index‎ > ‎Complete catalog‎ > ‎

Les danses de Vilanova

1921
Original for cobla
(There is a version for String Quartet and piano (with an optional Contrabass part) by the composer written in July 1931)
Glossa per a cobla del ballet popular.
Award: Premi Fundació Patxot 1920-21.
Premiered:  at the Palau de la Música Catalana, in Barcelona, at the traditional concert of the first of the year, January 1st 1922, by the cobla La "Principal de la Bisbal" conducted by the composer. At the same concert they performed "Lluna Plena" [program]

     

COMMENTS

Les Danses de Vilanova, un ball d’inspiració noucentista, perfectament reglat, en què un home balla amb dues dones. Les danses de Vilanova tenen diferents parts i no pocs experts, però els més atrevits en tenen prou amb situar-se darrere d’algú que domini els tempos per agafar de seguida els diferents moments de la dansa. Joaquim Serra també va fer un arrangement per a cobla de "Les danses de Vilanova" l'any 1950.

El gran folklorista Joan Amades parla d'aquesta dansa en el seu llibre sobre les Danzas tradicionales de Cataluña, en el seu llibre sobre els Balls populars (Editat a Tàrrega el 1936 per l'Esbart Català de Dansaires) i també dins del segon volum del seu extraordinari Costumari català en tractar el tema del Carnestoltes.

DANZAS TRADICIONALES DE CATALUNYA - Joan Amades

"Graceful dance carnival, played on the evening of Shrove Tuesday from among the bustling hubbub that preceded the death of the puppet raucous Carnival symbolic. This unique dance, fall into oblivion for years, is distinguished by the particular, unique in Catalan dances, dancing with two ladies a beau at a time. This dance consists of two parts: the proper, subtle and delicate, which ends with a final galop precipitate and turbulent environment in line with the joy that lay the festivities."

 BALLS POPULARS (1936) - Joan Amades

"És potser el ball més selecte i delicat dels ballets populars catalans recollits fins avui. La seva tonada, d'una Unia melòdica altament exquisida, i els seus moviments, graciosos i elegants, li donen una distinció senyorivola no gaire corrent en els documents populars. Té la curiosa particularitat que el ballen un fadrí amb dues donzelles alhora, cas únic en els ballets populars catalans fins avui registrats, si bé es troba en algunes danses de saló forasteres.

Havia estat ballat a Vilanova i la Geltrú els dies de Carnestoltes a la tarda al mig de la plaça. Dies abans el ballador es comprometia el ball amb les balladores i, arribat el dia de la dansa, anava a cercar les balladores a casa, primer l'una, i del braç d'aquesta anava després a casa de l'altra sense que la segona se'n donés per enutjada, i tots tres feien cap a la plaça i es lliuraven joiosament a la dansa. La dansa és formada per dues parts: la primera, tota cerimoniosa i delicada, plena d'una excelsa gràcia i suavitat, que és la que constitueix la veritable dansa i la que dóna al ball un marcat caràcter cortesà de delicat bon gust i fina exquisitat. La segona part és un galop esbojarrat i alegroi que dóna al ball fesomia carnestoltesca i que ni per la seva melodia, si bé graciosa, molt inferior en qualitat a la de la dansa, ni per la seva avalotada coreografia, no té res a veure amb la primera part del ball. Aquest galop ha estat afegit a la dansa en data relativament moderna, quan el ball descendí dels salons cortesans a la plaça i deixà el seu caient senyorívol per a convertir-se en ballada de Carnestoltes.

Les danses foren ballades fins a la darreria del segle passat. Cap a llurs darrers temps havien perdut el caràcter de sa espectacle i havien caigut en franca degeneració. Hom apedregava amb confits e's balladors fins al punt de cobrirne el sòl de la pinça i fer difícil el ball. Hom calculava la importància del Carnestoltes pel nombre d'arroves de confits llançats a la plaça en ballar les danses. Sitges i Reus també havien ballat danses; la melodia de les primeres era completament diferent de les de Vilanova i també ho havia d'ésser la coreografia. De les de Reus. no en sabem sinó que es ballaven també per Carnestoltes. No creiem que puguin ésser considerades com a variants de les de Vilanova i no deu existir entre elles altra relació que una coincidència de nom. Per les contrades valencianes havia estat molt popular un tipus de ball anomenat les danses i les dansetes, de fesomia molt rústica i primitiva i que en cap aspecte no s'assemblen ni llunyanament a les danses de què parlem.

***********

El ballador porta una balladora a cada braç (fig. 1); tots tres fan l'entrada sense seguir el ritme de la música, caminant amb naturalitat. Cada grup, quan passa pel davant del públic per primera vegada, fa un acatament de salutació, consistent en una lleugera inclinació de cos cap endavant, i segueix caminant. Un cop han fet l'acatament tots els grups, esperen l'acabament de la melodia. El ballador, en els compassos 15 i 16, ha de tenir en compte de posar les seves balladores al seu davant acompanyant-les amb els braços, sense ell moure's de lloc, o sia tal com van agafats, i queden amb els braços enlaire (fig. 2). Comença tot seguit la dansa, que consisteix en un punteig sense saltar; el primer compàs és marcat amb el peu dret en direcció a l'esquerra; per a marcar el segon compàs, el peu dret passa al seu lloc i és l'esquerre que el marca en direcció a la dreta, i aixi successivament. Els balladors i les balladores, de seguida que comença la dansa, han de fer anar els braços seguint el ritme del cos, i el ballador va reculant, empaitat per les balladores (fig. 3). En arribar al compàs 13 el ballador avança i passa per entremig de les balladores, per a anar a parar al lloc on estaven elles, i elles fan el mateix per a anar a ocupar el lloc de llur ballador, i així fan un encreuament, en el qual esmercen els compassos 13, 14 i el primer temps del 15. En el segon temps d'aquest mateix compàs comencen a girar-se en direcció a la sageta (fig. 4), per quedar de cara en el primer temps del compàs 16, fan un acatament i tornen a fer la dansa. La melodia es toca 6 vegades: dues per a l'entrada i quatre per a dansar. Acabades les quatre vegades de dansa, el ballador agafa les balladores pel colze, les quals posen una mà sobre l'espatlla del ballador i es donen l'altra (fig. 5). I comença l'Al·legro viu, que es balla exactament igual com un galop, i al compàs 24 els balladors agafen les mans dels braços que sostenen pel colze i els fan donar un giravolt (risto) durant els compassos 25 i 26. Així s'acaba la dansa.

BIBLIOGRAFIA.-Amades: Les Danses-, Pujol-Amades: Diccionari."

COSTUMARI CATALÀ (1951) - Joan Amades

pàg. 236-237 "Una de les notes típiques de les danses de Vilanova i La Geltrú havia estat el gran llançament de confits, fins al punt que hom jutjava la importància del conjunt de les Carnestoltes pel nombre de quintars de confits que hom havia llançat durant les danses. Queia damunt dels ballaires una pluja granejada de confits que els engegaven de pertot arreu de la plaça. Hi havia molt d'interès per part dels espectadors a sembrar el terra materialment de confits fins a fer difícil el caminar i propens el caure, i hom sentia cert goig si queia algun ballaire."

pàg. 286-287 "També són d'aquest mateix ordre les danses que ballaven a Vilanova i la Geltrú en grups de tres ballaires, com el ball de les noies de Vilaller: ballador amb dues donzelles. El ballador es convenia primer amb dues balladores per a ballar amb ell, i un cop els tres posats d'acord, el dia del ball, que era el dimarts de Carnestoltes, el fadrí anava a cercar-ne primer una a casa seva i després, portant aquesta del braç, anava a cercar l'altra, de casa de la qual sortia el grup dels tres, el ballador al mig de les balladores i fent bracet amb totes dues; ballava tota la tarda amb les dues alhora i les feia objecte de mil atencions i gentileses, a les quals elles corresponien: durant la dansa s'entaulava una furiosa batalla de confits en què se'n llançaven uns quants quintars. Aquestes danses també s'havien fet a Sitges i a Reus, però gairebé se n'ha perdut el record."





[FACSIMILE AUTOGRAPH MANUSCRIPT]