index‎ > ‎Life‎ > ‎Chronology‎ > ‎

1924-1928: the culmination of an era

1924
https://lh6.googleusercontent.com/-SnraFf4YKs8/UAxDlQ8E1gI/AAAAAAAAHQ0/l5TM521yOdY/s1600/Stravinsky%2520dirigint%2520al%2520Liceu%252013%2520Marc%25CC%25A7%25201924.jpg
https://dl.dropboxusercontent.com/s/y5hgzw08e67b2ft/Igor%20Stravinsky%20Documentary.mp4
[He writes more sardanes: La Ciseta -dedicada a la seva filla Narcisa Toldrà i Sobrepera, fou estrenada el 30 de novembre del 1924 al Parc de la Ciutadella per la Cobla Barcino-, L'hostal de la Peira -estrenada el 30 de novembre del 1924 al Parc de la Ciutadella per la Cobla Barcino-, El bac de les ginesteres -estrenada el 30 de novembre del 1924 a la Sala de l'Orfeó Gracienc per la Cobla Barcelona-, and Virolet for solo piano (published at the special edition appeared in February 7, 1925. The weekly children's magazine Virolet, a very popular at that time, it was the illustrated extension of "El Patufet") -dedicada a la mainada catalana-. He writes also music for a play entitled: Un idil·li prop del cel, o, prop del juny carbasses, by Lluís Masriera. And the songs: Romanç de santa Llúcia (Sagarra) -cançó dedicada a Ignasi Folch i Torres, fou estrenada el dia 5 de maig del 1924 al Palau de la Música Catalana dins la XI Temporada de l'Associació de Música "da Camera" per Emili Vendrell (tenor) i Eduard Toldrà (piano)- and Vinyes verdes vora el mar (Sagarra) -dedicada a lu Pascual, fou estrenada el dia 5 de maig del 1924 al Palau de la Música Catalana dins la XI Temporada de l'Associació de Música "da Camera" per Emili Vendrell (tenor) i Eduard Toldrà (piano)- and the song cycle by the catalan poet Tomàs Garcés entitled A l'ombra del Lledoner (1-A l'ombra del lledoner, 2-Cançó de comiat, 3-Cançó de grumet, 4-Cançó de bressol, and 5-La vida de la galera) -cicle dedicat a Lluis Millet i estrenat el dia 5 de maig del 1924 al Palau de la Música Catalana dins la XI Temporada de l'Associació de Música "da Camera" per Emili Vendrell (tenor) i Eduard Toldrà (piano)-.]
January 1: The "Cobla Barcelona" performs once again, a year later, the sardana Camperola at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]
March 12: (letter from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-131] [fons Toldrà BC]
Without date: (postcard from Eduard Toldrà to Maria Sobrepera) [BC M 5099/13-132] [fons Toldrà BC]
March 13: First Concert of Igor Stravinsky and Franz Schalk with the "Orquestra Pau Casals" at the Liceo of Barcelona. They perform the Firebird and other pieces by Stravinsky at the second half.
March 16: This might be the date of the first Concert by the Quintet Toldrà playing brasserie at the Salon Doré of the Granja Royal. He will play there almost every day from 10pm to 12am until 1936, when the civil war stroke. [article]
https://lh5.googleusercontent.com/-iMxXTSTx5AA/UuqPI-yztSI/AAAAAAAAIvY/C1AdSzBKt9M/s1600/Stravinsky%2520in%2520Barcelona.png
March 16:
 Second Concert of Igor Stravinsky and Frank Schalk with the "Orquestra Pau Casals" at the Liceo of Barcelona. They perform the Pulcinella Suite and other pieces by Stravinsky at the second half.
March 19: Third and last Concert of Igor Stravinsky and Frank Schalk with the "Orquestra Pau Casals" at the Liceo of Barcelona. They perform again the Firebird and other pieces by Stravinsky.
March 22,23,25: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
April: Writes Romanç de santa Llúcia [Biblioteca Victor Balaguer - Tol Ms/28]
April 8: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
https://lh5.googleusercontent.com/-LvU3cUZxeiQ/UvPPSjYjUTI/AAAAAAAAI60/3GMR-fFLOPE/s1600/Primera%2520Edicio%25CC%2581%2520A%2520l%2527ombra%2520del%2520Lledoner.jpg
April 10
: Song recital at the Palau de la Música by Emili Vendrell and Pere Vallribera. Among others they perform Canticel and Cançó de grumet. [program]
April 10,11,13,17: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
May 3: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
May 5: Premiere of the complete cycle A l'ombra del lledoner by Emili Vendrell and Eduard Toldra at the piano. "Associació Música Da Camera". At the same concert, the same performers premiered Les garbes dormen al campRomanç de Santa Llúcia and Vinyes verdes vora el mar. [program]
May 9,15,16: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
June 5: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
June 7: He conducts for the first time the "Orquestra d'Estudis Simfònics" (an amateur group that he will conduct for ten years - until 1934) The orchestral ensemble was presenting their Second Concert at the Palau de la Música Catalana (the first one being conducted by Antoni Ribera a year earlier). [program]
https://lh5.googleusercontent.com/-x1RTvVa9jis/T_adUOweKxI/AAAAAAAAFMI/B_6THLJNQ3I/s1600/Program%2520May%25205%25201924.jpg
Manuel Capdevila writes in his book about Eduard Toldrà:
"El règim d'actuació de l'entitat era el d'un assaig setmanal (regularment els dilluns a la nit) durant tot el curs, i al final d'aquest, un concert públic al Palau, per a familiars i amics. Toldrà deixà de dirigir l'Orquestra quan aquesta es va extingir, per inconstància o fatiga d'alguns dels seus components. El concert del 21 de juny del 1934 fou el darrer. I la darrera peça del programa era el 4.t temps de la "Primera Simfonia" de Brahms, que clogué amb una pomposa solemnitat aquelles manifestacions d'espiritual divertiment. Van donar onze concerts, on abundaren les primeres audicions. En donà nou, entre les quals hi havia obres tan interessants com "Scherezade" de Ravel (cant i orquestra), la "Simfonia núm.5" (de la Reforma) de Mendelssohn, el ballet "Prometeus" de Beethoven..."
June 10,17,21,28,29: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
July 2: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
September 23,24,25,28: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
October 1,2,4,5,7,8,9,10,11,14,18,22,23,24,25: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
October 26: 4th concert of the Fall. Toldra plays with Enric Casals J.S.Bach's Concerto for two violins with the "Orquestra Pau Casals" at the "Concerts de Tardor". [program]
https://lh4.googleusercontent.com/-lbyGIiiGR7Q/UuqWOfQYQYI/AAAAAAAAIv8/UrCQTYYOQ30/s1600/Esquella%2520de%2520la%2520Torratxa%252C%2520La.%2520Nu%25CC%2581m%25202378%2520%25283%2520oct.%25201924%2529%2520p.616.gif
October 28,29,31:
 Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November 1,2,5,6,7,8,9,12,13,14,15,16,18,19,20,21,22,23,25,26,27,28,29,30: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November 30: El Foment de la Sardana de Barcelona organitzà ja pel novembre d'aquell any un homenatge al compositor Toldrà. L'acte tingué bastant de relleu i s'hi adheriren bon nombre d'entitats artístiques i culturals. En les quatre paraules de regraciament que pronuncià Toldrà a les postres del banquet, digué, entre altres coses: "A què ve, aquest homenatge, si tot just començo, si potser encara no he començat?..."
S'estrenaren les sardanes L'hostal de la Peira i El bac de les ginesteres.
December 6,7,9,11,12,13,14,16,17,18,19,21,23,24,25,26,30,31: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
Without date: (letter from Conxita Supervia to Maria Sobrepera de Toldrà): "Amb una forta abraçada per vostè, la Nena y records al Mestre. Conchita". [Biblioteca Victor Balaguer - Toldrà/358]

1925
[The work as a pedagogue and composer fortunately increases: El gessamí i la rosa (J. Carner) -revisada el 1959, està dedicada a Raimon Vayreda, i fou estrenada a Sabadell, en el concert inaugural del VII Curs de Música d'aquella ciutat, en una sessió on s'interpretaren exclusivament obres d'Eduard Toldrà, el 20 d'octubre del 1925-, Cançó de l'amor que passa (T. Garces) -dedicada a Mercè Plantada, fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en una de les sessions de la sèrie "Els Poetes i els Músics", organitzades per Martí Clausells en col·laboració amb els Amics de la Poesia, el 16 de gener del 1926. Els intèrprets foren la mateixa Mercè Plantada (soprano) acompanyada al piano per en Blai Net- L'estudiant de Vic (glossa from the folksong for mixed choir) -estrenada al Palau de la Música Catalana, en el concert inaugural de la temporada de l'Orfeó Català, el 5 de desembre del 1926. Els intèrprets foren l'Orfeó Català, actuant de solista la soprano Andreua Fornells, tots ells sota la direcció del mestre Lluís Millet-, and three sardanes: Ofrena -en testimoni d'amistat i d'admiració al mestre Josep Serra, amb motiu de l'homenatge que se li reté el dia 26 d'abril de 1925. Estrenada el mateix dia a la Plaça Tetuán per la Cobla Principal de Perelada-, La fageda d'en Jordà -dedicada a Clara Noble, vídua de Maragall, fou estrenada al Palau de la Música el primer de gener de l'any 1926 per la Cobla Barcelona- and Puig Neulós -dedicada a Manuel Capdevila, fou estrenada al Teatre Apolo de Vilanova i la Geltrú el dia 16 de desembre del 1926 per la Cobla Principal del Vallès-]
[There is a decrease on his appearances as a violinist and chamber musician, as well as a conductor. Although the less artistic jobs like playing at the coffee-shops or in summer festivals, etc are maintained (these will last until 1941 when he is appointed conductor of the new created "Orquestra Municipal de Barcelona").]
January 1: The "Cobla Barcelona" performs the sardana El bac de les ginesteres at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]
January 1,2,3,4,6,7,8,9,10,11,13,14,16,17,18,20,21,22,23,24,27,29,30: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
February 1,3,5: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
February 6: Performance of the complete cycle A l'ombra del Lledoner at the Palau de la Música Catalana by Emili Vendrell and Toldra at the piano. [program]
February 7,8,10,11,12,13,14,15,17,18,19,20,21,22,24,25,26,27,28: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
March: Manuel Capdevila writes in his book:
"Pel mes de març d'aquell any el general Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta entitat política catalana, constituïda el 6 d'abril del 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials, va dur a terme una tasca de concienciació catalana molt important, sentant les bases d'una administració pròpia i les d'un equip d'homes preparats per a les futures tasques de govern. Intervingué directament en la lluita autonòmica iniciada el 1918, lliurant al govern espanyol unes "Bases de la Autonomía" i redactant sobiranament l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fou aprovat per l'assemblea general el 25 de gener del 1919. La Dictadura del general Primo de Rivera substituí en la presidència de la Mancomunitat el successor de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, pel dirigent de la Unión Monárquica Nacional, Alfons Sala."
March 1,3,4,7,8,10,11,13,14,15,17,18,20,21,22,24,25,26,27,28,29,31: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
April 1: Miercoles SALÓN DORE de la GRANJA ROYAL Todas las noches, de 10 a 12, grandes conciertos por el quinteto TOLDRA
April 19: the "Cobla Barcelona" performs the "Danses de Vilanova" at the "Palau de la Música Catalana". [program]
May 30: Song recital by Emili Vendrell and Baltasar Samper. Among songs by Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann, Franck, Wolf, Morera and Pujol, they sing Toldra's Cançó de grumet and Romanç de Santa Llúcia. [program]
July 30: (letter from Toldrà to Manuel Capdevila) "Senyor Manuel Capdevila Mallorca 170 Interior - 3 - Ciutat, dijous 30 juliol 1925 Bon amic Capdevila: Em fa engunia de dir-vos el que us tinc de dir. És que demà no podré assistir a la lectura del vostre enamorat estudiant. Em fa engunia i em fa pena perquè acabareu per començar a malpensar de mi i això seria deplorable. Vos que tota hora em demostreu tant d'interès per les meves coses, us heu de veure tant mal correspost! En veritat us dic que m'hauà agradat molt assistir-hi però no em resta mès que esperar la meva tornada per a conèixer aquesta vostra comèdia. A Cantallops m'enduré la història i els quatre contes i els llegiré amb tota la calma i us en diré desprès, per carta, el que me'n sembli. A reveure, bon amic, i no sigueu massa rigoròs en comentar la meva no assistencia a la reunió de demà. Cordialment vostre Eduard Toldrà"
July 31: (Letter from Manuel Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Ciutat, 31 de juliol de 1925 Car amic Toldrà: Us escric a màquina i no sè per què. Es un acudit que m'ha vingut. Si és que no us plau, dispenseu-m'ho. He rebut la vostra lletra d'ahir. Tanmateix sou curull d'injustificades temences! Per dir-me que avui no podíeu venir, no calien tants preàmbuls ni tantes explicacions. Mentre no sigui la causa de la vostra absència cap contratemps de salut de vós o dels vostres, tot el demés són trons. Demés, em feu ben poc favor al suposar-me tan malpensador i poc considerat! Em sap greu que no hi sigueu, simplement perquè no podré coneixer, de moment, la vostra opinió, cosa que no cal dir si m'interessa. Altrament, no tenia cap intenció d'encolomar-vos el meu "estudiant", si us plau o per força. Estem entesos? Nogensmenys, suposem que m'heu fet enfadar i que tinc intenció de castigar-vos. Doncs bé: el meu càstic consistirà en venir-vos a donar la llauna a Cantallops el dia 22 d'agost. M'explicaré: he hagut de modificar la data de les meves festes, que seran, ara, del 17 al 31 d'agost. Aprofitaré aquests 15 dies per fer una "tournée" per Sant Feliu, Palamós, Palafrugell, Castelló d'Empuries (En Blanc mai em calla sol.licitant una visita) i encontorns. Això acabarà amb una estada de tres o quatre dies a Port de la Selva. Si el meu plan no es modifica, el dia 22 és l'assenyalat per arribar-me a Cantallops. Com que us conec i sé que no acostumeu a dir les coses per "semblar" gentil, ans bé ho sou verament, vaig creure en la sinceritat de la vostra invitació de 8 dies d'estada a Cantallops. Sigui com sigui, ja veieu que no en faig abús, essent així que ho redueixo a un dia. Em sembla que em provaran aquests 15 dies de canvi d'aires i, a més, vui coneixer coses noves, i bones, sembla. Una afectuosa encaixada per el pare de la Ciseta i marit de la Mariona. M. Capdevila"
August 5: (letter from Toldrà to Capdevila)  "Senyor Manuel Capdevila Mallorca -170 - 4 - Barcelona Cantallops, 5 agost 1925 Car amic Capdevila: El dissabte vaig rebre la vostra lletra i fins avui no la contesto. El dissabte tenia una feinada extraordinaria en arreglar les coses; el diumenge vàrem venir (amb un pet de tramontana que donava gust) i dilluns i dimarts no era possible escriure perquè ha estat la festa major d'ací, i calia estar pels forasters i per a fer el vermout i per a anar a plaça a sentir les sardanes (hem tingut els "Peps" de Figueres) i totes aquestes i d'altres coses propies de la festa, feien que no us poguès dir tot el content que em va posar la vostra carta. Veniu en bona hora cap aquesta contrada esquerpa i ferrenya, i em penso que no us en penedireu. Però, no vingueu per un sol dia, això ès excessivament escarrancit! Vingueu sense contar el temps, sense mirar el rellotge ni el calendari. És aquesta l'única manera de venir. Ara no tinc gaire temps d'escriure, son les tres de la tarda i està per passar el correu que es un home que ve a peu de La Junquera amb una bossa penjada a l'espatlla, dintre de la qual (de la bossa vui dir) hi porta l'escassa correspondencia. A éll, doncs, haig de donar aquesta carta d'aquí a uns moments. Un altre dia ja us escriuré amb mes calma; avui ho faig així depressa per no deixar passar un dia més. Em resta nomes donar-vos una idea del que us cal fer per a venir aquí el 22. Primerament anar a Figueres. Un cop allì demanar pels autos d'En Lluis que van a La Junquera. En surt un a les 11 i un altre (em sembla) a les 3 de la tarda. Us recomano el primer. Agafeu aquest auto i demaneu que es pari a Ca'n Cuartos. Allí baixeu i allí trovareu una tartana amb en Toldrà que us esperarà per a portar-vos a Cantallops. Naturalment que per què en Toldrà us esperi caldrà que previament li escriviu el dia i l'hora exacta que agafeu l'auto a Figueres. Adeussiau, espero les vostres noves. Una bona abraçada de vostre bon amic Toldrà"
August 6: (letter from Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 6 / 8 / 1925 Amic caríssim! Aquest magnífic paper Guarro damunt el qual escric aquesta lletra, ja us donarà a entendre que és feta al despatx (és el paper de les cartes de compromís; jo, però, el gasto sovint, perquè m'agrada molt). Dic això per donar-vos a entendre que la feina no és molta. No es tracta doncs, de què contesti la vostra lletra d'ahir tan ràpidament, amb cap finalitat alliçonadora, ans bé trobo molt natural que vós trigueu un xic més a contestar que no pas jo, essent així que jo agafo la ploma amb la mateixa facilitat que vós l'arquet (fixeu-vos que he dit facilitat i no pas encert... Què més voldria jo!). Passem, ara, a la veritable contestació, llest el preludi. En primer lloc, cregueu que jo, pel meu gust particular, no us regatejaria pas els dies d'estada a Cantallops. Si jo venia i m'hi trobava bé, hi romandria tot l'estiu, sense rellotge ni calendari. Però, amic; i la moral? Sempre m'ha plagut més el berret que la gorra. I és xocant de constatar que en la mateixa lletra en la qual em pregueu de venir més dies, em digueu ja car amic! Plasenteries apart, haig de confessar-vos que em poseu en un compromis: si fóssiu solter i tinguessiu una casa a Cantallops, vostre, ens entendriem molt aviat. Mes jo no puc saber el moment precís en el qual començarà d'ésser inoportuna la meva presència, si nó a vós, als altres. Us proposo la solució següent: adjunt trovareu el plan de festes que jo havia acordat. Estudieu-vos-el. Observareu que els dies 15 i 16, 23 i 30, que són de festa, vui ésser a Barcelona; això és imprescindible (ja que deixo la xicota dues setmanes, almenys vui estar per ella els dies de festa. Altrament s'avorriria massa). També és imprescindible un dia d'estada a Castelló, per fer content en Blanc. La passada a Sant Feliu pot deixar-se pel final, per tal com serà millor que parli amb en Garreta després d'haver-vos vist a vós. Tot el demés (Palafrugell, St. Sebastià, La Escala) era per passar temps. Pel que es refereix a Port de la Selva, també és bastant elàstic, però em plaurà d'anar-hi, sinó 6 dies, 4. Girona no ho conec i voldria esser-hi, també, un dia. Doncs bé: tenint en compte aquestes donades (abans, dades) feu-hi vós mateix les modificacions que cregueu escaients, però sense ésser massa egoista, és a dir, situantvos una estona dintre vostre i una altra dintre meu. Cal tenir present que surto sol i puc fer el que vulgui. Espero, doncs, i això una mica aviat, la proposició vostra, per tal de veure si puc aprovar-la o si haig de retallar-la. Us participo que la lectura de "L'estudiant" va anar bé. Estic content de l'èxit. Us adjunto un altre butlletí del "Niu Guerrer", per si us sobra una estona i voleu llegir una tonteria. El tercer número d' "Emporium", ja no ha estat tan saborós com els altres dos. Es més manso i no fa riure tant. Si per casualitat coincidís un dels dies que jo faig festa amb el concert que us dediquen a St. Feliu, aviseu-me, que hi aniré, mentre no sigui diumenge. Res més per avui. Records als vostres. Salutacions les més corals. M. Capdevila P.S. Gràcies per les instruccions!"
August 9: (letter from Toldrà to Capdevila): "Senyor Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 9 agost 1925 Car amic Capdevila: Tantmateix en la vostra carta m'encolomeu una responsa-bilitat massa grossa. Que jo esmeni, que jo ficsi, el vostre itinerari, em veniu a demanar! Es massa! Es quasi com si em diguessiu que disposi de vos! No em sento pas inclinat a emprar totalment l'autoritat que tant gentilment m'atorgueu. Nomès faré, això sí, donar-vos el meu consell, partint del principi de que us esteu més d'un dia a Cantallops. Torno a insistir damunt d'això no tant sols per egoïsme, sinò també per a vos mateix, que si veniu per un dia, no fareu sino cansar-vos i acalorar-vos, sense arribar a tastar el gust d'aquesta terra, sense que el recort que us en quedi arribi a tenir una qualitat. Un mínim de 3 dies sería una cosa mes enrahonada. Ara bé. El meu consell després de meditar profundament el vostre pla de viatge es de que vingueu la segona setmana (del 24 al 30) i no la primera. En aquesta segona setmana hi he vist projectada una estada única al Port de la Selva. No us semblaria millor passar tres dies al Port i 3 dies ací? (Com es natural l'ordre no té importancia). I aleshores el dia que sobra de la primera setmana (assenyalat per a Cantallops) no us agradaria emprar-lo, per exemple, a paladejar millor l'Escala i el bè de Deu de coses que hi ha per veure a Empúries? Be hi deveu pensar en Empuries, oi, al anomenar L'Escala? I si l'arqueologia no es una cosa que us enterneixi, potser us plauria una anada a les illes Medes, per a la qual cosa només us caldria baixar a Torroella al anar de Palafrugell a L'Escala; de Torroella a l'Estartit hi ha 7 Km. que es poden fer a peu (jo els he fet) i de l'Estartit a les Medes quatre cops de rem. Perdoneu si us aconsello coses que potser vos ja sabeu de memoria i les haveu refusades per poc interessants. Un parentesi ara. Coneixeu alguna persona amiga a L'Escala? Si fos que no, us recomano des d'ara que aneu a veure un bonissim amic que jo hi tinc. Es diu Pere Ferrer, i es el principal propietari de barques de pescar, un gran negociant de peix d'aquell poble. Es, sobre tot, una excel.lent persona, i no us costaria rés de trovar-lo; tothom el coneix. Parleu-li de mi, i tindreu un veritable guiatge dels vostres passos per L'Escala. Clos el parentesi, tornèm a la nostra questiò. Estareu disposat a fer una rectificació en el sentit que us proposo de venir a la segona setmana per contes de la primera? Espero que m'ho contesteu i em digueu el dia i l'hora exacte de la vostra arribada. De venir al concert de St. Feliu, no hi ha rès a fer. Serà el día 13, dimarts que vé. Massa aviat. Em descuidava de dir-vos que a casa, tots estan encantats amb la vostra vinguda. Aquesta es una casa, on la noble tradició catalana de l'hospitalitat hi ès viva de debò. Adeussiau, amic. Que la calor us sigui lleu. Per aci només ho és de mitja tarda per amunt. Avans, és d'una gravetat alarmant; la gent d'ací ja ho diuen:fa una calor de boig. Saludeu a la vostra Concepciò i dieu-li que no pateixi pas per quan sigueu ací, que ja tindrèm cura a tractar-vos el millor possible. Vostre Toldrà"
August 10: (letter from Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 10 d'agost de 1925 Molt estimat amic i admirat músic, en els tres aspectes de compositor, director i violinista -no us dediqueu a cap altre, que jo sàpiga - : He rebut la vostra lletra d'ahir, pel contingut de la qual us remercio vivament. Sou, vós i el vostres, molt gentils. Anant de dret al nostre afer, us faig avinent que abans de rebre la vostra lletra el meu plan havia ja sofert una modificació: figureu's que la Ció se'm va indignar quan va saber que el dia 23 vindria a ciutat exclusivament per ella, trobant-me fora i havent d'entornar-me'n l'endemà... Ha calgut - tan forta s'hi va fer - que fós fora del 17 al 29, sense interrupció. Al.lega que ja per ella retardo dos dies la sortida i n'avenço altres dos la tornada - això és veritat, - per tal com jo podria marxar el 15 i tornar el 31. Naturalment, aquest nou arranjament encara m'afavoreix. Així, doncs, les meves festes resten definitivament distribuïdes de la faisó següent: Dedicaré el 17 a Sant Feliu de Guíxols, el 18 a Palafrugell i far de Sant Sebastià, el 19 a La Escala i Empúries, el 20 a Castelló, els 21, 22, 23, 24 i 25 a Port de la Selva i els 26, 27, 28 i 29 a Cantallops. El 26, a les 22 del matí, agafaré a Figueres l'òmnibus que m'ha de dur a Cân Quartos. Podeu donar-ho ja com a segur, essent així que si per una causa s'hagués de modificar la data, us ho escriuria des d'allà on fós. Podeu observar que he decidit venir per quatre dies, en vista de què em dieu que tres és el "mínim" i no vui que pogueu titllar-me d'escarrancit. Demés, jo m'he fet el següent càlcul: un que n'hi posava jo, i tres que n'hi posa ell, fan quatre... No és raonable, això? Doncs deixem-ho així. (Ara allargo aquesta ratlla antiestètica). Com que aviat ens veurem, no cal que m'extengui gaire. Només dues coses em cal, encara, dir-vos: que aniré a veure el vostre amic de La Escala -i us regracio la mercè d'haver-me'n facilitat les referències - i, segonament, que us haig de demanar una nova mercè -no em digueu que sóc un barra, perquè es tracta del "Foment" i no de mí. Es tracta (se m'ha escapat la repetició d'aquesta paraula. Dispenseu, fa lleig) de què jo tingui a casa, el més tard el dia 16, o sia la vigília de la meva partida, una lletra vostra en la qual em comuniqueu el que us hagi dit En Garreta, per tal de què jo estigui orientat a l'anar-lo a veure. Us puc avençar que sembla que dins el Consell Directiu hi ha una corrent favorable a allò que haviem parlat de "fer" una orquestra. Res ferm, però. Adeusiau. Expressions a la família - i ho dic seriosament. Sempre vostre devotíssim amic M. Capdevila"
August 12: (letter from Toldrà to Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona. Cantallops, 12 agost 1926 Caríssim amic: Acabo de dinar. El moment no es pas dels millors per a escriure, ni per a fer rés. Però no vui deixar passar mes díes. Jo volia escriure-us avans, però esperava rebre el número de "La Sardana". Soc freturós (no es diu aixì?) de llegir l'article d'en Canut parlant d'en Llongueras i d'en Vives. Si l'hagués rebut (no us faig cap retret i ho dic sense malicia) hauria tingut, em sembla, material per una carta llarga. I ho dic perquè en Canut, que va venir i va estar 24 hores amb nosaltres, me'n va fer un anticipo de paraula, i, realment, em sembla que es col.loca en una posició equivalent a la de'n Llongueras. Sinò que, completament al revès. No m'explico bé. Vui dir que tambè ell en fa un grà massa. En fì, no vui dir rès, primerament perquè no he llegit "La Sardana" i després perquè podria molt ben esser que jo hi afegis, encara, un grà més i ja seríen tres grans de massa. Més val que parlem de la vinguda d'en Canut. Va arribar al mig dia (Va arribar a peu, pobre xicot, amb aquell sol que feia!). Aquella mateixa tarda varem anar tots dos a la font de la feixa (Us en recordeu que l'any passat hi vàrem anar amb vos?) i en tornant vàrem anar a la plaça - era día de festa major - a sentir sardanes. En Canut les va sentir i les va ballar amb una agilitat i un engrescament de primera clase. Va fer sensació entre els cantallobencs; cal a dir que s'hi va lluïr. A la nit d'aquell día, en Canut va trobar una bona compensació a la soleiada que, desventurat, hagué de pendre's al migdia. Es que va venir un home extraordinari a passar l'estona a casa. Aquest home es diu Ramon i és contrabandista. Va començar a contar-nos epissodis i facecies de la seva carrera, amb un llenguatge i amb una prosodia i amb una gracia que jo no sabria pas com ponderar-vos-ho. En fí, en Canut us en farà dos quartos quan us torneu a veure. No us descuideu de demanar-li. L'endemà, després d'haver fet una altra passeijada a la muntanya, En Canut se'n va anar. Jo el vaig acompanyar fins a Figueres (jo vaig tocar al Vendrell al següent dia). A mi em va agradar molt tenir la companyia d'en Pellicer perquè es un xicot amb el qual un hom la passa bé. No tinc més temps per a escriure. Aviat vindrà aquell home del nas vermell, que potser recordeu, a recollir les cartes. No sé si sabeu que també soc penyorat per la meva assistència a Vallvidrera. Es fantàstic! De demà en vuit, dia 20, tocaré a Barcelona. Ens veurem? Jo bé ho espero. Hi haurà concert al Tívoli a base de Costa, Plantada, Vendrell i un servidor. Jo tocaré el concert de Bach (el de 2 violins) amb en Costa i, a més, acompanyaré al piano 4 cançons meves, que cantarà l'Emili Vendrell. ¿Ens hi veurèm? Feu un xic de propaganda entre les amistats i ja us diré després per què. Avans d'ahir vaig acabar una cançó. La poesia es d'en Carner. Es "La naixença d'un noi" (del cor quiet") i va destinada a aquelles festes o sessions que us vaig dir que es preparaven per aquesta tardò, sota el patronatge del "Amics de la poesia". Ara estic trevallant en un altre poesia del mateix volum: "O serena de la mar" i encara vui musicar "A muntanya"; la recordeu? Aixis després podré triar per a decidir quina anirà pels "Amics". Adeussiau, Manel! Un altre dia ja us diré mes coses. Us explicaré d'unes lliçons que donc de clarinet!! Escriviu-me. Si veieu a En Canals dieu-li que espero proves. Recorts als amics de la Majoria i de la Minoria. Expressions a la Ció i a casa. Adeu. Vostre. Toldrà."
August 14: (letter from Toldrà to Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 14 agost 1925 Car amic Capdevila: Escric depressa i corrents. Acabo d'arribar de St. Feliu i està a punt de passar el correu. He vist i he parlat amb En Garreta. Us adverteixo que he fracassat com a diplomatic. En Garreta està disposat - es clar - a admetre ço que vosaltres li oferiu, però no hi ha hagut manera de precisar rés. No obstant això, cal remarcar una cosa, i és que he comprès que a En Garreta no li faria gaire gracia l'audició d'obres seves orquestrals, per una orquestra "feta" per aquesta ùnica ocasió. No en protesta, però ja us dic que vaig veure - ho vaig veure clarament - que no li faría gracia. Aneu a veure'l a St. Feliu i parleu-li vos mateix amb tota la franquesa d'aquest mon. Ell us espera dilluns. Tant depressa escric, que ja no em recordava de dir-vos que estic esperant veureus el dia 26. Torneu a escriure 3 o 4 dies avans! Molts recorts als amics del Foment i a la Ció. Vostre, de cor Eduard Toldrà"
September 2: (letter from Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 2 setembre 1925 Amic Toldrà! Vaig arribar a Barcelona, amb l'exprés, sense novetat. Ahir al matí vaig anar a cobrar les 62,50 i em van ésser pagades sense cap dificultat (em van descomptar 0.10 ptes. pel segell mòvil que havia de dur el rebut!). Vaig anar a casa En Serra. Ell no hi era. Era a tocar. Resulta que la cobla Barcelona és la que anirà a Olot i ells ja sabien que els havieu d'enviar una sardana nova. Va quedar tot perfectament entès. Adjunt trobareu 100 ptes. Són les 50 que em vareu deixar i altres 50, part de les 62.40. De les altres 12.40 que resten, en rebreu 10 en un material que us plaurà més i us farà més servei que els segells de correu. No us dic què serà, per tal de donar-vos una sorpresa (!). Les 2.40 les trobarem a Barcelona. Arreglats aquests assumptes, em plau dir-vos que tots els que a Barcelona tenen algun interès per mí, els he trobat perfectament bons i sans i amb moltes ganes de veure'm. Els presents de Le Perthus, varen assolir tan èxit, almenys, com el "Sol ixent". Vaig renunciar a la part que em corresponia, i vaig atribuïr l'encert de la tria a vós (una mica) i a la vostra muller (la part principal). M'encarreguen, per tant, que us feliciti a ambdós, en la proporció escaient. No cal dir que (és a dir, sí que cal dir-ho, i per això ho dic) que he tornat contentíssim de la meva estada a Cantallops. I que estic agraidíssim de la cura que tinguereu per fer-me agradable el meu sojorn aquí. Oi més, estic encantat d'haver fet coneixensa directa amb la vostra muller i amb la seva mare, les quals us prego de saludar de manera especialíssima. Les rialles i ploralles de La Ciseta varen, també, encisar-me, i a fè que no sóc criaturer. Saludeu, repeteixo, a les senyores Ciseta i Maria, i també als vostres cunyats. Digueu-me si heu rebut tot el que us anuncio. Una encaixada del vostre amic i devot, Manuel Capdevila P.S. En Quimet Serra va agafar, immediatament de la meva arribada a casa seva, la partitura de "La fageda" i es va posar a cantar amb molt entusiasme."
September 5: (letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 5 set. 1925 Caríssim amic Capdevila: Ho he rebut tot. La carta, els calès, i aquell magatzem de paper de fumar. Merci per tot. Això darrer va esser realment una sorpresa. Quan ho vaig veure, encare embolicat, no se'm va ocorre rés; no aixís la meva dona que va dir que li semblava tabac (No anava errada del tot; ja se'n cremava). Està molt bé, amic. Aquest hivern, a la Granja, ja tindré el gust de convidar-vos a cambiar el paper de les vostres cigarretes. El que em dieu d'en Serra em va molt bé. Més val que la toquin ells mateixos la "fageda". Cel.lebro i cel.lebrem tots que la vostra estada a Cantallops us hagi estat agradosa; és el que es tractava de demostrar. Que més? Ah, si. Que'l succès de les echarpes no ha fet mes que confirmar les nostres creences. Ho veieu, home, com els que som casats ja tenim una visió clara del que son aquestes coses! El correu està per passar. Per això escric breu i lacònic. Per la por de que es presenti aquell home d'un moment a l'altre. Per avui, doncs, adeu. Recorts a la vostra Ciò. Recorts també de tots nosaltres. I una encaixada ben bona de vostre bon amic Eduard Toldrà N.B. = No hem pogut enviar encara el vostre impermeable; encara es a St. Martì. Un dia d'aquests ho passarà En Mallèn. No frisseu. Un dia de la setmana entrant el deureu rebre. I perdoneu."
September 9: (letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 9 set. 1925 Caríssim amic Capdevila: Fa uns quants dies vaig rebre la vostra curta i gerònica missiva. Està molt bè. No es pot demanar mes finor. Ahir, que era la Mare-de-Deu de setembre, vaig esser amb la meva dona a Requesens, on s'hi celebrava la festa major. En tornar, a l'hora de sopar, vaig trovar l'altra carta, la llarga i capdevilesca. (Cap de les dues ha aparescut entre els papers arxivats) Anèm al grà. Em dieu que teniu ganes de coneixer la meva opinió sobre "L'estudiant enamorat". No m'ho podieu dir mes oportunament perquè justament avans d'ahir a la tarda em vaig empassar la vostra comedia d'un sol glop. Un advertiment previ. No oblideu que soc un músic, de manera que tot el que us digui es molt possible - i molt probable - que estigui lluny de la veritat, de la veritat crítica, ja s'entèn. La meva opinió, doncs, es la d'un aficionat, i per tant podeu deixar-la entrar per una orella i fer-la sortir, tranquil.lament, per l'altre. I, com he dit, anèm al grà. He trovat coses que m'han agradat molt, altres que no m'han agradat tant i no cap que no m'agradés gens. Entre les primeres, poseu-hi el que els aficionats en diem l'argument. Això d'un noi que li agafa una bogeria per una noia que als seus ulls es una germana, però que, realment, no ho és, em va de primera; aquest truco de la veu de la sang em sembla un encert. La trampa que pareu al públic per a fer-lo caure en la creença de que es l'Isabel la xicota que s'estima el Julià, ho trovo molt teatral i es veritablement el pinyol de l'obra. Al meu entendre el principal d'una obra es que tingui un argument. Ja veieu doncs, que al vostre amic Toldrà, el principal li ha agradat. Ara donèm un tomb. El principal - dèiem - es l'argument, però, per a que l'obra tingui èxit, per a que estigui bé em sembla que cal que l'argument llisqui amb naturalitat, o dit d'una altra manera, cal que la forma estigui tan bé com el fons fins al extrem que fons i forma, esperit i materia, fassin una sola cosa. Quan això arriba, el públic, que no analitza mai, disfruta al teatre veient una comedia, i no sap perquè; quan això arriba, l'obra agrada a intel.ligents i a profans, als crítics repatanés, i als botiguers honorables. Jo penso aquestes coses per comparació amb la música. Mozart ó Beethoven, per exemple, son cassos estupendos d'aquesta fussió d'idees i tècnica, d'artista i d'artifex. I, encara seguim més enllà: per posar-vos un càs del que jo crec, de la fe que jo tinc en aquest artifex que ara acabo d'anomenar, imagineu-vos una idea, un tema de Beethoven en mans del maestro Guerrero (autor de l'hay que ver) i després suposeu-vos un tema de Guerrero (el mateix hay que ver) en mans de Beethoven; que creieu quedaria mes reeixit? Per mi, sense cap dubte, el segon cas. Tornem enrera. Això jo ho veig clarament en la música. En les demes arts ho intueixo solament. Potser vaig equivocat perquè l'intuició no es reconeguda com un gran instrument d'afirmació. Però, si la meva intuició no m'informa malament, - tornem enrera -, crec que en les comedies ha de passar igual, i crec, (per a concloure) que aquesta fusió es la que manca en "L'estudiant enamorat". Conhort inmediat per a que vos no us imagineu que us tinc per un comediograf inepte: Que aquestes coses costen molt de domenyar, que calen anys i practica. El poeta neix, diuen, i ja hi estem conformes. Però l'artifex no neix, que aquest si que es va fent mica en mica, amb penes i trevalls i amb experiencies continues. En arribar aquí, amic Capdevila, he aturat la ploma i he llegit çò que us porto escrit. He vist una vegada mes que no sé escriure, que les coses em surten a glopades i sense ordre ni concert i he vist... que encara no us he dit quines son les coses de la materia de l' "Estudiant" que he trovat defectuoses. Ara ho veurèm: En primer terme i d'una manera global, al meu sentir de músic i d'aficionat, gasteu un llenguatge excessivament literari. Excessivament polit. Podríem dir - sense que això es pugui mai dir - que és massa perfecte. Fent excepció del teatre en vers, i del teatre de fantasia, (pierrots i colombines, ó titelles, ó fàbules etc) a mi em sembla que a l'escena els personatges han de parlar un llenguatge natural. Un llenguatge que sense esser una reproducciò exacta del que gastèm cada día, a totes hores, dongui la impresió de que ho és. Ací està la trassa de l'autor. Llenguatge el.laborat, sel.leccionat, però que no ho sembli; que no se li veigi la feina d'el.laboració, sinó que tingui l'espontaneitat de lo repentitzat. El vostre llenguatge - amic Capdevila - es molt bonic, de debò. Es ric, es elegant, es perfecte de sintaxi, i dona gust de llegir. Dona gust de llegir, però, potser, no donarà gust de escoltar damunt les taules. Concretant, us diré, amb tota franquesa, que allí on trovo el llenguatge mes poc natural es en el diàleg del primer acte entre Julià i Isabel, en l'altre diàleg de Julià amb Mossen Blai, i cap al final de l'obra (Julià, Gloria). Les xafarderies de les veïnes, en cambi, em van divertir molt i -sempre com llenguatge - els episodis del festeig del xòfer i en Titus amb la criada els vaig trobar quisap- lo bé. Deixem ja en pau el llenguatge. Dues coses em van cridar molt l'atenció de la trama, del desplegament de l'acció, millor dit. La primera, que per a arribar a la revelació final de la Gloria a en Julià, se us va ocorrer que al començar la comedia els majordoms siguin tan boca-molls que ho cantin a en Titus. No us sembla que es podria trobar un desllorigador mes escaient que aquest? Us confesso que al començar la comedia, no sabia pas què havía de venir, però em va fer un xic de mal efecte veure com els pares feien sabedor d'una cosa tan important a en Titus. (Recordeu sempre que no soc un crític, que soc un modestíssim espectador assegut en una butaca!!). La segona cosa que em va cridar l'atenció, - potser encara mes - es el contingut de la conversa de Julià amb Mossen Blai. El xicot explica amb una gran vehemencia i desolació el que li passa. Em sembla molt bé; no n'hi ha per menys. El que no comprenc tan clar, es l'actitut del capellà. A aquest li feu pendrer amb una gran seriositat la semiconfessió que li fa En Julià, tanta seriositat, que li recomana com a únic camí possible la de fer-se capellà. I, a vos us convé que el noi accepti, i, naturalment, accepta. Per mi (pobre de mi, en quin tripijoc m'he ficat!) ni Mossen Blai, ni cap capellà, ni cap altra persona encara que no porti sotana, s'ha de pendre tan en serio les lamentacions d'un xicot enamorat i desesperat del seu amor. Aquests desesperaments d'en Julià, son tipics en el mon; tots els amors impossibles fan fer, als seus respectius herois, una serie de coses agafades pels cabells; tots criden i gemeguen i es convulsionen. Això es tipic, però també ho és, em sembla, que ningú en fa cas. De manera que jo, francament, trovaria mes humà que Julià expliqués el seu penar i el seu sofrir a algun altre personatge (ó fins i tot al mateix mossèn) i que aquest se li posés, com qui diu, a riure i li digués: Tira home, això son falornies; ja et passarà! Això rai, ja en trovaràs mes que no en voldràs de xicotes que t'agradin. I aleshores, que en Julià es desesperés més encara i que a ell tot sol, se li ocorregués fer-se capellà, ó anar a cassar feres al Africa, o cercar coral a Ceilàn, o fer-se del Tercio. Vos feu el que volgueu, i us ho respecto, però jo, Eduard Toldrà i Soler, de 30 anys d'edat, etc, etc, suprimiría absolutament el diàlec de Isabel i Gloria. Aquesta lliçò de festeig m'ha semblat el mes poc humà de tota la comedia. Crec, de bona fè, que en tot el mon no trovaríem una noia de 20 anys que donguès aquells concells a una de 15. Prou, prou i prou. Conclusió de conclusions: Una comedia amb un argument esplèndid, amb trucos i epissodis que fan molt bonic (els tres finals d'acte son molt encertats al meu gust), que modificant el llenguatge en un sentit d'humanitzaciò i naturalitat (especialment en certs passatges) donant un gir diferent a alguns episodis, i... potser, escursant lleugerament algunes escenes, sería una gran comedia, que donaría exit a autor i empresaris. Amen. Perdoneu de tot, no feu cas de rès i maneu sempre a vostre bon amic de cor Eduard Toldrà"
September 16: (letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Cantallops, 16 set. 1925 Caríssim amic Capdevila: La vostra darrera carta em va produir una impressió tota singular, que mai havia experimentada, i, perque no us haig de dir? una certa emociò al veure la meva modesta opiniò sobre "L'Estudiant" afinada amb la d'en Sagarra. El mes singular de tot es un detall que a mi em va quedar al tinter. Us prometo dir la veritat: tambè a mi se'm va ocorrer que aquella comedia aniría mes encaixada en l'ambient de l'any seixanta! Vaig quedar lleugerament glaçat! Jo em fundava en que els marquesats semblen (encara que en quedin molts) una cosa poc actual i després no deixava d'encisar-me pensar en el bonic que fà, plasticament, damunt les taules, el vestuari de la època romàntica. No us escric més per dues raons: la mes poderosa, per què no tinc temps (son les 3 de la tarda) i l'altra perquè estic cansat d'una llarga passeijada que he fet aquest matí per la muntanya. Ah! He parlat amb Wolfram sobre l'homenatge Garreta. La cosa era complexe i dificil d'harmonitzar, però en fí, ho vàrem deixar tot arreglat; mes ben arreglat no podia pas quedar. Ja n'acabarem de parlar quan vingui, que ja serà aviat. Recorts. Una abraçada de vostre Eduard"
September 24: (Letter from Toldrà to Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Santuari de la Salut, 24 de set. 1925 Amic caríssim, amic silenciòs, us envio una abraçada i us assabento de que el diumenge que vé amb l'exprés de la tarda, arrivarèm, si Deu vol, a Barcelona. Vostre Eduard Toldrà"
October 1: Jueves - Hoy tarde, a las cinco, inaugurará la temporada de invierno el Salón Doré de la Granja Royal y por la noche, a las diez, se celebrará el primer concierto musical por el quinteto Toldrá.
October 23: Francesc Costa premieres the Violin Concerto by Juli Garreta with the Orquestra Pau Casals conducted by maestro Pau Casals, concert organized by the "Associació de Música Da Camera" of Barcelona. [program]
October 30,31: El eminente concertista de violín DON EDUARDO TOLDRA y su quinteto forman el mejor conjunto de Barcelona, ejecutando todas las noches de 10 a 12, monstruos programas en la GRANJA ROYAL.
November 3: Martes - El eminente concertista de violín DON EDUARDO TOLDRA y su quinteto forman el mejor conjunto de Barcelona, ejecutando todas las noches de 10 a 12, monstruos programas en la GRANJA ROYAL.
November 6,8: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
December 2: Juli Garreta dies suddenly at the age of 50 years old, a very good friend of Toldrà who used to say that he was "a great catalan musician, essentially and potentially".

1926
[Compositions: A muntaña (Carner) -dedicada a Concepció Badia, fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en la tercera sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics" (Concerts Blaus), dedicada a Josep
https://lh6.googleusercontent.com/-yV2AbyGz6UI/UwWAZ0zl-hI/AAAAAAAAI90/W6sVHSg0cNM/s1600/Programa%2520Granja%2520Royal_1.jpg
Carner, organitzada per Els Amics de la Poesia, el 23 de gener del 1927, interpretada per la mateixa Concepció Badia (soprano) i Pere Vallribera (piano)-, Cocorococ! (Carner) -dedicada a Manuel Clausells, fou estrenada al Teatre Olympia de Barcelona, en el marc d'un "Gran Festival Popular" organitzat pels promotors Clausells-Martí amb la cooperació de l'Orquestra Pau Casals, el 14 de novembre del 1926, interpretada per Mercè Plantada (soprano) i Frederic Longàs (piano)- 
and Recança (Carner) -dedicada a Manuel Capdevila, fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en la tercera sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics" (Concerts Blaus), dedicada a Josep Carner, organitada per Els Amics de la Poesia, el 23 de gener del 1927, interpretada per Emili Vendrell (tenor) i Pere Vallribera (piano)-, Camins de fada (Garces) -estrenada al Palau de la Música Catalana, en la primera sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics", dedicada a Tomàs Garcés, organitzada per Els Amics de la Poesia, el 28 de novembre del 1926, interpretada per Concepció Badia (soprano) i el mateix Eduard Toldrà (piano)-, Cançó de vela (Sagarra) -estrenada al Palau de la Música Catalana, en la segona sessió de la sèrie "Els Poetes i els Músics", dedicada a Josep Mª de Sagarra, organitzada per Els Amics de la Poesia, el 2 de gener del 1927, interpretada per Mercè Plantada (soprano) i Frederic Longàs (piano)-, Empúries (sardana lliure for orchestra) -dedicada a Maria Sobrepera (la seva muller), va ser la partitura guanyadora en l'apartat de "sardana lliure per a orquestra" del "Primer Concurs per a l'adjudicació dels Premis Sant Jordi" que havia convocat el 1925 l'entitat El Foment de la Sardana-, the poem La maledicció del comte Arnau (for three cobles and timpani) -Impressió lírica per a tres cobles i timbales. Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, en el concert tradicional d'Any Nou, el dia 1 de gener del 1927 per les cobles: "Barcelona", "Antiga Pep" de Figueres i "Rossinyols" de Castelló d'Empúries; essent-ne el director el mestre Lluís Millet-, and the sardana El roserar -estrenada al Palau de la Música Catalana en el tradicional concert d'Any Nou el dia 1 de gener del 1928 per la Cobla Art Geroní-]
January 1: The "Cobla Barcelona" performs the sardana La fageda d'en Jordà at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]
January 7,13: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
January 16: Premiere of the song Cançó de l'amor que passa by Mercè Plantada at a concert for the "Amics de la poesia" to Berta Singerman. At the same concert the "Cobla Barcelona" performs the sardana La fageda d'en Jordà. [program]
January 17,20,21,24: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
March 3: Miercoles "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal
March 10: Miercoles "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal
March 18,20,21: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
March 24: Miercoles "Radio Catalana" 22 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal
March 26: Viernes "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal
March 27: Merce Plantada and pianist Federic Longás perform Cocorococ! at the Palau de la Música Catalana [program]
April 7,14,21: 
Wednesday "Radio Catalana" 23 h. Retransmisión del concierto del quinteto Toldrá en la Granja Royal.
April 18-25: Barcelona XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània. III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia.
April 25: (letter from Toldrà to Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Barcelona, 25 abril 1926 (dibuix d'un vaixell transatlàntic, el "Cesare", amb dues persones dient-se adéu ) Dinar de comiat ofert a Manuel Capdevila amb motiu de la seva anada a Buenos Aires pels seus amics Eduard i Maria. Llista Entreteniments assats variats. "Sole au Courbouillon" Conill amb pesols i escarxofes Pernil dolç i "foie-gras" Filet de vadella amb patates fregides Taronges i bananes Dolços de câ l'Esteve Riera Cafè, amb la seva copeta de cognac i un cigar Henry Clay Vi de Cantallops Xampany Codorniu (una ampolla)"
https://lh5.googleusercontent.com/-s4jgsI4b8uI/UBZ0N3Evj0I/AAAAAAAAHzo/401F-D7Ui08/s1600/Tronada%2520-%2520setmanari%2520catala%25CC%2580%252C%2520La.%2520Nu%25CC%2581m.%25201%2520%25281%2520maig%25201926%2529%2520p3.jpg
May 6
: Conducts the 
first audition of the Violin Concert op. A-7 by Joan Manent played by himself, at the "Palau de la Música Catalana", concert organized by the "Associació Musica de Camara". [program]
May 11: (letter from Manuel Capdevila to Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Aragó, 360 Barcelona A bord del "Giulio Cesare", 11 maig 1926 Amic Toldrà: Aquest vespre arribem a Rio de Janeiro on tiraré aquesta lletra. No més és per dir-vos que estic molt content del viatge: cap mareig, molt ben tractat, i menjat i dormit i distret. Com que ha estat per mi una cosa tan nova, tinc moltes coses per explicar-vos, però ho faré des de Buenos Aires. De moment acontenteu-vos amb saber que estic molt bé i que hem tingut molt bon temps tota la travessia; que porquejo bastant l'italià; que entre els passatgers il.lustres tenim el pare del futurisme, F.T. Marinetti, i el baríton Titta Rufo; que el mar de l'hemisferi Sur també es blau, i que plego perquè me'n vaig a sopar. Molts records a la vostra muller, i una abraçada del vostre amic (per vós, s'entén) Manel"
May 16: Primer concert de l'Orquestra Pau Casals organitzat per l'"Associació Obrera de Concerts" al Palau de la Música Catalana. [program]
Manuel Capdevila writes in his book:
"L'any 1926 Pau Casals fundà l'"Associació Obrera de concerts". Es tractava d'una entitat fundada amb la intenció de difondre la música culta entre el públic de mitjans econòmics reduïts. Les obres i els intèrprets eren de molta categoria. El seu portaveu fou "Fruïcions" (1927-1932). Tenia el local social a l'Ateneu Polytecnicum. Es dissolgué durant la guerra civil del 1936-39."
May 29: Song recital by Emili Vendrell and Pere Vallribera. They perform: Cançó de grumetRomanç de Santa Llúcia and Vinyes verdes. [program]
June 5: Song recital by Emili Vendrell and Pere Vallribera. Premiere of El gessamí i la rosa, and Cançó de l'amor que passa. [program]
August 11: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) ja tinc llesta una cançó. Què us en sembla? Mai havia fet una cançó amb menys temps. (...) Es veu que és la terra. Terra generosa en la qual tota germinació és breu. (...) Sigui la terra, sigui en Carner, o sigui el que es vulgui, el fet és que la cançó és acabada. El diumenge tornant de missa vaig començar a apuntar les primeres coses; ahir a la nit posava forts i pianos i demés bagatel·les ortogràfiques, la cosa ja llesta. Ja us deveu imaginar quina és. Efectivament, és "La naixença d'un noi". Aquella poesia és una pura filigrana. La música que jo li he posat podria molt ben ésser que fos d'una qualitat inferior, però us puc assegurar que tot treballant-hi he disfrutat com poques vegades. L'he feta realment a gust... Quan, si Déu ho vol les hagi fet totes tres i tornem a veure'ns a Barcelona i jo us la faci sentir, ja em fareu el favor de dir-me quina us agrada més, i la que sigui us la dedicaré. Us ho ben mereixeu (...) Per aci aném vivint, i a fé que estém encantats de la vida. La Maria, satisfeta i estufada de esser a casa, de tenir la llibertat de casa (aquesta llibertat que podriem simbolitzar amb un parell d'espardenyes). La Ciseta corre i juga tot el dia, i fa el dimoni. I jo, ja ho veieu, faig cançons...
August 12: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) (…) Sou l'home de les pensades, i, encar millor l'home dels encerts. Els músics catalans us som deutors d'un reconeixement etern (…).
August 12: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà) "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 12 agost 1926 Mon car amic: No us escric pas perquè tingui gaires coses per dir-vos, a menys que volgués tornar a parlar d'Amèrica. Us escric per escriure'us. (Es com allò de l'art per l'art). Ara, que, posat a escriure, tant se valdrà aprofitar l'ocasió per dir-vos alguna cosa. Primerament: el vespre que varem despedir-nos vaig romandre tot preocupat, de resultes de no recordar com dimoni en deien els italians del "caldo". Vós havieu dit que era un mot estrany. Jo no vaig adormir-me sense trobar-lo. Comencí (empro aquest temps del verb perquè em fa molta gràcia; em sabria greu que us ho prenguessiu seriosament i creguessiu que he agafat manies) comencí, doncs, per recordar que, contràriament a la vostra tesi sobre l'estranyesa del mot, la primera vegada que vaig sentir-lo em va semblar fàcil de recordar per la seva semblança amb el mot català equivalent. ("Caldo", evidentment, no està bé). Finalment, recordí el "brou". Immediatament em va venir a la memòria el "brodo" italià. Ja ho sabeu, doncs. Interessant, eh? Tinc la satisfacció de comunicar-vos que sols em recordo de l'Argentina quan penso en la inversamblança del meu viatge i arribo a la conclusió que jo no l'he fet. Si no m'he mogut de Barcelona! Tot allò que diu la gent: sembla un somni, etc., és ben veritat. M'he reintegrat a la meva vida normal i a les meves "antigues" habituds sense el més lleu esforç. Potser si hagués estat més temps fora m'hauria passat igual. Suposo que en Canut deu haver vingut un parell de dies. Així em va dir que ho faria. Ja deveu haver anat, doncs, a la Font den Galté, i possiblement a la de la Llanella. Ell deu encaixar-hi millor que jo en aquests llocs, encara que sigui "marista" (maritimista). Fixeu-vos, però, que jo només vui dir que deu semblar que ell hi està millor que jo, que a mí prou m'agradava. Que tal va anar la dormida a can Costa i el concert al Vendrell? Ara torno a pensar en el que deia més amunt de la reintegració a la vida normal. Ha estat tan real aquesta reintegració, que a Buenos Aires i pel camí pensava: el cas és tornar a Barcelona, encara que hagi de festejar un parell d'anys més; val més festejar dos anys d'aprop que un de lluny. Doncs bé: amb la reintegració se m'han reintegrat també unes ganes boges de casar-me, com tenia abans i potser més que abans. Torna, doncs, a preocupar-me el com i de quina manera em podria procurar l'efectiu necessari. Ara, però, amb la salvetat de procurar-me'l aquí mateix. Una altra cosa. No us estranyeu de rebre qualsevol dia una carta den Salvat, sense motiu aparent que la justifiqui. Si ho fa, serà perquè li varem explicar el perill que hi havia d'escriure-us, segons els comentaris que fèiem l'altre dia a casa vostra. En vista d'això us vol escriure, per desafiar el perill dels comentaris desfavorables que les seves lletres us puguin suggerir, segons la vostra teoria de saber coneixer millor a la gent a través de les cartes. Es, doncs, valent, el xicot. Nom sé si devíeu llegir dies enrera, a La Publicitat, els comentaris den Bosch i Viola sobre les cobles Barcelona i Bisbal. Eren, si més nó, saborosos. Com us va la lectura de les Cròniques? En Roig i En Canals també van a París, per aprofitar la ganga. Ja comença a ésser una epidèmia això. I no era aquest istiu que volíeu anar a Itàlia? Plego, perquè m'ha arribat feina. Saludeu la vostra muller i doneu també records a la seva mare i a la Ciseta. Adeussiau. Manel"
August 13: (letter from Manuel Clausells to Eduard Toldrà) Us escric, millor dit, us disparo aquesta carta desde darrera d'un embà. Hi estic tan amagat al darrera, que vos només podeu veure de mi el braç i l'ull que "guipa".- ¿Com tenir prou coratge i presentar-se a pit obert, per dir-us el que haig de dir-us, sobre tot després d'aquesta allau miraculosa i amabilissima de lloances, amb les quals voleu afalagar-me en la darrera de les vostres missives, goig i alegria de la vostra amistat? - Va, doncs, el dispar: JA NO ES FA EL CONCERT. (...) No sabeu quina alegria he tingut en saber que el "cocorococ", ja està. -Per a mi (i per a la Montserrat, no cal dir-ho) no cal que us enmoineu a deixar-nos triar. Es aquesta la cançó que ens plaura més. Ens farà una il·lusió com no us podeu pensar. És com un bon auguri felicissim del proper esdeveniment de la nostra llar.- Amic: Enternits i agraidissims, moltes mercès per l'honor que ens heu volgut atorgar endressant-nos la vostra darrera obra, i que ben aviat poguem tenir el goig de sentir-la. (...)
August 14: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona)  Car amic: Barcelona, 14 / 8 / 26
Vaig rebre ahir, abans de dinar, la vostra lletra escrita abans d'ahir, després de dinar. Hom ho comentarà vis à vis el vinent divendres. De moment, i perquè estessiu tranquil, us vaig fer enviar "La Sardana". Vui fer constar, malgrat la vostra manca de malicia, que jo no tinc ara res que veure amb els lliuraments del butlletí, de manera que són els de la Majoria els únics responsables del retard. Em temo, però, que si els en deia res, fóssin capaços de contestar-me: si el Sr. Toldrà ens hagués escrit 2 ratlles comunicant-nos que aquests dos mesos se li havia d'enviar a Cantallops, nosaltres, sempre diligents, ho hauriem fet; però no hem pas d'endevinar la data en la qual cada soci surt a estiuejar! Nosaltres prou l'hem enviat el butlletí, però a casa seva, Aragó, 360... Jo aleshores hauria hagut de contestar que una cosa és un soci i una altra cosa és un soci notable, de la Minoria Selecta, etc. Poso l'etcètera perquè, imprevistament, m'he allargat massa i en realitat no us escrivia sinó amb dugues finalitats. De primer, per encarregar-vos que em feu la mercè de felicitar a la vostra muller, a la qual, i a tots els altres, us dic que per molts anys. Després, us volia fer una pregunta. I us la faig. Vegeu: ja teniu on anar a sopar, divendres? Perquè trobo que podríeu venir a casa. I en realitat hi podeu venir encara que tingueu un altre lloc. La qüestió, però, és, evidentment, mal plantejada, puix que ara jo mateix puc contestar la pregunta dient que sí que teniu on anar a sopar. Es probable que tingueu i tot llocs per triar. Quin trieu? "Ecco la mia domanda!" Advertint-vos que si baixessiu al matí i volguessiu venir a dinar en lloc de sopar, també ens entendríem. Hom, però, prefereix el sopar, no sé ben bé perquè. I no us ofereixo la dormida - que potser és el que us convindria més - perquè no hi ha possibilitat. Esper que em digueu quelcom d'aquest afer, aviat. Salut i records Manel"
August 15: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Clausells)  (…) Altrament, sou un bon tirador; al menys no feu patir a la víctima, deixantla mal ferida. Ja no es fa el concert. Perfectament. Al moment de llegir això vaig rebrer la sensació d'aquell que và a fer un salt i que en el moment de pendre embranzida sent que algú li agafa el gec per radera. (...) Parlem del "Cocorococ". Quin dubte hi ha que ja hi pensava jo en lo bé que encaixava aquella poesia amb l'ambient actual del vostre ménage (sic), però, veureu, i si resulta que aquesta cançó no us agrada? Heus ací el que em va induïr a proposar-vos la tria. Vos sou tant gentil que feu coro (sic) amb la Montserrat i dieu: ¡Volem aquesta..! doncs; Fet! - dic jo. I a veure si el gall cantarà: és noia, o bé si, com el d'en Carner dirà cofoi: és noi".
August 16: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona  Caríssim Manel: Cantallops, 16 agost 1926. Tinc dues cartes vostres damunt la tauleta que us escric. Les acabo de llegir per segona vegada i ho he fet principalment per a  refrescar el que en elles em dieu i contestar-ho degudament com es de llei entre persones educades. Perfecte lo del brodo. No ès estrany que a mi em semblès un mot dificil de recordar perquè quan jo estudiava l'italià (1909) no sabía encara que cosa era "brou". Benissimo! No he rebut encara cap lletra d'en Salvat i, en veritat, m'agradaría. Ara que tot això del perill d'escriure'm potser és un xic agafat pels cabells. Vos mateix en podeu donar fè, oi? Mare de Deu, soc pas cap burot, em sembla! Altra cosa. Sí que vaig llegir a la Publi la crònica del Sr. Bosch i Viola. Sí que era saborosa. Suposo que vos, com jo, vàreu trobar el major sabor en l'aire doctoral que el Sr. Bosch hi gasta. Altrament, en aquella crònica s'hi constata un fet veridic. I és que a l'Empordà els que tallen el bacallà son els de La Bisbal. Endavant. Per a en Roig i en Canals, bon viatge i bon amusement! Dificil, dificil ho veig que En Canals em pugui enviar proves de París estant... Nosaltres -vui dir el mènage Toldrà - teniem, efectivament, pensat anar a Italia aquest estiu, però el cambi de pis (el demènagement, ara hi vè bè) no sè si ho sabeu que ens va costar cap a un miler de pessetes. Afegiu-hi les cinc centes de Vallvidrera i m'haureu de reconeixer considerablement handicapat. (No ho diuen aixì?). Acabo de liquidar la primera carta vostra, excepte un extrem del qual en parlaré mes endavant. Anèm  a  la  segona,  rebuda  ahir.  La  cosa  s'anima.  "...no  m'extenc.  Hom  ho comentarà vis a vis el vinent divendres". Son, aquestes, paraules vostres. A les quals jo responc: Hom creu molt dificil de poder fer comentaris perquè segons totes les versemblances (versemblances! quina parauleta per a escriure al car Juncadella!) segons elles, doncs, el divendres no vindrè. Ja no es fa el concert. S'ha suspès. Ha calgut suspendre'l perquè ha fallat el pinyol de la festa. Dient "pinyol" ja comprendreu que el que ha fallat ès en Vendrell. El divo se'n va a l'Havana -no sè si a cantar-hi cançons ò a comprar-hi terres. I s'embarca dijous.  Per  a abans  de dijous  no hi  havia  temps  de propagar l'anunci del concert. S'ha fet, doncs, precis, renunciar-hi. Conseqüencia: que el vostre generòs oferiment ha caigut en el buit. Es una llàstima! Jo hauria acceptat molt a gust, i huríem estat una bella estona junts. De tota manera, moltes gracies, Manel! Queda una esperança més o menys remota de que abans d'escolar-se l'istiu s'organitzi una altra festa en substitució d'aquest concert. Veurèm. Ja ho sabríeu. Passèm, ara, a "La Sardana" i deixeu que us digui tot seguit: - Teniu tota la raó. Unicament que a mi em semblava - potser es una al.lucinació - que aquella nit d'en Canut i "El roserar" i les cerveses, haviem quedat que vos, com a particular amic meu que em sou, m'enviarieu un exemplar. És o no és al.lucinació? Tan se val! Si no ho fòs, què! Es tan facil distreure's d'una petitesa aixi... Ja us vaig dir que parlava sense malicia i em faig fort en el mateix. En fi, prou nicieses. Vaig rebre l'exemplar i vaig llegir l'article d'en Canut. La meva opinió (tot procurant retenir-me el meu grà de massa) es aquesta: Ben picada la cresta a en Llongueras. Mal elevada a la categoria de model suprém la producció sardanista d'en Morera. Equivocat el judici de les 4 sardanes d'en Vives. Intolerable la forma crítica de: "això es així i no de cap mes manera". Això us ho dic a vos, així, en una epistola d'istiueig. Vui dir que si ho hagués d'escriure en lletres de motllo naturalment que ho ampliaria. Si ho dic curt és perquè us escric a vos i vos ja m'entendreu; no perquè cregui saber opinar d'una manera cenyida, que això es dificilissim i està reservat a altres homes que no a mi. Ara, que per allargar- ho en un sentit de plasenteria se m'ha ocorregut una cosa caminant per aquests camps de Cantallops, que ara us transcriuré.   A saber: Imaginèm el comentari que a aquest article poden haver fet, in mente, les persones interessades. Jo m'ho imagino aixís: En Llongueras: Aquests sardanistes sempre es fiquen allà on no'ls demanen i volen esser mes papistes que el papa. Que saben ells de qüestions d'art! En Vives: Si que se les prenen en serio les sardanes...! Però vaja... és la joventut. Tots n'hem escrit d'articles aixis als vint anys. En Morera: I ben cert que és això! Li'n convindrien uns quants d'articles aixis a n'aquella especie de Pauleta Pamies! En Garreta (des de l'altre mon, naturalment): Sembla que en Llongueras li hagi près la balladora a en Pellicer. Chor de llegidors de la "Sardana": Que fassi sarsueles en Vives! Visca en Morera! Visca! Amic meu, no tinc temps per a escriure gaire més i encara us haig de fer dos encàrrecs, dos. Perdoneu la meva llibertat  però, francament, vos sou el que millor me'ls podeu fer. Primer: Rebreu un altre sobre amb 300 segells de Gramofon i el corresponent rebut. Vos que ja sabeu el camí (Balmes 56) voleu fer-me la mercè d'anar-hi, com l'any passat, i cobrar-me aquestes 75 pessetes? Segon: Es un xic mes gròs. Voldrieu enviar-me com paquet postal, (no us espanteu) el "Canigò" de Mossen Cinto? M'agradaria... Interrupciò. Ha passat el meu cunyat. Se m'ha ocorregut una idea i ha estat afortunada. Ell té les Obres completes de Mossen Cinto. No cal que m'envieu "Canigò". Es, per tant, un sol favor que us demano: el dels segells de Gramofon. Moltes gracies, amic. No puc escriure més. Es l'hora del correu. Moltes expressions a tothom. Merci de la felicitació a la Maria, que agraeix. Adeussiau. Vostre Toldrà"
August 23: (from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) "La vostra carta em va atrapar, ahir, un moment després de donar una cullerada de medecina a la Ciseta. (...) El projecte de l"'Olympia" no cal dir que em sembla de primer ordre. Bravíssim. Acato (sic) dòcilment la vostra disposició de que acompanyi unes cançons meves a la Plantada. Em sembla que no haig de trobar cap inconvenient a que aquest dia s'estreni "La naixença d'un noi". L'interpretació d'aquesta cançó quedarà garantida si disposo de 15 minuts per assajar amb la Plantada. Avui mateix us enviaré l'original per correu certificat. Mireu-lo un moment i compendreu que es farà precís adjuntar "avans de lliurar la a la Plantada" una quartilla amb el text de la cançó escrit amb bona lletra, perqué la cantatriu pugui saber el que es diu (i el que es canta). (...) Adeusiau, amic. Potser trovareu un xic apagat el tó d'aquesta carta; no ho extranyeu pas. Quan la Ciseta estigui completament bé, jo també seré el Toldrà a que esteu avesat."
August 24: (postcard from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Carissim! Cantallops, 24 agost 1926 Hom comença a extranyar-se de no tenir cap nova vostra. Vareu rebrer, ja fa dies, una carta meva i un sobre amb segells de Gramofon? Recorts. Ven vostre Toldrà"
August 24: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona)  Amic! Barcelona, 24 / 8 / 1926   He rebut la vostra lletra i l'altre envelop. He llegit la primera amb fruició i he obert el segon tot preocupat, car no he pogut trobar la raó per la qual heu posat els segells en un altre sobre en lloc d'acompanyar-los a la mateixa carta. Potser -essent el sistema més senzill - per no haver-se'us acudit. Si és així, ho trobo justificat.   Complint les vostres instruccions, vaig anar a cal Gramòfon, els vaig lliurar els segells, els vaig presentar el rebut, i, finalment, -bella apoteosi - vaig cobrar. Tinc, doncs, 75 ptes. vostres. Cal, ara, que em digueu si voleu que us les envïi per correu, o si heu de venir per ací aviat, puix que en aquest cas us en faria lliurament a mà. Si no heu de venir, com em temo, us les enviaré immediatament per valor declarat. Passem al favor frustrat. Si teniu ganes de llegir el "Canigó" me pensi que és a causa d'haver resultat infructuosa la lectura de les "Cròniques". Ho lamento pel retard que això portarà al començament de l'obra i, per tant, al seu acabament. Per altre costat, tant me fa que us inspireu en un llibre com en un altre. (Ara que sabeu que tant me fa, ja deureu fer la tria amb més llibertat, a ben segur! (Em rifo un xic de mi mateix perquè la frase no m'havia sortit prou bé; semblava que respongués a una consulta vostra i que us donés una autorització; vós, però, ja comprendreu el que jo vui dir. ( Si ho havieu de comprendre sobren aquestes explicacions, però ara ja hi són). He somrigut de debò llegint els vostres comentaris a l'article "granellut". Sou un home d'esprit. D'acord amb vós pel que fa a la picada de cresta a En Llongueres i a la intolerabilitat d'aquella frase tan dallonses. Ignor si ens avindriem sobre la opinió que em mereixin les sardanes den Vives el dia que les senti. En desacord amb En Canut a l'atribuir a Morera el tipus de sardana modèlica (aquesta parauleta és de moda). Em penso, però, que tampoc estaria d'acord amb vós si fessiu una llista de compositors per ordre de mèrits, perquè el posaríeu massa avall. No crec en models, car, contràriament, em sembla que hom no n'ha de tenir - descomptant el que un mateix pugui fer-se. Això apart, recordo ara els títols següents de sardanes den Morera: "Serra amunt", "La Santa Espina", "Girona", "A la plaça", "Davant la Verge", "La Font del Llor", "La festa major", "Amor perdut", "Sempre teva", "La xica de casa", "La mainada", "Muntanyenca", "La rondalla", "Serenada", "A Pep Ventura", "En Ciset", "El picapoll", "El cavaller St. Jordi", "La més petita", i alguna altra en trobaria encara si tingués al davant una llista, totes les quals el col.loquen,  per  mí,  a  l'avantguarda  dels  compositors  sardanistes.  Per  de prompte, davant den Garreta i, naturalment per ara, davant den Vives. A mí, les sardanes que he esmentat - totes per a cobla - m'engresquen molt. Hi veig una cosa semblant al "Camprodon", que em penso que us deu agradar. Precisament - us ho dic ara que ve a tomb - les sardanes den Morera m'agraden per les mateixes raons que m'agraden les vostres. Fixeu-vos que no vui dir que hi trobi cap semblança d'estil. Ni remotament. Hi trobo les mateixes qualitats. Una: recordar-se del que és la sardana i a què esta destinada. Altra: una claretat diàfana. Altra: una frescor en les melodies i una aparença d'espontaneitat - no interessa si és real o nó - captivadora. Altra: catalanitat evident. Sou, vós i ell, els autors que més m'agraden. No us vui dir quin dels dos em plau més, perquè us pensarieu que ho dic per quedar bé. Però em repenso; enfocada la qüestió, tant-se-val que l'enllestim. M'agradeu més vós pel que us separa més den Morera: l'actualitat. En altres mots: les sardanes den Morera les començo a trobar velles, sense que deixin d'agradar-me. Boniques però un xic passades de moda. Més boniques i menys passades que les den Serra, però un cas semblant, no tan accentuat. Vós reuniu amb totes les altres qualitats la d'ésser més aprop nostre. Sou d'ara i heu de plaure més als d'ara. Això és la veritat del que penso i que no us havia dit mai per dos motius: perquè no us enutgés la comparació precisament amb en Morera, i perquè no em consideressiu un pagès  en  el  cas  molt  probable  de  què  vós  digueu  "vulgaritat"  del  que  jo  en  dic "catalanitat", "pobresa" el que he qualificat de "elaborat" i així per l'estil aneu trobant els defectes cabalment on jo trobo les qualitats. Avui m'he decidit  a explicar-vos tot això perquè m'he recordat que ja us agradava de tenir pagesos amics, que és bastant semblant a amics pagesos. Ben mirat, però, us he endosat una bona llauna, per vós probablement ben poc interessant. Déu-ens-guard d'un "ja està fet"! Què més us haig de dir?... En Canut m'ha explicat tots els detalls del seu pas per Cantallops i ha vingut encantat de l'acolliment que li vareu fer, vós i familia. En Blanc m'ha dit que està segur que En Pujol li va conèixer la lletra... (Ja sabeu de què va? Es tracta dels Premis S. Jordi. Ells dos no estan en bones relacions). M'ha dit, també, que té ganes d'orquestrar la glossa, allargant-la una mica. Sento molt que no es pogués fer aquell concert, per les derivacions que portava. També pel concert, encara que en realitat no tant. Us faig bons a tots. I me n'alegro. A reveure... lletra vostra. Expressions. Vostre Manel"
August 26: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona  Caríssim Manuel: Cantallops, 26 agost 1926 Ja sabeu que la vida està plena de sorpreses. En efecte: nosaltres hem tingut la sorpresa de veure a la Ciseta un bon xic malalta. Avui fa vuit dies que li va agafar una febrada i a l'endemà el meu cunyat (que recordaréu que es metge) declarava que havia atrapat una enteritis que en llenguatge planer vol dir una irritació als budells. Hem passat aquesta setmana com ja us podeu imaginar: intranquils, malhumorats, etc. Ara ja estèm tranquils gairebè del tot. La febre se n'ha anat, els budells s'han suavitzat i la cosa s'ha posat, en conseqüencia, mes encoratjadora. Uns quans dies mes de convalescencia, i em penso que retornarèm a la normalitat. Mentrestant us haig de contestar la vostra d'ahir encara que sigui somerament. Gracies pels vostres passos al carrer de Balmes. No cal que m'envieu els quartos. El dimarts que vé, si Deu ho vol, haig d'esser a Barcelona car l'organització d'aquell concert ha anat millor del que vos pressentieu i es fara el dia 31 a l' "Olympia". Es clar que  tindrà  tota  una  altra  estructura.  Serà  "Festival  de  musica  catalana"  i  hi  haurà Plantada, Blai Net, Cobla Barcelona, Orfeó (jo no sé encara quin orfeó; potser vós ja ho trovareu al diari i ho sabreu primer que jo) i els dos damnificats: Costa i Toldrà. Jo no farè altra cosa que acompanyar a la Plantada. Vindreu? Crec que si, no? No us pensessiu ni per un moment que ho crec  perquè em vingueu a portar els quinze duros; de cap manera. Si els voleu portar, porteu-los, però a mi m'agradaria que vinguesiu pel gust de veure'us. Gracies per endavant del sopar pendent a casa vostra. No puc aceptar-lo perquè com que nomès seré a Barcelona el temps de fer-hi un repàs, es llógic que aquest el faci a câ la meva mare, compreneu? Arribaré, si Deu ho vol, el dimarts a les 4 de la tarda; no sé a quina hora  assaijaré amb la diva. Soparé, a casa com dic, i després cap a l' "Olympia". No penso ficar-me al llit i així agafar l'endemà el primer tren, que surt a les 5 del matí. Crec, doncs, que, en tot cas, només ens podem veure al mateix "Olympia". De Morera i Vives i demés deixeu que no us en parli per avui. Si podém ho liquidarém dimarts a la nit de paraula. Altrament, la vostra carta d'ahir era esplendida. De debò! Expressions a la Ció i a la familia i als amics. Que fa en Canut, que no m'escriu? Adeussiau. Vostre Eduard"
August 28: (postcard from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona. Cantallops, 28 ag. 1926. Ahir a la nit vaig rebre un telefonema que deia: "Aplazado concerto Olympia". Ja us diré el que hi hagi. La Ciseta va millor. Recorts. Vostre Toldrà"
September 6: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila):  "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Caríssim Manuel: Cantallops, 6 setembre 1926 Ahir vaig escriure al Canut. Com que suposo que seguiu veient-vos assiduament, no cal que us expliqui, avui, com segueix la Ciseta; compto que ja ho llegireu en la carta d'ahir. En Canut em va fer una carta veritablement molt distreta que vaig llegir amb gust, dues vegades, tant pel plaer d'assaborir-la millor com per a fer una repassada a certes paraules que, per raons cal.ligrafiques, m'havien quedat un xic fosques a la primera llegida. Abans d'ahir, em sembla, vaig rebre la vostra carta amb els diners del gramofon. Moltes gracies, Manuel. La cosa graciosa de la vostra carta, es tot el que fa referencia a les meves frustrades vingudes a Barcelona i les seves conseqüencies en el si del Foment. La vostra decissió final de no venir al concert el dia que es fassi em va arribar a fer riure tot sol. Però, que voleu? Si jo soc el primer atabalat en aquest afer. Lamento el poc o molt transtorn que el tal concert ha portat en la bona marxa de les assemblees directives del Foment, i lamento la pluja d'ironïes que ha caigut damunt les vostres espatlles, però, fill meu, no en tenia pas ganes, jo, de fer-vos bobejar... I, per esser just, tampoc a mi em feien babejar a posta el organitzadors. Tot el que ha passat fins ara ha estat una cosa natural. I no em negareu - i ja ho podeu dir als vostres mofetes amics - que en la organització de tota cosa un xic complexa els obstacles sovintegen, i us entrebanqueu, i a voltes anul.leu les vostres mes òptimes intencions. (Us ha agradat la frase?). El que hi ha és que jo he tingut un excés d'oficiositat amb vos, potser. La massa ignara del públic, ignora tot aquest tripijoc i el dia que surtin cartells per les cantonades quedarà encantat de la celebració d'aquesta festa. Encara hi haurà algú que potser trobarà que s'hauria d'haver fet més tard perquè pel setembre encara manca gent a Barcelona... La ultima suspenció ha sigut deguda al convenciment dels organitzadors de que com entitat coral havia de figurar-hi l'Orfeó Català. L'Orfeó Català no podia cantar el dia 31, doncs, es va ajornar el concert fins... encara no ho sè segur però molt probablement pels volts del 21 de setembre. Aquestes son les darreres informacions que tinc. Per acabar aquest afer: El concert es farà, encara que sigui el 1928, però es farà. La cosa està en mans de gent que hi entenen. De manera que deixem-nos d'oficiositats. Quan ho veieu anunciat als diaris i per les cantonades ja hi podeu pujar de peus.. si la autoridad no hi té res a dir! Una acotació. Us fa gracia que vingui a tocar el piano? A mi tambè; i em penso que es justament en un sentit graciós que m'ho han encomanat. No hi ha, per tant, rès a dir. (…) M'han cridat per a anar a dinar. He dinat i ara hi torno. He llegit el que porto escrit. Rès de mes pocasolta ni més mal escrit! Preneu la bona voluntat. Els que no perteneixèm a l'aristocràcia de l'intel.lecte, els que tot just portèm sabates i barret, no tenim cap obligació de fer cartes ben escrites. Hem dinat tant tard avui, que l'hora de pendre cafè ha coincidit amb l'arribada del correu. Ara, doncs, no puc pas escriure més. Tantmateix, avui valdrà mès. Molts recorts a tothom. Ja escriuré a l'amic Canals però si'l veieu, podeu dir-li, de moment, que ja he rebut les proves de "Les garbes". – Un altre dia parlarèm de les sardanes reescalfades de'n Vives. Es saboròs. Ben vostre amb una abraçada Toldrà".
September 9: (from Eduard Toldrà to Manuel Clausells): Estimat amic! Fa ben poca estona que la vostra veu em repicava a la cucurulla de l'orella, ben clarament... Fém un breu inventari del que ens hem dit. (...) Jo us haig d'enviar noms de gent de Vilanova que puguin empenyer el concert i l'ordre dels Sonets. No és això? Aném de pet a la gent de Vilanova. Hi ha tres pintors que ja coneixeu: L'Alexandre de Cabanyes, l'Enric Ricart i en Torrents, tots bons amics meus -el temperament més actiu en Ricard. Hi ha el Sr. Galceràn, farmacéutic, intel·lectual, bella persona, molt amic meu que pot fer molt bona propaganda. Hi ha En Francesc Montserrat, mestre de música, popularíssim a Vilanova, que coneix a tothom i ...viceversa. Aquest em diu cada vegada que em veu que a Vilanova cal que s'organitzi una festa al meu honor. Hi ha les germanes Rossell (no es tracta de cap atració). Dic, aixi, germanes Rossell, perqué son solteres i viuen soles. Folkloristes, intelectuals, un xic velles, un xic romàntiques; amigues de les arts, molt vilanovistes [sic], no us les descuideu pas. Hi ha, encara, el Sr. Miquel Ventosa, que es un senyor que no diu mai rés, i no es fica amb ningú, però que té una senyora, que és la senyora Tuietes, que enraona molt i es fica en tot, i té a la palma de la má tot l'element femení, més ben dit, totes les "senyores" de Vilanova. (...) Recordo també ara, En Josep Giró, de la meva edat, també som una mica cosins, empleat de primer rengle a la Banca Urquijo, ha estat organitzador de festes, membre de juntes, un xicot actiu, en suma...
September 11: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr, Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Carisims Manuel i Canut: Cantallops, 11 set. 1926 Us escric a tos dos perquè tots dos m'escrivíeu a l'hora, en la darrera carta. Naturalment que en el sobre no hi puc posar l'adressa doble de la vostra epístola perquè faría ballar excessivament el cap del carter. En el dubte, em decideixo per adressar-la al Manel per raó dels mèrits contrets al fer corre, ell, la ploma (No queda prou clar això, però ja m'entendreu). Malgrat el que jo us deia l'altre dia, sento la indeturable temptació de fer-vos una nova oficiositat. El concert de l'Olympia està, ara, ficsat pel dia 18, dissabte de la setmana entrant, amb Orfeó Català, Cobla Barcelona, Costa, Blai Net, Plantada i un servidor al piano. Escamats com estem tots plegats, judico prudent que no diéu rés fins que ho anuncíi la prempsa. I ara, Manel, si que us acceptaré el sopar de casa vostra. Em vindrà molt bè pel que us diré: Jo vindré, si no hi ha novetat, a Barcelona i aniré a agafar el tren cap a Vilanova on hi haig d'anar a tocar (Es tracta, em fa rubor el dir-ho, es tracta d'un altre homenatge. Hi ha 6 sardanes meves per la Principal del Vallès, unes cançóns per la senyora Plantada i els sonets que sonaré jo mateix). Bé, doncs... Un cop fet el concert à Vilanova, iré a dormir; penso, l'endemà, dinar a Vilanova mateix i a mitja tarda tornar a Barcelona. Aleshores serà l'ocasió, un cop s'hagi fet l'hora de sopar, de venir a casa vostra, Manel. Això serà, per tant, divendres. Havent sopat podrèm sortir, podrèm trobar-nos amb el Canut i fer la gran xerrada, i, quan tips de xerrar ens diposem a anar a dormir, cadascú anirà a casa seva, llevat de jo que penso anar a ca'n Costa. L'endemà serà dissabte. Hom passarà el dia fent un xic de cada cosa (dinar a casa dels meus pares, anar a veure en Serra, comprar caramels per la Ciseta, anar, probablement, a ca'l barber, etc, etc.) i en arrivar a la nit es farà el suspirat festival de música catalana, en el qual, malgrat tot, em penso que ens hi veurèm. Que us sembla tot això? Crec que ho aprovareu tots dos. En cas contrari, queden dies per a que pogueu proposar-me, per correu, totes les esmenes que creguéu pertinents. (D'impertinents ja estic segur que no me'n fareu cap). Endavant. Estic quasi, quasi del tot conforme amb el contingut de l'article sobre les cobles, del darrer número de "La Sardana". Ja en parlarèm, si ens es recordèm, el divendres que vé. El projecte de "La fruita passada" em sembla magnífic per a fer bullit, per bé que el seu anunci m'hagi encomanat una mica de melangia. En efecte: M'imagino els redactors de "La Sardana" del 1950 fent campanya per a que es retirin de la circulació "L'hostal de la Peira", el "Sol ixent" i demés germanes... També en parlarèm divendres, M'ha fet molta pena - una altra cosa, ara - que s'hagi mort, tan jove, un músic tan bó com era en Tapis! Es una desgracia per la Cobla Barcelona! Es tard i vol ploure, amics. La Ciseta segueix igual. Passant els dies reglamentaris de coquelutxa. Anant normalment, no li anirà de baixa fins el 25 ó 30 d'aquest més; fins que torném a Barcelona, justament. I a proposit: Com voleu que estigui per poemes simfonics, tenint així a la Ciseta? Descontant la manca d'humor i de benestar espiritual, hi ha encara que no tinc temps. La nena, amb la malaltia, està molt enmanyaguida, molt viciada, i no vol, absolutament, estar amb ningú més que no sigui la Maria o jo. Estic fet una mainadera! Imagineu, doncs, què puc fer de solfes. Impossible. Adeussiau, carissims! dieu-me, Manel, l'hora i lloc per a trobar-nos el divendres. Adeussiau! Toldrà"
September 12: (from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) Mireu, cada istiu em passa el mateix. Quan som a Cantallops, una de les coses que em fa més il·lusió és rebre cartes dels amics. I, encara (no us riéu de mi), quan més llargues millor... Arribeu aquí, a la muntanya, i dieu: prou ciutat, prou rellotge, prou sabates! Però arriben cartes. I les cartes que podriem dir que són encara ciutat, rellotge i sabates, us donen una alegria...Vaig tenir una bona alegria al rebre la carta vostra i constatant que era ben llarga! Més a més, vos teniu una manera d'escriure clara, espiritual i sense pretensions, que són tres coses totes tres que jo estimo molt.
September 12: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Caríssim! Cantallops, 12 set. 1926 Dos mots. No els endevineu? Si, home si! El concert de l'Olympia ha sofert una nova suspensió! Ara es deixa per 8 ó 10 dies mes tard. Ja ho sentireu a dir. Jo no en vull parlar ni una paraula més. Adeu sopar de divendres i adeu xerrada d'avent-sopat! A Vilanova si que hi vaig dijous. Però no ens podrèm veure. Vos sereu a ca l' "Uralita" durant les poques hores que em trobaré a Barcelona. Una abraçada per a vos i una altra al Canut. Vostre desolat Toldrà"
https://dl.dropboxusercontent.com/s/o0nmzgfptjwnygo/Barcelona%20%281926%29.mp4
September 13: (from Manuel Clausells to Eduard Toldrà) "... Fill il·lustre de Vilanova (…) cada lletra vostra és una nova revelació per a mi. I si no fós que estic tan convençut de què en aquest món hi heu vingut a fer música, us diria, com penso d'un altre amic molt estimat, que és a Viena per més senyes, i és que heu nascut per a la literatura."
September 13: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Amic caríssim: Barcelona, 13 de setembre de 1926 Us escric a màquina i sobre paper de la casa, per despistar: així es pensen els caps, si s'escauen a passar per ací, que penco per ells. La vostra fou rebuda, com és molt natural. No m'extendré en gaires comentaris, perquè ens hem de veure aviat. Només us parlaré del com i el quan ens veurem. Doncs, és el cas, que allò de Vilanova ja ho sabiem per la premsa. I no solament hom ho sabia, sinó que, oi més, hom volia anar-hi, i, oi més encara, hom hi anirà. No us ho volia dir, per donar-vos una sorpresa en el mateix lugar del suceso, però com que em demaneu que us digui el lloc i l'hora per divendres, em veig obligat a dir-vos que ja us la diré dijous. Hi ha més encara. No és que hom vagi a Vilanova: hi aniran homs. Serem colla. Segurs, Juncadella (representació del Foment), Manresa, Canals i jo. Probable, En Rafel (el recordeu?). Possible, l'Estanislau Pellicer. El Canut ja tenia decidit de venir, però abans d'ahir la seva mare va tenir una recaiguda, encara que lleu, en la seva dolència del fetge, i no fóra prudent que la deixés una nit sola. En Salvat està de vacances i serà fora. Crec, però, que Déu-n'hi dó dels que vindrem. Marxarem en el tren que surt de l'estació de França a les 6.30. I vós? Si marxessiu en el mateix, ens trobaríeu en un vagó de segona. No dic a l'estació perquè uns pujaran al Passeig de Gràcia i altres a la de França, com jo mateix, però sortiré escapat del despatx 5 minuts abans i arribaré justet. Una altra cosa: si durant la tarda del dijous us sobra una estona, i us ve bé, passeu pel despatx, que us podré ensenyar algunes coses interessants. A casa tothom encantat de l'acceptació del sopar. I res més. Fins dijous. Records a tots i millorament per a la Ciseta. Vostre, Manel P.S. En Llongueres ha contestat i En Morera també. LA SARDANA del mes vinent serà interessant. ALTRA: ja patireu amb LA PRINCIPAL DEL VALLES".
September 13: (postcard from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Amic: 13 /9/26 He tingut el bon acudit de descuidar-me de tirar la carta, i al migdia he trobat a casa la vostra d'ahir notificant-me el nou ajornament del concert. No hi fa res; ens veurem dijous. I ho sento més pel sopar i la xerrada que pel concert, el qual ja no m'interessa. (Ara em recordo que hi ha música vostra i interpretació vostra. Vós, però, ja m'haveu entès). Bé, doncs, fins dijous! Apa. Vostre Manel"
Septembre 14: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Caríssim! Cantallops, 14 Set. 1926 Rebo, ara mateix, les vostres cartes. Encantadíssim per la vinguda, en caravana, a Vilanova. Sento nomès no poder fer junts els viatge. Jo haig de sortir a les 20.07. En fi, fins a Vilanova! Ben vostre Toldrà"
September 16: Concierto dedicado a Toldrá «en el seu aspecte de violinista i compositor» en el Teatro ApoIo de Vilanova i la Geltrú, según reseñaba el programa ; Mercedes Plantada con acompañamiento al piano del maestro Blai Net dio vida a una selección de las mejores canciones del maestro. El propio Toldrá en colaboración con Blai Net interpretó sus admirables «Sis sonets per a violí i piano» y la cobla «La Principal del Vallés» cuidó de ofrecer seis de sus más logradas sardanas.
September 19: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila):  "Sr. Manuel Capdevila Mallorca - 170 Barcelona Carìssim Manuel: Cantallops, 19 set. 1926 No em direu que abuso? Tot el més que puc dir-vos es que - per aquest any - aquesta serà la darrera vegada que us envíi segells. Aquesta gent em diuen que porten pressa i per això em decideixo a lliurar-us-els, malgrat que el meu retorn es ja questió de pocs dies. El que podeu fer, evidentment, es guardar-me els quartos. Ja me'ls portareu a la Granja, no us sembla? Com us ha provat l'anada a Vilanova, bé? Vaig estar molt cofoi de veure una representació tant lluida d'amics del Foment. Jo vaig arribar ací ben cansat. Amb un bon recort de tot plegat, però. (de tot plegat si exceptuèm, es clar, el vomissement del sopar). No us dic rès més perque no tinc mes temps. Moltes gracies, sempre, pels vostres bons serveis i perdoneu "l'aplom, per no dir la barra". Adeussiau, amb aquella alegria. Vostre Toldrà -Teniu memoira, fa? Per un cas, l'adressa ès: Balmes, 56. - Vegeu la data del rebut. Se us prega, doncs, que no deixeu passar dies."
https://lh5.googleusercontent.com/-a2oxITQlGkY/UvPPSGc56gI/AAAAAAAAI6w/4HLWfBwbt9k/s1600/dibuix%2520portada%2520primera%2520edicio%25CC%2581%2520de%2520l%2527Ombra%2520del%2520Lledoner.jpg
Septembre 21:
 (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Amic caríssim: Barcelona, 21 setembre 1926 Ahir vaig rebre la vostra lletra. Avui he cobrat les 125. Les guardo. Us les lliuraré personalment. Quin dia veniu? No em penso que calgui escriure gaire llarg, avui. Ja ens veurem aviat. Vareu llegir la ressenya publicada a "La Voz" del concert de Vilanova? Es feta en el to més ridícol que us pugueu imaginar, d'engrescament pomellístic. I conté inexactituts malintencionades, o, si voleu, benintencionades, però que no fan cap bé a ningú; diu que es varen haver de repetir totes les cançons. Suposo que a vós - que sou el directament interessat - no us enredaran pas! Si sabia que era feta den Clausells, li retirava l'amistat. Precisament jo - nosaltres - no vaig - no varem - restar
https://lh3.googleusercontent.com/-L1x7cHPwil8/UvCoWyqjIOI/AAAAAAAAI5Q/VLwRKoa_X3Y/s1600/1a%2520sessio%2520Concerts%2520Blaus%2520-%2520Toma%25CC%2580s%2520Garce%25CC%2581s.jpg
gaire content - contents - de l'acte, en tant que homentage. Potser va ésser com calia, però jo me l'esperava d'una altra manera. Altrament, encantat d'haver sentit el concert, i més encara - si no us sap greu - d'haver estat una bella estona amb vós. I no vui dir-vos ja res més sinó que m'ha sorprès que per dir-me que tornés al carrer de Balmes gastessiu tants preàmbuls i fessiu tants escarafalls. Compliqueu i engrandiu molt les coses. No em dieu res de la Ciseta? Deu estar millor. Records a tots. Bon viatge. Vostre Manel Records den Canut. Sr. Manuel Capdevila"
September 24: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila):  "Mallorca - 170 Barcelona Estimat amic: Cantallops, 24 set. 1926 ... i va la darrera! La darrera carta, naturalment: L'istiuada s'acaba. Dimarts, si Deu ho vol, a les 4 de la tarda el ménage Toldrà farà la seva rentrée a Barcelona. Quan ens veurèm? No no sé. Probablement a la Granja, no us sembla? Jo suposo que, com l'any passat, engegarèm el dia 1 d'octubre (d'avui en vuit). I encara que no vinguéu el mateix dia de l' "inaugural", em penso que no us faréu pregar gaire per a instal.lar-vos en la "vostra" taula reconera. Si volguessiu venir abans del dia 1, a casa, ja ho sabeu! Ara me'n adonc que encara no us he dit que vaig rebre la vostra carta. Doncs, si, la vaig rebre, i, permeteu-me donar-vos, encara, les gracies per la vostra dil.ligencia al carrer de Balmes. Si que vaig llegir "La Veu". Me la va lliurar l'apotecari de La Junquera. Estéu tranquil per l'amistat amb en Clausells: no és d'ell. En Clausells en sap molt més. Ara, de qui és, tampoc ho sé. Em sorpren un xic la vostra apreciació sobre la festa de Vilanova. Que no en vareu quedar prou contents, dieu? Com us la esperaveu, doncs? Ho fa potser, que jo no l'esperava de cap manera; vui dir: que no tenia cap idea de com s'havia de desenvolupar, el cas és que en vaig quedar contentissim. (...) M'han interromput i ara no tinc gota de temps. Adeussiau. La Ciseta està molt millorada. Recorts a tots, i a reveure! Amb aquella alegria Eduard"
September 25: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Interior Escolteu, Manuel: Ciutat, dissabte. Demà, al Palau, la Maria serà, amb la meva germana, a la llotja de pati nº 11. A la llotja hi caben 6 persones. Elles seran dues. Penso que potser us vindría de gust anar-hi. Jo us ho agraïria, perquè la presencia d'un personatge masculí hi va molt bé en una llotja i ademés farieu les presentacions amb la Ció. Com volgueu. Podeu fer com millor us plagui. Escric al Canut proposant-li el mateix. Adeu, Eduard"
https://lh3.googleusercontent.com/-yP_JYPwQjDw/T-JCTxHlYZI/AAAAAAAAEfU/NkVc6_PV1jE/s1600/Toldra-Renart3.jpg
October 2:
 Program: 1. Caballería ligera, Suppe; 2. Córdoba, Albéniz; 3. Eva Lehar; 4. Minuet, Peredewsky; 5. I Pagliacci, Leoncavallo; 6. Nocturno (solo violin Toldrá), Chopin; 7. El Trust de los Tenorios, Serrano
October 23Conducts the premiere of his sardana Empuries with the "Orquestra Pau Casals", First concert of the Fall organized by the "Associació Música Da Camera". [program]
October 24: Conducts again his sardana Empuries with the "Orquestra Pau Casals", Third concert of the Fall organized by the "Associació Música Da Camera". [program]
October 31: Conducts again his sardana Empuries with the "Orquestra Pau Casals", Second concert of the Fall organized by the "Associació Obrera de Concerts". [program]
November 14: Collaborates playing the violin with Francesc Costa at the "Grandiós Festival Popular a Olympia" with the "Orquestra Pau Casals", also Mercè Plantada (soprano) and Frederic Longàs (piano).
November 28: First session of the "Concerts Blaus" dedicated to the poet Tomàs Garcés and organized by Manuel Clausells. Conxita Badia (soprano), Eduard Toldrà (piano), Josep Caminals (piano), Adrià Gual (lector). Toldrà and Badia performed the complete cycle of A l'ombra del lledoner and premiered Camins de Fada. [program]

1927
https://lh6.googleusercontent.com/-90SQigMTmUo/UxGTLpjypoI/AAAAAAAAJGA/JCTz0_TK_2M/s1600/Garba.jpg
[Compositions: two songs, Anacreòntica (Clementina Arderiu) -dedicada a Concepció Patxot, pertany al recull "Garba", guardonat amb el Premi Fundació Rabell convocat el 1927, fou estrenada, junt amb les altres cinc cançons, al Palau de la Música Catalana, el 18 de novembre del 1928, essent-ne els intèrprets Emili Vendrell (tenor) i Pere Vallriera (piano). Existeix una versió per a veu i orquestra d'aquesta obra, instrumentada pel mateix compositor, que es va estrenar al Palau de la Música el 22 d'octubre del 1930, amb l'Orquestra Pau Casals i Concepció Badia, dirigits per Toldrà- and Cançó de l'oblit (Garces) -dedicada a Montserrat Salvadó. Cançó pertanyent al recull "Garba"-]
[Following a session of "Poetes i Musics" ("Concerts blaus" and "Amics de la poesia" dedicated to Josep Carner, after de concert, it is conceived the idea of -as an initiative of Manuel Clausells- of the opera "El giravolt de maig" -dedicada a Amadeu Vives. Fou estrenada amb el següent repartiment: Mercè Plantada (Rosaura); Conxita Callao (Jovita); Emili Vendrell (Golferic); Conrad Giralt (Perot de l´Armentera); Joan Barrabés (Marcó); Valentí Capdevila (Corvetó); Francesc Torra (veu del pastor); Grup Simfònic; Eduard Toldrà (director); Xavier Nogués (disseny del decorat i figurins); Enric Giménez (direcció escènica); Brunet i Pous (elaboració escenogràfica)-].
https://lh3.googleusercontent.com/-ES6wSpTBo6M/Uu_IoqJZtpI/AAAAAAAAI44/np2_FYgtPT4/s1600/Els_poetes_i_els_msics.jpg
Manuel Capdevila writes about Toldràs activities as a violinist that year:
"Pau Casals el féu participar també en els seus  concerts, quan va voler donar el Doble Concert de Bach i el de Tres Violins de Vivaldi. El seu gran amic el malaguanyat Manuel Clausells, secretari de l'Associació de Música da Camera, comptava també sovint amb ell, com hi comptaven Lluís Millet i Pau  Casals i totes les persones que a Barcelona organitzaven festivals de música. En les actuacions episòdiques de Toldrà, mai no quedà arraconada la música da camera. Trios, quartets de corda, quartets amb piano, quintets, en fi, totes les formes d'agrupació foren emprades, a base d'elements sempre diversos, puix que no estaven constituïts en grup permanent. Molts dels concerts foren donats per compte de les Associacions de Música de poblacions de Catalunya, aleshores més nombroses que actualment."
January 1: Premiere of La maledicció del compte Arnau at the Palau de la Música Catalana with the cobles "Barcelona", "Antiga Pep" (from Figueres), and "Rossinyols" (from Castelló d'Empúries) conducted by Lluis Millet. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any"[program]
January 2: Second session of the "Concerts Blaus" dedicated to the poet Josep Mª de Sagarra and organized by Manuel Clausells. Mercè Plantada (soprano), Regino Sainz de la Maza (guitarra) Frederic Longàs (piano), Josep Mª de Sagarra (lector). Performed the song Cançó de vela. [program][book]
January 4: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Interior Ciutat, dimecres (4 gener 1927) Caríssim: Llegeixo la vostra carta. Quin mal aire us ha tocat? No us fareu donar una mirada pel metge? Cuideu-vos. Plasenteries apart, opino que ocorrerà una de les dues coses que us diré: A) Venir a la Granja abans d'una setmana. B) Sofrir -s'enten, vos, eh? - horriblement, per no tenir prou empenta a tornar-vos-en enrera. (Un pare nostre a St. Josep, pregant per la solució A). Vostríssim Eduard"
January 23: Third session of the "Concerts Blaus" dedicated to the poet Josep Carner and organized by Manuel Clausells. This was the concert that generated the idea of the collaboration between Toldrà and Carner to create an opera. Concepció Callao (soprano), Emili Vendrell (tenor), Pere Vallribera (piano) [program][book]
Manuel Capdevila writes about this concert on his book:
"El 23 de gener d'aquell mateix any es gestà l'inici del que havia de ser l'obra capdal de la producció del mestre Toldrà, l'òpera còmica en un acte, El giravolt de maig, amb llibret de Josep Carner. En Manuel Clausells, en col·laboració amb en Francesc Martí i Marfà, organitzava sessions de música, a més d'exercir, com ja s'ha comentat anteriorment, el secretariat de l'Associació de Música da Camera. Els concerts Clausells-Martí tenien sempre un segell característic de selecció i atracció a la vegada, que els feia interessants i molt concorreguts. En  deien "Concerts Blaus" i se celebraven al Palau de la Música Catalana en diumenge a la tarda. En el període 1926-1927 havien organitzat una sèrie titulada "Els Poetes i els Músics", en cada un dels quals, dedicat a un poeta, es cantaven cançons amb textos del mateix autor, musicats per diversos compositors. Sovint també hi havia una part de recitació. Doncs bé, aquest 23 de gener del 1927, aprofitant una estada de Carner a Barcelona -era cònsul, aleshores, a Le Havre-, li fou dedicada una d'aquestes sessions. En la part central, Carner recità poesies seves, i en les altres dues, es donaren cançons sobre textos d'ell. Entre les cançons, n'hi havia tres de Toldrà: A muntanya, Cocorococ! i Recança, de les quals la primera i la darrera s'estrenaven aquell dia. La sessió tingué molt d'èxit, i d'una manera especial les cançons de Toldrà. En algun moment en què, amb motiu de l'al·ludida sessió, es trobaven junts Carner, Toldrà, Clausells i Martí, el poeta explicà que tenia pensat un llibret de teatre que li semblava que aniria bé per a fer-ne una òpera còmica. Clausells i Martí es comprometeren a muntar-ne pel seu compte la representació, si Carner es decidia a escriure'l i Toldrà a musicar-lo. Toldrà es comprometé també a compondre'n la música, si Carner l'escrivia."
March 7: Monday. "Radio Barcelona" 22 h.15 - Retransmisión del concierto que dará el Quinteto Toldrá desde la Granja Royal.
March 30: Wednesday. "Radio Barcelona" 22 h - Concierto a cargo del Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal.
April 3: Sunday. "Radio Barcelona" 22 h. 50: Retransmisión del concierto a cargo del Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
April 28: Thursday, "Radio Barcelona" 22h.45: Retransmisión del concierto que dará el Quinteto Toldrá desde la Granja Royal.
May 1: Toldrà conducts La maledicció del compte Arnau in a concert organized by the "Foment de la Sardana de Barcelona" at the Palau de la Música Catalana with the cobles "Cobla Emporium", "Cobla Barcelona" and "Cobla Principal de Peralada" (on the program appears marked in blue ink pen, in handwriting, the year 1923, but it has to be a mistake!). [program]
https://lh3.googleusercontent.com/-KPOGxZR4cTE/UARO8v0UYJI/AAAAAAAAG8w/QNF4wMZdj7o/s1600/Screen%2520shot%25202012-07-16%2520at%25206.21.53%2520PM.jpg
May 31:
 Rehearsal with the "Orquestra d'Estudis Simfònics" at the Palau de la Música Catalana.
June 2: Thursday. "Radio Barcelona" 22 h. 50: Retransmisión del concierto desde la Granja Royal a cargo del Quinteto Toldrá.
June 8: 12th concert (12th Season) of the "Associació Amics de la Música" and the Orfeo Català at the Palau de la Música Catalana. (Beethoven's "Missa Solemnis") a special concert celebrating the anniversary of Beethoven's death. Toldrà -as the concertino of the Orchestra- plays the solo violin part of the Benedictus with excellent vigor and an unforgettable expression. [program]
June 11: 4th concert of the "Orquestra d'Estudis Simfònics", conducted by Toldrà, at the Palau de la Música Catalana. They performed: A. de Greef Four Flemish songs, L.v. Beethoven's Prometeu's Oberture , Schillings Baba-Yaga Prologue of Edipus Rex and Eduard Toldrà's Suite en Mi. [program]
June 19: Performance of La maledicció del Comte Arnau by ten cobles at the Turó Parc.
Manuel Capdevila writes about it:
"En un "Aplec de Primavera" celebrat al Turó Parc el 19 de juny del mateix 1927 es tocà La maledicció del Comte Arnau i la sardana Juny de Garreta, executada per deu cobles. El fet anecdòtic consistí en que no hi havia possibilitat de col·locar el director en la posició i distància idònies, perquè hi havia un surtidor que feia nosa; si el director es posava davant del sortidor, quedava massa a prop de la línia de les deu cobles; si es posava darrera el sortidor, era massa lluny... Es trobà la solució proposant al director que se situés en el petit replanet central del sortidor... Un tauló permetria d'arribar-hi i fóra retirat després per raons d'estètica. I ja tenim Toldrà situat a l'eix d'un sortidor i dirigint les dues peces tot voltat d'aigua, procurant de servar la immobilitat pedrestre, per evitar un lamentable espectacle si relliscava... A ell li féu molta gràcia l'aventura, i li valgué un èxit de simpatia entre la multitud."
July 28: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) "... Esperem amb candeletes el primer d'agost per emigrar a la terra de promissió (Cantallops) ... M'emportare paper de solfa en blanc i un gran delit d'empastifar-lo. El que no crec gaire és que el nostre venerat Carner em doni motiu per a aquesta activitat... i No li haveu dit res més, a En Carner, de la seva projectada comedia lírica? Ja veureu com aquest llibret, finalment, me l'haureu d'escriure vós."
https://lh5.googleusercontent.com/-DpOeDK8BN3c/UARPEy5pMMI/AAAAAAAAHPw/7o1-kjJyM_o/s1600/Screen%2520shot%25202012-07-16%2520at%25206.25.16%2520PM.jpg
August 8:
 (letter from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) "Em seria difícil dir-vos exactament l'alegria que vaig tenir ahir al rebrer el vostre voluminós plec. Que sé jo... Imagineu una criatura en el dematí d'un dia de Reis, ó un xicot enamorat que rep el primer present de la seva estimada. Una cosa així. Vaig llegir, primerament, la vostra carta, depressa! Després, més depressa encara, l'argument, i, sense pendre alé, prés d'un veritable vertígen, vaig engolir les vuit quartilles llestes. Quan vaig haver acabat aquesta desficiosa lectura, no vaig saber què havia llegit! ... Va ésser precís tornar-hi i encara, retornar-hi. Abans d'anar al llit, vaig fer encara una altra lectura. M'ha costat de dormir aquesta nit. Rosaura i Golferic, i en Carner, i vós, i En Martí i el Palau, i la Callao, vestida d'hostelera, que ja cantava, tots, tots plegats ballaven una dança dintre del meu cap.
…"la peça d'en Carner m'ha encisat. És una cosa fina, i a més claríssima, i encara divertida. ..pel cantó de les lloanças, no cal que ens hi
https://lh5.googleusercontent.com/-B_feZnpf6-8/UARJp9BNWkI/AAAAAAAAHP4/8f-DH3V1ViM/s1600/Screen%2520shot%25202012-07-16%2520at%25206.18.01%2520PM.jpg
escarressem"… "podem parlar més aviat dels entrebancs que pot presentar al músic que hi ha de posar solfes i als homes que es proposen fer-la representar al Palau, no?"
"Aquella primera escena em sembla que no pot anar com està…en Carner parla que sigui declamada damunt  un comentàri orquestral mentre l'orquestra va tocant piano. No ho veig clar…..és la primera escena, i una obra lírica que comenci amb declamació, no fa altre cosa que desorientar al públic…ja ho sé perque en Carner proposa aixó, aquells versos són molt rodons i sonors, realment farien més goig declamats que no pas cantats. Opinió meva : a aquells versos no s'hi pot posar música…a part de massa bonics, són massa llargs donarien massa importància al criat de l'hostalera..Conseqüència"…."cal renunciar  a la presència d'aquells versos"…. "Estic esgarrifat de dir aquestes coses, però em penso que tinc l'obligació de dir-les, no?"
https://lh5.googleusercontent.com/-y9ZTG_2BdWg/UARO_dEj3vI/AAAAAAAAG8w/XSwQZziVbUY/s1600/Screen%2520shot%25202012-07-16%2520at%25206.23.32%2520PM.jpg
"Jo amic Clausells, crec que el públic ha de fer amb els personatges, com fan les criatures amb els dits de la mà esquerra : Aquest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes, etc.., compreneu?"  "Si us hi heu fixat Rosaura i Golferic semblen una dama i un cavaller, i la conversa de Jovita i Marcó encara ve a confirmar-ho….el que ha d'engrescar a la gent, és de veure, però veure ben clar, que la qui resa al Déu vos salve Maria, es una ballarina, i que el qui fa el Tenorio és un estudiant de capellà, no ho trobeu?"
Demanant la intervenció  de Clausells: "si aixó que dic és veritat i tinc raó, caldria fer-li entendre a en Carner…. aleshores ell podria matar dos pardals d'un tret : renunciar a la primera escena i que la nova fos feta de manera que aixó quedés aclarit….La solució rai. En Carner sabrà trobar-ne quaranta. L'important és que reconegui l'existència del problema"
August 8: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Cantallops, 8 agost 1927 Estimat amic: Soc tardà, i, encara, breu. Perdoneu-me. Tinc masses ganes d'escriure-us amb calma i no trobo el moment. Tinc feina. Tinc... mig llibret de'n Carner! Es una comedia deliciosa! Ja en parlarém. Com va la "Fulla"? ¿I els amics? Espero en Canut; li vaig escriure. Ja us escriuré aviat. Tots estèm de primera. Una abraçada de vostre inalterable Eduard Recorts a casa i a la Ció!"
August 12: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) Demà la lluna fà el plè. Si no bufa la tramontana, i per tant ens podem quedar a l'eixida, ja veureu que bé s'escolaran les hores! Amb aquella alegria, doncs, fins demà a la nit, que ens trobarem si Déu vol!
August 12: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Estimat Manuel: Cantallops, 12 agost 1927 Si esperés l'hora propicia, i el moment adient, i la predisposició d'esperit, i la calma i tota aquesta mandanga, potser no us acabaría d'escriure mai. Us escric, doncs, amb pressa, davant la perspectiva d'una taula que es va parant i d'un home-correu que no trigarà a passar. Però, us escric. Vaig rebrer la vostra. Goigs i planys. "Fulles musicals" que van de primera i organisme corporal que va de tercera. Esplèndid i lamentable. Ho cel.lebrém i ho deplorém; en català i en italià. Pel que fà a nosaltres, estém tots molt bé. A mi se m'ha girat molta feina amb la comedia d'en Carner (que ja tinc completa). Em sap molt de greu que no veigéu amb bons ulls aquesta meva activitat actual. Tant que a mi m'agrada fer-ho! Ja en parlarém de tot això, a Arbucies, a Cantallops o a St. Feliu! D'això d'Arbucies, justament, no n'he sabut mai més ni una paraula. La setmana entrant penso aclarir-ho; escriuré directament al senyor Peret. Quan tingui una contesta ja us en assabentaré. De tota manera estic convençudissim de que es farà tal com està projectat. Es quasi segur que aniré a St. Feliu uns dies abans del 28. I no us creguéu que haigi de donar grana al cavall del Comte, però recordareu que era ja propòsit nostre el passar uns quants dies a la terra del immortal rellotger (us va bé, així, el qualificatiu?). I ara que dic de rellotger... I en Canut? M'extranya molt no saber més d'ell. Li vaig escriure, sabeu? un dia abans de la guillada, invitant-lo formalment, i no m'ha dit rès ni en sé rès. I en Mogues? Que fa el venerat Mogues? No em vaig despedir d'ell ni li he pogut escriure perquè no sé on viu. Ha passat la festa major. Tres dies, aquest any. Hem tingut a la "Selvatana". Ho fan molt bé. Em van agradar molt i no em vaig deixar escapar cap sardana pel gust de sentir- los. Si voleu, a Arbucies, em podeu interviuar, i us diré que una de les millors cobles de Catalunya és la "Selvatana" de Cassà. Demà a la nit tindré visita. La primera de la serie. Sabeu qui vé? El "plé" dels Concerts Blaus. Sí. Vindràn en Clausells i en Martí, que s'entornaràn l'endemà al matí. Venen amb l'objecte de parlar d'una pila de coses relacionades amb la realització de la comedia d'en Carner. Surten demà en l'exprés de les 7 del vespre i tornen, com us dic, al matí següent. Es tracta, doncs, d'aprofitar una nit. Bé, doncs... us deixaré per avui, caríssim Manuel. Avui em penso que he batut el meu propi record de velocitat, escrivint cartes. Un altre dia ho farém amb mes calma. De moment no vui passar mes temps. Que la ventresca se us millori! Ah, escolteu! Si es que no fuméu, us previnc des d'ara per quan vingueu que, si us interessen els "canaris llargs" en feu provisió, perquè per aquests indrets no els "expenen". Jo, que tampoc fumo, he hagut de recorre al ancià paquet de cinquanta. Molts expressions a la Ció i a casa. Saludéu també els histrions de la Barceloneta. I d'en Canut, a veure si me'n dieu alguna cosa, que el seu silenci m'enquimera. Finalment, rebeu una bona abraçada del vostre invariable que lo és Eduard"
https://lh3.googleusercontent.com/-wO_7jMhkNv8/UutSGtSdd6I/AAAAAAAAI2c/XsR0KAEWlRU/s1600/Toldra-sobre-la-sardana.png
August 18:
 (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona, Estimat Manuel: Cantallops, 18 agost 1927 Vaig rebre la vostra carta (amb un dia de retard) i me'n vaig anar cap el safareig, on la Maria rentava unes peces de roba. I aleshores, amb l'accent del qual l'Enric Borràs podría apendre alguna cosa, vaig recitar els vostres esplais poètics a la meva muller la qual els va cel.lebrar qui-sap-lo, així com jo mateix. Altrament no cregueu pas que siguin una animalada aquells versos. Els versos, per a estar bé, ò han d'esser ben bons ò ben dolents... Bé, doncs... el Sant de la Maria va transcorre amb tota la felicitat que vos ens desitjàveu, i ens desitjaven tots els que ens varen enviar décima. - Cap dècima, però, tan suculenta com la vostra. I aném a una altra cosa. La nostra contracta a Arbucies, és cosa ferma. Podeu, doncs, fer-hi cap. Jo, penso arribar-hi cap a la 1 del migdia perquè "he donat ordres" de que em vinguin a cercar a les 10 del matí. Aleshores, heu de saber que no hi haurà aut per tornar. No hi fà rés. Mes pintoresc. Ens farém acompanyar d'una manera ò altra fins a l'estació de l'Empalm per on hi passa, a quarts de nou, un exprés, que afagarém, i ens deixarà a Figueres pocs minuts abans de les 10. A l'estació de Figueres trobarém un auto que jo hauré llogat previament i a quarts de 11 arribarém, si Deu ho vol, al recer hospitalari i acollidor de Cantallops. Dilluns, dimarts i dimecres, els passareu a Cantallops, no sé si Puig Neulós, Santuari de la Salut, França, no sé. - Dijous, irém, vos, la meva dona, la meva filla, la meva sogra i la meva modesta persona, cap a St. Feliu de Guíxols. Allí ens espera un altre recer acollidor i hospitalari: la casa de la meva tia, que té llits per a un regiment. Nosaltres - el coro Toldrà vui dir - ens hi estarém fins que jo vaigi a Vidreres. Vos us hi podeu estar fins que us sembli. - Fins que salpi el "Virgen de Africa" de retorn a Barcelona, potser? Bé, doncs...que us sembla aquesta perspectiva? No vui pas fer el paver, però em sembla que us ho he combinat bé. I el Canut? Que li passa al Canut? Estic extranyadíssim del seu silenci imperforable. Recorts als sardanòmens. I a tothom. Vostre Eduard P.S. No us veuríeu amb cor de portar uns escacs, encara que fossin de butxaca - sé l'odi que professeu als bults - i, faríem manta partida, a la fresca, havent sopat? A veure si trobeu algun amic que us els deixi. Us ho agraïría molt."
August 19: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Senyor Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Cantallops, 19 agost 1927 Estimat Manuel: Us he donat diferentes molesties en aquesta vida. Encara no estic llest. Avui us en haig de proporcionar una altra. Perdoneu. Demà, dissabte, a la tarda, vindrà a casa vostra algú de ca'l meu pare, i us deixaràn un paquet contenint un abric de seda de la Maria. No el llenceu, ans el contrari, us encomano que el guardeu i que diumenge, el fiqueu a l'aut patern i m'el porteu a Arbucies. Heus aci la molestia. Perdoneu i moltes gracies! Ah! Càp en el possible - no ho crec per això - que aquest abric no arribés a casa vostra. No us preocupessiu pas. Veniu a Arbucies, tan tranquilament, sense ell. Fins diumenge al migdia. Deixeu-vos veure ben aviat, eh? Cordialissimament vostre Eduard"
August 30: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Sant Feliu de Guíxols (Girona)
Barcelona, 30 / 8 / 27 Car amic: Només quatre ratlles, fetes volant. Estic assabentat de l'èxit del festival del diumenge a la tarda. Em plauria de saber com teniu el coll. Us adjunto una lletra que he rebut den Mompou, que em penso que us agradarà. Lletra, també, de d'allò de gos, abstinència de concerts, pues, pensaments sobre l'art, etc. Us prec de retornar-me-la, per al meu arxiu. Nosaltres varem arribar a 3/4, sense cap entrebanc. La Maria i la Ciseta, bones encara? Apa. Mengeu força peix, ara que podeu. Records, encaixades, abraçades, emocionat, enternit, i una mica costipat. Manel P.S. En Pahissa m'ha promès articles, de franc."
August 31: (from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) La vostra carta al poeta la vaig trobar en tots els sentits admirable. Alló és una carta! Anéu dient les coses amb una suavitat de diplomàtic anglés "per bé que amb una verba perfectament meridional" i amb un sentit que oscil·la entre la timidesa i l'imperatiu que és precisament lo que trobo més admirable. Molt bé, caríssim! L'èxit de la carta vostra ens el dóna justament, la resposta que ha obtingut. Resposta que, com a vos i a l'amic Martí, m'ha omplert de satisfacció. (…) demà al matí, tornaré a la meva taula de pedra i estic segur de que a l'hora de dinar hauré fet feina. Boniques o lletges les solfes rajarán perqué les tinc a la punta de la llengua.
September 1,3: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila)  "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Estimat Manuel: St. Feliu de Guíxols, 1er setembre 1927 Ahir vaig rebre la vostra carta i la d'en Mompou. Nosaltres seguim encantats de la vida a St. Feliu. El meu clatell ha millorat (ha millorat després d'haver-se empitjorat - el dilluns va ésser un dia funest pel que fà als nervis). Ja em deixa posar el cap dret, i això ja és una gran cosa.
3 de setembre No em recordo perquè, vaig interrompre la carta abans d'ahir. Seguim. El clatell ja està bé del tot. Alleluia! Ara us diré que l'estada a St. Feliu se m'ha anat fent progressivament plaenta, fins el punt que em reca haver-me'n d'anar. Pel meu gust hi passaría encara una quinzena més de dies. M'agrada molt això i el més bó és que no sé ben bé el per qué m'agrada. Fet i fet, en questións d'encís, el perquè no té importancia. He fet coses diverses. He passeijat pels afores que son bellísims, he anat cada matí als banys, on la Ciseta hi ha disfrutat enormement, he fet partides d'escacs, he fet música - ahir la nit hauríeu sentit la Sonata a Kreutzer, que vaig tocat amb en Vinyes - fins he fet una íntima lectura del Giravolt de maig. Ademés he menjat molt de peix, m'he embadalit estones llargues davant de la mar i, finalment, he fet molt el mandra. Deu ésser la reunió de totes aquestes coses çò que ha creat l'encís que us deia. Ara es pot dir que ja s'ha acabat. Son les 6 de la tarda. D'aqui a poca estona sortirém amb la Maria i la Ciseta a fer el voltu. Pendrém aquella cervesa als Banys; veurém sortir un estol de barques -a l'entrada de fosc - que van a pescar a l'encesa. Soparém. I havent sopat anirém a pendre cafè al local de l' "Associació d'Amics de la Sardana" - a ca'l Poll. Allí hi haurà ballada i tinc entès que volen obsequiar-me amb l'audició de tres sardanes meves. I veus-ho ací. Llestos. Demà em cal "matinejar" i emigraré a Vidreres on m'espera la feina, i el Papitu i el Miquelet i altres partenaris. Hi passaré tres dies i, aleshores, dijous ò divendres retornarém al nostre retir cantallobenc, on jo hi empaitaré, amb aquella alegria, el meu estimat Giravolt. Avui he rebut una carta molt afectuosa del Havre i, ademes, 5 noves quartilles substituint ja, les coses considerades poc afortunades de la comedia. Ja veieu, en Carner, si és trevallador. El nou material, és, així mateix, esplendid. He rebut carta d'en Juncadella. Dieu a en Canut que li escriuré des de Cantallops i que va neixer en un dels pobles mes encisadors de Catalunya. Moltes expressions a tots els amics. Si veiéu a En Mainar doneu-li gracies per la seva gentil lletra. Recorts a la vostra Ció. Els meus afectes a casa vostra. I, amb aquella emoció, adeussiau Manel. Vostre Eduard"
September 6: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Sant Feliu de Guíxols (Girona) Barcelona, 6 setembre 1927 Oh, car amic! Vós rai, que les vacances duren 2 mesos! Podeu anar-me cantant les delicies de Sant Feliu i els seus environs, mentres jo em cremo les celles i manta cigarreta calculant preus de tubs i redactant epístoles mercurials - no és Mercuri el déu del Comerç? Enyor, ben cert, les fresques secrecions de la Font de la Figuera i les tramuntanals bufades - mira què tal! De tota manera, no us penseu, tirant glaç a l'aigua i engegant el ventilador també anem fent. Bé, doncs; celebro que tots estigueu bons: la Maria, la Ciseta, vós i el vostre coll. Una altra cosa: se m'ha acudit que per a donar amenitat a "Fulles Musicals" hi aniria bé una mica de xafarderia. En el primer número he decidit de fer explicar als compositors de més relleu què han fet (vui dir què han escrit o projectat) aquest estiu. He escrit ja a Vives, Morera, Pahissa i Zamacois. El 15 arriva en Pujol i també li preguntaré. I vós, què heu fet? O, què voleu que digui que heu fet? Millor si m'envieu vós mateix quatre ratlles, explicant-ho, per publicar-ho integrament. El Marill i el Canut estan tots estarrufats per les lloances que dediqueu a llur poble. Estan fins i tot disposats a reconèixer que Vilanova és una magnífica ciutat. Sembla que la folla cavalcada de l'Arnau cada dia és més triomfal. No cal dir que me n'alegr... Ara que me'n recordo: que potser la carta afectuosa que heu rebut de l'Havre l'heu llegida sota un abre? Plego, tanmateix, car la cosa s'espatlla. Aprofiteu-vos a menjar peix, fins a romandre sense bleix, puix molt aviat - oh, malastre! - haureu de menjar pollastre. Doncs records a tothom, vós que teniu tan renom, i quan sigueu alla dalt, jugueu amb el caporal. Passegeu, disfruteu, escriviu, jogueu i giravolteu tant com pogueu. I ull amb les àries, que no us tornin a colpejar. Manel"
September 9(letter from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) "Cantallops 9 de setembre de 1927 ..."vaig rebre  un regular plec de Le Havre. Qué me'n dieu? El nostre poeta em va trametre tota una altre escena primera del Giravolt, més el racconto del Perot de l'Armentera abominant la vida de bandit, i encara, una regatera de versos curts i anhelants de Corvetó per quan aquest personatge irromp a l'escena, contant com els empaiten i que són descoberts…"  …" el nou material és de primera! . La primera escena ara és bonica clara i moguda. I les altres coses noves també estan molt rebé. Hi hem guanyat, hi hem guanyat!!
September 10: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Estimat Manuel, Cantallops, 10 setembre 1927 Vaig rebre les dues magnífiques cartes. De vos i d'en Canut. Ja les contestarè, ja les contestaré. De moment amb la pressa habitual en la vida cantallobenca, us envío aquests segells. (Que no s'ofengui el Canut; que pensi que vos teniu dret a mantenir la primacía). M'atreveixo a recomenar-vos que ho feu marxar aviat perquè el rebut porta la data del dia 6. Ja us contestaré també aquella qüestió de les "Fulles". Ja veurem que us diré. A Vidreres em va anar bé. A St. Feliu vaig tornar a veure en Marill. En Carner ja m'ha enviat les escenes corretgides del "Giravolt", que son de primera. Records a tothom. Pregunteu-li al Mogas si m'ha enviat una postal des de Montserrat. N'he rebuda una d'aquella muntanya que he perdut abans de llegir-la, i sospito que sigui d'ell. Adeu Eduard Per cinquena vegada moltes gracies dels segells (Adressa: Urgell, 234. Tram. 15)"
September 12: (letter from Carner to Toldrà):  le Havre, 12 de setembre de 1927. "Caríssim : No tinc lletre vostra després de tants dies. Suposo que heu rebut el nou material que vaig enviar-vos, però us agrairia que m'en diguessiu un mot. Feu-me qualsevol observació sobre musicalitat, condicions escèniques, etc..  I no deixeu d'enviar-me tot seguit que podreu la pauta o monstruo de com, poc més o menys, desitgeu l'escena del duo"…
September 13: (from Manuel Clausells to Eduard Toldrà) En Carner es veu que us té confiança absoluta. I fa bé. Sortirà una obra mestra. Jo ja tindria ganes de sentir-ne troços. Ens l'hem d'apendre de memòria. Així que en tingueu alguns fragments ja ens en fareu confidència, a cant i piano. (El piano, vos, i el cant, no cal dir-ho, vos també). Sobre tot el que ens alegra més és saber-us a vos content i entusiasmat.
September 13: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Estimat amic: Barcelona, 13 / 9 / 27 El diumenge va arribar la vostra carta, amb el rebut i els segells; no vaig anar a cobrar el mateix dia perquè hauria trobat tancat, i a més perquè jo era a Poblet amb la familia actual i futura i no vaig arribar a casa fins a més de mitja nit, car vaig sortir al vespre amb la futura al.ludida sense haver anat a sopar a casa. Per cert que a Poblet val la pena d'anar-hi. Us ho recomano. I a propòsit: la sortida nocturna va consistir en anar a veure "Charivari" - la revista que dirigeix el nostre amic Sagarra - que també està bé, per bé que no tant bé com Poblet, ni tan bé com estarà la revista "Fulles Musicals". I ja que parlem de la revista, no sé si us vaig ir que l'Obiols està dibuixant la coberta. A més, al diari d'avui haureu trobat o trobareu noticia del contingut del 1er número. Vaig anar a veure el Manen, per fer-li la pregunta de l'istiu, etc. i ens varem estar dugues hores xerrant, de manera que va resultar que va tenir una "topada amb un entrevistaire" sense que n'hi hagués cap propòsit. Per si us interessa la meva humilíssima - és un dir - opinió, us diré que és un paver i que aquest estiu ha fet una "Fantasia-sonata" per a guitarra. Això va ésser - l'interview - el dissabte al vespre al Círcol Artístic. A la sortida vaig topar amb el Monturiol, al qual vaig assabentar de les peripècies de l'ascensió al Puig Neulós. Naturalment, no havent pogut anar a cobrar els segells el mateix diumenge, ahir, dilluns, al matí, vaig enviar-hi un nan del despatx; i ací em teniu amb 75 pessetes a la "tasca", car ha estat feta la tasca del cobrament. Continuant el magnífic lligam dels diferents paràgrafs d'aquesta carta, us diré que espero la vostra resposta per a "Fulles", encara que sense pressa, car amb el Clausells hem acordat, per diferents motius, que la revista surti el 15 de cada mes, en lloc de l'1. Accentuant el lligam aquell, afegiré que les 75 ptes. estan a la vostra disposició i que jo he intentat venir-vos-les a portar personalment un diumenge, amb la comitiva fiàtica. El meu pare, però, no es vol deixar convèncer. Apart de la distància - no és aquest el verdader obstacle - troba un abús que ens presentéssim 4 persones a dinar, car ja comptem que no ens deixaríeu marxar sense dinar, o us empiparíeu si arribessim en havent dinat. Sóc així, jo, fent comptes. No sé si la cosa es podrà fer. De tota manera i per si no fós possible, m'hauríeu de dir si tots els diumenges i festes que queden d'aquest mes hi sereu. I com us deia, si algun dia us passés pel cap d'escriure algun article, no m'enfadaria gens. A més, m'heu de dir què haig de fer de les 75 si no venim. ¿Les guardo o us les envio? I resulta que la vostra carta va motivar una desil.lusió, car jo, en veure un sobre tan voluminós, esperava trobar-hi una lletra o epístola verament llonga. Em vaig ficar, primer, al llit, o sia en les pregoneses interllençolars, i la vaig obrir. Imagineu's aleshores! Em va costar molt de submergir-me en el mar orfeònic (No es diu Orfeus, aquell senyor?). molt. Aquest estiu Déu n'hi dó: 125 + 75 = 200, segons el comptable Canut, que en sap Bé, doncs: no numero les diferents planes d'aquesta carta perquè em penso que tant és que llegiu primer l'una que l'altre com l'altre que l'una. Suposo que teniu tota la familia en plena concentració i irradiació de salut. Que ja hi heu anat, a la Salut? Distribuiu records meus entre tots els vostres, de la faisó que us sembli més justa i equitativa. Us saludo amb la més ingènua i entusiasta de les meves salutacions Manel"
Septembre 16: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Estimat Manuel: Cantallops, 16 set. 1927 A tall de telefonema. Rebuda la vostra. Passat demà no us podríem rebre degudament, però de demà en vuit, sí. Veniu, veniu. Rès de molesties ni d'enutjos. Veniu. Estarém, tots, contentíssims. Demà mateix, us contestaré amb calma. Només avui adelanto aquestes lletres per a "detenir-vos" per passat demà. Adeu. Expressions a tots. Vostre Eduard"
September 18: (postcard from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Céret, 18 set. 1927 Estimat Manuel: Ahir no us vaig poguer escriure. Avui tampoc, perquè, com podeu veure, som a Ceret. A veure si demà us escriuré. Mentrestant, aneu tirant amb aquesta postal. Amb aquella alegria Eduard"
September 19: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Mallorca, 170 Barcelona Preferent i remarcat amic: Cantallops, 19 set. 1927 La dilació que ha sofert aquesta carta és filla d'una dilatació de que ha estat víctima la meva galta dreta per obra i gràcia (molt poca gràcia) d'un queixal que va estar-me hostilitzant durant quatre o cinc dies. En efecte: l'estètica de la meva corporal figura ha hagut de sofrir i suportar els atacs inclements del destí, per segona vegada. Després del colltorçament a la bella Guíxols, aquest galtoinflament que us "raconto". Pel que fà a la vexació estètica, us puc assegurar que, tot i la seva transcendencia, no hauría deturat, no, la meva estilogràfica. Però s'esqueia que, a més del dolor de veure'm disgraciosament transfigurada la meva línia facial, em colpien altres dolors com son: fiblades, i rosécs, i baninaments a les genives, ultra turments neuràlgics que m'invadien l'extensió compresa entre el cuiro capilar i el sota-barba. Davant d'un tal llatzerament, el meu bon humor se'm feu escàpol, la voluntat devingué tova i la moral es "deselevà". Impossible fer pasturar la ploma damunt del paper. Ara - grat sia a Deu - ha passat ja la maltempsada. Han fugit les dolors i les angoixes, la faç ha recobrat la seva pristina puresa lineal i les mandíbules han pogut lliurar-se de nou a l'alegre joc de triturar les viandes que ens son precises al nostre nodriment. Enviaranyém, ara, aquesta missiva, per altres corriols. Era concertada i ajustada de feia dies una familiar peregrinació a terres rossellonenques i la data fixada era el dia d'ahir. Ja sabeu quantes de dificultats i d'entrebancs no es presenten quan hom projecta una sortida en corporació. No n'hi mancàren pas a aquesta d'ahir. Però per fí s'arribà a un perfecte i unànim acort. Aleshores arribà la vostra carta. Que fer? Fer nous projectes per anar a Ceret? Renunciar a l'avinentesa d'acompanyar-hi al nostre oncle de St. Feliu, present aquests dies a Cantallops? Ah!... la discusió fou laboriosa. Finalment es prengué l'acord solemne d'escriure-us a vos i prevenir-vos que no vinguessiu ahir, al ensems que invitar-vos a que vingueu el diumenge que vé. Avui dec refermar-vos aquesta invitació. Tot i el tò arlequinesc que ha agafat aquesta carta, puc posar-me, un moment, seriós, i dir-vos que la vostra vinguda sobre el Fiat serà motiu de joia i contentament per a tots els membres - majors i menors - que constituím, a Cantallops, l'antiga i renomenada casa Batlle. Del tot seriosament: Us esperém. Deixeu-vos d'escrúpols i de repars, i veniu. I per a les "Fulles Musicals" que us haig de dir, tanmateix? Diguéu la veritat, que és el mes bonic. Que em disposava a continuar una cosa començada per a orquestra, però que al arribar la comèdia d'En Carner i davant el desig de Concerts Blaus d'estrenar-ho aquesta mateixa temporada vaig suspendre l'una cosa per a lliurar-me a l'altra. I em sembla que ja està bé. Diéu al Caut que tinc en preparació una carta per a ell. Si una altra malura no m'atueix, aquesta mateixa setmana la rebrà. Sense despedida, - que sempre afadiga - us deixo, mon car, per anar a dinar. Eduard"
September 23: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Escolteu! Barcelona, 23 / 9 / 27 Si no hi ha novetat; si no ens estimbem pel camí i no quedem magullats i commocionats; si el motor ronca i les rodes rutllen; si tot guixa com cal, tindrem la barra de presentar-nos pels volts de les 12 del migdia del diumenge 25, al poble pirenenc de Cantallops i davant el cancell de la casa Batlle, estatjadora de tantes generacions, els prohoms de la no tan vella però bastant productiva casa "Uralita" Joan i Manuel Capdevila, acompanyat el primer de la seva respectable muller i el segon de la seva encisadora promesa, mal m'està el dir-ho. Jo aniré també amb la meva mare; i el meu pare amb la seva futura nora. Un problema difícil: quants serem? Vindrem a dir-vos la nostra condolença per les vostres extralimitacions facials. Vindrem a admirar una vegada més tot el que de casa els vostres és admirable. Vindrem a saludar amb tots els respectes els membres de la vostra familia. Vindrem a dinar (!!!) (La gorra, així, de broma, resulta més elegant). Si el lapse de la vostra espera es perllonga sense que la nostra arribada s'esdevingui, no passeu ànsia. Estem fiats i refiats; però en un moment donat el Fiat pot fer figa. Tampoc no vindríem si fés una tempesta aterradora d'arbres i inundadora de recers. Vet-ací. Que la vostra orella sigui preparada per percebre les exclamacions joioses d'un "claxon" estrident. Anar fent! Sempre el mateix Manel Saluts a dojo Canut"
September 28: (from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) ... Ha arribat l'hora de partir. Ja no fa calor. La tramontana bufa. La gent va amb les mans a les butxaques. Cantaria la Cançó de comiat si no que és meva i em fa rubor. ... Sentíssiu al celler de casa quina oloreta de most! ... Que la tramontana us porti l'avançada de la meva abraçada més cordial.
https://lh3.googleusercontent.com/-0UIkF9makXo/UuqMoKecl6I/AAAAAAAAIuU/4NP5Ui4zyOk/s1600/Granja%2520Royal%2520-%2520Quintet%2520Toldra%25CC%2580%2520October%25201%252C%25201927.png
October 1:
La GRANJA ROYAL abrirá HOY SÁBADO, 1 de octubre, su gran salón De 10 a 12 noche, CONCIERTO TOLDRÁ. de 12 y media a 3, SALIDA DE TEATROS. NOTA: La dirección de la Granja Royal, para celebrar la reapertura de su Salón, en la tarde de hoy sábado, obsequiará a todas las señoras que
asistan con un regalo. Por la noche, a las 10, tendrá lugar un extraordinario Concierto, en el cual el señor Toldrá, en obsequio a los amantes de la música que asisten a dichas veladas, ejecutará el Nocturno de Chopin.
October 3: ("Letter from Carner to Toldrà):  (le Havre, 3 d'octubre de 1927) Carner li enviaba el nou text del duo de Rosaura i Golferic tot dien : 
"..No deixeu de fer-me qualsevol nova indicació que us sembli convenient. Agraeixo infinitament tota la exquisidesa de la vostra amistat i desitjaria de poder-hi correspondre sense cap minva de reserva. Quan us vagarà de dar-me noves vostres, no deixeu de fer-ho…" 

1928
[Toldra composes three more songs: Platxèria (Salvat Papasseit) -dedicada a en Francesc Costa. Cançó pertanyent al recull "Garba"- Cançó incerta (Carner) -dedicada a Joaquim Montoriol. Cançó pertanyent al recull "Garba"- and Cançó de passar cantant (Sagarra) -dedicada a Ramona Montsalvatge. Cançó pertanyent al recull "Garba"- these songs, plus the two from the previous year and a revised version of La mar estava alegre, form the song cycle "Garba", which received the First prize at the 6th contest Concepció Rabell i Cibils Foundation Award 1927-28 - widow of Romagera. Total prize of 1000 pessetes]
January 1: The cobla "Art Gironí" (from Girona) performs the sardana El roserar  and the "Antiga Pep" (from Figueres) Puig Neulós at the Palau de la Música Catalana. Traditional concert of the "Diada de Cap d'any". [program]
January 4: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Aragó, 360 Barcelona Caríssim! Barcelona, 4 / 1 / 28 Mogues, avui, m'ha telefonat. Deia, diu: Veniu aquest vespre a la Granja, que se us faran reflexions molt atinades... I jo contestava, contesto: No senyor, tracte és tracte, no surto ni ixo, per bé que normalment _ixo. Les reflexions que em fareu, me les imagino totes perfectament arrenglerades al meu davant. Elles potser en el fons estan carregades de bones intencions, però si jo en feia cas, els resultats foren dolents per a mí. Em cal no sortir cap nit, o sortir-les totes. No sabría organitzar-ho a base de día sí, dia no. Ja m'està envoltant el pensament malèvol de fer una excepció els dissabtes. No pot ser. Som o no som. Ja ho va dir Sèneca. Em ve d'una pesseta. Les necessito totes per al casori; altrament fóra un desori. M'he venut els "Camel". Torno a fumar "panetelas". No fumo purs. He fet a miques el carnet "David". Empaito el Melcior - no pas el màgic, company de Baltasar - sinó el Font, company de Rovira - per l'afer de la navegació i den "Jordi". Penso que ens entendrem. El cas és que em mullero el 13 d'abril, si res no passa d'extraultraordinari. Per a fer-ho de la millor manera possible, haig d'aprofitar el temps - que vol dir el vespre - fent coses i haig de romandre a casa - que també vol dir els vespres - per a no despendre. Estic escrivint uns contes infantils que n'hi ha per defecar-s'hi. Ja podeu imaginar-vos que la cosa a la qual tenia més afecció, d'entre les renunciades, es l'estada a la Granja, amb totes les seves conseqüències. Passarà temps i no sabré com va el "Giravolt" amb tant de detall com fins ara. M'abstindré de repetir tres vegades cada día que Beethoven era un gran oncle i de bescantar els tifes de per ací. Ho lamento. Poso tota la Cort Celestial per testimoni de la meva condolença, qui s'edinza fins a les pregoneses més interfibrals del meu ésser. Però la meva temporal indització és ja un fet consumat, contra el qual res hi valdrien les fúries avernals ni les súpliques enternidores d'una mare agonitzant. Voldria veure-us periòdicament, però no de nits. De cap manera. Si volguessiu citar- me pels dissabtes a la tarda, potser després de dinar, abans d'arribar-vos el deixeblam, podriem xerrar un xic. Si no és possible, fins el 13 d'abril a l'església de Sant Just, no sé si a les 11 o a les 12. Records a la Maria, a la Ciseta, a la sogra, als partenaires i als entaulats. Vostre Manel"
January 31: Wednesday - Radio Barcelona 23h: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal QUINTETO TOLDRA
February 16: Wednesday - Radio Barcelona 22h30: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
February 22: Wednesday - Radio Barcelona 22h35: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
February 29: Wednesday - Radio Barcelona 22h30: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
March 14: Wednesday - Radio Barcelona 22h30: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
March 15: Poc abans de l'estrena, un redactor de "Fulles Musicals" -portaveu de l'Associació de Música da Camera- féu un interviu a Toldrà el 15 de març.
March 28: Wednesday - Radio Barcelona 22h30: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
April: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila de son affmm E.T. Caríssim! (sense data) (abril 1928) No puc venir, o, dit d'una altra manera, puc venir, però prefereixo estar-me'n. La Ciseta no està suficientment bona per a que jo tingui bon humor. I trobo, francament, que un home sense bon humor, el millor que pot fer es quedar- se a casa. Les meves lamentacions - inoportunes en l'ambient refrigerador del "Canari" - i que us provi bè a tots. A reveure! Eduard"
April: (postcard from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Dr. Joaquim Pou, 2, 5t., 3ª Interior Caríssims! Diumenge, tanmateix, haig d'anar a tocar a Terrasa. Que us sembla, venir a dinar el dissabte, la vigilia? Esperem saber la vostra decissió Eduard"
April: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Estic actuant de pedagog. Vui dir que en aquest instant tinc un deixeble davant. Ben entés que vaig rebre la vostra carta d'Uralita a la qual em congratula contestar-vos que demà seré - amb la Maria i la Ciseta - a l'estació de Sarrià a hora oportuna per agafar el tren que surt a les 4 i anar a Rubí, i, que el fet d'aglutinar-nos expedicionalment amb vosaltres ens sería, a tots, gratíssim. Confiem en que els interessos de la Concepció no ens privaràn del goig de l'aglutinació. A 3/4 de 4 a la Ronda de la Universitat. Apa doncs. Vostre Eduard"
April 11: Wednesday - Radio Barcelona 22h40: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
April 20: The internationally acclaimed mezzo-soprano Conchita Supervía sings two songs by Toldrà: Romanç de Santa Llúcia and Canticel at the Palau de la Música Catalana into a series of "Concerts Blaus". [program]
April 24:  (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 24 / 7 / 28 Eduard! Supòs que devieu arribar bé, encara que ni deveu ja recordar-ho. I no solament devieu arribar bé, sino que fins i tot deveu continuar bé, o millor. He llegit noticies d'uns incendis al Perthus. No us heu pas socarrimat, vós, o els arbres dels vostres? Nosaltres, bons. Em penso que no ens veurem pas per ací dalt. No teniu segells del gramofon per cobrar? Els estic esperant. Que feu? Res? Ben fet. Ara que hi penso i no tinc la vostra muller al davant: els vostres desigs de paternitat duplicada, s'han esvaït? S'han realitzat? Si això no m'ho voleu contestar, vós mateix. Plec, perquè us escric des del despatx i és la 1 del migdia. Adeussiau. Records Manel"
April 25: Wednesday - Radio Barcelona 22h30: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
April 28Concert de l'Orfeó Català i el tenor Emili Vendrell i Pere Vallribera. "Cançó de comiat" and "Cocorococ!" [program]
May 2,9,16,23: Wednesday - Radio Barcelona 22h30: Retransmisión parcial del concierto que dará el Quinteto el Quinteto Toldrá, desde la Granja Royal
May 31: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
June 6: MIERCOLES RADIO BARCELONA 22 h. 30: Retransmisión parcial del concierto que dará el quinteto Toldrá, desde la Granja Royal.
June 10: GRANJA ROYAL GRAN SALÓN DORÉ Hoy domingo, TERMINACIÓN DE LA TEMPORADA, con un ConciertO extraordinario por el renombrado QUINTETO TOLDRA, y a la SALIDA DE TEATROS la ORQUESTINA ROYAL interpretará los bailables más modernos, tomando parte el famoso bailarín SACHA GOUDINE.
June 16Toldrà plays solo violin at the Beethoven's Missa solemnis at a concert organized by the Associació de Música "Da Camera". Programa del concert celebrat el 16 de juny de 1928. Conté notes analítiques p. 3-9 per Vicenç Maria de Gibert i una relació dels socis que han contribuit a l'homentage de l'Orfeó Català i l'edició del llibre Correspondència de Beethoven p. 11-18 [program]
August 15: (from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) Quina carteta ahir! Era com una plata d'amanida (sic). Hi havia de tot. Hi havia l'àpit i l'enciam, la tunyina, quatre olives, alguna anxova i fins i tot hi vaig trobar un xic de bacallà esqueixat... Hi havia de tot i bó. L'all-i-oli Clausells- Costa molt saborós... (…) el que passa és que parlant sóc un xic tímit i escrivint, no tant (...)
July 24: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Dr. Joaquim Pou, 2, 5t, 3º Barcelona Estimat Manuel: Cantallops, 24 juliol 1928 8 ó 10 dies que som ací i encara no sabeu, de mí, ni un mot. Mea culpa. Com anèm? Que feu, oh, jovençana parella? I el menut, ja fa bondat? Nosaltres, estèm, tots, molt bè. Jo em passo el dia geient. Gec al llit, gec al bosc, gec al balancí, i tinc un gec de vellut que encara no l'he dut. Han passat dos díes, però, durant els quals no he pas pogut geure tant, i això ha estat per causa d'un incendi que es va propagar de França als boscos de casa. Dos díes d'engunia i d'un espectacle fortament dramàtic que no és per a esser descrit per una ploma com la meva, (ja veieu que soc modest). S'ha cremat molta cosa per se, però poca al costat del que ha quedat sencer. Com anem del ventre? Parlo, en aquest moment del vostre ventre. Que hi ha de la quinzena a Caldes? Us en escapeu? Podreu venir tots tres, a Cantallops? Aquí us esperèm tots disset. Crec que les aigües de Cantallops - fresques i regalades - seríen bones pel vostre bon ventre... Jesús! quantes bestieses us estic dient! He llegit "La Caravana" d'en Millàs. Un llibre molt simpàtic, carregat de bones condicions, relats refinadament efectistes, estil literari cru, a la moderna...Suposo que el conexeu, oi? No cal doncs que sigui tan pedant de dir-vos coses que ja sabeu. Tambè he llegit "Adolphe" un "roman" deliciosíssim. El coneixeu? Es de Benjamin Constant. N'he quedat encisat. Me'l va deixar el nostre car Clausells. Jo crec, justament, mon preat Manuel, que aquest istiu llegiré bastant, i que se m'acabaràn els llibres. Compreneu l'indirecta? Si veniu, com esperém tots vintitrés, voldríeu carregar-vos de paciencia i amb ella d'uns quants llibres per a un amic àvid, enguany, de lectures? Podríeu portar-me el que volguéu -em refereixo al gènere - mentre no sigui filosofia alemanya, els contes de les mil i una nits, i les obres de l'admirat Puig i Ferrater. I, ara, escriviu-me. Les vostres lletres son sempre - i els istius a Cantallops especialment - rebudes amb goig i llegides amb la mes gran satisfacció. Espero, doncs, que no trigaré a llegir-us. Els nostres afectes cordials a la Ció, les nostres respectuoses salutacions al minúscul Capdevila, i una abraçada ben uralita del vostre Eduard"
July 27: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Car: Barcelona, 27 / 7 / 28 He rebut la vostra carta, creuada amb la meva. He romàs encisat de les vostres noves. Molt bé que geieu, molt bé que llegiu. A escacs no jugueu? I en geure, dormiu? No sé pas si ens arribarem a Cantallops, car, car, (això no és una errada) no està resolt l'afer de Caldes. M'haig de tornar a veure amb el Monturiol, per a fixar definitivament la durada del període durant el qual m'haig de caldejar. De tota manera, ja sabeu que em plau de passar mant dia amb vós i la Maria, i tota la companyia, incloent-hi el caporal benemèrit. Em fa extremir de goig el saber que m'espereu tots trentaquatre. Faré els possibles per evitar defraudar-vos. El minúscul (masculí? femení? singular? plural?) Capdevila es porta bastant bé i la majúscula Ció ho comporta passablement. Sense trobar-se com en les seves millors èpoques celibatàries, es troba prou decentment bé per anar fent vida normal. Petits mareigs i prou; també una calor desmesurada. En resum: no ens podem queixar i em penso que un fort tant per cent de dones es conformarien a passar aquests períodes tal com els passem "nosaltres". Parlem del temps? Ho faig només per poguer-vos dir que fa un estiu "fort desplasent", que la calor ens atueix de "sofirences" i som rublerts de fresquívoles "desirances". Em sap greu, però en aquesta frase no m'hi han cabut les "llarmes". Sóc disposat a transmetre-us lectures propicies, que tinc ja sel.leccionades d'acord amb les vostres preferències i sobretot amb les meves. Pel cas que jo no pugui venir, - això es resoldrà inminentment - digueu-me si hi ha possibilitat d'enviar-vos llibres per algun recader, per exemple. Penso omplir-vos de llibres per tot l'istiu. I em fareu la mercè de llegir tot el que us envïi i després de dir-me què us n'ha semblat. Conec "La Caravana". No m'agrada gaire. No conec "Adolphe". Precisament l'altre dia vaig comprar-lo, traduït al català pel vostre car i idolatrat A. Esclasans. Ho llegiré. Celebro que estigueu bons tots quarante-set i espero que cap vestigi no deu restar en la vostra puatrina de les passades manifestacions neumàtiques. Per cert: i aquell automòvil? No us decidiu encara? Us participo que el Sr. Duc de l'Infantat (ben o mal?) ens ha achetat uns tubs uralita per a Recasens. Això motivarà, de segur, alguna visita del Canut. Digueu-li que us ensenyi una carta que li ha enviat l'Estanislau, en la qual es diuen coses saboroses sobre la vostra persona. Us havia de dir altres coses, que s'han fet fugiceres de la meva ment. Escriviu. Les vostres cartes em reconforten i em ventilen (A l'estiu, aquests són els elogis més escaients). M'arriba amb elles tota la quantitat que cap dins l'envelop de l'aire rarejat que regolfa en les parets de la "Torre den Manel"; em porten records d'ascensions "neulines" sota la pluja inclement i de dinars tremolosos dins la fageda regalimant; em duuen.. ja ho acabarem un altre dia. "Un mot només: adeussiau!" Manel P.S. Què tal els nostres deixebles?"
August 2: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Doctor Joaquim Pou, 2, 5t, 3ª Barcelona Caríssim Manuel: Cantallops, 2 agost 1928 La vostra segona carta, - tan vostra - va produïr-me la mes distingida de les meves admiracions al vostre estil característic. Bella carta, bell amic! Jo avui, - en un estil indefinit - us parlaré de la visita que abans d'ahir vam rebre del admirables Canut i Cancer. Imagineu la galeria d'aquí a casa a tres quarts tocats de nou - de nou del vespre. Les dones paren taula, jo gec - es clar - en un balancí i xiulo a menys de mitja veu un passatge del "Giravolt"; el meu cunyat amaneix el ví que cal tenir en fresc. Les gallines son a joc; la nit, quieta, comença. És l'hora venturosa d'anar a sopar. Imagineu, ara, en mig d'aquesta atmósfera tranquila, gairebé pía, el soroll pregon del motor d'un auto en marxa. Un auto! Un auto a les 9 de la nit! On va? Serà a casa? No. No pot esser. Qui ha de venir? Ningú. Però, ah! el soroll del motor ha parat bruscament. M'aixeco, miro enfora, i comprovo amb esglai que s'havia parat davant del portal de casa. La llum encegadora dels fanals no em deixava veure, pero, qui eren els viatgers. Em giro cap a la galeria; la meva cunyada que sorgía mitjons del seu marit, fugía, especibada, cap a dins; la meva sogra des de la llinda de la cuina m'interroga ansiosament amb els ulls, i fins s'arrisca a demanar amb veu baixa: Qui hi ha, qui son? Jo arronço les espatlles - senyal inequívoca d'ignorancia- el gos lladra, i se sent el dring de la balda d'abaix. La porta s'obra i veig entrar, entre ombres, dos homes en mànigues de camisa. Aleshores: - Calla, Black - dic jo amb veu enèrgica. - Qui hi ha? Un segon de silenci rigorós; m'aguanto l'alè fins que, transcorregut el segon, se sent un grinyol i un gran cop (la porta que es tancava) i una veu joiosa que fraternalment diu: Som nosaltres! La perplexitat i l'enigma que planava damunt de la casa no s'esvaïren, però, fins un moment més tart, quan els dos inesperats viatgers havien pujat mitja escala i els vaig reconeixer, per fí. Us asseguro que la sorpresa fou tan grossa que, de repent, ni sabía que dir als braus amics que ens veníen a veure. Mes a mes, al mateix moment que sentía l'invasió, dintre el pit, de l'alegria, pensava: Senyor, Deu meu! Que deu passar a la cuina? Que deu opinar la meva sogra, d'aquesta irrupció? On dormiràn aquesta nit les minyones? Que menjarem per sopar? Però no tenia gaire temps per a pensar en aquestes coses. Calía picar, afectuosament, les esquenes del Canut i del Cancer, i entrar l'auto al pati, i pujar i fer presentacions i estar alegre. - Ai, noi, noi! Vés qui hi havia de pensar...! Vàrem acomodar-nos en cadires i balancins i van començar els relats. El Cancer, optimista fins el cel, explicava com feia les vacances des de dissabte amb en Canut. Aquest explicava - d'un accent viu i jovenívol - les seves aventures en la gerencia gironina. Jo, però, no els escoltava del tot tranquil. Veia aquella galeria deserta de dones - totes eren a la cuina - i pensava en el petit drama que havien vingut a crear els nostres ardits amics. Va passar estona. Per fi, a un quart d'onze vàrem posar-nos a sopar. Les dones van sortir de la cuina, acalorades, tothom es va posar alegre i tothom va menjar, -es natural - copiosament. Passat el sopar - el sopar era, realment, el drama - jo em vaig tranquilitzar d'esperit. Quedava la questió del dormir però en aquesta ja hi tenia mes confiança contant que les minyones (després hi havía pensat) dormiríen a câ'ls masovers. Amb l'esperit tranquil, doncs, vàrem passar encara una bella estona. La lluna feia el plè, la nit era dolça. Vàrem xerrar de tot, vàrem riure un pam, jo vaig fumar dues cigarretes i a la 1 plegàvem per anar a dormir. A l'endemà jo els havia de cridar, però, pobre de mi, em vaig quedar adormit, i sort que ells ja s'havien despertat d'instint. Corrents i depressa varen esmorzar i varen fugir - previes les cordials abrassades de consuetud - car a les 12 el Canut havia d'esser a Girona a esperar l'exprés en el qual li arribava el Boet i familia. Jo no sé quin efecte els va fer a ells, llur propia visita. A mi em va semblar molt bé, no cal dir-ho, a la Maria també, a casa suposo que també (poc se'n va parlar) però de totes maneres, no trobeu, oh, mon car amic Manuel! que aquest viatge és genuinament canutesc i que cap d'altre sino el Canut el podia fer en aquestes circumstancies? I ara deixem relats mes o menys pintorescs, i pleguèm, que ja es tard. Us agraeixo fins al enterniment, que em vulgueu munir de llibres. Crec que la questió del "lliurament" està resolta no? Crec que l'Il i el Canals seràn els magnífics recaders que els portaràn el dia 11, día assenyalat per a venir amb el Ford de'n Canut a dinar. Veiéu: aquesta visita del 11, tot i esser doblement nombrosa no aportarà cap conflicte a la casa perque, justament, ja es una cosa prevista. Escolteu, mon car: Si em volguessiu fer una altre favor...! Es el cas que se m'acaben les quartilles. Si volguessiu axatar-me'n un plec i encolomar-lo als Il i Canals perquè el portessin, crec que a ells no els vindrà d'un paquet. Sabeu? En venen a la Pl Urquinaona (aquell gran establiment d'objectes d'escriptori, al costat de la casa Singer) i per una pesseta us en donaràn un paquet de 1/2 Kilo, que es tot el que em cal. Nombroses gracies! Congratulacions per la bona marxa del "regocijo" filial! L'infantament del nostre auto, al contrari, es molt laboriós, i temém sempre per un abort. He llegit Maria Chapdelaine, en francès, que m'ha agradat no molt, sino ja extraordinariament. Si, per atzar, teniu la traducció de T. Garcés, trameteu-me-la, s.u.p. que m'agradaria tornar-hi en llengua vernàcula. Entre temences i esperances, freturèm saber on us menarà, definitivament, aquest istiu, el destí inexorable. Caldes? Cantallops? Vostre de cor Eduard"
August 6: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 6 agost 1928 Lema: Tinc el pap bastant curull, per bé que no he menjat guatlles; treieu-vos el pa de l'ull i llegiu aquestes ratlles. Vaig rebre, oh Eduard, la vostra epístola narrativa. La vaig llegir, la vaig meditar i la vaig considerar. Us trameto, doncs, un resum de les meves meditacions i consideracions. Allons! Primera meditació: l'impensada arribada dels vostres hostes nocturns m'ha suggerit una serie de pensaments i la conveniència d'estudiar i establir una taula o escala de fets de la mena del per vós relatat, a fí d'escatir i fixar els límits precisos d'allò que en diem "barra", per una banda; i, per altre costat, la necessitat de classificar el fet d'autes en la categoria que li correspongui, m'ha fet rumiar molt, i inutilment, car després he vist que ja l'havieu classificat i definit com de "Canutada", en aquest cas de la pitjor mena, car fou també "cancerosa". Podem, doncs, donar per bò aquest diagnòstic. Meditació segona: El destí, sense perdre la seva condició d'inexorable, se'ns mostra, però, benigne. Heu-vos ací el programa que "ell" em permetrà, a ben segur, de desenvolupar: 15 dies Dia 15 d'agost: anada a Caldas. Dia 16 d'agost: hom beu aigua de Caldes. Dia 17 d'agost: hom beu també aigua de Caldes. Dia 18 d'agost: hom encara encara aigua de Caldes. Dia 19 d'agost: persistència en la beguda. Dia 20 d'agost: continuïtat en la persistència. Dia 21 d'agost: constància en la continuïtat de la persistència. Dia 22 d'agost: tenacitat en la constància de la continuïtat de la persistència. Dia 23 d'agost: completament dominat per la beguda. Dia 24 d'agost: traguejant amb aquella fè. Dia 25 d'agost: bevent com si tal cosa. Dia 26 d'agost: la beguda, encara. Dia 27 d'agost: la beguda, malgrat tot. Dia 28 d'agost: la beguda, encara i malgrat tot. Dia 29 d'agost: començament de la despedida de la beguda 3 dies Dia 30 d'agost: amb el ventre restaurat a Cantallops só arribat. Dia 31 d'agost: i m'hi quedo Dia 1: i igualment. Dia 2: cap a casa falta gent. Tot això s'ha pogut arreglar molt bé. Com que faig festa la 2ª quinzena, que comença el 16 i acaba el 31, hi guanyo el dia 15 per començar. Després, com que l'1 de setembre és dissabte i només ens deixen treballar el matí, me'l prenc, també de festa i guanyo 2 dies més. Així en faig 18, i puc destinar-ne 15 a Caldes i al ventre i 3 a Cantallops i a l'esperit. Mira què tal! Naturalment, tot això es farà en col.lectivitat, vistent i enclaustrada. Prou meditacions - Com que jo ja vindré, us portaré llibres. De totes maneres, no vui pas ofendre en Canals i l'Hil (amb H) arrabessant-los l'honor de llur missió recaderívola. Així en tindreu uns quants més aviat i jo no aniré tant carregat. Us he sel.leccionat els llibres següents: Louis Hémon - Maria Chapdelaine - Versió catalana de Tomàs Garcés "a petición". El meravellós desembarc dels grecs a Ampúries - Manuel Brunet - Una narració humorística escrita amb una gràcia que enamora. Jerome K. Jerome - Tres anglesos s'esbargeixen - Versió catalana de M. Ferrando i G.M. Mustieles. Humor anglès. Molt divertit. Anatole France - El crim de Silvestre Bonnaud, Membre de l'Institut - Versió catalana de Carles Soldevila. Gràcia francesa. No hi ha crim. Una delícia. William G. Locke - L'inventor de canons - Versió també de Carles Soldevila. En el gènere de les novel.les frivoles és del millor que he llegit. Tigre Juan - R. Perez de Ayala - Gran novel.la. El curandero de su honra - 2ª part de "Tigre Juan". Ja coneixeu l'autor. Santa Joana - Bernard Shaw - Versió francesa de A. i H. Hamon. Us engrescarà. L'obra i el pròleg. Recordeu l'entusiasme tartamudejant del nostre ínclit Cusidó? Finalment: Fiodor Dostoïevski - Les frères Karamazov - Versió francesa integral (la majoria de traduccions no ho són). de M. Mongault i M. Laval. Són tres volums que no he tingut més remei que llegir en 3 dies, tant atraient i suggestionador resulta. Opino que és a la novel.la russa allò que el "Boris" és a l'òpera. I si voleu, suprimiu l'adjectiu russa i poseu-hi universal. Ara que diuen que ens assemblem (pocasoltes!) als russos, va bé de llegir-ho. El que voldria assemblar-s'hi i els imita i "no guixa" és l'animal den Puig i Ferrater. Pavero!! Us recomano de llegir-ho tot. Sembla que hi hagi molta teca i no és gaire sobretot a Cantallops. Podeu veure que hi ha rus, francès, anglès, americà, espanyol i català. Novel.la i teatre. Còmic, dramàtic i tràgic. Endavant. Us arribaran, també, les quartel.les. I seran més barates que les vostres. Com aquestes damunt les quals la meva ploma deambula, seran gratuites. La senyora que ens acull, benèvola, ens els seus pisos entaulats, ens proporciona aixímateix material abundant per a la correspondéncia privada ("Santa Uralita: "ora pro nobis" o "sursum corda", com vulgueu. Vós, qui ens permeteu de passar cada dia 7 1/2 hores en el vostre casal, i ens deixeu treballar per a preservar-nos del vici, i encara ens gratifiqueu mensualment amb esplèndides retribucions, perdoneu-me el tort que us faig emportant- me un paquet de quartel.les immaculades"). Ara tindré la conciència tranquil.la i us les enviaré. Potser que plegui. Cada vegada hom degenera més. Prou! Qué tants romanços! "Recados" Siau. Manel"
August 8: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Dr. Joaquin Pou, 2, 5t, 3ª Barcelona Estimat Manuel: Ahir va arribar la vostra divertidísima carta.. Cantallops, 8 agost 1928 Avui m'apresso a escriure-us per a perfilar la vostra vinguda d'acort amb les conveniencies vostres i nostres. Sería magnífic el vostre plà. Ho sería, si no fos que els darrers dies d'agost (aquest any com l'any passat) serèm a St. Feliu. Nosaltres, realment, podriem pensar a anar'hi una altra època. Però s'esdevé que també enguany haig d'anar a tocar a Vidreres amb la troupe de la Granja, i tinc, encara, un altre peu forçat: esser a Olot (convidat per uns amics) per la festa major. De manera que el calendari em queda així: Darrers d'agost (25, 26, etc, no ho sabèm exactement) cap a St. Feliu. 2, 3 i 4, Vidreres, 5 i 6, retorn a St. Feliu, "presa" de la Maria i la Ciseta, i 7 i 8 a Olot. Finalment, 9, a Cantallops. D'avui en vuit es el sant de la Maria. Cal passa-lo aquí. Si l'endemà mateix (p.e.) sortissim cap a St. Feliu per a esser aqui de retorn el dia de la vostra anunciada arribada, ensopegaríem amb l'inconvenient de desaprofitar el veïnatge de St. Feliu i Vidreres per a "fer" aquestes dues places seguides, compreneu? – Si esperèssim anar a St. Feliu el 1er de setembre (baixant plegats amb vosaltres) la meva sogra perdría l'avinentesa d'acompanyar-nos-hi, tal com projecta, perquè la costura s'obra, justament, el die 1er. Quoi faire? (que no és el mateix que coiffeur). Anar a St. Feliu després de Vidreres i Olot? Complicadíssim. Anar a St. Feliu demà mateix? Precipitat per a èsser aqui dimecres a cel.lebrar Sta. Maria... Jo crec, de bona fè, que us toca a vosaltres rectificar l'itinerari. No us sembla? Que me'n dieu de invertir l'ordre Caldes Cantallops, per Cantallops, Caldes? Que me'n dieu de venir 15, 16 i 17 a fer platxeria, i anar, la resta d'agost, a fer salut? També podríeu fer, potser, la curació en dos etapes i venir a Cantallops entre la primera i la segona (sobre el 22 ò el 23, etc). Espero, freturòs, les vostres decissions. Decidiu el que volgueu, menys renunciar a venir. Això ni parlar-ne. Veniu, veniu, veniu! Magnifica la perspectiva de lectures que m'oferiu! Vaig anar a Figueres i em vaig fer arrencar, per fì, aquell caixal. El "Foment" de Manresa em solicitava per menar el cavall del Comte. Els he dit que no podia. Imagineu un raid St. Feliu-Manresa-St. Feliu, total per una suada, marca Maledicció? Millors records a la Ció, per la calor, resignació, i no trigueu a contestar. Una abraçada d'en Toldrà"
August 9: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops Caríssim! Barcelona. No estranyeu que us escrigui a màquina; és que avui ens n'han portat una d'un model nou, elèctrica, i la provo. Es una bestiassa alemanya, però estic veient que va bé. He rebut la vostra carta. Trobo que no us calia de fer tanta literatura ni donar-me tantes explicacions, només per dir-me que preferíeu que vingués a Cantallops abans d'anar a Caldes. Jo, sempre viu, a les tres ratlles de lectura ja havia endevinat que aquesta era la sol.lució. M'és absolutament igual la inversió proposada i ho farem així. I si em fessiu explicar els motius pels quals vaig establir l'ordre Caldes-Cantallops en lloc de l'ordre invertit (!), (la carta continua manuscrita ) m'ho veuria negre. Els companys també volen provar la bestiassa i cal deixar-la. Definitivament: el dia 15 - si us va bé - agafarem l'exprés de les 10 del matí, que ens deixarà a Figueres a les 12.41. M'empiparia molt haver d'agafar el tren de les i a les 5.40 i passar-m'hi 5 hores, per poguer agafar l'auto den Lluís. A més, us faria anar a can Quarts amb tartana i tampoc sé si aquest estre o fòsil els provaria gaire als meus companys. Em convé, doncs, que a les 12.41 del 15 hi hagi a l'estació de Figueres un trast modern d'aquells que porten a Cantallops per 5 durs. Com ho farem? No cal pas que vós ens vingueu a cercar: la festivitat del dia, i l'hora, no són apropiades. ¿Podeu enviar un recad a Figueres? Però, aleshores, com sabrem quin aut és? En tot cas, que us diguin, i traspasseu-m'ho, el nº o un altre senyal; la pinta del xòfer, etc. Si, altrament, voleu donar-me l'adreça de la casa que fa això, jo els escriuré i ens entendrem. Això m'ho hauríeu de contestar desseguida. Si no us va bé que vingui el 15, pel motiu santoral - potser teniu altres convidats - digueu-ho francament. Vindríem el 16. En el primer cas ens n'entornariem el 18 i en el segon el 19. Entesos? Expressions, salutacions, etc. Records, encaixades, abraçades Manel "
August 12: (telegram from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Manuel Capdevila Calle Doctor Joaquin Pou, 2 Conforme mañana recibireis carta. Toldrà Sr. Manuel Capdevila Dr. Joaquim Pou, 2, 5t, 3ª Estimat Manuel: Cantallops, 12 agos. 1928 Barcelona, 12 agost 1928 En hâte, que diuen els francesos. Visita Canut, Cancer, Hil, Canals, admirable; bon humor, bona teca, bona diada! Rebo, em penso que amb retràs, la vostra lletra. De primera. Dimecres, a quarts d'una serè, si Deu vol, a l'estació de Figueres, a rebre-us. La cosa extraordinaria es que us esperaré amb un Citröen, sis places, de ca'n Batlle. Per fí, i gairebé sobtadament, la meva sogra s'ha decidit. No temeu per la travessia. Encara no el guiaré jo; el guiarà un xofer de primo cartello que ens en ensenya aquests dies. Adeussiau. Fins dimecres a Figueres! Aquells afectes cordialíssims Eduard"
August 14: (telegram from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Manuel Capdevila Calle Doctor Joaquin Pou 2 Cantallops, 14 agos. 1928 Niña enferma ruego suspendan viajes TOLDRA"
August 14: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Doctor Joaquim Pou, 2, 5t, 3ª Caríssim! Barcelona, 14 agost 1928 Deveu haver rebut la sensació d'una galleda d'aigua freda en forma de telefonema. En efecte: la Ciseta va posar-se malalta el diumenge passat d'una mica de afecció al ventre que li ha donat febre, malestar, etc. Està millor, no té gravetat, però tè encara alguna dècima de febre, les suficients per a obligar a sa mare a estar tot el sant dia al seu costat contemplant-la i amanyagant-la. Encara no es lleva. En aquestes circumstancies entenc que la vostra vinguda no sería oportuna ni per nosaltres ni per vosaltres (sobretot venint la Ció). La Maria no està d'humor, ni està per rès de la casa; està, només, no cal dir-ho, per la Ciseta. Compreneu la situació? Perfectament. Però jo no ho donc encara tot per pedut. Escolteu: la Ciseta es va posar malalta diumenge; avui està un xic millor. Si demà es posès encara millor (si le fugíssin les dècimes i el metge dongués ordre de llevar-la, per exemple dijous, jo crec -i us aconsello - que podeu venir dijous, confiant en que la malaltia estarà gairebé resolta i per tant la Maria i tots en general estarèm mes d'humor. Conclusió: si la Ciseta marxa visiblement, notoriament bé, demà a aquesta hora (les 4 de la tarda) us posaría un telefonema per que vinguessiu dijous, i, encara, si calgués, podrieu venir divendres i consolar-nos a tenir-vos nomes dos dies. Està clar? No ho sé, perquè escric molt depressa. Quedèm: en que demà a les 4 us telefonaré estigui com estigui la malaltia de la nena. I ara, les nostres condolences. Som els primers a regretar aquest incident. Millors afectes. Ben vostre Eduard"
August 16: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Car Eduard: Caldes de Mallavella, 16 / 8 / 28 Tal com varem quedar ahir per telèfon, avui us escric, com podeu constatar. Bé, doncs: al rebre el vostre telefonema, que ens va produïr una desagradable sorpresa, no tant pel transtorn que podia portar a les meves vacances com pel que us podia portar a vosaltres, jo, aleshores, ignar de l'importància de la malaltia, i cregut més aviat de què l'ajornament de la nostra vinguda fóra més llarg, vaig posar-me d'acord amb el Canut el dimarts a la tarda, telefònicament, i varem quedar que aniriem ahir a Girona i que avui ens portaria a Caldes. Vaig decidir sortir en el tren de les 3.10 en lloc de les 10, cregut que així rebria carta vostra. A les 12 del migdia vaig rebre la carta, que si pel costat sanitari ens era tranquilitzadora, en canvi ens complicava el viatge, puix que anunciaveu que a les 4 de la tarda ens posaríeu un telefonema. Es quan se'm va acudir la solució que coneixeu. Jo també crec que és millor deixar que la Ciseta es refaci del tot, i per això, recordant que vós mateix m'havieu proposat en una carta de intercalar l'estada a Cantallops entre 2 períodes de sojorn a Caldes, us vaig proposar aquesta sol.lució, que em va semblar que vós acceptàveu encisat. Concretant: estic a les vostres ordres per agafar el tren el dia que us vingui millor. No tinc preferències. Només voldria que l'estada a Cantallops no agafés cap diumenge, car em temo (en el bon sentit de la paraula) que la familia, a cavall de l'Erskine, em faci alguna visita. No m'ho han dit, però jo, gairebé n'estic segur. Els dies, doncs, que us plagui, vindrem: 20/21/22, 21/22/23, 22/ 23/24, o 23/24/25. Vós mateix, doneu-me instruccions, a base, si us sembla, de prendre el tren òmnibus que surt de Caldes a les 8.41 i arriba a Figueres a les 10.43. La cosa anirà molt bé per amenitzar el caldejament, que es presenta molt ensopit. I fins i tot podrem deixar ací una part de l'equipatge. Suposo, espero i desitjo, que malgrat el petit contratemps filial, la Maria hagi passat un bon sant. Que per molts anys el passi millor. Desitjo, espero i suposo que la Ciseta deu anar millorant amb molta rapidesa. Conjuguem el verb felicitar-se'n. Espero, desitjo i suposo que tots els altres respectables membres de la vostra honorable familia gaudeixin d'una salut perfecta. I vós mateix -resolt el conflicte creat per la mànega llarga; excuseu l'indiscreció Monturiol -deveu estar més fort que un roure. Oportuna conjugació del verb congratular-se'n. Nosaltres, després de la conferència fílica (de fil) varem passejar per la Rambla i la Devessa; varem sopar, varem tornar a passejar, i amb aquella tranquilitat beatífica ens varem adormir. Aquest matí, a 2/4 de 10 s'ha presentat el Canut, dins el Ford, ens ha portat ací i ens hi ha deixat. Jo, en arribar, ja me n'hauria tornat. Em penso que ens ensopirem considera- blement. Sort que he dut un carregament de llibres. Me "despatxat" - atret pel nom de l'autor i pel títol - "La sonata a Kreutzer", de Tolstoi. Opino d'una manera absolutament contrària a les idees que aquest bon senyor exposa, però el llibre és interessant i demostra el temperament de l'autor. La dona bona - o sia el continent. Suposem també bò el contingut d'ignorades característiques. L'aigua bona, però calenta. I, ara que hi penso, us adreço la més congestionada de les meves felicitacions i la més espasmòdica de les meves encaixades, per la feliç naixença d'un gran i inesperat Citröen. I dieu que ja el porteu. Us deu començar a engrescar l'automovilisme. Vós, al cap d'avall, ja ereu "conductor" d'orquestra. Ara passareu el temps embragant i desembragant, aixì com abans ho devia fer la Maria amb la Ciseta. Contràriament al que ens dèieu en una carta, ens considerariem altament feliços si fóssiu vós mateix qui ens conduís de Figueres a Cantallops. Tranquils per la nostra seguretat, car sabem que us estimeu la familia i voleu assistir a l'estrena del "Giravolt", tan freturada, sols pensem en la rara i inestimable honor que ens concediríeu canviant les marxes en obsequi a nosaltres. I vetací. Res més. Fins el dia que vulgueu. Adeussiau. Records Manel Adreça: Fonda de L'Estanc, Caldes de Malavella"
https://lh5.googleusercontent.com/-KG86dNcmLF4/UxYLA9iXVXI/AAAAAAAAJSo/w06LEqrIoxM/s1600/Rosaura%2520%2528photo%2529.jpg
August 17:
 (postcard from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Fonda Estanc Caldes de Malavella Figueres 17 agost 1928 Estimat
https://lh3.googleusercontent.com/-NKA3JFavxKM/UxYLACfc_6I/AAAAAAAAJSg/EAR-IUZp_VA/s1600/Golferic%2520%2528photo%2529.jpg
Manuel: A les 3 he sortit de Cantallops. Suposo que hi tinc carta vostra. Demà la contestaré. Vos la rebreu diumenge. La Ciseta gairebé bona del tot. Molts recorts a la Ció. Fins demà. Apa. Eduard"
August 18: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila) "Sr. Manuel Capdevila Fonda L'Estanc Caldes de Malavella Cantallops, 18 agost 1928 Estimat Manuel: La vostra carta - arribada ahir - es una peça epistolar de primer ordre. De ver gaudi podríem qualificar la seva lectura. Però jo, ai las no tinc temps, en aquest moment, per a posar-hi tot el comentari que voldría. De manera que em cal concretar-me a dir-vos ço que es la necessitat primera. Hem acordat, amb la Maria, senyalar els dies 23, 24 i 25 per la vostra estada aquí. No tinc, a la mà, cap calendari però crec que aquests dies son: dijous divendres i dissabte que son així com els hem escollit. Aprovèm in totum el tren proposat. Així, doncs, a les 10.43 hi haurà, dijous, a l'estació de Figueres, el Citröen de ca'n Batlle. La meva raó es pertorba davant l'afalac de que em feu objecte com "conductor", però hom no pot, tantmateix, assegurar, quí agafarà el volant. Això, en fí, es epissòdic. La Ciseta bona. Tots bons, gracies a Deu. A la pre- familia Capdevila els nostres entendriments Eduard"
August 19: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Eduard: Caldes, 19 / 8 / 28 He rebut la vostra carta amb tota puntualitat. Entesos sobre aquest projecte - tan laboriós - de viatge. El dijous, dia 23, a 3/4 d'onze, ens trobarem a l'estació de Figueres, si no ens passa o us passa res de nou que sigui dolent, cosa que ningú de nosaltres espera. Què més? Res més, car haig d'anar a fer el traguet i després a dinar. Ara ja podeu prescindir d'escriure'm. I no ho dic sinó en benefici i descàrrec vostre, car sabeu molt bé que la meva ànima es curulla de plers a la lectura de les vostres missives. Jo tampoc us escriuré. Si ni vós ni jo donem cap avís contrari, vós i jo ens trobarem a Figueres el dia i hora fixats. I no cal dir que amb mí vindran tots els complements i aditaments del cas. Vós, n'hi haurà prou amb què porteu el vehicle que da d'ésser objecte de les nostres admiracions més admiratives. Adeussiau. Entusiasmats del guariment de les nafres del vostres organismes filials, tan cares a vós com els de la vostra mateixa còrpora. Expressions i records. Manel"
August 28: (from Manuel Clausells to Eduard Toldrà) Molt bé, senyor "sportman". Ja us veig adquirint un vestit blau, vulgarment dit "granota" per les mecàniques de taller i ocupant-us a Barcelona de "Patents nacionals", càmeres, segur, permís de conducció, "Montepio de San Cristobal". I després, aquelles converses de "a la Rabassada en directa" o "a Figueres en segona i a 105 km" i de Olot a Tortosa en dues hores cinc etc., etc. - M'agrada molt aquest "giravolt d'agost". Prous allegros i andantes, i prous temes i les corresponents variacions.- Ara, vinga demarreurs, bugies, diferencials, magnetos, vàlvules... Molt bé, home, molt bé. Cal reconèixer que l'auto té, com vós dieu, una forsa dinàmica que mai hom ni havia pressentit.- Jo em recordo perfectament de l'impressió que em produí la primera vegada que em vaig decidir pendre un taxi.- Aquella rapidesa i aquella seguretat, barrejades amb l'olor de la bencina i de la pell de la carroceria, i tirar avall del Passeig de Gràcia, és realment un plaer per l'home avesat anar a peu o apretat en la plataforma d'un tram.- A tot s'avesa l'home i el moment homèric aviat desapareix i convertim en pura mecànica la cosa que ens ha produit més emoció.- Passa com amb les postes de sol, que
https://lh4.googleusercontent.com/-V1gYys1-x9k/UxYLAKfNM1I/AAAAAAAAJSY/APlHDbjLUUI/s1600/Corveto%25CC%2581%2520%2528photo%2529.jpg
la gent se les mira com si res.- Si només n'hi hagués una cada cinquanta anys, ens tornariem bojos i ens en recordariem tota la vida.- ...Però, on soc? Ah, si: El vostre Citroen m'havia fet embalar.-
September 3:
 (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Vidreres (Girona) Car Eduard: Barcelona, 3 de setembre 1928. Us escric aquesta lletra amb el convenciment, és clar, de què us arribarà a les mans, confiant en què el prestigi del vostre nom no pot trair-nos i ell completarà les dades que no he pogut fer figurar en l'envelop, per llastimosa ignorància. Es el cas que el viatge Figueres - Caldes es va realitzar amb tota felicitat i varen resultar infundades totes les nostres temences sobre possibles irregularitats en el comportament del nan. L'estada complementària a Caldes ha resultat també feliç per a tots quatre: la dona, el nan, jo i el meu ventre, que bé mereix entrar en la classificació, puix que per ell es feia la festa. Ahir a la tarda varem tornar ací i ací ens teniu, finides per dissort les vacances, incorporats a les nostres quotidianes feixugueses treballístiques. S'han, potser, renovellat les nostres energies? El vacar, ¿ha obrat damunt nosaltres com un reactiu, o ens ha fet sentir el caràcter transitori de les seves delicies i ens ha fet enyorar una major continuitat en la seva actuació? No ho volgueu saber. El cas, el fet és que quan acabi aquesta carta dinarem a la taula de casa -oh, inenarrable gaudi! - i que després tornaré -oh, fatídic turment! - a fer especulacions filosòfiques sobre la grandiositat de la capacitat de la butxaca aliena, que jo, entre altres, haig d'esforçar-me de curullar sota l'emblema impermeable i aislant de "Uralita". Un esdeveniment mereix un paràgraf ben aparagrafat. Aquest esdeveniment tingué lloc el dia 30 d'agost de 1928, a Caldes de Malavella. Descriurem, primer, l'escenari: un jardinet amb sorra (a terra), 4 acàcies (arrelades, també, a terra, però amb les branques més aviat enlairades) al fons un hort; a mà esquerra mirant al fons unes indecents cabines comunals per a ambdós sexes; convenientment repartits per l'escenari una dotzena de sillonets de jonc. Els personatges són els següents: protagonista, un nan encara invisible i de sexe encara ignorat; una dona - la meva - en període de inflació; un home - jo - en període espectant; comparses una colla de gent afeccionada de l'estómac. Un sol acte, molt breu. L'acció es desenvolupa així: ella fa un moviment rapid, com si li hagués vingut singlot; jo, que no bado, dic: què tens? Ella contesta amb un altre moviment o un gest que jo interpreto: ja t'ho diré després. Més tard se sap la solució. Resulta que el moviment singlotari d'ella havia estat la conseqüència d'un altre moviment intern que per primera vegada sentia, o sia que el protagonista, el nan encara invisible i de sexe encara ignorat, s'havia bellugat un xic; jo imagino que, cansat de 3 mesos i mig de mantenir-se en la mateixa posició, devia posar, per exemple, una cama sobre l'altra. I ara cada dia ens dóna mostres, bastant discretes, de la seva existència, generalment al vespre (és dels nostros). Naturalment, estem encantats de la novetat. Ja sabeu com va tot això. No cal que digui res més. Us ha provat l'estada a St. Feliu? Us prova, també a Vidreres? Us provarà a Olot? Com va la conducció interior? (Ara aquesta frase, no sé ben bé per quins set sous, em torna a recordar el no nat). I les lectures? Em farieu amplement i longitudinalment feliç si de tant en tant em feieu l'honor de convertir-me en lector dels vostres comentaris als llibres que la vostra ment devora. I, de moment, res més, com no sigui tota aquella consuetudinària corrúa d'expressions i records als éssers que us són cars i a mí em són devotament respectables. Una encaixada? Vinga! Manel P.S. Repetiu, encara, en nóm de Concepció i meu, i amb tota sinceritat, a la vostra familia, i especialment a la Sra. Ciseta - com a "pontifex maximum" - el nostre agraiment per l'inesgotable amabilitat amb què ens omplíren, per no dir ens aclaparàren."
https://lh6.googleusercontent.com/-_WOGNavSTzk/T9brvc_emXI/AAAAAAAAEEQ/pfGxxaQWXP0/s1600/Figurins%2520del%2520Giravolt%2520de%2520Maig.jpeg
September 4:
 (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Barcelona, 4 / 9 / 28 Car: Aquest matí em trobo un bult al butxac. Què és? Ah, si!... La carta que ahir us vaig escriure i em vaig distreure de tirar al Correu. Us l'envio, doncs, cregut que demà sereu a Cantallops i no a Vidreres. M."
https://lh6.googleusercontent.com/-SS-A-Yd5PUY/UurtdCu_JeI/AAAAAAAAI1Q/wh37zVrOros/s1600/Perot%2520de%2520l%2527Armentera.png
September 6: 
(from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) Sant Feliu de Guixols. (…) Nosaltres seguim, tots tres, perfectament, gràcies a Deu. Aquest St. Feliu és encantador i, si d'altres no en tingués, té l'encís que la mar proporciona a la Ciseta, la qual arriba al seu hiperentusiasme tot capbusant-se a l'aigua... Hem anat a Vidreres, (tots tres). Tres dies de festa major, amb totes les seves característiques: les "grans taulades, l'estrena de vestits, la pols, les gaseoses, l'envelat viroladíssim, les barraques de xurros i bunyols...
September 12: (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Doctor Joaquim Pou, 2, 5t, 3º Barcelona Estimat Manuel: Cantallops, 12 setembre 1928 Fa molts dies que no us he escrit; en fa masses, ho reconec. Avui tampoc us escriurè amb l'extensió d'altres vegades perquè son dos quarts de quatre i ja sabeu que aquesta es l'hora del correu. Avui fa 15 dies que vàrem anar a St. Feliu. Perfectament. A St. Feliu l'auto va anar en dança continuament. Vàrem anar un dia a la farola de St. Sebastià un altre a Palamós, un altre a Corsà i La Bisbal, etc. Vingué després la festa major de Vidreres - allí vaig veure, amb la natural satisfacció, el gran Canut - vàrem tornar a St. Feliu. Allí vaig trobar la vostra llarga i suculent missiva. Aleshores vàrem anar - sempre amb el Citröen - a Olot. Olot és centre de excursions. De manera que hem estat a Camprodon i St. Joan de les Abadeses, amen d'altres petites sortides als afores de la vila. Ahir, finalment, vàrem fer la rentrée a Cantallops. Ha tornat la quietut. Han tornat els banys de sol a l'eixida, la calma i el repòs. Perdoneu el meu silenci. No he deixat de pensar amb vos, però no sabía trobar el moment d'escriure, baldament el moment existís. Cel.lebrèm les incipients manifestacions vitals de l'hereu Capdevila. Visca! No he llegit rès. Avui he començat, sota un suro, la lectura de Joana d'Arc. Mil bons recorts. Perdoneu. Ja tornaré a escriure. Vostre Eduard"
September 13: (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Car Eduard: Barcelona, 13 / 9 / 28 Primer que tot vui fer una cosa que em penso que no deixarà d'ésser original. Haig de justificar la meva promptitut en contestar-vos. Sí, perquè, em temo - i no és la primera vegada que ho penso - que vós, esperit finíssim, pogueu arribar a pensar que us contesto les cartes amb tota puntualitat tan sols per contrastar més amb la vostra trigança epistolar, i en certa manera alliçonar-vos. Doncs nó: no sé del cert si vós sou capaç de pensar-ho, però sí que jo no sóc capaç de fer-ho. Si us contesto desseguida és per diversos motius: 1er, perquè les cartes no contestades les porto a la butxaca i m'hi fan nosa i si les contesto ja les puc arxivar; 2on, perquè em fa engúnia de saber que haig de fer una cosa i no l'he feta, i aquesta angúnia em mena a fer-la (si es tracta d'escriure, i a vós) així com a vós us domina una mena de complaença en la persistència de l'agúnia; 3er, perquè tinc lleure de fer-ho, al despatx, per desuralitzar-me un xic. I encara podria afegir que contesto desseguida perquè em dona la gana, però no ho afegeixo. El que no sé és posar les causes per ordre d'importància, però tant-se-val. Ara no us penseu que vós us heu de justificar pel fet contrari. Sé molt bé el curs de la vostra vida a Cantallops. Entesos. Estic meravellat de la citronada que heu fet, durant la qual suposo que heu estat el conductor principal. Cap fracàs? Panes? Rebentades? També nosaltres varem fer una erskinada els dies 8/9. Ruta: Igualada, Calaf, Pons (dinar), Seu d'Urgell (visita ciutat i catedral), Puigcerdà (sopar i dormir), Ribas (dinar), Ripoll, Vich, Moyà, Castelltersol, Barcelona, Tot el que us digui per ponderar-vos l'efecte que ens va produir des de Pons a Ribas, será minç. La llàstima és que per no tenir el meu pare despatxat el permís internacional de xòfer, no ens varen deixar entrar a França, car el projecte del segon dia era sortir de Puigcerdà i anar a Font Romeu, Mont Louis, dinar a Perpinyà i entrar per La Junquera. Un altre dia serà. He llegit l'interviu, a la Publicitat d'avui. Molt bé! Es den Clausells o den Trabal? Tots estem molt bé. El nan és molt bellugadiç: hom opina que per distreure's salta a corda amb el budells de sa mare... Em plaurà que em digueu com us prova la Joana del Shaw. I vetací. Plec. Records a tothom i anar fent. Adéussiau. Manel"
September 15: 
(letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila):  "Manuel Capdevila D.Joaquim Pou,2, 5t, 3ª Barcelona Roses, 15 set. 1928 Rebuda la vostra. La contestaré aviat; mentrestant rebeu una abraçada Eduard"
September 17:
 (from Eduard Toldrà to Manuel Clausells) Ara us escric en una tauleta de jonc, davant d'una vasta gàbia de conills, sota el fullatge d'un graner, dintre el clos, en fi, del petit jardí que té a casa la meva tia de Sant Feliu. (...) Camprodon em va sorprendre molt (...) Aquella tarda el poble era ben moll. La pluja s'havia prodigat, gairebé excedit tot el matí. El riu baixava plé, roig, brunzent. Feia una mica de fret; l'aire era fi. Tothom parlava de la pluja amb gran contentament (...) El nostre Camprodon de mitja hora és fosc i moll, humil i fumat, quiet "una quietud, peró, desmentida rotundament per l'aigua eixelebrada del riu" imatge autèntica de poble de muntanya. (...) Encara no sabria dir-vos com se m'en dugué el cor aquell poble de mitja hora...
https://lh3.googleusercontent.com/-En-CtMKfv6Y/UxGkW1yaSMI/AAAAAAAAJGo/O2xDsLM5Hug/s1600/Josep%2520Carner%252C%2520escrit%2520per%2520a%2520La%2520Publicitat%2520%252826%2520octubre%25201928%2529.gif
September 20:
 (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Senyor Manuel Capdevila Doctor Joaquin Pou, 2, 5t, 3ª Barcelona Mon car Manuel: Cantallops, 20 setembre 1928 Ara que el Citröen és a Perpinyà amb la Maria, la meva sogra, la tia de St. Feliu, el cunyat i en Verneda - extranya assemblea! - ara que hom disfruta d'una rara tranquil.litat, potser sí que serà hora de contestar a la vostra carta del 13. Em sembla molt que va esser des de Roses que us vaig enviar una postal per a anar tirant. Aquell dia vàrem anar a dinar a Vilajuïga invitats per uns compradors de vi que trevallen el suro, etc. i això va proporcionar-nos -a la Maria i a mi - el goig de reveure Roses i Castelló d'Empuries, beneïda terra, benaurat paratge, on la providencia volgué que ella i jo ens veigèssim la vegada primera, ja fa vuit anys! Literatura apart, va èsser verament agradable, tornant de Vilajuïga, donar el tomb per aquella contrada. Jo vaig portar - puix que m'ho demaneu, us ho diré - el volant tot el camí. Ara que cal pensar ja en el retorn a Barcelona, ara és quan començo a trovar, en el volant, aquella elegant facilitat tan necessaria a tot conductor, per no dir a tot home en tota feina. Sembla que demà tindré, finalment, el preciós document que hem convingut en anomenar amb més o menys fortuna, passaport. Si això es un fet (la possessió de passaport) es gairebé segur que abans de tornar a Barcelona fem amb la Maria un tour cap a Perpinyà, Font-Romeu, Bourg-Madame, Puigcerdà, Ribes, Olot, Figueres, etc. Des dels meus 18 anys, que en Joaquim Folch i Torres m'explicava, a Berlín, les magnificencies de la Cerdanya, fins a la vostra darrera carta no he deixat de acumular saliva, amb crescudes adès tumultuoses, adès placèvoles, segons la traça i condició del narrador. Volgueu, doncs, compendre la quantitat de desig que m'esperona, de coneixer aquesta tan llloada comarca cerdana (Ull amb l'ortografia!). Si aquest viatge es realitza, ja us explicaré l'impressió que em causi, per bé que us l'explicaré, mon car Manuel, de paraula - a la Granja? - doncs l'istiueig s'acaba, i és cosa segura que abans del 30 serèm, si Deu ho vol, a Barcelona. L'auto i les seves delicadeses (faig marxa enrera amb un aplom modèlic) m'ha absorbit moltes hores i la lectura ha quedat manifestament endarrerida. Encara soc al Prefaci de Santa Joana. Em plau fins a l'engrescament. A veure si, al menys aquest volum, puc enllestir-lo abans de la rentrée. Aquella interview a "La Publi" ès escrita d'en Clausells, però es veu, - jo no ho sè - que aquest va demanar a en Trabal que la firmés, i en Trabal és d'una temperatura tan baixa que li permet fer això i moltes altres facècies. A mi també em va agradar molt. Compteu amb unes lletres meves, per poques que siguin, abans d'abandonar el recer estival. Per altra banda m'enjoieríeu si rebés, encara, una darrera missiva vostra. Mil bons recorts a la Ció i mil bons auguris al pressentit i previst Capdevila. Adeussiau, doncs. Que l'Uralita us sigui lleu. Us abraça Eduard Expressions al dilecte Lau"
https://lh6.googleusercontent.com/-tAWtraYsRLQ/UuqhZJ6TffI/AAAAAAAAIyA/PWe3taqjO9I/s1600/Quadern%2520de%2520dibuix%2520de%2520Joaquim%2520Renart.%252046%252C%2520Realitzat%2520entre%2520el%252027%2520d%2527octubre%2520de%25201928%2520i%2520el%252024%2520de%2520novembre%2520de%25201929.png
https://lh5.googleusercontent.com/-JmebuHXkpPo/UuqhZFY-LMI/AAAAAAAAIyA/1KsOCPdFaBQ/s1600/Quadern%2520de%2520dibuix%2520de%2520Joaquim%2520Renart.%252046%252C%2520Realitzat%2520entre%2520el%252027%2520d%2527octubre%2520de%25201928%2520i%2520el%252024%2520de%2520novembre%2520de%25201929.jpg
September 26:
 (letter from Manuel Capdevila to Eduard Toldrà): "Sr. Eduard Toldrà Cantallops (Girona) Barcelona, 26 / 9 / 28 Vaig rebre, oh mon car, la vostra carta, més bella que una faula de l'Iriarte. No sé perquè que avui l'idea em tiva d'engegar-vos en vers una missiva. Potser essent la darrera de l'istiu, car tornareu de Barcelona al niu, resultarà la cosa més solemne; de la vostra tornada, doncs, parlem-ne. Hom bé suposa que ha d'esser imminent però no sap la data fixament. I ja fa dies que el meu cor s'esponja pensant que aviat es reobrirà la Gronja. No ho dic pel gust de veure l'Abadal, ni en Sendra o en Burrull; no en faig cabal; ho dic per fer petar forces xerrades entre intermedis de violinades. I per saber com marxa el Giravolt; si ja es prepara flauta i flabiol i el decorat del gran Xavier Nogués, i tot allò que necessari és. Us faig saber que he escrit ja al poeta pregant resposta a manta pregunteta per fer interviu, i demanant permís perquè una escena pugui reproduir's en el fullam que surt el mes vinent. Altrament, suposo en plena prosperitat el vostre estat de salut, i també el vostre cunyat, metge saberut, i també la vostra filla i la dona i la cunyada i llur mare respectada i la menuda i la pubilla. ¿Que vindreu en el carril o vindreu en el "Citró"? ¿Ja heu descabdellat el fil de la cerdana excursió i heu llegit el Bernard Shaw? Em sap greu que les lectures hagin estat reduïdes per les vostres embranzides d'ara engegues, ara atures. Però és una variació del programa d'estiueig i una bona diversió, jo bé ho veig. Què més us podria dir que fós nou, d'interès hagués un brí i valgués un sou? La proximitat, però, de la vostra solemnial "rentrée", em talla l'inspiració i em deixa sense el "versal" alè. Ja reprendrem les converses sobre coses ben diverses i direm mal den Marshall (el perfumista al detall) i direm mal del Lamota i parlarem de menjars de llagosta i cap i pota i cargols i porcs senglars. Potser riurem algun dia del pobre Pablo Casals al qual la dona fugia enduent-se'n els cabals i portant-li molt trasbals i causant-li pregons mals. Versarà alguna conversa sobre els nans que hi ha en camí i sobre si hi haurà terça representació, o si n'hi haurà dues o bé quatre. Jo bé crec això darrer car tot ha de sortir bé i el rècord haveu de batre. I deu mesos passaran de cervesa bevent glops i us veig altre cop marxant a Cantallops. Qui dia passa any empeny i val més manya que força i sortós aquell qui ateny la fortuna que no es torça. Entesos M. Capdevila"
https://lh4.googleusercontent.com/-LChgy62MFlE/UxDV-VJi3XI/AAAAAAAAJE8/q3YULkkD_0Y/s1600/La%2520veu%2520de%2520Catalunya%252C%2520Dimarts%252023%2520d%25E2%2580%2599octubre%2520de%25201928%252C%2520edicio%25CC%2581%2520del%2520vespre%2520-%2520Any%252038%2520num%252010108%2520pag4.png
September 27:
 (letter from Eduard Toldrà to Manuel Capdevila): "Sr. Manuel Capdevila Doctor Joaquim Pou, 2, 5t, 3ª Barcelona (Espagne) Perpinyà, 27 set. 1928 Heus ací, mon car, les darreres lletres d'aquest istiu. Demà arribarèm a Barcelona. Recorts. A reveure! Vostre Toldrà"
https://lh3.googleusercontent.com/-0tezY_qHzsw/UxLzxNmYw0I/AAAAAAAAJHg/NJjwDuGszzo/s1600/El%2520Giravolt%2520-%2520signatura%2520de%2520Toldra%25CC%2580%2520per%2520a%2520La%2520Veu%2520de%2520Catalunya%2520%252825%2520Oct%25201928%2529.gif
October 5,7,9,10,12,13,14,16,17,18,19,20: 
Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
October 21: Plays the first violin part of the Vivaldi Concerto for three violins in F Major with the "Orquestra Pau Casals", Second concert of the Fall.  [program]
October 21: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
October 22: (Monday) Intimate performance of the "El giravot de maig" at Francesc Cambó's house.
October 23: Article sobre la audició íntima de  "El giravot de maig" [link] escrit per en Joan Llongueres i aparegut a La Veu de Catalunya, el Dimarts 23 d'octubre de 1928, p.9 edició matí, p.4 edició vespre:
Audició íntima de "El Giravolt de Maig" - Ahir a la nit, davant d'un nombre molt reduït d'artistes i d'amics, tingué lloc a la casa senyorial del senyor Francesc Cambó una audició íntima d'"El Giravolt de Maig" l'òpera còmica catalana, en un acte, que es donarà per primera vegada dis-sabte vinent a la nit al Palau de la Música Catalana.  Entre els concurrents recordem els Mtres. Millet, Vives i Vicens M. de Gibert; els literats Josep Carner i Carles Soldevila; el pintor Xavier Nogués i els senyors Rodés i filla, senyora de Rigall, senyor Pere Soldevila i esposa i senyor Patxot, senyor Par i filla, senyora vídua de Verdaguer, i altres.  L'obra fou cantada pels mateixos artistes que han d'intenpretar-la al Palau, acompanyats al piano pel propi autor de la música el Mtre Toldrà i el jove pianista senyor Vallribera.  "El Giravolt de Maig" produí un efecte immillorable en tots els qui van tenir la sort de conèixer les primacies de l'obra; El llibret del nostre gran poeta Josep Carner és una delícia d'humor i de gràcia. Escrit amb un estil impecable i ornat tot ell d'una finíssima ironia, ha donat peu al mestre Toldrà, músic de fàcil i abundosa inspiració, per a escriure una partitura rica, exuberant, justa i deliciosament nostra. No és aventurat el dir que aquesta obra, veritable "chef d'oeuvre" del nostre teatre líric, és destinada a tenir un èxit esplendorós i esclatant i que ella pot assenyalar els inicis fecunds de tota una nova era pel nostre teatre i per la nostra música.  L'obra fou molt ben intenpretada per les senyores Callao i Plantada, i pels senyors Vendrell i Giralt, als quals els han estat confiats els papers més importants.  Els autors foren extraordinàriament felicitats pel senyor Cambó, i per tota la selecta concurrència qui féu els millors auguris d'aquesta obra, per tots conceptes única i excepcional.  J. LL.
October 23,24,25: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
https://lh4.googleusercontent.com/-Qj4VBrmJs5I/UxGkT5__QLI/AAAAAAAAJGQ/rK8T0O-3KCQ/s1600/Toldra%25CC%2580%2520signatura%2520%2522El%2520giravolt%2520de%2520maig%2522%2520per%2520La%2520Publicitat%2520%252828%2520octubre%25201928%2529.gif
October 27
: Premiere at the Palau de la Música Catalana of the opera "El giravolt de maig" by Carner and Toldrà with sets and costume by Xavier Nogués, and with the singers Mercè Platada, Concepcio CaIlao, Emili Vendrell, Conrad Giralt, Joan Barrabés, Valentí Capdevila and Francesc Torra.
October 27: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà". (?)
October 28,30,31: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November: A principis del mes de novembre ja apareixen diverses crítiques sobre l'estrena d'"El giravolt de maig". La més dura i cruenta escrita per la pianista i crític musical Maria Carratalà, titulada L'estrena d'"El giravolt de maig" a "La Nova revista" Núm. 23 (nov. 1928). [link].
Apareix una ressenya al Butlletí de l'Associació d'Alumnes Obrers de l'Escola Industrial. Núm. 54 (nov. 1928) p.18 [link].
November 1,2,3: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà". (?)
November 1: Segona funció d'"El giravolt de maig" al Palau de la Música Catalana amb els mateixo cantants i musics que el dia de l'estrena del 27 d'octubre de 1928
https://lh5.googleusercontent.com/-FcQWpuhHP70/UxU1PR0CVjI/AAAAAAAAJQA/tYO_39Lk99M/s1600/Critica%2520%2522El%2520giravolt%2520de%2520Maig%2522%2520Segona%2520funcio%2520-%2520a%2520La%2520Veu%2520de%2520Catalunya%2520%25282%2520nov.%25201928%2529.jpg
November 2
: Critica d'"El giravolt de Maig" Segona funció - a La Veu de Catalunya [link]
L'Èxit d'"El Giravolt de Maig": - "Ahir a la tarda tingué lloc al Palau de la Música Catalana la segona audició de l'òpera-còmica catalana "El Giravolt de Maig", del poeta Josep Carner i del nostre compositor Eduard Toldrà. Abans de la representació En Carner dissertà sobre el tema "Les ales líriques", i ho féu amb aquella paraula seva tan saborosa i tan plena de suggestions de tota mena, tan rica i tan insinuant, tan Justa i tan amablement alliçonadora. Les paraules meravelloses d'En Josep Carner foren escoltades amb un molt pur silenci i amb una molt inefable delectació
https://lh6.googleusercontent.com/-sCIQk-3u0XM/UxGkW5m1AqI/AAAAAAAAJGk/bACygcRz2MI/s1600/Josep%2520Carner%252C%2520escrit%2520per%2520a%2520la%2520Veu%2520de%2520Catalunya%2520%252825%2520octubre%25201928%2529.gif
pel nombrós auditori que omplenava de gom a gom el Palau, i una esclatant i ben efusiva ovació fou tributada al primer i al més excels dels nostres poetes.  La representació d'"EI Giravolt de Maig", més segura aquesta vegada, entrà da ple en l'auditori, que aprecià les excel·lències de l'obra i aplaudí en divesos indrets de la mateixa. A cada nova audició d'aquesta obra hom descobreix noves perfeccions i novas belleses i, al costat de la labor insuperable i perfecta del poeta Carner, hom reconeix la franca i lleial i segura inspiració del músic, la tasca reveladora del nostre Toldrà, que de cop i volta se situa en primer terme entre els nostres compositors lírics. Els artistes ho feren amb mo!ta de vida i de seguretat i l'obra assolí un èxit franc, esplendorós i esclatant.  A la nit, a l'Hotel Colom, tingué lloc el sopar que en honor dels dos autors d'"El Giravolt de Maig" que havia organitzat un grup dels seus amics i admiradors. Assistiren a l'acte una cinquantena de comensals, entre els quals els artistes interpretadors de l'obra i les figures més rellevants del nostre món de les lletres i de la musica. Oferí el sopar el Mtre. Llongueres amb uns versos breus i molt delicats, i parlaren seguidament i amb un to exquisit En Pere Coromines, En Josep Carner els Mtres Amadeu Vives i Lluís Millet. Aquest acte, esplèndidament organitzat i plenament reeixit, fou un digne coronament a les dues primeres i triomfants representacions d'"El Giravolt de Maig", que han constituït, sense cap mena de dubte, la nota sobresortint, la nota reveladora, la nota definitiva d'aquesta la nostra inefable tardor barcelonina.  Ch."
November 3: Article aparegut a La Veu de Catalunya del dia 3 de novembre explicant el sopar del dia anterior, a l'Hotel Colon. [link]. El sopar d'"El giravolt de maig": Per a celebrar l'èxit franc i espontani de les dues audicions que s'han donat d'aquesta la nostra primera òpera còmica en el Palau de la Música Catalana, un grup d'amics i admiradors dels dos autors, el poeta Josep Carner i el músic Eduard Toldrà al davant dels quals figuraven el mestre Amadeu Vives, en Carles Soldevila i En Joan Llongueres, organitzaren un sopar que tingué lloc, dins un ambient d'amable intimitat i bona companyonia, el dijous a la nit, a l'Hotel Colon.  Hom volgué, ensems que festejar els dos meritíssims artistes, autors d'"El Giravolt de Maig", trobar la més efusiva i escaient manera d'acomiadar el nostre excels poeta Josep Carner, qui després d'haver-nos proporcionat, per uns quants dies, la joia inefable de la seva companyia i de la seva conversa meravellosa, se'n torna a l'Havre per a complir els seus deures professionals. Els qui assistiren al sopar foren: Josep Carrner, Eduard Toldrà i esposa, Xavier Nogués, Amadeu Vives i esposa, Lluís Millet, Joan Llongueres, Joan Lamote de Grignon i el seu fill Ricard, Concepció Callao, Joaquim Pellicena, Frederic Lliurat, Josep Callao, Conrad Giralt, Antoni López, Joan Barrabés, Valentí Capdevila, Francesc Torra, Xavier Tusell, Baltasar Samper, Jaume Marill, Josep M. Canals, Canut Pellicer, Manuel Capdevila, Joaquim Zamacois, Trinitat d'Alemany, Antoni Capdevila, Emili Vendrell i esposa, Josep M. de Sagarra, Ricard Agustí i la seva esposa Concepció Badia, Carles Soldevila, Mercè Plantada, Francesc Pujol i esposa, Pere Coromines, Francesc Costa, Alexandre Cardunets, en representació del Círcol Artístic; Jaume Mercader, Wenceslau Guarro, Estanislau Pellicer, Josep M. Càncer, Pere Nogués, Lluís Bartomeu, Francesc Martí i filla, i Manuel Clausells i esposa. Ans d'acabar s'aixecà En Joan Llongueres, de la comissió organitzadora, i oferí l'acte amb aquestes paraules :  "Amics Carner i Toldrà: Em preguen que sigui jo, el darrer de tots, qui us ofereixi aquest sopar.  La vàlua dels presents i la dels absents que han tramès llur adhesió, diu prou bé els vostres mereixements i l'admiració i també l'estimació sincera que tots sentim per a vosaltres. Permeteu-me doncs, que limiti el meu oferiment i el sintetitzi amb les següents paraules: Dins l'esperit, que venç de nostra història el torbador JA VING 0 JA ME'N VAIG, s'és filtrat ara, en somnis de victòria, dels immortals la llum, a raig a raig, i en cada cor, frisant i amb veu de glòria, canta l'encís d'"El
https://lh4.googleusercontent.com/-Ih1BqREEn1E/UxYLAB2RPQI/AAAAAAAAJSU/c_9SMfH8O4w/s1600/Poster%2520de%2520l%2527estrena%2520del%2520Giravolt%2520de%2520Maig%25202.jpg
Giravolt de Maig". Acte seguit el mateix Llongueres llegí una lletra molt efusiva del mestre Antoni Nicolau, el qual, per causa de sa salut delicada, no havia pogut assistir a l'acte.  Trameteren entusiastes adhesions els senyors Lluís Plandiura, Francesc Cambó, Pau Casals, mestre Vicents M. de Gibert, Narcís Masó Valentí, Xavier Gols, Joaquim Pere Marés, mestre Joan Tomàs, Emili Vallès, mestre Joan Salvat, Joan Draper, Ramon Sunyer, Jaume Bofill Ferro, Marian Manant, Miquel Ferrà, Joan Llaveries, Lluís Masriera, J. Nolla i Badia, en nom de l'Orquestra d'Estudis Simfònics; B. Gàlvez Bellido, J. Pous i Pagès i J. Millàs Raurell.  En Pere Coromines, amb la seva parla fàcil i senzilla, però sempre càlida d'entusiasme, féu un magnífic parlament, que sentim no poder reproduir íntegre.  Digué, entre altres coses, això resumint-ho molt abreujat, que en anunciar-se "El Giravolt de Maig", amb els noms d'En Carner i En Toldrà, ja abans de la representació l'emoció s'havia produït en nosaltres. "El Giravolt" ha estat per a tots com una grossa festa, i pera celebrar-la venim aquí a sopar amb vosaltres que sou com els pares del nostre anhel familiar. Aquest any hem tingut a Barcelona dues primaveres: la natural, amb les seves flors, en el seu temps, i la d'aquest "Giravolt de Maig" que ens arriba ara amb el seu doble encís.  Potser aquest "giravolt" donat ara, a la
https://lh6.googleusercontent.com/-HxEYxTAc_HE/UxV1ZrtmL1I/AAAAAAAAJRc/i2KnQLRMXxU/s1600/Salo%25CC%2581%2520interior%2520menjador%2520Hotel%2520Colon.jpg
tardor, m'escauria més a mi que a vosaltres. Vosaltres sou encara en l'època del primer giravolt, en la qual l'esperit vol fer un tomb endavant; jo ja sóc a l'època de l'altre giravolt, en la qual l'esperit gira els ulls enrera i mira amb recança el que hauria volgut ésser i no ha estat. El que hem pogut realitzar ha estat allò més miserable i més pobre; totes aquelles altres coses que florien amb la flor de la nostra vida i han restat vives dins l'ànima són, sens dubte, les millors. Era un temps que jo vivia en mig d'un ambient de pobresa literària, entre gent treballadora. Em semblava llavors no molt difícil ésser més que Homer i, ja ho veieu, ara, en fer el giravolt de tardor, m'he quedat essent En Pere Coromines.  Vindrà un dia què aquest teatre líric català, del qual tant hem parlat, ha de posar-se en marxa i ha de reeixir plenament.  Jo recordo encara aquells temps en què Pitarra, tot sol, amb la seva única força personal, mantenia aquell teatre català, únic, dels nostres inicis; compareixia llavors a les redaccions dels diaris perquè li publiquéssim una escena i anava a trobar l'Eusebi Coromines perquè digués algunes paraules d'advertència a aquell crític implacable que no li deixava repòs. Ara, ja ho veieu, tenim teatre català al Romea, al Novetats, a l'Espanyol, i fins en altres llocs que potser haurem de lamentar; tenim autors, escriptors, obres i empreses. Però el teatre líric català no s'arrenca. S'inicia i al cap de quatre dies plega. Per això voldríem que aquest acte tingues una ressonància major de la que ha volgut donar-se-li. Jo voldria que, després de l'èxit del vostre "Giravolt de Maig" al Palau de la Música Catalana, anéssiu amb l'obra al Novetats 0 al Tívoli a encarar-vos amb el gros públic. L'Orfeó Català és per al nostre teatre líric com uns bolquers amorosos, però no és en el bressol on s'han d'expandir les nostres glòries. Poseu-hi el coll vosaltres. Aprofiteu aquest moment de veure plena per dues vegades la gran sala del Palau; aquest moment en el qual els amics us festegen i us donen escalf; feu que aquest escalf sigui una nova vida i aquesta vida porteu-la al teatre líric català. Aneu al teatre on té costum d'anar tothom. 
Quan jo era Jove donava garrotades a la Universitat; després, més gran, les donava al carrer; ara me les donen a mi. Voldríem amb les nostres paraules cordials haver afegit un petit postre a aquest sopar; el postre de l'amistat i de l'admiració.  Jo voldria que, al costat vostre, hi cabés també una mica de glòria per a l'amic Nogués, fundador d'"el poble espanyol"; aquest home que ha fet aquests figurins adorables, dels quals hom s'enamora de seguida i que encarnen perfectament els personatges. voldria dir alguna cosa per a les senyores actrius, però no ho sé dir a la mesura que elles mereixen. Els homes també han cantat i ho han fet molt bé. Un capellanet que ha estat a punt de penjar els hàbits a la figuera i
https://lh5.googleusercontent.com/-FllY-7FaFow/UxV0pCUzq7I/AAAAAAAAJQ4/zzI433tvRF4/s1600/hotel-colon.jpeg
que no ho ha fet per a fer-nos quedar bé. Aques "Perot de l'Armentera" que jo ignoro si Carner sap que existí de veritat. N'hi hi va haver un de lladre, amb auqest nom. Veu's ací que l'havíen posat pres i l'havien de penjar a Girona. Mentre el duien des de l'Armentera per les carreteres hi havia molta de gent que corria adelerada per a poder contemplar el fatídic espectacle. En Perot, veient tota aquella gent, els deia: -
https://lh6.googleusercontent.com/-emqV4kPxLKQ/UxYLAu5xUiI/AAAAAAAAJSs/wt9J8La1akI/s1600/Poster%2520de%2520l%2527estrena%2520del%2520Giravolt%2520de%2520Maig.jpg
No aneu pas tan de pressa! Poc faran pas res sense mi a Girona!". Sense que en Carner ens n'hagi de fer retret, jo poso avui en primer lloc el nostre músic, En Toldrà. Ell s'ha presentat amb tota la seva magnificiència i ens ha deixat admirats. A En Carner ja no podíem admirar-lo més, perquè ja fa temps que ens té robar el cor"- Grans aplaudiments coronares la bella i escaient peroració del nostre pulcre escriptor Pere Coromines, actual president de l'Ateneu Barceloní. S'aixecà seguidament Josep Carner, i, amb aquella gràcia seva incomparable, vingué a dir: "Jo ja no sóc l'autor del llibret d'"El Giravolt de Maig"; jo no sóc el col·laborador d'En Toldrà, el cònsol que torna a l'Havre. Jo sóc l'estàtua de la gratitud. Parlo en nom meu i d'En Toldrà, perquè En Toldrà no sabria dir el que omple el seu cor, ja que és ell un dels catalans més plens d'emoció. Jo estic molt content de la manera com ha posat música als meus versos. En tota la història de la música no crec que hi hagi un altre cas com aquest de fidelitat al text. Ell l'ha brodat materialment i l'ha interpretat plenament amb una fidelitat i amb una elegància que jo trobo ejemplar. Puc dir-vos, en veritat, que quan vaig a sentir la música que En Toldrà ha posat a "El Giravolt de Maig", hi vaig com un admirador qualsevol. La música d'En Toldrà m'ha encantat. No ho dic per adulació. Mai no he sabut lloar una dona lletja. Una vegada que una dona no prou bonica em demanava si li esqueia el vestit li vaig dir que m'agradaven molt les seves sabates. He d'agrair l'entusiasme de tots; el de l'empresa que no ha planyut cap esforç; el dels intèrprets, que hi han posat el major interès. De veres "ells són tals com jo els havia inventat aquests intèrprets; jo mateix era "Rosaura" a pesar del meu físic; jo era "Perot"; jo era l'"Hostalera"; jo era el "Seminarista"; jo era el propi i mateix "Marcó". Totes aquestes persones representaven fragments de la meva persona. Mai no podia pensar que del fons de la meva ànima haguéssin pogut sorgir vives aquestes delicioses figures de somn! No cal pas dir noms. Tots ells són noms prestigiosos i consagrats de la nostra escena. Però com ens ho hauríem de fer sense En Nogués? En Nogués, qui té tan assegurat l'esdevenidor i la seva fama és ja internacional. Sense En Giménez, qui ha estudiat i ha mogut l'obra? Haig de donar també les gràcies a Barcelona, que tant bé ha acollit la nostra òpera. La flor de l'hospitalitat barcelonina no té preu. Només aquí es troba aquesta mena d'interès col·lectiu per a fer albiradora l'obra i per a fer-la triomfant. Les gràcies també a la Comissió organitzadora. Hi ha en ella l'Amadeu Vives, al qual no ens cansarem mai de lloar i d'aplaudir, perquè el cansament no és possible prop seu. Hi ha en Soldevila, la joventut del Teatre Català. Hi ha En Llongueres, el més apassionat romàntic de la cultura de Catalunya. A tots us donme les gràcies; En Toldrà amb les llàgrimes als ulls i jo amb les llàgrimes al cor. Gràcies per l'alada estrofa d'En Llongueres, la qual és digna de la seva inspiració, i gràcies per les paraules d'En Pere Coromines, tan justes i plenes d'entusiasme, tan plenes de sentiment. Com que jo no é parlar, haig de contar-vos, per acabar, una història. L'anècdota me la digueres una vegada a Caracas. Molta gent dels pobles de Venezuela han experimentat ja en diverses ocasions l'efecte sobtat de les sotragades. Un alemany arribat de poc a Caracas i que sabia molt poc el llenguatge espanyol, no havia estat encara testimoni de cap terratrèmol. Aquest alemany tenia un mosso que es deia "Domingo". El terratrèmol es produí a la nit. El "Domingo", en sentir l'efecte dels sotracs, saltà del llit i es posà a dir en veu alta el Parenostre. L'alemany, procedint amb l'instint del qui s'aixeca d'un somni, davant el fet sobtat, digué: "Señor, yo también digo lo que dice Domingo!". Jo també dic, senyors, el que diu En Pere Coromines." A precs dels concurrents foren pregats a parlar els mestres Vives i Millet. El primer s'aixecà i digué: Jo també dic el que diuen En Pere Coromines i En Carner. Pel meu compte només diré que per al teatre líric català estic disposat a posar-hi el coll i a fer par a ell tot el que pugui". Grans aplaudiments. El mestre Millet, aixecant-se a son torn, digué amb aquella bondat i senzillesa seves: - jo, com que no sé cantar ni sé parlar, dic: Amén!. Podem dir, sens por a equivocar-nos, que és ple de belles promeses aquest sopar germanívol d'"El Giravolt de Maig". Ch.
November 4: Anunci a la Veu de Catalunya del dia 4 de novembre de 1928: Teatre Català al Novetats [link]
"Dues funcions extraordinàries i d'un gran interès artístic i musical van a celebrar-se a Novetats.  L'empresari, Josep Canals, atent sempre a tot el que representa una nova manifestació escènica, i més encara si es produeix en els dominis del teatre català, ha conseguit portar al seu teatre, l'òpera còmica del poeta Josep Carner i del mestre Eduard Toldrà, "El Giravolt de Maig", estrenada amb gran èxit al Palau de la Música Catalana  Les dues representacions d'"El Giravolt de Maig" tindran lloc a Novetats els dies 6 i 9 de novembre, amb els mateixos intèrprets, idèntic vestuari i la mateixa orquestra del Palau de la Música Catalana.  Seran, doncs, els intèrprets d'"El Giravolt de Maig", els celebrats artistes Concepció Callao, Mercè Plantada, Emili Vendrell, Conrad Giralt. Juan Barrabés, Valentí Capdevila i Francesc Torra.  De l'opera còmica de Josep Carner i del mestre Toldrà, ha dit un crític: "En parlar d'"En Giravolt de Maig", s'ha de notar la importància d'un fet: que tant el músic com el poeta han triomfat fàcilment, plenament, sense emprar mai cap engany. L'obra apareix així deliciosament pura." Les dues representacions d'"El Giravolt de Maig", al Novetats, seran les úniques i darreres." 
https://lh3.googleusercontent.com/-2iGRmY7-46U/T-XqKkaPwEI/AAAAAAAAE9g/kGLi0cSX2Ks/s1600/getimage.jpeg
November 4:
 Sunday. at the Teatro Barcelona, Vendrell rinde tributo de admiración al MAESTRO TOLDRÀ interpretando sus magníficas y populares canciones: Romanç de Santa LLúcia, Cançó de grumet, Cançó de comiat, Co-co-ro-coc, Cançó de l'amor que passa y la gran aria de EL GIRAVOLT DE MAIG que acompañará al piano el propio maestro Toldrà - Localidades, Puerta Angel, 23.
November 6: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà". (?)
November 6: First of the two performances at the "Teatro Novedades" of the opera "El giravolt de maig" by Carner and Toldrà with sets and costume by Xavier Nogués, and with the singers Mercè Platada, Concepcio CaIlao, Emili Vendrell, Conrad Giralt, Joan Barrabés, Valentí Capdevila and Francesc Torra. Preus populars
November 7: A la Revista "Papitu" apareix una ressenya queixant-se dels alts preus de l'estrena al Palau de la Música Catalana i reclamant que es fes una representació a preus populars al Teatre Novetats. [link]
November 9: A la nit, darrera vetallada extraordinària, interpretació de "El giravolt de maig" a preus populars, igual al dia de la seva estrena al Palau de la Música Catalana. Teatre Català Novedades. M. Salvat. Anunci aparegut a "La Esquella de la Torratxa" Núm 2577 (9 nov. 1928) p. 738 [link]
https://lh4.googleusercontent.com/-ylpBuIukZhY/UurrObSodQI/AAAAAAAAI04/Qb1FUlLNfp4/s1600/El%2520tenor%2520Vendrell%2520dibuix%2520de%2520Joquim%2520Renart.jpg
November 11: 
Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November 12: Concert at the "Teatre Fortuny" in Reus (Tarragona), at the 8th Musical Course by the "Associació de la lliga d'Associacions Musicals. First half seleccion of songs sang by Conxita Callao, Mercè Plantada and Emili Vendrell, J. Capdevila on the pianoCançó de l'amor que passaRomança sense paraulesEls obercocs i les petites collidoresA muntanyaCançó de vela (Concepció Callao); Menta i FarigolaRomanç de Santa Llúcia (Mercè Plantada); Cançó de comiatCanticelCançó de grumet (Emili Vendrell). Second half, full performance of the "El giravolt de maig" with the same original production of the one premiered in Barcelona.
November 13,14,15,16,17: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November 18: The entire cycle "Garba" is premiered at the "Palau de la Música Catalana" in Barcelona by Emili Vendrell and Pere Vallribera in a Concert organized by Manuel Clausells and Francesc Martí entitled "Cançons velles i noves". [program].
November 18: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November 22,23,24,25,27: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November 28: "Festival Ruso". Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
November 29: Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
December 2,5,6,7,8: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
December 14: "Festival Liszt". Performance at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".
December 21,23: Performances at the Salon Doré of the Granja Royal from 10pm to 12am with the "Quintet Toldrà".




NEXT CHAPTER: 1929-1936: the exquisite maturity
 - "La rosa als llavis", the exploration of a new horizon
.