Vinyes verdes vora el mar

1924

Dedicated: to a Iu Pascual.

Premiered: Al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 5 de maig de 1924, per Emili Vendrell i Eduard Toldrà dins de la XIª Temporada de l’Associació de Música Da Càmera de Barcelona.

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)

Vinyes verdes vora el mar

Poem by: Josep Maria de Sagarra

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes, dolç repòs

vora la vela que passa;

cap el mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina...

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...

Dins del cep s’adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d’or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor....

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap el tard....

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

© hereus Josep Maria de Sagarra

Green vineyards near the sea

(English translation)

Green vineyards near the sea,

now that the wind does not grumble,

you turn greener and yet,

your leaves are still fearful,

green vineyards near the sea.

Green vineyards, sweet repose

near the sail that moves along;

you bend your form towards the sea

without slanting in excess,

green vineyards, sweet repose.

Vineyards that wish farewell

to the catboat and the seagull,

and to the fine trimming of snow

that now appears and then expires…

Vineyards that wish farewell!

Green vineyards of my heart…

In your stems slumbers the evening,

black grapes, golden leaves,

water, scarp, and awe.

Green vineyards of my heart…

Green vineyards near the sea,

green at daybreak,

pale green in the evenfall…

Keep us company forever,

green vineyards near the sea!

translated by Salvador Pila

(el traductor catala)

Viñas verdes a la vera del mar

(traducción al Castellano)

Viñas verdes a la vera del mar

ahora que el viento no ruge,

os tornáis más verdes y aún

tenéis la hoja medrosa,

viñas verdes a la vera del mar.

Viñas verdes, dulce reposo,

cerca de la vela que pasa;

hacia el mar inclináis el cuerpo

sin doblegaros en exceso,

viñas verdes, dulce reposo.

Viñas verdes que adiós decís

al laúd y a la gaviota,

y al ligero fleco de nieve

que ora nace y ora muere…

¡Viñas que adiós decís!

Viñas de mi corazón...

En la cepa se adormece la tarde,

uva negra, pámpano de oro,

agua, peñasco y temor.

Viñas verdes de mi corazón…

Viñas verdes a la vera del mar,

verdes al rayar el alba,

verde claro al atardecer...

Guardadnos siempre compañía,

¡viñas verdes a la vera del mar!

COMMENTS

(text goes here)