Camins de fada

1926

Original for voice and piano

Premiered: Al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 28 de novembre de 1926, per Concepció Badia i Eduard Toldrà en un concert dedicat a Tomàs Garcés pels Amics de la Poesia dins la sèrie de “Concerts Blaus: Els poetes i els músics”.

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)

Camins de fada

Poem by: Tomàs Garcés

Amor, faré una passera

damunt de la mar.

La pedra llisca lleugera

damunt de la mar.

Mon braç l’ha tornat alada.

Vola, que l’ombra morada

no sigui xarxa parada

damunt de la mar.

Si la gavina s’acosta,

fes via, brunzent.

Pedra, si és roja la posta,

fes via, brunzent.

No et torbi l’escull, esquiva

l’abraçada fugitiva

del dofí. Sageta viva,

fes via, brunzent.

El mar té camins de fada,

blanc i rosa, Amor.

Els feia la pedra alada,

blanc i rosa, Amor.

Ves-hi peu nu, rosa vera.

Oreig damunt la passera,

amb la teva mà lleugera,

cull l’estel, Amor.

© hereus Tomàs Garcés

Fairy Paths

(English translation)

Love, I will build a passageway

over the sea.

The stone slides swiftly

over the sea.

My arm has given it wings.

Fly, so that the purple shadow

does not become a net set down

over the sea.

If the seagull comes near,

rush away, buzzing.

Stone, if the sunset is red,

rush away, buzzing.

See that the reef does not delay you

shun the dolphin's fleeting

embrace. Lively arrow,

rush away, buzzing.

The sea has fairy paths,

white and pink, Love

The winged stone has made them,

white and pink, Love.

Walk there barefoot, true rose.

Breeze blowing over the passageway,

with your nimble hand

catch the star, Love

translated by Salvador Pila

(el traductor catala)

Caminos de hada

(traducción al Castellano)

Amor, haré una pasadera

sobre la mar.

La piedra resbala ligera

sobre la mar.

Mi brazo la ha vuelto alada.

Vuela, que la sombra morada

no sea red parada

sobre la mar.

Si la gaviota se acerca,

pasa deprisa, zumbando.

Piedra, si es roja la puesta,

pasa deprisa, zumbando.

Que no te turbe el arrecife, esquiva

el abrazo fugitivo

del delfín. Saeta viva,

pasa deprisa, zumbando.

El mar tiene caminos de hada,

blanco y rosa, Amor.

Les hacía la piedra alada,

blanco y rosa, Amor.

Ves allá descalza, rosa vera.

Oreo sobre la pasadera,

con tu mano ligera,

coge la estrella, Amor.

COMMENTS

Compare this song with the last movement of the String Quartet Vistes al mar entitled La mar estava alegre.