El rei Lear
1915
Original for voice and piano
Publisher: Tritò Edicions © hereus Eduard Toldrà © Tritò Edicions
Audio sample: Victoria dels Àngels (soprano), Alicia de Larrocha (piano) - 2000 (CD not released)
El rei Lear
Poem by: Josep Carner
Era un rei molt vell
amb la barba blanca
i amb els cabells blancs,
i anava pel món
dient mots estranys.
Passava la vida
plorant i rient,
i quan el trobaven
els aucells guaitaven
amb el bec obert.
Els trons i la pluja,
la pedra i el llamp
queien damunt d’ell
i el feien més bell
i el feien més blanc.
I ell deia: Oh, ma estrella,
oh, ma blanca estrella
de dolors feixucs!
Què hi faig a la terra
si sóc blanc com tu?
© hereus Josep Carner
King Lear
(English translation)
He was a very old king
with a white beard,
and white hair,
and went around the world
saying strange words.
He spent his life
crying and laughing,
and, when the birds
encountered him, looked at him
with their beaks open.
Thunder and rain,
hail and lightning,
fell upon him
and made him more beautiful
and made him whiter.
And he said: oh, my star,
oh, my white star
of mighty suffering!
What am I doing here on earth
if I am as white as you?
translated by Salvador Pila
El rey Lear
(traducción al Castellano)
Érase un rey muy viejo
de blancas barbas
y largos cabellos,
que andaba por el mundo
diciendo palabras raras.
Pasábase la vida
llorando y riendo,
y, cuando lo encontraban,
los pájaros lo observaban
con el pico abierto.
Los truenos y la lluvia,
el granizo y el rayo
encima le caían
y lo embellecían
y lo emblanquecían.
Y decía él: ¡O, estrella mía,
o, mi blanca estrella
de fatigosos dolores!
¿Qué hago yo en la tierra
si soy blanco como tú?
traducción por Beatriz Krayenbühl
NOTES
Sembla ser que aquesta cançó no ha estat mai interpretada en públic i fou inèdita molt de temps. Es tracta d'una de les primeres cançons de l'autor i com a tal, és molt possible que el mateix Toldrà fóra força reticent a presentar-la davant d'una audiència per què la considerés poc interessant. La sinuosa melodia és acompanyada mitjançant acords en estat fonamental. Tota ella presenta un color modalitzant i medievalitzant, possiblement degut al canvi de colors que aporten l'alternança del mode menor/major. Hom pot trobar en els compassos 7-9 la gestació de la coneguda modulació posterior que apareix al final de "El giravolt de maig" quan els personatges es despedeixen els uns als altres, la modul·lació de la menor a Do major, creant una elevació de l'esperit, com un esglai d'esperança i emoció. Rítmicament és una cançó un tant monocromàtica, ja que no hi apareixen grans canvis rítmics, més aviat la melodia se'ns mostra a través de tot un seguit de corcheres que adopten un cert caire de recitatiu. S'hi alternen, element tan característic del llenguatge de l'autor, els compassos ternaris simples amb els binaris compostos, és a dir, el 3/4 amb el 6/8, sempre mantenint el mateix valor de la corchera.
A nivell formal la peça es un Lied ternari A-B-A on la melodia inicial que fa la veu la recull el piano per a realitzar la conclusió, forma que també trobem a la cançó Abril però de manera invertida, en aquell cas és el piano que inicia el tema que al final recollirà la veu per concloure la cançó, tancant així el cercle. Aquesta idea de finalitzar la cançó amb el mateix element motívic ja el trobem en la primera cançó Menta i farigola.
L'aspecte de reminiscència de sonoritats antigues, gairebé manllevades del cant pla de la melodia de caire modal recorda algunes peces impressionistes de Debussy o inclus Ravel (com per exemple la "Pavane pour une infante défunte" escrita el 1899)
