió una maña-ña-ra-na
si con él-le-rel se casarí-li-rí-a.
Al son que la repetía, etc.
Fue muy sonada la bo-bo-ro-da
de Lore-le-ren-zo y Catali-li-ri-na
¡qué hermosa estava la no-no-ro-via
con su ma-ma-ran-to de estrelli-lli-ri-tas!
Al son que la repetía, etc.
9-Lorenzo and Catherine
(English translation)
The sun is called Lore-le-ren-zo
lu-lu and ru-na-li-ri catalytic-na
Catalina walks in the no-no-ro-che
and Lore-le-ren-zo-di di walk-di-ria
When you are that repeated,
and the sound that he repeated it.
At tibirín, tibirón.
Lore enamored le ren-zo
the bla-bla-ran-ca-li catalytic-ri-na
and asked for a skill-na-ra-na
with him if he would marry-rel-li-ri-a.
When you are that repeated, and so on.
It was much played the bo-bo-ro-da
Lore-le-ren-zo and catalytic li-ri-na
Estava how beautiful the no-no-ro-via
with your ma-ma-ran-to the-lli-ri estrelli-TAS!
When you are that repeated, and so on.
9-Lorenzo i Catalina
(traducció al Català)
El sol es diu Lore-li-rendiment termini
i la lluita lluita ru-na cata-li-ri-na
Catalina va de no-no-ro-che
i Lore-li-rendiment termini va de di-di-di-ria
Al so que la repetia,
i al so que la va repetir.
En tibirín, tibirón.
Enamoróse Lore-li-rendiment termini
de la bla-bla-rang ca cata-li-ri-na
i li va demanar una matí nya-ra-na
si amb ell-li-rel es casaria-li-rí-a.
Al so que la repetia, etc.
Va ser molt sonada la boca-bo-ro-da
de Lore-li-rendiment zones i cata-li-ri-na
Quina bella estava la no-no-ro-via
amb el seu ma-ma-ren-to de estrelli-lli-ri-tes!
Al so que la repetia, etc.
COMMENTS
(text goes here)
10-Una vez en el mercado
Poem by: Popular (Basc Country)
Yoan nintzan merkatura,
erosi nuen txerrinoa,
txerrinoak kurris kurris kurris,
ni sakelean dirurik gabe
eta deusen yabe.
Yoan nintzan merkatura,
erosi nuen arrazkoa,
arrazko orrek tun tun tun,
txerrinoak kurris kurris kurris,
ni sakelean dirurik gabe
eta deusen yabe.
Yoan nintzan merkatura,
erosi nuen txulubitatxua,
txulubitak txiruliruliru,
arrazko orrek tun tun tun,
txerrinoak kurris kurris kurris,
ni sakelean dirurik gabe
eta deusen yabe.
10-Once in the market
(English translation)
I Yoan market
I bought txerrinoa,
kurris kurris txerrinoak kurris,
I have no money in your pocket
Yaben and nothing.
I Yoan market
I bought arrazkoa,
tun tun tun career Roncesvalles
kurris kurris txerrinoak kurris,
I have no money in your pocket
Yaben and nothing.
I Yoan market
I bought txulubitatxua,
txulubita txiruliruliru,
tun tun tun career Roncesvalles
kurris kurris txerrinoak kurris,
I have no money in your pocket
Yaben and nothing.
10-Una vegada al mercat
(traducció al Català)
Yo Yoan mercado,
Compré txerrinoa,
txerrinoak kurris kurris kurris,
No tengo dinero en el bolsillo
Yaben y nada.
Yo Yoan mercado,
Compré arrazkoa,
tun tun tun carrera de Roncesvalles,
txerrinoak kurris kurris kurris,
No tengo dinero en el bolsillo
Yaben y nada.
Yo Yoan mercado,
Compré txulubitatxua,
txulubita txiruliruliru,
tun tun tun carrera de Roncesvalles,
txerrinoak kurris kurris kurris,
No tengo dinero en el bolsillo
Yaben y nada.
COMMENTS
(text goes here)
11-Clo clo
Poem by: Popular (Asturias)
–Vecinos, los miós vecinos,
los que vivís al redor,
¿non vísteis la mió pitina
que por la ventana entró?
–No, vecino, no
yo no la vi, no;
clo-ró, cló, cló cló,
por aquí no entró.
–Yo non siento la pitina,
ni el dinero que costó;
sólo siento los pitinos
chiquitos que dejó.
–No, vecino, no, ...
–Los pitinos, pían, pían;
se quedaron sin el cló.
¿Non vísteis la mió pitina
que por la ventana entró?
–No, vecino, no, ...
11-Clo Clo
(English translation)
-Neighbors, neighbors of mine,
those who live to regild,
You saw in the mine ¿non Pitino
that went out the window?
'No, neighbor, not
I did not see, no;
clo-ro, cluck, cluck cluck,
not entered here.
'I feel the non Pitino
or the money it cost;
I just feel the Pitino
little ones left.
'No, neighbor, no, ...
-The Pitino, piano, piano;
ClO ran out.
You saw in the mine ¿Non Pitino
that went out the window?
'No, neighbor, no, ...
11-Clo cicle
(traducció al Català)
-Veïns, els meus veïns,
els que viviu al redor,
¿Non vau veure la miar Pitina
que per la finestra va entrar?
-No, veí, no
jo no la vaig veure, no;
cicle-rar, clo, clo clo,
per aquí no va entrar.
-Jo non sento la Pitina,
ni els diners que va costar;
només sento els Pitina
chiquitos que va deixar.
-No, veí, no, ...
-Els Pitina, piulen, piulen;
es van quedar sense el cicle.
¿Non vau veure la miar Pitina
que per la finestra va entrar?
-No, veí, no, ...
COMMENTS
(text goes here)
12-Tengo un arbolito
Poem by: Popular (Santander)
Tengo un arbolito
que lo he de regar
con agua de los cielos;
¿Cuándo lloverá?
Esta es la tonada
que se canta en mi lugar;
machácala, chácala, Pedro,
machácala, chácala, Juan,
que palabritas vienen,
que palabritas van.
Esta es la tonada
que se canta en mi lugar.
Verdes son sus hojas
y blanca la flor;
quisiera verle pronto
más alto que yo.
Esta es la tonada, ...
Nunca de su lado
me separaré;
será el mástil del barco
que yo mandaré.
Esta es la tonada, ...
12-I have a little tree
(English translation)
I have a tree
I have to water it
with water from the heavens;
When will it rain?
This is the tune
sung in my place;
machácala, jackal, Peter;
machácala, jackal, John,
that are little words,
that little words go.
This is the tune
sung in my place.
Its leaves are green
flower white;
I would like to see you soon
taller than me.
This is the tune, ...
Never on your side
I separate them;
will be the ship's mast
I send.
This is the tune, ...
12-Tinc un arbret
(traducció al Català)
Tinc un arbret
que ho he de regar
amb aigua del cel;
Quan plourà?
Aquesta és la tonada
que es canta al meu lloc;
piqueu, xacal, Pere,
piqueu, xacal, Joan,
que parauletes vénen,
que parauletes van.
Aquesta és la tonada
que es canta al meu lloc.
Verds són les seves fulles
i blanca la flor;
voldria veure'l aviat
més alt que jo.
Aquesta és la tonada, ...
Mai del seu costat
em separaré;
serà el pal del vaixell
que jo faré.
Aquesta és la tonada, ...
COMMENTS
(text goes here)