index‎ > ‎Complete catalog‎ > ‎Songs‎ > ‎

Cocorococ!

1926
Original for voice and piano
Dedicated: to Manuel Clausells.
Premiered: Al Teatre Olympia de Barcelona, el 14 de novembre de 1926, per Mercè Plantada i Frederic Longàs, en el marc d’un Gran Festival Popular organitzat per Manuel Clausells i Francesc Martí, amb la participació de l’Orquestra Pau Casals.
PublisherUnion Musical Española (UME Madrid, 1963)

        

Cocorococ!
(En la naixença d’un noi)
Poem by: Josep Carner

Eulària, noble dama,
és reposant al llit;
hi ha vora seu la fosca,
la pau i un feble crit.

Les coses de la casa
amb un llenguatge mut
es parlen del misteri
i la dolçor que ha dut.

– Un altre – diu el sostre –,
que no em serà constant.
– Un altre – diu la llinda –,
que em deixarà cantant.

– Ell, que m’ignora encara,
– diu el roser flairós –
escamparà mes roses
sobre un cabell tot ros.

Dins ses humides nines,
medita el gos, content:
– No tindrà por de l’ombra,
farà fugî el dolent!

I en l’alta nit profunda
hom sent el gall cofoi
que diu a les estrelles:
– Cocorococ! És noi!

© hereus Josep Carner
Cock-a-doodle-doo!
(The birth of a child)
(English translation)

Eulària, noblewoman,
is resting in bed;
around her there is darkness,
peace, and a feeble cry.

The things of the house
with a mute language
speak about the mystery
and the sweetness she has brought.

- Another - says the ceiling -
that will not be loyal to me.
- Another one - says the threshold -
that will leave me singing.

- He that still ignores me,
- says the fragrant rosebush-
will strew my roses
over a blond hair.

Inside his moist pupils,
ponders happily the dog:
- He will not be afraid of the shadow,
he will chase the evil away!

And in the deep of night
one hears the proud rooster
saying to the stars
- Cock-a-doodle-doo! It's a boy!

translated by Salvador Pila
(el traductor catala)
Cocorocó!
(En el nacimiento de un niño)
(traducción al Castellano)

Eulària, noble dama,
está descansando en la cama;
cerca, la oscuridad,
la paz y un grito débil.

Las cosas de la casa
con un lenguaje mudo
hablan del misterio
y la dulzura que ha traído.

– Otro – dice el techo –,
que no me será constante.
– Otro – dice el umbral –,
que me dejará cantando.

– Él, que aún me ignora,
– dice el rosal aromático –
esparcirá más rosas
sobre un cabello muy rubio.

En sus húmedas pupilas,
medita el perro, contento:
– No tendrá miedo de la sombra,
¡hará huir al malo!

Y en la alta noche profunda
se oye el gallo ufano
que les dice a las estrellas:
– ¡Cocorocó! ¡Es niño!

COMMENTS

Toldrà va dedicar aquesta cançó al seu bon amic Manuel Clausells en ocasió de la seva imminent paternitat.