index‎ > ‎Life‎ > ‎Friends‎ > ‎

Tomàs Buxó

TOMÀS BUXÓ i PUJADAS

Va néixer a Barcelona l'any 1882. Va ingressar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i tingué per mestre de solfeig a Lluís Millet, mentre que els estudis de piano els feia amb Joaquim Canals i l'harmonia i la composició sota el mestratge d'Antoni Nicolau. 

Sent encara molt jove accedí al professorat de l'Escola mentre a la vegada donava recitals de piano actuant per Espanya, Alemanya i França. A l'Escola Municipal de Música de Barcelona va accedir a la plaça de sotsdirector, de la que es jubilaria l'any 1952, sent succeït en aquest càrrec per Joan Pich Santasusana.

Alguns dels seus deixebles avantatjats foren Joaquim Salvat i Antoni Coll i Cruells, a qui va conèixer durant les seves estades d'estiueig a Centelles, quan aquest encara era un jovenet que cantava i tocava el piano amb destresa a l'església, i que ell va convèncer per anar a estudiar a Barcelona. També cal destacar a la pianista Maria Tertesa Balcells i Llastarry (filla de Joan Balcells i García, fundador de l'Orfeó Gracienc, de Barcelona) i el compositor, organista, pedagog i director Antoni Pérez Simó. 

Tomàs Buxó es va integrar en diversos grups de cambra i fou director de l'Associació Musical dels anys 1916 al 1919, situada aleshores a l'antic local de l'Associació Wagneriana que, un cop remodelat, prengué el nom de Sala Mozart.

Matthieu Crickboom i Tomàs Buxó inauguraren, el 24 d'octubre de 1922 els concerts, al Teatre Municipal de Girona, en els actes de l'Associació de Música de Girona. 

Es autor de més de tres-centes obres en les que intervenia especialment el piano. Es important la seva dedicació didàctica publicant diverses obres per aquest instrument, "Método de piano", "Peueños estudios melódicos y de mecanismo fáciles y progresivos" (Publicat per la Unión Musical Española en 1919), "Técnica de piano I - II", "Tratado de notas dobles", així com també d'altres temes d'ensenyament com "Escuela de solfeo", en tres volums, o el "Método de solfeo".

En l'apartat de composició d'autor cal destacar per al piano les "Dances catalanes", "Marxa fúnebre" (1915), "Danza a cuatro manos" (1947), "Poblet", "Pastoral a cuatro manos", "Piezas fáciles", el poema simfònic "Primavera", i molt especialment les seves "Sonata en Re menor" i la "Sonata en Si menor" (també poemes simfònics)

Per la veu, acompanyada de piano, va escriure "A una puntaire" (1926), "Cançó del raier", "La filadora" (1906) (amb textos de Mn. Jacint Verdaguer) "Dintre'l jardí", "Matinal", "Vinticinco canciones populares catalanas navideñas" (1950 - 51) 

Del seu contacte amb les agrupacions de cambra podem citar les seves obres "Allegro appasionato" i "Humorada" (1922) (per a violí i piano), "Petita suite per a quintet de corda i piano" (1931) o l'"Scherzo sobre un tema popular català" (per a violí, violoncel i piano) 

En l'apartat coral va escriure el deliciós "Poema nadalenc de les flors", o "Sardanejant". 

També va conrear el món de la cobla amb la seva sardana "Primerenca". 

Va ser guardonat en diverses ocasions entre les que podem nomenar el guanyat el maig de 1908 a la IVª Festa de la Música Catalana, endarrerida un any per les i obres de "Sonata en Si menor" per a piano. El 1943 va rebre un homenatge com a concertista. 

A la Biblioteca de Catalunya es conserva un dibuix d'en Buxó fet per Joaquim Renart l'any 1956.

Tomás Buxó va morir a Barcelona l'any 1962.