Joaquim Serra
Joaquim Serra i Coromines
(Peralada, 1907, Barcelona, 1957)
Without a doubt, Joaquim Serra i Corominas, son of Josep Serra i Bonal, has been the most influential composer who has played the music of the couplet and Sardana. Although born in his family settled Perelada.'s In 1915 in Barcelona. At just 20 years presented his "Impressions farmers' work is considered essential to study all the musicians, and introducing formal innovations and techniques still in force.
From there, Joaquim Serra not only made fifty Sardana, all masterpieces, chamber pieces and songs, and arrangements of popular dances, but it marks the beginning of the writing work for free couplet, Apart from these impressions Peasant (suite in five movements) writes plays for one or two songs that have been the benchmark for all subsequent composers. The vast majority of authors today still are considered heirs, and his first tool of study is the Treaty of Instrumentation for Band, which was published in 1956
From 1945 to assume the leadership of the Band Barcelona until his death in 1957 his activity is continuing, despite his tuberculosis, leading to temporary retreats Castellterçol o Brull. Indeed his delicate health and work are the constant cause of his untimely death just 50 years, and full of artistic activity. His posthumous work, the little poem Puigsoliu, is basically the culmination of the composer: the sense of the issues and the strength of the instruments already feel its end.
Fill del gran compositor, músic i director de cobla Josep Serra, estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona on es traslladà a l'edat de deu anys en companyia dels seus pares procedents de Perelada. Tingué com a professors de solfeig a Millet, de piano a Pellicer i d'harmonia i composició a Morera.
Ja de ben aviat, el 1921, escriu la seva primera sardana La primera volada. Conjugant inspiració i tècnica, assolida gràcies a la seva gran capacitat d'estudi i al seu estil perfeccionista, aconseguiria ja en les seves primeres composicions, un elevat grau de qualitat. Als dinou anys, amb la sardana per a dues cobles A Montserrat, va guanyar el concurs Sant Jordi del Foment de la Sardana; als 20 anys va escriure la suite Impressions camperoles; als 21 les sardanes La noia alegre que no sap plorar i Remembrança. Fins la seva prematura mort als 50 anys, la llista de títols de sardanes i música per a cobla que caldria citar seria extensíssima. Només com a exemple: Evocació (1932), El petit Albert (1935), L'ermita vella (1946), Cavalleresca (1947), En Cacaliu (1948), Vells amics (1951), Roses del Brull (1953), Aura d'abril i El gegants de Castellterçol (1954), Sabadell (1955) i la darrera que va escriure A Guisona (1956). Això sense oblidar les obres escrites per a cobla: La fira (1929), La presó de Lleida (1948), Dansa de fadrins (1955) i la seva obra pòstuma Puigsoliu (1957).
Músic completíssim publicà el seu "Tractat d'Instrumentació", recentment reeditat i bàsic encara avui pels que volen escriure música per a cobla. La seva extraordinària humanitat, el seu caràcter bondadós, la seva innata senzillesa, feren d'ell un home admirat i estimat per tothom.
