Amadeu Vives

Nascut a Collbató el 1871, des de molt petit es sentí inclinat vers la música rebent les primeres lliçons de solfeig del seu germà Camil i sense importar-li haver de recórrer a peu quasi diàriament els quatre quilòmetres que el separaven d'Esparreguera, per tal de rebre lliçons del senyor Flaquer, malgrat el seu defecte físic que li dificultava el caminar i que només tenia cinc anys. La seva vocació musical i el seu interès pel folklore, es veien estimulats per la influència dels germans Pau i Jaume Bertran i Bros, eminent folklorista el primer i professor de solfeig el segon, també fills de Collbató. Amb aquest bagatge s'inicià qui havia de convertir-se en famós compositor, i que després es desplaçà a Barcelona per estudiar harmonia i composició amb el mestre Ribera. Després de breus estades a Málaga i Toledo, retornà a Barcelona freqüentant les més importants i famoses tertúlies de l'època. Això li proporcionaria l'amistat de moltíssimes personalitats de la vida cultural i política catalana.Conjuntament amb un dels seus amics entranyables, Lluís Millet, fundaria l'any 1891 l'Orfeó Català, el qual interpretaria moltes de les seves obres: L'Emigrant (1890), La Balanguera (1926), Follies i paisatges (1928) i moltes altres més. Va compondre també lieder i òpera i fou un actiu conferenciant, articulista i escriptor. La màxima popularitat l'assolí però amb la sarsuela, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva inesgotable inspiració lírica. Des de Madrid donà a conèixer obres de gran èxit que han esdevingut peces clàssiques del gènere: Bohemios (1903), Maruxa (1914), Doña Francisquita (1923), etc... Admirà i estimà la música per a cobla, com ho proven les seves quatre sardanes: Goigs i planys, Eixelebrada, Montserratina i Matinada santpolenca, estrenades el 1926 per la Cobla Barcelona.