1915
Original for voice and piano
Premiered: at the "Palau de la Música Catalana" in Barcelona, 21 December 1919, by Emili Vendrell and Joan Gibert Camins. [program]
Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963) © hereus Eduard Toldrà © UME - Music Sales Group
Audio sample: Victoria dels Àngels (soprano), Alicia de Larrocha (piano) - 2000 (CD not released)
Festeig
Poem by: Joan Maragall
Sota les estrelles, d’espatlles al mar,
una galta humida, fresca de serena,
una galta suau i plena
és ben dolça de besar.
Entre dos silencis, bes silenciós,
com vares deixar-nos tremolant tots dos
dins la nit quieta, amb deixos ardents
de la migdiada i dels terrals vents.
El reberes silenciosa.
Mos llavis, dolços encar,
te van preguntâ una cosa
i tu no vas contestar.
Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes
i que se sentia la plena mar alta.
Tu, tota caiguda, semblaves malalta...
Oh, no hi tornaré mai més!
Prô la flonja galta ruixada amb serena,
sota de ma boca, d’espatlles al mar;
prô la xafegosa nit d’agost serena,
ai, com la podré oblidar?
© hereus Joan Maragall
Courtship
(English translation)
Under the stars, the sea behind,
a mist cheek, cool of the night dew,
a soft and rounded cheek
is really sweet to kiss.
Between two silences, silent kiss,
how you left us shaking
in the quiet night, with an ardent aftertaste
of the afternoon and the land breeze.
You silently accepted
my lips, sweet still,
they asked you something
and you did not answer.
What did I ask you?... I only remember
the kiss
and that the high, open sea could be heard.
You, lying down entirely, seemed to be sick…
Oh, I will not do this ever again!
Yet, the soft cheek, moistened by the night dew
under my mouth, the sea behind;
yet, the calm, sultry, August night,
oh, how could I forget it?
translated by Salvador Pila
Galanteo
(traducción al Castellano)
Bajo las estrellas, de espaldas al mar,
una mejilla húmeda, fresca de serena,
una mejilla suave y llena
es muy dulce de besar.
Entre dos silencios, beso silencioso,
temblando a los dos nos dejaste
en la noche quieta, de ardientes tonalidades
de siesta y de vientos terrales.
Lo recibiste silenciosa.
Mis labios, aún dulces,
te preguntaron algo
y tú no contestaste.
¿Qué te pregunté? Tan sólo recuerdo el beso
y que sentía la plena pleamar.
Tú, muy alicaída, parecías enferma…
¡O, nunca más volveré!
Mas la blanda mejilla, impregnada de serena,
bajo mi boca, de espaldas al mar;
mas la bochornosa y serena noche de agosto,
ay, ¿cómo la podré olvidar?
NOTES
Compare this song with Schubert's "An die Musik", D.547 (Op.88/4).