index‎ > ‎Miscellaneous‎ > ‎News‎ > ‎Posts‎ > ‎

Toldrà, també 100 anys

31 de maig 2012, 0:14 publicada per Eduard Toldrà i Soler   [ actualitzat el 28 de gen. 2014, 18:43 ]
http://www.revistamusical.cat/?p=2217
Publicat per Redaccio el 21 març 2012 in Opinió · 0 Comentaris
https://dl.dropbox.com/u/87551111/Eduard%20Toldra%20%28website%29/Photos/icons/AssociacioAmicsEduardToldra.gif

Logotip de l’Any Toldrà. © Laura Borràs

Per David Puertas, músic i periodista

Conferència que l’autor va impartir a l’Orfeó Vilanoví (Vilanova i la Geltrú), el 19 de març de 2012, sobre Toldrà i el Quartet Renaixement amb motiu del centenari del concert que aquesta formació va oferir al mateix Orfeó el 19 de març de 1912.

L’any 2012 està farcit de commemoracions musicals. Fins i tot hi ha baralles institucionals per fer que un o altre aniversari esdevingui l’aniversari més oficial de tots: que si 100 anys del naixement de Xavier Montsalvatge, que si 25 de la mort de Mompou i de Blancafort, que si 50 del traspàs de Ricard Lamote de Grignon… A Vilanova ja s’ha donat el tret de sortida a l’Any Toldrà, músic vilanoví mort ara fa 50 anys. La data exacta de la mort de l’autor és el 31 de maig, però els organitzadors dels actes, amb la soprano Maria Lluïsa Muntada al capdavant, han volgut iniciar els actes el 19 de març, data en què s’han complert 100 anys exactes del primer concert que va oferir Toldrà a la capital del Garraf amb el Quartet Renaixement.

El dimarts 19 de març de 1912 l’Orfeó Vilanoví acollia el segon concert de la formació de cambra formada per Eduard Toldrà (primer violí), Josep Recasens –també vilanoví– (segon violí), Lluís Sànchez (viola) i Antoni Planàs (violoncel). El Quartet Renaixement s’havia presentat oficialment al Palau de la Música Catalana feia només tres setmanes amb un èxit indiscutible. Les entrades més barates per a aquell concert inaugural costaven 50 cèntims i les més cares, deu pessetes. El 26 de febrer, l’endemà d’aquella estrena a Barcelona, el diari «La Vanguardia» –que costava 5 cèntims– publicava una crítica en la qual es podia llegir: “Ayer tarde dió su anunciado concierto el Quartet Renaixement asistiendo regular concurrencia. Aunque se echó de ver entre ellos cierta desigualdad de medios, puesto que no todos son concertistas de la misma fuerza, esto no fue obstáculo para que el conjunto saliera muy redondeado y hasta con una homogeneidad que no era de esperar, dados los antecedentes que se tenía de los intérpretes. La ovación más estruendosa se la ganaron al terminar el scherzo del Cuarteto de Franck, gracioso fragmento en el que estuvieron muy inspirados. El público no cesó de aplaudir hasta lograr la repetición del mismo. Es de esperar que el entusiasmo por el estudio demostrado en esta prueba pública por los jóvenes artistas no decrecerá, antes bién irá en aumento, hasta lograr la deseada perfección, conquistando con ello un sitio de honor entre las mejores agrupaciones similares que andan por el mundo dando conciertos.” El crític va encertar de ple: poc temps després, el grup encapçalat per Toldrà ja era, de lluny, el millor quartet de corda català de tots els temps. La formació va tenir una vida molt activa durant deu anys: va actuar a París, Viena, Berlín, Porto i a gran nombre de capitals espanyoles i catalanes. En total, més de 200 concerts, en els quals van interpretar des del gran repertori d’obres clàssiques i romàntiques (Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Brahms…) fins a obres contemporànies com el Quartet de Ravel o els dos quartets per a corda del mateix Eduard Toldrà: Quartet en Do (1914) i Vistes al mar (1920). Alguns dels programes del Quartet Renaixement van ser molt comentats, com la integral dels quartets de Beethoven celebrada a Barcelona en diferents sessions, o una sèrie de concerts dedicats a la història del quartet de corda. L’any 1921, Josep Recasens –el segon violí– va marxar a viure a França. Entre tots plegats i de comú acord, van decidir no buscar-li substitut i donar per acabada l’aventura del Quartet Renaixement. La fidelitat amical i musical així ho va dictar, i cadascun dels músics va seguir altres projectes personals.

Malgrat que això és el que consta als llibres d’història i que la importància del Quartet Renaixement va ser indiscutible en aquell temps, sovint s’oblida que quan van actuar per primer cop a Vilanova –el 19 de març de 1912– Toldrà només tenia 16 anys i la mitjana d’edat de la formació era de 19 anys i mig (el més “vell” era el viola, que tenia 23 anys). Aquell dia, a Vilanova, van interpretar el mateix programa que havien presentat al Palau: el Quartet Imperial de Haydn, el Quartet núm. 9 de Beethoven i el Quartet en Re de Cesar Franck. Al llarg de la seva carrera com a músic, Toldrà va tenir ocasió de manifestar la seva estima cap a la música de Haydn i de Beethoven (els quartets de Haydn se’ls va fer enquadernar tots en diversos volums!) i no és gens agosarat afirmar que el fet de tocar en el Quartet Renaixement va significar per a ell una formació musical completa de primer nivell no solament per l’exigència tècnica dels papers que havia d’interpretar, sinó també pel profund estudi de les obres, el coneixement que va adquirir de l’escriptura musical i el treball cambrístic a què va estar obligat com a quartetista. I no oblidem aspectes més pràctics com l’organització de concerts, la logística de les gires, el tractament del repertori, la tria de programes i la direcció dels assaigs, feines totes que va continuar desenvolupant al llarg de la seva vida en les diverses formacions a les quals va pertànyer, que va dirigir i que, fins i tot, va fundar, com l’Orquestra Municipal de Barcelona (1944).

Aquell 19 de març de 1912 tots els vilanovins parlaven del tema de moda des de feia dues setmanes: Enriqueta Martí, coneguda com “la vampira del Raval”, havia estat detinguda a Barcelona i començava a confessar els crims que la van fer passar a la història negra de la capital catalana. Però calia no oblidar que Toldrà, el jove Eduard Toldrà, actuava aquell vespre a l’Orfeó Vilanoví, després que havia marxat a estudiar a Barcelona ja feia sis anys (tothom recordava que el pare de Toldrà, Francesc Toldrà i Carbonell, havia estat el director de l’agrupació coral de l’Orfeó Vilanoví). L’enfonsament del Titanic no s’esdevingué fins a mitjans d’abril, així que encara es podia parlar d’altres temes: qui els havia de dir que, cent anys després, commemoraríem aquell concert gràcies a la rellevància que va adquirir Eduard Toldrà com a violinista, compositor i director d’orquestra.
Comments