Cançó incerta

1927

Dedicada al Dr. Joaquim Montoriol.

Inclosa en la col.lecció “Garba” que guanyà el Premi Rabell - 1927

(there is an orchestral version written by Toldrà in 1931)

Premiered: At the "Palau de la Música Catalana", Barcelona, November 18, 1928, by Emili Vendrell and Pere Vallribera in a concert organized by Manuel Clausells and Francesc Martí. [program].

Estrena de la versió per a veu i orquestra, del propi autor, 1931, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 22 d’octubre de 1931, per Concepció Badia i l’Orquestra Pau Casals dirigida pel mestre Eduard Toldrà.

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)

Cançó incerta

Poem by: Josep Carner

Aquest camí tan fi, tan fi,

qui sap on mena!

És a la vila o és al pi

de la carena?

Un lliri blau, color de cel,

diu: vine, vine!

Però: no passis! –diu un vel

de teranyina.

Serà drecera del gosat,

rossola ingrata,

o bé un camí d’enamorat,

colgat de mata?

És un recer per adormir

qui passi pena?

Aquest camí tan fi tan fi,

qui sap on mena?

Qui sap si trist o somrient

acull a l’hoste?

Qui sap si mor sobtadament

sota la brosta?

Qui sabrà mai aquest camí

a què em convida!

I és camí incert cada matí,

n’és cada vida!

© hereus Josep Carner

Uncertain song

(English translation)

This road so narrow, so narrow,

who knows where it leads!

To the town or to the pine tree

at the crest?

A blue lily, the colour of the sky,

says: come, come!

Yet: don’t move! – says a veil

of cobweb.

Will that be the shortcut of the daring,

unpleasant chute,

or maybe a lover’s path

hidden by shrub?

Is it a shelter to calm

those who are grieving?

This road so narrow, so narrow

who knows where it leads?

Who knows whether, sad or smiling,

it welcomes the guest?

Who knows whether it ends abruptly

under the foliage?

Who will ever know to what

this road invites me!

And it is the uncertain road every morning,

and so is every life!

translated by Salvador Pila

(el traductor catala)

Camino incierto

(traducción al Castellano)

Este camino tan estrecho, tan estrecho,

¡quién sabe a dónde llevará!

¿Será al pueblo o al pino

de la cima?

Un lirio azul, color de cielo,

dice: ¡ven, ven!

Pero: ¡no pases! –dice un velo

de telaraña.

¿Será atajo del audaz,

resbaladero ingrato,

o camino de enamorado,

cubierto de mata?

¿Será un abrigo para dormir

a quién penas pasa?

Este camino tan estrecho, tan estrecho,

¡quién sabe a dónde llevará!

¿Quién sabe si triste o sonriente

al huésped acoge?

¿Quién sabe si muere de repente

bajo el follaje?

¡Quién sabrá alguna vez a qué

me invita este camino!

¡Y es camino incierto cada mañana,

lo es cada vida!

COMMENTS

(text goes here)