A l'ombra del lledoner
1924
Original for voice and piano
[Cycle of 5 songs, with text by Tomàs Garcés]
(There is a version by the composer for orchestra written in 1956)
Dedicated: to Lluís Millet.
Premiere: The third song at the "Palau de la Música Catalana" in Barcelona, on the April 10th, 1924, by Emili Vendrell and Pere Vallribera. The compete cycle was premiered at the "Palau de la Música Catalana de Barcelona", May 5th 1924, by Emili Vendrell and Eduard Toldrà at the 11th Season of the "Associació Música Da Càmera" in Barcelona.
Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)
1 - A l'ombra del lledoner
2 - Cançó de comiat
3 - Cançó de grumet
4 - Cançó de bressol
5 - La vida de la galera
1-A l'ombra del lledoner
Poem by: Tomàs Garcés
A l’ombra del lledoner
una fadrineta plora.
La tarda mor dalt del cim
i llisca per la rossola,
l’esfilagarsen els brucs,
la tenebra se l’emporta.
La noia plora d’enyor:
el lledoner no fa ombra.
Fadrina, l’amor és lluny;
enllà, la carena fosca.
Si passava un cavaller...
Du el cavall blanc de la brida.
L’arbre li dóna repòs,
l’oratge, manyac, arriba.
Al cel la llum de l’estel
és la rosada del dia.
–Cavaller, l’amor és lluny;
amb l’ombra i el cant fugia.
–Fadrina, l’amor és lluny;
per l’ampla plana camina.
La nit sospira, la nit,
el bosc, la riera clara.
Les branques del lledoner
són fines i despullades;
fulla i ocell n’han fugit,
però hi crema l’estelada.
Fadrina, l’amor és lluny;
demana’l a punta d’alba,
quan l’ombra del lledoner
s’allargui com un miracle.
© hereus Tomàs Garcés
1-In the shade of a hackberry
(English translation)
In the shade of a hackberry
a young girl is crying.
The evening dies over the summit
and slides down the chute,
is frayed by the heathers,
darkness takes it away.
The girl cries of longing:
the hackberry gives no shade.
Girl, love is far away;
beyond the dark crest.
If a knight would pass….
Takes the white horse by the bridle.
The tree gives him rest,
the breeze, gentle, arrives.
In the sky, the starlight
is like the daylight’s dew.
-- Sir, love is far away;
fled with the shadow and the song.
-- Girl, love is far away;
walks along the vast plain.
The night sighs, the night,
the forest, the clear brook.
The branches of the hackberry
are thin and bare;
leaves and birds have abandoned them,
but they are lighted by the stars.
Girl, love is far away;
ask for it at dawn,
when the shade of the hackberry,
like a miracle, will lengthen.
translated by Salvador Pila
1-A la sombra del almez
(traducción al Castellano)
A la sombra del almez
una moza llora.
La tarde muere en la cima
y se escurre por el deslizadero,
la deshilachan los brezos,
las tinieblas se la llevan.
La moza llora de añoranza:
el almez no da sombra.
Moza, el amor está lejos;
más allá de la cresta oscura.
Y pasaba un caballero…
Por la brida lleva el caballo blanco.
El árbol le da reposo,
la tormenta, dócil, llega.
En el cielo, la luz de la estrella
es el rocío del día.
–Caballero, el amor está lejos;
con la sombra y el canto huía.
–Moza, el amor está lejos:
por la extensa llanura camina.
La noche suspira, la noche,
el bosque, la riera clara.
Las ramas del almez
son finas y están desnudas;
hoja y pájaro han huido,
pero lucen las estrellas.
Moza, el amor está lejos;
pídelo al rayar el alba,
cuando la sombra del almez
como un milagro se alargue.
COMMENTS
(text goes here)
2-Cançó de comiat
Poem by: Tomàs Garcés
Adéu, galant terra, adéu!
Adéu-siau, vinya verda,
flor seca del caminal,
lledoner de bona ombreta.
Ja no m’assec al pedrís
ni me bressa la riera.
Adéu, galant terra, adéu.
Les lloses d’aquell bancal
són ombrejades i fresques.
Els lledoners de la font
han tret una fulla tendra,
i els ceps faran bon raïm
quan els oregi el setembre.
Adéu, galant terra, adéu.
Els ceps faran bon raïm
i llum viva les estrelles.
Vindran les nits de l’estiu,
la mar quieta i estesa,
llambrant sota el cop dels rems,
tallada per la carena.
Adéu, galant terra, adéu.
Vindran les nits de l’estiu,
la tardô i la primavera,
les boires que baixa el cim,
el crit de les orenentes.
I sempre el respir del mar
i el batec de les estrelles.
Adéu, galant terra, adéu.
Adéu, muntanya, pedrís,
paret blanca de l’església,
aigua clara de la font,
plata de les oliveres,
olor mullada dels horts,
estrella, riera, vela.
Adéu, galant terra, adéu!
© hereus Tomàs Garcés
2-Farewell song
(English translation)
Farewell, magnificent land, farewell!
So long, green vineyards,
dry flower of the alley,
hackberry of pleasant shade.
I no longer sit on the stone bench
nor the stream rocks me.
Farewell, magnificent land, farewell.
The slabs of that bench
are shaded and cool.
The hackberries at the fountain
have sprouted tender leaves,
and the vine stocks will give good grapes
when September airs them.
Farewell, magnificent land, farewell.
The vine stocks will give good grapes,
and bright light the stars.
Summer nights will come,
the sea, calm and smooth,
glittering under the stroke of oars,
split by the keel.
Farewell, magnificent land, farewell.
Summer nights will come,
and autumn, and spring,
the mist that the summits bring down,
the cries of swallows.
And always the breath of the sea,
and the pulse of the stars.
Farewell, magnificent land, farewell.
Farewell, mountain, stone bench,
white wall of the church,
clear water from the fountain,
silver olive groves,
moist smell of the orchards,
star, stream, sail.
Farewell, magnificent land, farewell!.
translated by Salvador Pila
2-Canción de despedida
(traducción al Castellano)
¡Adiós, tierra magnífica, adiós!
Hasta la vista, viña verde,
flor seca de la senda,
almez de buena sombrita.
Ya no me siento en el poyo
ni me mece la riera.
Adiós, tierra magnífica, adiós.
Las losas de aquel bancal
son sombreadas y frescas.
De los almeces de la fuente
ha brotado una hoja tierna,
y las cepas harán buen vino
cuando septiembre las oree.
Adiós, tierra magnífica, adiós.
Las cepas darán buena uva
y viva luz las estrellas.
Vendrán las noches de verano,
la mar quieta y plana,
riela bajo los remos,
cortada por la carena.
Adiós, tierra magnífica, adiós.
Llegarán las noches de verano,
de otoño y de primavera,
las brumas que la cima baja,
el grito de las golondrinas.
Y siempre el respiro del mar
y el latido de las estrellas.
Adiós, tierra magnífica, adiós.
Adiós, montaña, poyo,
pared blanca de la iglesia,
agua clara de la fuente,
plata de los olivares,
olor húmedo de los huertos,
estrella, riera, vela.
Adiós, tierra magnífica, adiós.
COMMENTS
(text goes here)
3-Cançó de grumet
Poem by: Tomàs Garcés
Adéu, turons de Marsella,
ja se’n van els mariners.
Tot just hem hissat la vela
es gira un oratge fresc.
Aquell pinar de la costa
deu ser ple de cants d’ocell;
si no sentim l’ocellada
ens dû romaní l’oreig.
Quin goig, de bon dematí,
seguir la darrera estrella:
“no hi ha lliri sense flor,
ni barco sense bandera.”
Infla’t, vela; llisca, vela!
Com s’allunya la ciutat!
Guaita l’or clar de la platja
i a dalt de tot el cel clar.
Timoner, potser sospires?
l’enyorança t’ha punxat?
El gallaret llengoteja
i enjoia tota la nau.
Quin goig, cremant sobre els pals,
el gallaret de la festa:
“no hi ha lliri sense flor,
ni barco sense bandera.”
Adéu, turons de Marsella!
Adéu, la noia i el pi!
No ens espanten les ventades
ni la boira de la nit.
Si el vent xiula entre les cordes,
demà el mar serà ben llis.
A cada port ens espera,
amorós, un llavi fi.
Quin goig, tornant de la mar,
el petó d’una donzella:
“no hi ha lliri sense flor,
ni barco sense bandera.”
© hereus Tomàs Garcés
3-Cabin Boys' song
(English translation)
Farewell, hills of Marseilles,
the sailors are leaving now.
Just when we have hoisted the sail
a cool wind is blowing.
That pinewood at the shore
must be filled with the song of birds;
and, although we don’t hear the flock,
the wind brings the scent of rosemary.
What a joy, early in the morning
to follow the latest star:
“There is no lily without flower,
nor ship without flag”.
Swell out sail, glide sail!
How the city is getting distant!
See the bright gilt of the beach
and above the clear sky.
Helmsman, you sigh perhaps?
Has homesickness stung you?
The pennant sticks out its tongue
and enlivens the whole ship.
What a joy, blazing on the masts
the festive pennant:
“There is no lily without flower,
nor ship without flag”.
Farewell, hills of Marseilles!
Farewell, girls and pines!
We are not afraid of gales,
nor of the night’s fog.
If the wind whistles through the ropes,
tomorrow, the sea will be quite smooth.
At each port, wait for us,
lovingly, gentle lips.
What a joy, coming from the sea,
the kiss of a girl:
“There is no lily without flower,
nor ship without flag”.
translated by Salvador Pila
3-Canción de grumete
(traducción al Castellano)
Adiós, colinas de Marsella,
ya se van los marineros.
Apenas izada la vela
se levanta una tormenta fresca.
Aquel pinar de la costa
tomado debe estar por los cantos de los pájaros;
y aunque no oímos la pajarería
romero nos trae el oreo.
Qué gozo, de buena mañana,
seguir la última estrella:
“ni existe lirio sin flor,
ni barco sin su bandera.”
¡Ínflate vela; deslízate, vela!
¡Cómo se aleja la ciudad!
Mira el oro claro de la playa
y en lo alto el cielo claro.
Timonel, ¿suspiras quizás?
¿te ha aguijoneado la añoranza?
El gallardete saca la lengua
y alegra la nave entera.
Qué alegría, ardiente sobre los mástiles,
el gallardete de la fiesta:
“ni existe lirio sin flor,
ni barco sin su bandera.”
¡Adiós, colinas de Marsella!
¡Adiós, la moza y el pino!
No nos asustan las ventadas,
ni la niebla de las noches.
Si el viento en las cuerdas silba,
mañana en calma estará el mar.
En cada puerto nos espera,
cariñoso un suave labio.
Qué alegría, al volver de la mar,
el beso de una muchacha:
“ni hay lirio sin flor,
ni barco sin su bandera.”
COMMENTS
El text de la tornada d'aquest poema sembla talment extret d'un refrany català, i ja es troba en una cançó popular catalana recollida per en Jacint Verdaguer i publicada a Cançons tradicionals catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO, by Salvador Rebés, Jacinto Verdaguer, Grup de Recerca Folklòrica d'Osona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. La cançó en concret es titula "La presa de Roses". El text en un moment donat diu així:
No hi ha lliri sense flor,/ni rosa sense poncella,/ni donzella sens galant,/ni barco sense bandera
Aquesta cançó també recrea una altra cançó popular titulada «El grumet», Romancer catala, text establert per Manuel Milà i Fontanals (Barcelona, Ed. 62 i "La Caixa", "MOLC", 47, 1980), p. 99
4-Cançó de bressol
Poem by: Tomàs Garcés
De bon matí se n’ha anat;
tot just despuntava el dia
i l’estrella de l’amor
era un brot de tarongina.
La rosada del matí
era un plor de pedres fines.
Dorm, infant,
que ton pare n’és al camp
a collir menta florida.
Apartarà els esbarzers
quan el punxin les espines.
Espines, feu-vos enllà;
vine, la menta florida.
Quan passa el seu cavall blanc
l’ocell tremola i refila.
Dorm, infant,
que ton pare n’és al camp
a collir menta florida.
La selva s’aclarirà,
que la lluna la il.lumina.
Sota la llum de la nit
l’herba florida fugia,
però els ulls del cavall blanc
en la fosca l’endevinen.
Dorm, infant,
que ton pare n’és al camp
a collir menta florida.
Dorm, infant, que el son és dolç
i l’oratjol hi convida.
Demà, de bon dematí,
ton pare serà a la llinda.
Que et trobi dintre el bressol
com una estrella adormida.
Dorm, infant,
que ton pare n’és al camp
a collir menta florida.
© hereus Tomàs Garcés
4-Lullaby
(English translation)
He left early in the morning,
when dawn was just breaking,
and the star of love
was like a bud of orange flower.
The morning’s dew
was like tears of precious stones.
Sleep, infant,
that your father is in the meadow
to pick flowering mint.
He will push the brambles aside
when the thorns will sting.
Thorns, move out,
come, flowering mint.
When his white horse goes past,
the bird trembles and twitters.
Sleep, infant,
that your father is in the meadow
to pick flowering mint.
The forest will brighten
for the moon will illuminate it.
Under the light of night,
the flowering herb was fleeing,
but the eyes of the white horse
track it down in the darkness.
Sleep, infant,
that your father is in the meadow
to pick flowering mint.
Sleep, infant, sleep is sweet,
and the gentle wind invites it.
Tomorrow, early in the morning,
your father will be at the threshold.
He should find you in the cradle
like a sleeping star.
Sleep, infant,
that your father is in the meadow
to pick flowering mint.
translated by Salvador Pila
4-Canción de cuna
(traducción al Castellano)
De buena mañana se ha ido;
cuando despuntaba el alba
y la estrella del amor
era un brote de azahar.
El rocío de la mañana
era un llanto de piedras finas.
Duerme, niña,
que tu padre está en el campo
a coger menta florida.
Apartará las zarzas
cuando le pinchen las espinas.
Espinas, apartaos;
ven, menta florida.
Cuando pasa su caballo blanco
el pájaro tiembla y gorjea.
Duerme, niña,
que tu padre está en el campo
a coger menta florida.
La selva se aclarará,
pues la luna la ilumina.
Bajo la luz de la noche
la hierba florida huía,
pero los ojos del caballo blanco
en la oscuridad la adivinan.
Duerme, niña,
que tu padre está en el campo
a coger menta florida.
Duerme, niña, que el sueño es dulce
y el suave viento a ello invita.
Mañana, de buena mañana,
tu padre estará en el dintel.
Que te encuentre pues en la cuna
como una estrella dormida.
Duerme, niña,
que tu padre está en el campo
a coger menta florida.
COMMENTS
Una cançó de bressol és una cançó suau destinada a fer dormir un infant.
El fet de cantar una melodia mentre es gronxa suaument un infant, perquè es relaxi i s'adormi plàcidament, és un costum molt arrelat en pràcticament totes les cultures i a totes les èpoques, com ho demostren la gran quantitat de cançons de bressol existents arreu del món.
Cançons de bressol en la música tradicional
El repertori tradicional català conté un bon nombre de cançons de bressol. Algunes són petites cantarelles que les mares cantaven a mitja veu mentre gronxaven el bressol o amanyagaven el nadó, però n'hi ha d'altres que contenen algunes de les melodies més inspirades del nostre cançoner, com ara El Noi de la Mare, El cant dels ocells o El poder del cant (Joan Amades: Folklore de Catalunya. Cançoner). Algunes d'aquestes cançons s'han popularitzat com a nadales pel fet que la Mare de Déu canta al nen Jesús per fer-lo dormir.
5-La vida de la galera
Poem by: Tomàs Garcés
La vida de la galera
és molt llarga de contar.
Els rems empenyen la barca
i el meu cor va sospirant.
Els sospirs que el meu cor feia
se me’ls enduia el mestral.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Ai, mestral, tu que tens ales,
porta-li el meu sospirar,
posa’l damunt els seus llavis
cansats de tant d’esperar.
El meu braç no es cansa encara,
el rem no s’atura mai.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
El meu braç no el cansa l’ona
traïdora, ni el vent brau.
El rem talla l’aigua clara
com una espasa tallant
i de nit degote perles,
estrelles i diamants.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Les perles i les estrelles,
amor, per a vós seran.
Guardo les meves besades
pels vostres llavis cremants
i us enyora l’abraçada
ampla i forta del meu braç.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Amor, bé m’esperaríeu...
Diga-li ben baix, mestral.
Si duc al cor l’esperança
el mar es torna manyac;
els delfins salten i riuen
i hi ha una gavina al pal.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
Els delfins salten i riuen
i hi ha una gavina al pal.
La vela sembla de plata,
em sento més lliure el braç.
La vida de la galera
ara és dolça de contar.
Amor, bé m’esperaríeu,
amor.
© hereus Tomàs Garcés
5-Life on the galley
(English translation)
Life on the galley
is very long to tell.
The oars propel the ship
and my heart keeps sighing.
The sighs of my heart
are taken away by the mistral.
Love, if you could well wait for me,
love.
Oh mistral, you that have wings,
bring her my sighing,
put it on her lips
tired of waiting so long.
My arm is not yet tired,
the oar never stops.
Love, if you could well wait for me,
love.
The treacherous wave does not
tire my arm, nor does the rough wind.
The oar cuts through the clear water
like a sharp sword
and, at night, drips pearls,
stars, and diamonds.
Love, if you could well wait for me,
love.
The pearls and stars
love, will be for you.
My kisses I keep
for your ardent lips,
and you yearn for the broad and strong
embrace of my arms.
Love, if you could well wait for me,
love.
Love, if you would well wait for me…
Tell her in a whisper, mistral.
If I carry hope in my heart,
the sea becomes docile;
the dolphins jump and laugh,
and there is a gull on the mast.
Love, if you could well wait for me,
love.
The dolphins jump and laugh,
and there is a gull on the mast.
The sail looks like silver,
I feel my arm looser.
Life on the galley
now is sweet to tell.
Love, if you could well wait for me,
love.
translated by Salvador Pila
5-La vida de la galera
(traducción al Castellano)
“La vida de la galera
es muy larga de contar.”
Los remos empujan la barca
y mi corazón suspira.
Los suspiros de mi corazón
el mistral se los llevaba.
Amor, bien me esperaríais,
amor.
Ay, mistral, tú que alas tienes,
llévale mi suspirar,
ponlo sobre sus labios
cansados de tanto esperar.
A mi brazo no lo cansa la ola,
el remo jamás se detiene.
Amor, bien me esperaríais,
amor.
A mi brazo no le cansa la ola
traidora, ni el rudo viento.
El remo corta el agua clara
como una espada afilada
y por la noche gotean perlas,
estrellas y diamantes.
Amor, bien me esperaríais,
amor.
Les perlas y las estrellas,
amor, para vos serán.
Guardo mis besos
para vuestros labios ardientes
y os añora el abrazo
amplio y fuerte de mi brazo.
Amor, bien me esperaríais,
amor.
Amor, bien me esperaríais...
Díselo muy bajo, mistral.
Si en el corazón la esperanza llevo
el mar dócil se torna;
los delfines saltan y ríen
y en el palo una gaviota está.
Amor, bien me esperaríais,
amor.
Los delfines saltan y ríen
y en el palo una gaviota está.
La vela parece de plata,
siento mi brazo más libre.
La vida de la galera
ahora es dulce de contar.
Amor, bien me esperaríais,
amor.
COMMENTS
Tema similar a la cançó popular recollida per Joan Amades i apareguda en el seu recull de "cançons populars amoroses i cavalleresques" que porta per títol "Don Lluís" que comença "La vida de les galeres/n'es molt llarga de contar;/ jo bé prou la contaria,/que set anys hi vaig passar". La mateixa cançó apareix en d'altres reculls com els del Sr. Milà i Fontanals que la publica amb el nº 206. També la publica el Sr. Briz en el vol.2 pàg 10, el Sr. Carrera pàg. 74, en Pujol pàg. 19 i en Tomàs vol.3 pàg.231.
