El giravolt de maig

1928

Comic chamber opera. Original for solo voices and Symphonic Orchestra (in one act and ten scenes)

(There is a version for voices and a solo piano reduction by the composer)

Dedicated: to Amadeu Vives

Premiered: Palau de la Música Catalana, October 27, 1928. Estrenat al Palau de la Música Catalana el 27 d´octubre del 1928 interpretat pels següents artistes: Rosaura, Mercè Plantada; Hostalera, Concepció Callao; Golferic, Emili Vendrell; Perot de l´Armentera, Conrad Giralt; Marcó, J. Barrabés; Corvetó, V. Capdevila; Veu d´un pastor, F. Torra.

Publisher: Union Musical Española (UME Madrid, 1965). Tritó Edicions

Contemporary Operas of that time:

http://www.epdlp.com/operasbis.php

1921 - 30 de diciembre - El amor de las tres naranjas (Sergei Prokofiev)

1922 - 3 de junio - Mavra (Igor Stravinski)

1923 - 25 de junio - El retablo de Maese Pedro (Manuel de Falla)

1923 - 6 de marzo - Jardín de Oriente (Joaquín Turina)

1925 - 14 de diciembre - Wozzeck (Alban Berg)

1925 - 21 de marzo - El Niño y los Sortilegios (Maurice Ravel)

1926 - 25 de abril - Turandot (Giacomo Puccini)

1927 - 30 de mayo - Edipo Rey (Igor Stravinski)

EL GIRAVOLT DE MAIG

libretto by Josep Carner

(PERSONATGES)

ROSAURA , ballarina.

JOVITA , hostalera.

GOLFERIC , seminarista en posat de cavaller.

PEROT DE L´ARMENTERA , lladre de camí ral.

MARCÓ , servent de l´hostal.

CORVETÓ , lladre de la colla de Perot.

Els dibuixà tal com éren : Xavier Nogués

(L'escena evoca una pobra sala d'hostal muntanyà, al segle XVII. Hom veu una llar i una sortida al terrat. Portes laterals, les dues de primer terme són l'una per baixar al peu-pla i l'altre per a pujar al pis de dalt, on serien les cambres de Jovita i Marcó; les dues de segon terme figuren les cambres de Rosaura i Golferic. - Bigues. - Parets emblanquinades. - Una imatge amb un fanalet davant, sempre encès. - Detalls incongruents: un munt de panotxes en un racó, etc. - És de nit: Marcó apareix sempre amb un fanal; Jovita, amb una llumenera.

La música dóna entenent de la qualitat pertorbadora de la nit de primavera en la qual es descabdella l'acció. El so llunyà d'unes campanes s'esvaeix entre joguineig de fulles i d'aigües. Va caient, sols aparentment aquietadora, la fosca, indicada pel plany d'un ocell nocturn. A poc a poc s'acosta, a poc a poc desapareix, la cançó d'un pastor que passa amb el ramat:)

Mes de maig,

mes de maig,

bella és la rosa i verd el faig;

no se sap què, tothom espera;

el mes de maig tot s'adelera,

i del desig us sobta un raig.

Mes de maig,

mes de maig,

no sé si resto o si me'n vaig

cap a la joia volandera;

el mes de maig tot s'adelera;

ai, del desig, on és el raig?

Mes de maig,

mes de maig !


(S'allarga el ròssec melangiós de la cançó, i després ve una mena de silenci vívid, on es reorganitzen els afanys misteriosos de la naturalesa.)

ESCENA PRIMERA

(Jovita, Marcó)

(Jovita, a l'un costat de l'escena, desgranant panotxes; Marcó, a l'altre, trinxant garrofes, entre dos sacs.)

Jovita

Una lluna clara.

Marcó

Un airet ben fresc.

Bah, trinxem garrofes.

Jovita

Esgranem moresc.

Si bé es considera,

és bo ser hostalera

d'un hostal cabdal.

Marcó

Hi ha qui menys prospera,

i és bella carrera

ser mosso d'hostal.

Jovita

Dormen senyories.

Marcó

Beuen carreters.

Jovita

Hi ha les grans taulades.

Marcó

I el dring de diners.

Hi ha els pessics en l'ombra.

Dels vins l'escorrim.

Jovita

Tot passant, les bosses

no miren mai prim.

Tots dos

Tot passant, les bosses

no miren mai prim.

Jovita

Quina lluna clara.

Marcó

Quin airet tan fresc.

Bah, trinxem garrofes.

Jovita

Esgranem moresc.

Marcó

Ah ! (un badall)

Jovita

Vas ensonyan-te?

Ai ! (un sospir)

Marcó

Per què us queixeu?

Ah ! (un altre badall)

Jovita

Veig que badalles.

Ai ! (un altre sospir)

Marcó

Vós sospireu.

Jo no badallo

de son, talment.

Tinc un mena

d'endropiment.

L'hostal em migra.

Res, ja se sap:

la primavera

fa rodar el cap.

Oh, són les flaires

i el cel polit

i la dolcesa

d'aquesta nit.

Penso series

un bon soldat.

Ah, veure noies

d'allí ciutat;

les carretel.les,

tant de marquès...

Ah, brunyir l'arma total per res;

si migdiada fa el general,

jugar a les cartes

sobre un timbal;

de les trompetes

fer goig al so,

l'arma a l'espatlla

i al bec la flor.

Jovita

Quan sol, diries,

marxa l'hostal,

ja cada dia

t'hi sembla igual.

Era el meu pare

contrabander.

L'amor de noia,

saps qui em va fer?

Doncs el terrible

lladre Perot,

que era aleshores

mig bon xicot.

Ell sí que tresca,

ell sí que viu

per les cruïlles,

pel bosc ombriu,

risc i follia

tothora a punt,

no com féu l'enze

del meu difunt !

(Transició. Amb menyspreu:)

Però, tu, Marcó,

fer planta i fer por?

Ton seny es trastoca.

Marcó

El vostre molt més.

Parleu d'esparvers

i sou una lloca.

Jovita

Beneit encantat,

creus que sent soldat

faries carrera?

Marcó

Vós, cos boterut,

només heu nascut

per fer d'hostalera.

Jovita

Calla ! ja en tinc prou !

Marcó

I jo ja en tinc massa !

Lladregueta de mig sou !

Jovita

Sorge de paper d'estrassa !

Marcó

Me'n vaig, sabeu?

Jovita

Fes el bot

i no tornis.

Marcó

Vella garsa !

(Nova transició. Amb tò seriós)

Jovita

Ah, tu ! Prou esbatusar-se !

La feina primer que tot.

M'ha dit la bella dama

que per a trenc de dia

li cal la mula.

Marcó

Deia

també que partiria

el cavaller.

Jovita

Encara

no s'han parlat?

Marcó

No gens.

Ella suspira, muda.

Ell dóna al cel laments

de sa viola, i calla.

Un d'altre en la presència,

ni es miren, però es tomben

amb una reverència.

Jovita

Tan joves ! Hi ha tres dies

que s'han trobat aquí

i es tornen roigs, i fugen

i es tornen a enrogir.

I són una parella,

no et pensis, que faria !

Tots dos

No tenen arrancada

els nois d'avui en dia.

(Cada un posa en ordre la feina feta; Jovita deixa el seu cove prop del munt de les panotxes. Marcó s'emporta un sac ple i un buit).

Marcó

Demà, estrijolo la mula.

Jovita

Demà, trauré l'aviram.

Marcó

(anant-se'n)

Noi , emporta't les garrofes.

Jovita

Prou panotxes, plego el ram.

(Marcó se'n puja cap a la seva cambra; Jovita va a seguir-lo, però la'n destorba, cridant-la, Rosaura, que de primer treu només el cap enfora de la seva cambra, i, en acabat, va eixint fins al centre de l'escena).

ESCENA SEGONA

(Jovita, Rosaura)

Rosaura

Hostalera !

Jovita

Senyora !

Rosaura

Quin'hora cau?

Jovita

Les nou.

Rosaura

Bella nit.

Jovita

Déu n'hi do.

Rosaura

Quina pau guaridora !

Ja només al fullam queda un poc de renou.

He sentit les campanes llunyanes

quan el sol es ponia amb daurat devessall;

d'on serien aquelles campanes?

Jovita

Del convent que hi ha al fons de la vall.

Rosaura

He sentit una esquella petita

quan eixien estels amb porucs tremolins.

I l'esquella d'on és?

Jovita

De l'ermita

del turó, que s'amaga entre els pins.

Rosaura

El meu cor s'enamora

del perfum prenedor de la fe.

Jovita

No voleu descansar, missenyora?

Rosaura

Tinc el cor massa ple.

El meu cor va dormir en la peresa

de son deure diví

des del temps que en la meva infantesa

vaig mirar-me en el riu un matí.

Però avui -quina nit encalmada !-

ja el meu cor no és distret ni dorment.

Ah, ser oculta, secreta, l'amada

de Jesús, en el clos d'un convent !

Ser novícia, cantar i anar blanca

sols per Jesús; tenir un llitet petit;

treure l'aigua del pou vora una branca

de llimoner florit;

amenaçar el dimoni, si us arriba

tal volta a anguniar,

amb el rosari de pinyols d'oliva

que ha fet un ermità;

senyar-me tres vegades

si em recordo del món, hòrrid indret,

i anar damunt del pit les mans creuades,

castos els ulls, vora el sumís nasset !

Jovita

Oh, missenyora, bella cosa fóra;

una cosa molt ella, no cal dir.

Però voleu llevar-vos a l'aurora,

i potser que provéssiu de dormir.

(fa el gest d'anar-se'n. Tornant:)

... I tanmateix no us heu fixat, senyora,

en el bell cavaller, vostre veí?

Rosaura

Com goseu dir paraules tan profanes,

hostalera infidel?

L'aire és santificat per les campanes,

mon pobre cor pel pensament del cel.

Ja no vull ser mirada

pel desig, que és d'origen infernal;

ja em cal viure amgada

com font de cérvols o jardí reial.

Bona nit. Déu us doni son pregona,

i en trencar l'alba, joia matinal.

Jovita

I a vós, senyora, un àngel a l'espona

i un àngel al capçal.

(Rosaura se'n va lentament. Jovita se la mira entre compassiva i mofeta; al quedar sola, Jovita dóna una mirada de comiat al seu voltant, abans de retirar-se; s'estira lleugerament amb posat de satisfacció, i quan ja està a punt de desaparèixer, la crida Golferic, amb el mateix estil de precaucions que abans havia tingut Rosaura).

ESCENA TERÇA

(Jovita, Golferic)

Jovita

(Quan està per anar-se'n,

i sense veure Golferic,

que ja treu el cap:)

Ah, m'acuito a mon llit, que tan de temps m'espera !

Golferic

Escolteu, hostalera.

Jovita

Comandeu, missenyor.

Golferic

Em diríeu potser qui ha cantat la cançó

del maig que s'adelera?

Jovita

Ha estat sols un pastor

que passava tot moix, l'ovellada al darrera.

Golferic

I el perfum de violes, d'on ens ve?

Jovita

Missenyor,

del clot del salze, més enllà de l'era.

Golferic

Ah, la nit, dolça nit encantada !

Què m'espera? Tremolo. Per què?

Jovita

No voldreu reposar, tal vegada?

Golferic

Tinc el cor massa ple.

Ah, dinou primaveres seguides

sense haver conegut el secret

dels ocells refilant,

de les flors mal dormides,

de les branques parlant-se en murmuri discret.

(Transició).

Però cor desvetllat no té espera.

Per favor, hostalera,

és demà que la dama se'n va?

Jovita

Missenyor, tanmateix és demà.

Golferic

El seu nom, me'l diríeu?

Jovita

Rosaura.

Golferic

Va a festa, va a noces, té nuvi o marit?

Jovita

Deixa el món, i li reca de plaure:

es vol fer monja: ara mateix m'ho ha dit.

Golferic

Hostalera, hostalera, impossible !

Oh, que és cas, hostalera, que és cas !

Ella sola l'encant de sos ulls insensible?

Tancar-se, marcir-se, posar veu de nas !

Jo qui sap quines dèries tenia:

creia el món enganyós, ple d'esculls.

Però el maig, que eixa nit és tot bes i harmonia,

rient em fa caure la bena dels ulls.

No vull que ella malversi les trenes

tot complint el seu vot glacial;

vull que canti la sang en ses venes

i que enrosi sa neu virginal.

Oh si em sembla que em mira i em parla

quan l'afany és en mi tan pressós !

Deu-me un bell corser blanc per raptar-la

i un mantell prou folgat per tots dos.

I aquest nom, i aquest nom que em restaura,

que el veneri i el lloï tothom;

Rosaura, Rosaura, Rossaura, Rosaura !

Lluna i música i mel en un nom.

Jovita

Missenyor, quines coses tan belles

se us acuden quan ella no us és al davant !

Golferic

És la nit, són els arres i són less estrelles

que a aquell qui no gosa li ensenyen un cant.

Jovita

Si donéssiu un tust a sa porta?

Golferic

Vós creieu, hostalera, que em pugui voler?

Jovita

Si un amb traça demana i exhorta

i és nit, i s'és jove... no perdo la fe.

Golferic

Si és així, la viola vull prendre

i assajant-hi algun aire en tendre

m'aniré embriagant del desig exquisit,

i, ans que l'hora de veure-la sia,

son cor faré propici amb una melodia.

Bona pau, hostalera.

Jovita

Missenyor, santa nit !

(Golferic entra a sa cambra, i en surt tot seguit amb una viola a la mà. Mentrestant, Jovita desapareix per la porta que hom suposa que mena al pis de dalt. Golferic, sol en escena, mira bé si hi ha ningú, i després fa un sospir, es furga en el pit i en treu un enorme rosari, i l'amaga dins el munt de panotxes. Finalment, viola en mà, trobadorescament, desapareix).

ESCENA QUARTA

(Rosaura i la veu de Golferic, en so de serenada)

(Rosaura ix lentament de la seva cambra i comença de parlar en una mena de somnambulisme).

Rosaura

És molt tard... i tampoc no dormiria.

L'última nit, la vetlla del gran dia !

Que em vegi l'alba ran del pòrtic sant.

I, en el gruix de la nit tot esperant,

(Adreçant-se a la imatge:)

a Vós us pregaré, Verge Maria:

Déu vos salve, Maria.

veu de Golferic

Déu vos salve, amor mia.

Rosaura

Una veu sota els arbres. Qui serà?

Plena de gràcia sou.

veu de Golferic

D'amor és plena

l'ànima vostra i no sabeu d'amar.

Com no sentiu el vostre afany que alena?

Rosaura

És amb Vós el Senyor.

veu de Golferic

És tota la claror

del món, en una trena.

Rosaura

I beneita sou Vós entre totes les dones.

Golferic

Ma agonia, mon goig !

Rosaura

Quina música sones,

oh dimoni, que vols a mon prec un embús?

No sé on era. Si estic trastocada.

I beneit és el fruit...

veu de Golferic

Oh, adorada !

Rosaura

... Del vostre sant ventre, Jesús.

veu de Golferic

Ix en finestra, la nit és breu.

Rosaura

Santa Maria, Mare de Déu.

veu de Golferic

Parlen estels i branques, baixet, de dos en dos.

Rosaura

(Una mica torbada).

Oh ! pregueu per nosaltres pecadors.

veu de Golferic

Ses roses prest escamparà l'aurora

en el llindar cendrós del firmament;

i finirà el coratge en qui t'adora.

Rosaura

Ara i en l'hora de la mort. Amén.

Ah !, serà el cavaller temorenc? per ventura

un joglar fent camí?

Qui sigui, no sabia que jo el pogués sentir:

i qui sap altrament, si cantà per a mi?

Oh ! sento galopar cavalls. La nit obscura

se n'estremeix com jo. Fujo d'ací.

ESCENA CINQUENA

(Perot)

(S'ha enfilat per la paret fins al terrat, i entra, doncs, per aquesta obertura. És un bandit tremendament convencional, amb barba negra, cara de ferocitat exagerada, i mitja dotzena de pistoles a la cintura.

Cargola els renecs amb una expressió sanguinària).

Perot

Remaleïda sort, maleïtsiga !

Set hores de camí per mal indret,

i penja i socarrima set pagesos

sense trobar a ningú ni un xinxonet !

Això de fer de lladre ja ni et dóna

per espardenyes; i diria: prou !

si no fos que la gent de pagesia

mai no respecta un lladre que no es mou.

Malviatge el fer de lladre !

De tres bales consentit,

menja d'una esgarrapada,

treu el fetge i perd la nit !

I en ser a la pallissa

un gos se t'aquissa;

a la lluriguera

la tropa t'espera;

vora del torrent

reps del sometent;

i a ciutat hi ha un jutge

dels més saberuts

que el paper ja embruta

amb els ets i uts.

I t'estafen: quatre dobles

eren plom; ves els traïdors !

i una dona segrestada

m'ha romput un os o dos.

I en ser a la pallissa, etc.

I aquests vells de la muntanya

cor eixut, seny malfiat,

més s'estimen que els rosteixis

que donar-te un sou tarat.

I en ser a la pallissa, etc.


(Acarant-se al terrat, i dirigint-se

al seu companyó, invisible:)

Corvetó, llamp de llamps, ferma les bèsties

i posa't a l'aguait. (Transició). No em deixa

aquest reumàtic a la cuixa. A veure

si podré, si no altre, dormir pla.

ESCENA SISENA

(Perot, Jovita)

Jovita

He sentit galopar damunt els còdols.

Qui ha arribat a aquesta hora de la nit

i ni truca tan sols?

(Perot, que en sentir-la baixar s'havia arraconat, ara li salta al flanc, i comença per plantar-li la mà a la boca, ofegant-li qualsevol esgarip).

Perot

Jovita, reina,

só jo, pubilla, que us aturo un crit.

(Treu la mà.)

Só el mateix, el Perot de l'Armentera,

mort de fatiga, turmentat de set,

i tinc plenes les mans d'esgarrinxades

de pujar fins aquí per la paret.

Jovita

Ai, Perot, estic tota trasbalsada.

Tu aquí ! I avui ! No t'encalçaven pas?

Perot

Ni record hi ha al camí de petja humana;

dorm entre sos pollancres cada mas.

Jovita

Té, Perot, té refes-te.

(Li allarga un porró que hi havia,

amb altres vaixells, damunt una repisa).

Quina cosa !

Avui en tu pensava, justament.

Arribes d'una mena de manera

com si t'hagués cridat mon pensament.

(Amorosida:)

Te'n recordes, Perot? Jo era fadrina,

però tu ja tiraves per mal cap.

Jo vaig triar la vida més tranquil.la,

tu el córrer foll. Qui ho encertà?

Perot

Qui sap?

Et sóc franc... un hostal és una vinya.

I si et comences de sentir xacrós,

val més de fer diners a la segura,

bona taula, bon llit i bon redós.

Jovita

Ai, Perot, quan tens sang de bona filla

d'un fort contrabandista anomenat,

si et fa un dia l'ullet la primavera,

t'ofega el sostre i el desig fermat.

Ai, Perot, córrer món, jugar-se el viure !

Perot

Ai, Jovita, la llar, el son feixuc !

Jovita

Ai, Perot, el trasbals, les aventures !

Perot

Ai, Jovita, la calma i l'aixopluc !

Tinc un reumàtic en aquesta cuixa

que em neguiteja.

Jovita

Jo un neguit al cor.

Perot

I aquest hostal, té una parroquia bona?

Jovita

I oi que has colgat algunes saques d'or?

Sé la teva cançó; vols que la canti?

Perot

Jo sé la teva, amor; val un tresor.

Jovita

La cançó jo us cantaré

del Perot de l'Armentera,

de deu bales escapat,

de la forca i la galera.

Perot

L'hostalera de Masgrau

poc li diuen malfeinera,

cou els àpats, fanga a l'hort,

esterreja i bat a l'era.

Tots dos

La virondera.

Perot

Bés es prou faenta l'hostalera:

riu i no cap en el gipó.

Jovita

Bifi, garrell i cor de fera,

les cames sega al viador.

Tots dos

La virondó.

Jovita

Son trabuc no té mai son,

sa revenja no té espera,

i s'estimba i no es fa mal

si els soldats li van darrera.

Perot

Els matins se'n va a rentar

prop la menta i la falguera;

si la miren ulls de sol,

la reülla la riera.

Tots dos

La virondera.

Jovita

Bifi, garrell i cor de fera,

les cames sega al viador.

Perot

Bé és prou faenta l'hostalera:

riu i no cap en el gipó.

Tots dos

La virondó.

Jovita

Ell segresta qui s'ho val

i el rosteix a la foguera,

i acabat de fer set morts

sap fugir per la gatera.

Perot

Quan se'n torna hi ha en sos ulls

moviment d'aigua lleugera;

no li treu solei del cap

tot el fum de la sopera.

Tots dos

La virondera.

(I es miren enternits, s'enllacen, i se'n van pel terrat, on es perden llurs últimes notes:)


Jovita

Bifi, garrell i cor de fera,

les cames sega al viador.

Perot

Bé és prou faenta l'hostalera:

riu i no cap en el gipó.

Tots dos

La virondó.

ESCENA SETENA

(Golferic, sol, i tot seguit Rosaura)

Golferic

(Entra extàtic, amb una branca florida

al voltant de la viola.

Deixa aquesta damunt l'indret més avinent,

i besa les flors, que conservarà a la mà

fins que li caldrà, en aquesta escena,

de declarar el seu nom.)

Missenyora !

(Trucant a la porta de Rosaura.)

Ja dorm ! Missenyora !

(Íd.)

Sí, ja dorm, ni mon cant ha sentit !

(Anant-se'n.)

Ah, Rosaura, mon cor us adora !

Rosaura

(Obrint bruscament la porta.)

Excuseu, el meu nom, qui us l'ha dit?

Golferic

L'he sabut per atzar. L'hostalera

comandà per a vós no sé què.

(Fixant-se en un fuet que Rosaura duu a la mà.)

Oh, partiu?

Rosaura

En ser l'alba. M'espera

una cel.la, redós de la fe.

Golferic

És a l'alba també ma partida.

Rosaura

No he dormit: vós tampoc.

Golferic

Era un xic

mal dispost. He sortit a l'eixida.

Rosaura

Heu cantat?

(Ell, vegonyós, fa que sí.)

I us dieu?

Golferic

Golferic.

Rosaura

L'àngel sant que guiava Tobias

faci el vostre viatge sortós.

On aneu?

Golferic

Seguiré vostres vies

i fins que aneu amb mi, jo aniré amb vós.

Rosaura

I podríeu donar-me una excusa

per aquest insistent perseguir?

Golferic

Missenyora, l'amor que m'abrusa;

només sap, qui bé estima, un camí.

Rosaura

Cavaller, les paraules profanes

no m'arriben al cor. Del convent

ja m'apar de sentir les campanes,

per al meu divinal casament.

Golferic

Per què un somni d'eterna infantesa

a la tanca espinosa us atreu?

Oh mon dolç lliri blanc de puresa,

hi ha misteris que vós no sabeu.

El dels ulls que s'acluquen i es donen,

el dels braços que es troben sobtats,

el dels llavis, que en d'altres es fonen,

l'encantària dels senys naufragats.

(Transició.)

Ah, bandera d'amor desplegada

vostre cor faci ardent i desprès !

Rosaura

Heu amat, cavaller?

Golferic

Cap vegada:

per a vós s'ha guardat el meu bes.

Rosaura

(Allunyant-se de Golferic.)

Oh sacrilegi !

Un bes heu dit !

Parany horrible

del Maleït !

Amor ! Follia

no essent del cel:

dolça paraula,

pòsit de fel.

I els que junyia

l'estrany encant,

si l'alba apunta

se'n van plorant.

Golferic

(Anant a l'extrem oposat de Rosaura.)

Em gelo, tremo

com fulla al vent,

per les metzines

d'un "no" punyent.

Lluny, la tendresa !

Seré soldat.

Mon cor eixordin

crits de combat;

vui, de mon viure

malversador,

una ferida

sota un penó.

Rosaura

(Acostant-se a Golferic.)

Pot la metzina

ser tan cruel?

Golferic

Moro del vostre

desig de cel.

Rosaura

(Acostant-se a Golferic.)

I amb la besada

voleu guarir,

o encomanar-me

l'afany a mi?

(D'ara endavant, i fins que s'acaba l'escena, cal recalcar que quan Golferic desespera, Rosaura es commou, i que quan Golferic sent alguna esperança, Rosaura se'n refreda.)

Golferic

Perquè us ho pugui

ben explicar,

deu-me, Rosaura,

la vostra mà.

Rosaura

(Allunyant-se d'ell.)

Cor meu, retorna't,

sigues esquiu.

Vull ésser santa:

si us cal, sofriu.

Golferic

Mal, atueix-me;

vingui el traspàs.

Tu, Mort, no em neguis

ton bes de glaç.

Reposaré

sota un xiprer.

Caigui ben tost:

mon sol és post !

Rosaura

(Anant envers Golferic.)

Potser cap dona

val tant de preu.

(Tocant-li l'espatlla:)

Vejam, refeu-vos,

no exagereu.

Golferic

Gerda viola,

rosa d'olor;

podeu tenir-me

compassió?

Rosaura

(Allunyant-se.)

Cor meu, allunya't

indiferent;

amb melodies

xiula el serpent.

Golferic

Hi ha sols tenebres

a mon capçal.

Veniu, mortalla,

cant funeral.

Reposaré

sota el xiprer.

Caigui ben tost:

mon sol és post !

Rosaura

(Tornant.)

Oh amic, el viure

és tan roí !

(Li agafa el cabell.)

No val la pena

ni de morir.

Golferic

(Agenollant-se-li.)

Dolçor divina !

Baume sonor !

Rosaura meva,

Rosaura, amor.

Rosaura

(Endolcida.)

Oh, s'agenolla !

l'instant es perd !

Agenollar-se;

quin inexpert !

Golferic

(Alçant-se joiós.)

Mon bes, temia

dins sa presó;

(s'assenyala el cor.)

ara pren ales

com de falcó.

(Fins al terme de l'escena, Golferic cerca de besar Rosaura; l'encalç, però, és sempre gentil, ell no fa sinó breus corregudes àgils, i ella li escapa, no ben fugint, sinó més aviat desorientant-lo amb passes de

dansa).

Rosaura

Verge Santa !

Golferic

Rosaura, sou meva !

Rosaura

Cel, empara'm !

Golferic

Amor, un sol bes !

Rosaura

Fujo, fujo !

Golferic

No val !

Rosaura

Treva, treva !

Golferic

Ah, ja us tinc !

Rosaura

Golferic, no és permès !

Golferic

Oh, ve gent !

Rosaura

(Per a si.)

Quina llàstima, ves !

ESCENA VUITENA

(Golferic, Rosaura i, tornant pel terrat, Jovita i Perot)

Rosaura

Reina del cel, Perot de l'Armentera !

Golferic

El bandit !

Perot

No temeu, oh forastera.

No em guia cap propòsit criminal

d'esquivar la parròquia de l'hostal.

Però us conec... D'a on? Si hi pogués caure...

Espereu... Sí, vós sou, la gran Rosaura,

la ballarina per qui el seny perdé

des del virrei al pobre peixater.

Per vós els cavallers creuen espases,

desfeu les llars i arruïneu les cases

i heu saltat a la taula de palau

mentre hi firmaven un tractat de pau.

Golferic

Oh, de tots mos afanys, quina destrossa !

Jovita

Tu, de què la coneixes?

Perot

Una nit

vaig parar sota els pins una carrossa;

ella hi era amb un compte remollit.

Un brau rescat ell va pagar tot d'una;

el posat a Rosaura va ser lleu;

ballar per a mon goig al clar de lluna

i dar-me una besada per adéu.

Rosaura

Cert, vau ésser gentil.

Golferic

Oh maleïda

astúcia, oh artifici d'un serpent !

Em negàreu un bes que era ma vida,

vós, pèrdua i escandol de la gent !

Un carbó encès em purifiqui el llavi.

Purgui el dejuni mon pecat funest.

Vanitas vanitatum, diu el savi.

Amor, diríeu, furor brevis est.

ESCENA NOVENA

(Golferic, Rosaura, Jovita, Perot, i Corvetó, que arriba desalenat.)

(Corvetó és també un bandit pintoresc, però lamentablement esparracat; està agitadíssim durant tota l'escena; a les darreres no farà sinó reparar-se i ventar-se).

Corvetó

Perot, Perot,

corre ens importa.

Perot, Perot,

campi qui pot.

Ja m'ho temia;

alguna espia

que ens ha traït.

La companyia

juntem, d'un crit !

Sort negra

i esquiva !

La tropa

ja arriba !

Hi són a trompons !

Fins duen canons !

Són colla

que espanta !

Són trenta,

quaranta !

I més pel camí

en deuen venir !

Són trenta, quaranta,

fan fressa, fan planta,

vuitanta, noranta,

i ja són aquí !

Fi trista

i eixorca !

Els jutges,

la forca !

Primer ser estimbat

per un Espadat !

Ai, Verge del Casme,

vulgueu empara-me !

Tu salva, Perot,

el nostre escamot !

Prou cares parades,

prou cames segades.

Som homes. Al cim !

Som homes. Fugim !

Perot

Res de fugir, minyó, que ara em vull plaure

a esgarrifar la terra ! Mal per mal !

Rapissarem les joies de Rosaura,

i, en el combat, incendiarem l'hostal.

Banyes de Llucifer, maleïtsiga,

i mentrestant jo m'ablania aquí !

Crida, rellamp, tota la colla amiga:

sang a bots i barrals he d'espargir.

Jovita

Ah, cremar-me l'hostal, murris, canalles !

Rosaura

Sort que no he dut els diamants més bells !

Perot

Et faig penjar, Jovita, si no calles,

d'un tomb recargolat de tos budells.

Corvetó

(Cap al terrat.)

Gat-mesquer ! Nar-ratat ! Cara-sorgida !

Perot

Au, l'arma a punt ! El foc abrusador !

Golferic

(Al cel.)

Si he d'expiar mon tort, preneu ma vida.

Jovita

(També mirant pel terrat.)

Ah, en Marcó ja és baix. Marcó ! Marcó !

ESCENA DESENA

(Golferic, Rosaura, Jovita, Perot, Corvetó i Marcó, que arriba amb una tranquil.litat imposant, que tot seguit es comunica a tots).

Marcó

No xiscleu. No crideu a la partida.

L'alarma ha estat inútil, per ma fe.

No res de foc ni pena de la vida.

Un missatge ha arribat, i ja sé el què.

No hi ha oficials ni escorta: aquest desori

és el Senyor Arquebisbe qui el causà.

Tres canonges hi ha amb ell, un meritori

de la Cúria, el porrer i un sagristà.

De la visita pastoral en llista

posà, ans que d'altres, d'aquest poble el nom,

cercant un nebot seu seminarista

que va fugir, poc endevinen com.

Golferic

Heu dit un nebot seu; és cosa certa?

Marcó

Cerquen com una rata el fugisser.

Golferic

(Retut.)

Ah, ma aventura inútil és complerta.

(Va a retirar el seu rosari del munt

de panotxes on l'havia amagat.)

Amb el rosari als dits m'esperaré.

Rosaura

I essent un fugitiu seminarista,

un tastacanadelles d'amagat,

sense cabals, poruc i cara trista,

em parlàveu de goig, de foll esclat?

(Hi riu, girant-li l'esquena.)

Perot

L'eixida, Corvetó, m'apar segura.

Rosaura

Vull tornar a l'alegria resplendent !

Golferic

El teu riure, nefanda criatura,

em garfeix del més viu penediment.

Jovita

Fieu-vos del meu seny: l'hostal en cria.

Tot ha finat com cal. La gent ve aquí,

la nit hi passa, cadascú somia,

i, en acabat, reprèn el seu camí.

Mireu, ja trenca el dia.

Somriguem-nos a l'hora de partir.

(Durant aquestes paraules de Jovita, els altres personatges s'han agrupat harmoniosament al seu voltant, de manera que, en acabar, ella, els sigui ja fàcil de començar un minuet, que ballen Rosaura, Jovita, Golferic i Perot, mentre Marcó i Corvetó els contemplen vora els extrems laterals, o bé comenten, davant del terrat, la vinguda del dia).

Golferic

En va el desig els nostres cors imanta

vers l'imposible bell que no ens escau.

Perot

La matinada canta ja en l'afrau.

Jovita

Fugen els somnis que la llum espanta.

Rosaura

Dolç engany d'una nit, adéu-siau.

Golferic


Adéu-siau, Rosaura l'encisera.

Rosaura

Torni a ta vida la perduda pau.

Jovita

Adéu, Perot, sigues feliç al cau.

Perot

Forces anants i vinents, bella hostalera.

Tots

Diguem-nos, bons amics, adéu-siau.

Jovita

Sense retret i sense melangia

tornem als bons afers.

Rosaura

Al bell palau.

Perot

Al lliure bosc.

Golferic

A santedat suau.

Jovita

Tornem... on érem, sense més follia.

Rosaura

Un giravolt només, i adéu-siau.

Tots

Adéu-siau !

(I amb aquests mots, ajustats amb les darreres notes del minuet, acaba la comèdia).

[TELÓ]

JOSEP CARNER

El giravolt de maighttp://www.zarzuela.net/ref/reviews/gira_eng.htm

Comedy opera in one act

Music: Eduard Toldrà

Libreto: Josep Carner

Produced by Associació de Amics de l’Òpera de Sabadell

Teatre Municipal La Faràndula, Sabadell

30th November 2003, 18:00

José María Busqué Doménech

It isn't common, even in Spain's own theatres, to find performances of operas originally written in the native languages of what are called today comunidades autónomas ("autonomous communities") of the State. The operatic repertoire continues to be centred on the familiar Italian and German works, and to a lesser extent on the French, Russian, and the rest. In the case of Catalunya an important theatre music tradition existed throughout the first third of the 20th century, in parallel with the cultural renaissance of the country. In Catalunya a movement called the noucentista emerged, deriving from the romantic movement and its modernist extensions, which establishing an intellectual tradition and influenced the cultural activity, mainly in the literary sphere.

This background needs explaining, inasmuch as El giravolt de maig is the fruit of a collaboration between the most authentic representative of noucentista poetry (Josep Carner) and of a musician identified totally with the mainstream European tradition, whilst simultaneously drawn towards Catalan folk music (Eduard Toldrà).

El giravolt de maig (in English "The May Somersault") (1) was composed during 1927 as a result of an agreement between poet and musician to write a comedic opera. The story tells of the encounter between a ex-ballerina and an ex-seminary student one magical summer night at a traveller's inn, in 18th century Catalunya. The magical atmosphere, akin to the spirit of Shakespeare's A Midsummer Night's Dream or of the second act of Wagner's Die Meistersinger, is reflected in the lyricism of the text and Toldra's luminescent music.

The work's musical structure is the classic one of Italian opera: a quartet of singers (tenor, soprano, mezzo and bass) plus two comprimarios (tenor and baritone.) Toldra's music is articulated through recitatives, arias, duets and concertante numbers, constantly animated by the spirit of life and joy.

El giravolt ... is only rarely staged in Catalunya and practically ignored outside. We may recall an excellent interpretation in 1972 in Barcelona's Palau de la Música directed by Maestro Ros-Marbà in which the protagonist's role was taken by the young José Carreras. The recent interpretation was mounted by los Amics de l'òpera de Sabadell in the Teatro La Farándula in that city, on 28th and 30th November 2003.The Orquestra Simfònica de Sant Cugat was conducted by Josep Ferré with singers Assumpta Mateu, Rosa Nonell, Josep Ruiz and Boni Carrillo in the main roles. Its excellent was mainly down to the remarkable performance of Josep Ruiz in the tenor role, magnificently sung and interpreted. The stage design was modest but adaptable, evocative of the spirit of the epoch. The costumes recreated the designs made for the world premiere of the work (2) by the painter Xavier Nogués.

(1) In Catalan "giravolt" means turn, somersault or change, but it also admits the sense of an inner impulse to awakening or animation.

(2) In the Palau de la Música (Barcelona), 27th October 1928

© José María Busqué Doménech, 2004

Cast: Assumpta Mateu (Rosaura); Rosa Nonell (Jovita); Josep Ruiz (Golferic); Boni Carrillo (Perot de l’Armentera); Albert Deprius (Marcó); Joan Caules (Corvetó); Carles Ortiz (Director); Jordi Galobart (Designer); Orquestra Simfònica de Sant Cugat; Josep Ferré (Conductor)