Cocorococ!

1926

Original for voice and piano

Dedicated: to Manuel Clausells.

Premiered: Al Teatre Olympia de Barcelona, el 14 de novembre de 1926, per Mercè Plantada i Frederic Longàs, en el marc d’un Gran Festival Popular organitzat per Manuel Clausells i Francesc Martí, amb la participació de l’Orquestra Pau Casals.

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)

Cocorococ!

(En la naixença d’un noi)

Poem by: Josep Carner

Eulària, noble dama,

és reposant al llit;

hi ha vora seu la fosca,

la pau i un feble crit.

Les coses de la casa

amb un llenguatge mut

es parlen del misteri

i la dolçor que ha dut.

– Un altre – diu el sostre –,

que no em serà constant.

– Un altre – diu la llinda –,

que em deixarà cantant.

– Ell, que m’ignora encara,

– diu el roser flairós –

escamparà mes roses

sobre un cabell tot ros.

Dins ses humides nines,

medita el gos, content:

– No tindrà por de l’ombra,

farà fugî el dolent!

I en l’alta nit profunda

hom sent el gall cofoi

que diu a les estrelles:

– Cocorococ! És noi!

© hereus Josep Carner

Cock-a-doodle-doo!

(The birth of a child)

(English translation)

Eulària, noblewoman,

is resting in bed;

around her there is darkness,

peace, and a feeble cry.

The things of the house

with a mute language

speak about the mystery

and the sweetness she has brought.

- Another - says the ceiling -

that will not be loyal to me.

- Another one - says the threshold -

that will leave me singing.

- He that still ignores me,

- says the fragrant rosebush-

will strew my roses

over a blond hair.

Inside his moist pupils,

ponders happily the dog:

- He will not be afraid of the shadow,

he will chase the evil away!

And in the deep of night

one hears the proud rooster

saying to the stars

- Cock-a-doodle-doo! It's a boy!

translated by Salvador Pila

(el traductor catala)

Cocorocó!

(En el nacimiento de un niño)

(traducción al Castellano)

Eulària, noble dama,

está descansando en la cama;

cerca, la oscuridad,

la paz y un grito débil.

Las cosas de la casa

con un lenguaje mudo

hablan del misterio

y la dulzura que ha traído.

– Otro – dice el techo –,

que no me será constante.

– Otro – dice el umbral –,

que me dejará cantando.

– Él, que aún me ignora,

– dice el rosal aromático –

esparcirá más rosas

sobre un cabello muy rubio.

En sus húmedas pupilas,

medita el perro, contento:

– No tendrá miedo de la sombra,

¡hará huir al malo!

Y en la alta noche profunda

se oye el gallo ufano

que les dice a las estrellas:

– ¡Cocorocó! ¡Es niño!

COMMENTS

Toldrà va dedicar aquesta cançó al seu bon amic Manuel Clausells en ocasió de la seva imminent paternitat.