Anacreontica
1927
Dedicada a Concepció Patxot.
Inclosa en la col.lecció “Garba” que guanyà el Premi Rabell - 1927
(there is an orchestral version written by Toldrà in 1931)
Premiered: At the "Palau de la Música Catalana", Barcelona, November 18, 1928, by Emili Vendrell and Pere Vallribera in a concert organized by Manuel Clausells and Francesc Martí. [program].
Estrena de la versió per a veu i orquestra, del propi autor: Al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 22 d’octubre de 1931, per Concepió Badia i l’Orquesta Pau Casals dirigida per l’autor.
Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)
Anacreòntica
Poem by: Clementina Arderiu
Un dia Amor –ai trist,
per tot sempre hi ha noses–
distret, no havia vist
l’abella entre les roses
i al dit va ser fiblat,
perquè amb barroeria
l’havia despertat.
Amor, enfolleït, pica de peus i plora,
no veu ningú a la vora
i vola i corre prest
a la gentil Citera,
que sempre Amor espera.
“Oh, mare, sô perdut!
–li diu– Ai las, jo em moro!
No em renyis perquè ploro,
que m’ha picat al dit
aquell ser ben petit
armat de fibló i ales
que abella, per mon dol,
ne diu el camperol”.
“Amor, això no és res
–ella respon– i què,
aquest fiblar d’abella,
si penses en aquella
ferida que sofreix
qui ton dardell fereix?”
© hereus Clementina Arderiu
Anacreontic
(English translation)
One day Amor – oh misery,
for all, there are always nuisances –
inattentive, he didn’t see
the bee between the roses,
and was stung in the finger
because, clumsily,
he had awakened it.
Amor, driven mad, stamps his feet and cries,
doesn’t see anyone around,
and flies and goes fast
to see the kind Cytherea,
who is always waiting for Amor.
“Oh, mother, I’m lost!
-- he tells her – Oh dear, I’m dying!
Don’t scold me because I’m crying,
I’ve been stung in the finger
by that being so small,
armed with stinger and wings,
which, for my woe,
the farmer calls bee.”
“Amor, this is nothing
-- she replies – what is
this bee sting
if you think about
the wound that suffer
those who are struck by your darts?"
translated by Salvador Pila
Anacreóntica
(traducción al Castellano)
Un día Amor –ay, triste,
por todas partes siempre hay estorbos–
distraído, no vio
la abeja entre unas rosas
y en el dedo ésta le picó
pues bruscamente la había despertado.
Amor, enloquecido, patalea y llora,
no ve a nadie cerca
y vuela y corre raudo y veloz
a ver a la gentil Citera,
que siempre al Amor espera.
“¡Oh madre, estoy perdido!
–le dice– ¡Ay, que desgracia, me muero!
No me riñas porque lloro,
pues me ha picado en el dedo
aquel ser pequeño
armado de aguijón y alas
a la que, a pesar mío,
abeja llama el campesino.”
“Amor, esto no es nada
–responde ella– ¿qué es,
pues, esta picadura de abeja,
si piensas en esa
herida que sufre
aquél a quién tu dardo hiere?”
COMMENTS
(text goes here)
