Festeig

1915

Original for voice and piano

Premiered: at the "Palau de la Música Catalana" in Barcelona, 21 December 1919, by Emili Vendrell and Joan Gibert Camins. [program]

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963) © hereus Eduard Toldrà © UME - Music Sales Group

Audio sample: Victoria dels Àngels (soprano), Alicia de Larrocha (piano) - 2000 (CD not released)

Festeig

Poem by: Joan Maragall

Sota les estrelles, d’espatlles al mar,

una galta humida, fresca de serena,

una galta suau i plena

és ben dolça de besar.

Entre dos silencis, bes silenciós,

com vares deixar-nos tremolant tots dos

dins la nit quieta, amb deixos ardents

de la migdiada i dels terrals vents.

El reberes silenciosa.

Mos llavis, dolços encar,

te van preguntâ una cosa

i tu no vas contestar.

Què vaig preguntar-te?... Sols recordo el bes

i que se sentia la plena mar alta.

Tu, tota caiguda, semblaves malalta...

Oh, no hi tornaré mai més!

Prô la flonja galta ruixada amb serena,

sota de ma boca, d’espatlles al mar;

prô la xafegosa nit d’agost serena,

ai, com la podré oblidar?

© hereus Joan Maragall

Courtship

(English translation)

Under the stars, the sea behind,

a mist cheek, cool of the night dew,

a soft and rounded cheek

is really sweet to kiss.

Between two silences, silent kiss,

how you left us shaking

in the quiet night, with an ardent aftertaste

of the afternoon and the land breeze.

You silently accepted

my lips, sweet still,

they asked you something

and you did not answer.

What did I ask you?... I only remember

the kiss

and that the high, open sea could be heard.

You, lying down entirely, seemed to be sick…

Oh, I will not do this ever again!

Yet, the soft cheek, moistened by the night dew

under my mouth, the sea behind;

yet, the calm, sultry, August night,

oh, how could I forget it?

translated by Salvador Pila

(el traductor catala)

Galanteo

(traducción al Castellano)

Bajo las estrellas, de espaldas al mar,

una mejilla húmeda, fresca de serena,

una mejilla suave y llena

es muy dulce de besar.

Entre dos silencios, beso silencioso,

temblando a los dos nos dejaste

en la noche quieta, de ardientes tonalidades

de siesta y de vientos terrales.

Lo recibiste silenciosa.

Mis labios, aún dulces,

te preguntaron algo

y tú no contestaste.

¿Qué te pregunté? Tan sólo recuerdo el beso

y que sentía la plena pleamar.

Tú, muy alicaída, parecías enferma…

¡O, nunca más volveré!

Mas la blanda mejilla, impregnada de serena,

bajo mi boca, de espaldas al mar;

mas la bochornosa y serena noche de agosto,

ay, ¿cómo la podré olvidar?

NOTES

Compare this song with Schubert's "An die Musik", D.547 (Op.88/4).