La fageda d'en Jorda
1925
Original for cobla {Catalan ensemble: 1 flubiol, 2 tibles, 2 tenors, 2 cornetins, 1 trombó, 2 fiscorns, 1 contrabaix}
(There is a version for solo piano by the composer)
Dedicated: "to Mrs. Clara Noble, widow of Maragall)
Performed: at the festival of 1 January 1926 at the Palau de la Música. Cobla "Barcelona" [program]
Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1963)
La fageda d'en Jordà
Poem by: Joan Maragall
Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
© hereus Joan Maragall
The Jordan's beech
(English translation)
Do you know where the Jordan's beech is?
If you go around Olot up the plan,
find a place deep green
and never found overturned in the world:
as a green water inside, deep and clear;
the green of the beech in Jordan.
The walk on entering the site,
it begins to walk slowly;
has his steps in the great stillness
stops and does not feel anything, and is lost.
It takes a sweet oblivion of the world
in the silence of that deep,
and not thinking out there and think about it:
is made of beech wood in the Jordan
prisoner of silence and greenery.
Company Oh! Oh freeing prisoners
La Fageda d'en Jordà
(traducción al Castellano)
¿Sabes dónde está la Fageda d'en Jordà?
Si vas alrededor de Olot, arriba del plan,
encontrarás un lugar verde y profundo
como nunca más hayas encontrado en el mundo:
un verde como de agua adentro, profundo y claro;
el verde de la Fageda d'en Jordà.
El caminante, cuando entra en este lugar,
empieza a caminar poco a poco;
cuenta sus pasos en la gran quietud
se detiene, y no oye nada, y está perdido.
Le da un dulce olvido de todo el mundo
en el silencio de aquel lugar profundo,
y no piensa en salir o piensa en vano:
es tomado de la Fageda d'en Jordà,
prisionero del silencio y el verdor.
Oh compañía! Oh librando cárcel!
COMMENTS
“La fageda d’en Jordà” és un poema inclòs dins l’obra Seqüències (1911). El poeta, davant la verdor de la fageda, queda del tot impressionat i poetitza aquesta sensació. Es tracta d’una descripció realista del paisatge que captiva al poeta i on aquest troba el seu lloc de regeneració espiritual: “Oh deslliurant presó!”. Aquest poema es pot trobar en el monòlit dedicat a Joan Maragall que hi ha a l’entrada de la reserva natural de la Fageda d’en Jordà, a la Zona Volcànica de la Garrotxa. El verd de la “Fageda” d’en Maragall és el verd de l’esperança, de la vida, de l’eternitat.
En paraules del mateix Eduard Toldrà en una entrevista en el programa "La Sardana" de l'any 1961 (vegeu "Writings & Interviews") l'autor comenta: "Quan, l'any 1925, a Olot, es va col·locar en la famosa fageda la pedra que commemora la poesia que amb aquest nom havia escrit Maragall, se'm va demanar una sardana amb el mateix títol, per a ésser executada en I'acte del descobriment de la pedra. Em vaig sentir molt honrat i vaig posar-hi els cinc sentits volent contribuir des del meu angle a I'homenatge al gran poeta. Els seus versos varen conduir la meva ploma. I vaig intentar glossar musicalment el perfum que aquella bellíssima poesia exhala".
